dimarts, 8 d’octubre de 2019

La foto de "postal" - Moscow



La fotografia s'ha convertit en un llenguatge quotidià. Igual que la paraula, les utilitzem contínuament per comunicar experiències. Per les xarxes socials circulen cada instant milions d'imatges destinades a explicar què fem, què veiem, què pensem i què sentim. La tecnologia ha facilitat aquest tipus de comunicació i això ha suposat canviar el concepte que abans teníem de la fotografia. L'evolució  del món fotogràfic ha donat lloc a qüestionar-nos moltes coses, entre altres:  cal imprimir les nostres imatges?, ni ha prou en enviar-les i guardar-les en mitjans electrònics?, té sentit fer una exposició fotogràfica en una sala quan hi ha un volum inabastable d'imatges circulant per internet?, cal fer una foto "de postal" quan aquests llocs són captats contínuament per gran quantitat de persones?. 
Hem arribar a un punt que, hi ha tanta fotografia feta que, fins i tot, s'ha arribat a especular sobre si té sentit deixar de fer-ne.
Jo crec que aquesta situació, lluny de representar un fracàs, és un triomf. El llenguatge fotogràfic s'ha popularitzat i s'ha convertit en quelcom tan habitual com el llenguatge parlat. Sembla que tothom té alguna cosa a dir per mitjà de la fotografia. Cadascú ho farà de la manera que li sembli més adequada, a través de les xarxes, publicant en revistes o llibres, fent una exposició en una sala pública o bé imprimit-ne algunes per ús particular. 
Igual que en el llenguatge parlat o escrit, tothom sol tenir alguna cosa a dir en imatges. Sempre hi ha noves experiències, impressions i pensaments a explicar, i cadascun d'ells tindrà diferents matisos en funció de qui ho explica. 
Cada persona. quan parla o escriu, exposa la realitat com ell la veu, elimina aspectes que no l'interessen, i en fa una interpretació parcial i personal. El mateix passa  amb la fotografia, cadascú busca una composició, un enquadrament i altres característiques de la imatge que fan que tingui quelcom de particular i personal.  Sempre hi ha coses a mostrar i, encara que la foto sigui d'un lloc ja fotografiat, és normal que vulguem explicar la nostra experiència.
Ja heu vist, per altres escrits d'aquest blog, que en fer un viatge intento fotografiar amb diferents criteris i punts de vista, però fins ara no he considerat la típica foto "de postal". Podríem pensar que no és oportú fer aquest tipus de foto, ja que ben segur són imatges que ja han estat "fetes" anteriorment, però així i tot, jo crec que, en aquesta ocasió, també val la pena dir la nostra.
Aquí van algunes de la ciutat de Moscow. Sempre podem buscar un punt de vista més original, però monuments i altres llocs turístics són, al meu parer, motius a continuar fotografiant de forma tradicional..



















































dijous, 3 d’octubre de 2019

La foto al moment - Lluna i Júpiter



La immediatesa és una de las característiques de la fotografia digital. Captem una imatge i en qüestió d'instants ja pot estar disponible a les xarxes. Acabo de fer la foto de la lluna amb Júpiter brillant al seu cantó i ja no cal que us aixequeu del sofà per veure-la al natural, fins i tot podeu gaudir d'una vista ampliada amb indicacions i senyals. Visca tecnologia!
Està molt bé fer un document i donar a conèixer el que veiem, i la fotografia és una eina fantàstica en aquest sentit, però no oblideu que la visió directa d'aquest astre és... molt més romàntica!.

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Fotos en un dia de sortida familiar


Una sortida familiar també pot ser un bon moment per fer determinades fotos. Una visita al Cim d'Àligues, em va donar l'oportunitat de captar, a part de les tradicionals imatges de record de la família, altre tipus de foto. En aquest cas, amb una Olympus OMD-M1 MarkII, volia provar quin resultat en dona el Zuiko 40-150 f2,8PRO muntant el nou duplicador (x2) de la marca. Potser la qualitat del conjunt no és comparable al Zuiko 300F4PRO, però em vaig quedar sorprès dels resultats. Pot ser una bona elecció quan busquem una opció d'equipament que suposi menys pes i més versatilitat. 
No sóc partidari de mantenir animals en captivitat tan sols pel fet d'exhibir-los. Però cal remarcar que centres com el Cim d'Àligues, a més de ser punt d'acollida i cura per exemplars irrecuperables, fan una tasca de divulgació molt important i necessària avui dia. És una oportunitat per a petits i grans per conèixer unes quantes espècies tant de rapinyaires diürnes i nocturnes, com de carronyaires.