divendres, 24 d’abril del 2020

Cuba - Recuperant el record


Viatjar sempre és un plaer i una font de noves experiències. Fins i tot quan sorgeixen contratemps (que quasi sempre n'hi ha!), es converteixen després amb anècdotes dignes d'explicar. Tot és qüestió de punts de vista, però el viatger s'ha de fer seva la dita: "Tot va bé si acaba bé". Visitar altres indrets sempre té una certa dosi d'aventura i la fotografia pot ser un  mitjà entre altres de captar, recordar i compartir les sensacions del moment.
Quan estem a casa revisant els nostres arxius fotogràfics és fàcil que fem nous descobriments. Imatges que ens havien passat per alt tornen de nou a cridar-nos l'atenció.
Quan a l'any 2007 vaig visitar terres cubanes treballava bàsicament amb "analògic". Una càmera de mig format Pentax 6x7 amb tres lents de focal fixa era el meu equip bàsic per treballar, sobretot, la fotografia de paisatge.
Però, en tractar-se d'un viatge familiar, també portava altres càmeres per compartir, una Nikon FM2, que anava carregant amb negatiu i diapositiva, i dues petites digitals (una Panasonic DMC-TZ2 i una Fuji Finepix F440), que actualment ja estarien àmpliament superades en prestacions per quasi qualsevol mòbil que hi ha al mercat.
Recuperar algunes imatges realitzades amb aquestes altres càmeres ha estat com retornar a aquelles terres on vam deixar bons amics, i uns dies d'aventura i diversió. El record prima sobre la qualitat de les imatges i, per tant, no les podem deixar escapar.
Ara que toca estar confinats a casa pot ser un bon moment per tornat a viatjar ...amb l'esperit.




















dijous, 23 d’abril del 2020

Fotografia amb pocs recursos per Sant Jordi

De vegades ens dóna la sensació que tenim pocs recursos a l'hora de plantejar una fotografia, però amb pocs elements i una mica d'imaginació podem aconseguir imatges que despertin l'atenció de l'espectador. Volia fer alguna cosa per commemorar la diada de Sant Jordi, partint d'elements que tingués per casa. Dues figuretes d'un joc infantil van ser les escollides. La il·luminació i el tractament de la imatge amb photoshop seran el recursos per fer la resta. Habitualment em limito a revelar els RAW amb el pluguin CameraRaw, però de vegades tractaments amb PS són indispensables si volem aconseguir certs efectes. Us animo a experimentar amb els programes d'edició que ens ofereix el mercat. Encara que no siguem dissenyadors experimentats el nostre criteri ens pot portar a resultats si més no curiosos.



divendres, 17 d’abril del 2020

El retrat - Aprenent dels grans pintors

Estudiar la tècnica, i en especial, els tipus d'il·luminació utilitzada pels mestres pintors, sempre és una important font de coneixement per millorar les nostres fotografies.
Fa uns dies em va arribar una proposta que vaig trobar interessant. Es tractava de fer una foto intentant emular un quadre famós. Ho podem enfocar simplement d'una forma divertida de passar el temps, però també podem acceptar el repte com a exercici d'aprenentatge. Si en voleu veure resultats cal visitar:  https://www.instagram.com/tussenkunstenquarantaine/

Va ser revisant imatges d'obres de la National Gallery de Londres que em vaig topar amb el quadre de Jan Van Eyck titulat "Portrait of a man in a Turban". Sabia que disposava de les peces de roba per muntar un retrat similar i el que volia aconseguir la mateixa  il·luminació utilitzada pel pintor.
En general, les tècniques que utilitzen molts mestres a l'hora de tractar la llum, més que complicades són encertades.
En aquest cas un flash amb una finestra difusora situat a l'esquerra de la model, un reflector a la dreta i un "negre" (cartró per conservar el fons fosc) van ser suficients per "duplicar" el quadre de Van Eyck.


Espero que us animeu a participar en aquesta iniciativa!


dimecres, 15 d’abril del 2020

El bodegó a casa


Tant els aficionats com els professionals de la fotografia acostumem a tindre preferència per uns temes determinats. Les motivacions poden ser moltes, però solem ser acordes amb el nostre caràcter, idees i/o mode de vida en particular. Així i tot, sempre serà interessant pel fotògraf explorar aquelles opcions que habitualment no entren dintre dels seus projectes fotogràfics.
Ara que passem molt temps a casa li podem donar una oportunitat al bodegó o natura morta. Les limitacions, quant a recursos, poden ser un incentiu per la nostra creativitat.
Personalment m'inclino més per la foto de viatge, de natura o de carrer, però com que aquests dies toca estar a casa m'he divertit donant vida a natures mortes.
Pot ser un bon moment per experimentar amb la llum i els objectes que ens envolten. La variació de la llum canvia la percepció que tenim de les coses, i ho podem utilitzar per explicar històries, pensaments i sensacions, o, simplement per buscar una imatge que ens atrau estèticament.
Per fer la foto que serveix de portada vaig recórrer a un efecte zoom. Una obertura petita i una exposició llarga,  mantenint primer una posició fixa del zoom per obtindre la imatge del ram i després movent el zoom per donar sensació de moviment i donar-li un aire pictòric.
A casa em semblava tindre pocs recursos i vaig optar per començar amb tres pomes triant el blanc i negre per obtindre un allunyament del que entenem com a realitat...

L'absència de color fa que ens centrem en la llum i les textures

Treballar amb seqüències sempre té la seva màgia

... després he provat amb altres objectes i elements al meu abast... 

Observo que una figureta d'un joc infantil es reflexa en el vidre d'una foto que tinc per decoració. Hi afegeixo unes plantes de plàstic que tinc per decorar el pessebre per Nadal i obtenim un món nou i misteriós. 

Un gerro no pot faltar com a bodegó. La perspectiva i la llum donen una visió diferent a l'habitual.

Jugar amb les ombres també té el seu punt divertit. 
La mateixa joguina dona lloc a una altre imatge totalment diferent
La fulla de col de la foto anterior il·luminada amb la llum dura del flash i treballada  en blanc i negre té un caràcter quasi bé abstracte.
Una mosca aturada al vidre de la finestra amb suggereix una visió particular del confinament.

Simplement amb una exposició llarga i diversos cops de flash, el confinament també ens pot fer meditar sobre el pas del temps. 

Un díptic muntat amb imatges obtingudes en diferents llocs i moments ens pot donar una unitat visual.

  Un canvi en la meva forma de mirar una planta d'interior que no amb cridava especialment l'atenció, va donar lloc a un parell de fotos amb clau alta que sí em van semblar interessants.
Per acabar em remeto a dos pensaments d'Albert Einstein:
"Si busques resultat diferents no facis sempre el mateix"
"Qualsevol moment és bo per aprendre coses noves"
Així que, a passar-ho bé fent bodegons!

dijous, 9 d’abril del 2020

Observar la natura a prop

Si tenim la sort de gaudir d'una terrassa o balcó amb un mínim de vegetació és interessant, ara que ja és primavera, observar la natura de prop.
Una planta florida pot atraure diverses espècies d'insectes que busquen aliment o protecció. Els aficionats a l'entomologia, o a la botànica, trobaran en aquest espai vegetal reduït molts motius per fotografiar. Si no ens va o no tenim ara oportunitat de captar aquesta temàtica, ben segur que dins les nostres llars hi ha nombrosos objectes dignes de ser observats a curta distància.
La foto macro comporta certes dificultats i aquests dies de confinament poden ser bons per practicar i conèixer les seves particularitats.
En una estona davant d'una Photinea en flor he pogut fotografiar diferents insectes que la visiten. Convido a qui llegeixi el blog a experimentar amb la macrofotografia. És tota una experiència observar i examinar el món  augmentat a través de les lents de la nostra càmera.









dilluns, 6 d’abril del 2020

Autoretrats de confinament

Estem a casa i ens falta un model per fer retrat? Sempre ens queda l'opció de fer "autoretrats de confinament". M'han arribar per diversos canals iniciatives per fer fotos en aquests dies que toca estar-se a casa. Per exemple, al festival Photo España (PHE) fan una crida a participar: https://www.phe.es/convocatoria-online-phedesdemibalcon/
Com a les curses d'atletisme, he agafat el testimoni per fer el meu tram. La idea és vincular la nostra persona a la finestra de casa, símbol del confinament. Fins ara he produït sis imatges que publico al blog a mode de diari personal. Animeu-vos a treballar el tema!

 



dimecres, 1 d’abril del 2020

No tinc temps! (La fotografia a casa)

L'expressió que serveix de títol la sentim sovint sobretot en boca de tota la gent que porta vides estressades. Avui dia aquesta "falta de temps" és moneda de canvi comú especialment en els països més desenvolupats. L'actual confinament, per la pandèmia que ens toca viure, ha suposat un canvi radical en les vides de la majoria de la població mundial. Pot ser un bon moment per meditar a on estem, cap a on anem i a on volem anar tant a nivell personal com a nivell de societat. Aprofitem-ho! 

Un mateix període de temps el podem percebre com a curt o llarg en funció de les emocions que estem vivint. La pressa, l'alegria, el dolor, la tristesa, són, entre altres, factors que ens provoquen sensació de variabilitat en el pas de les hores. Un dels aspectes que cal potenciar per gaudir positivament del nostre temps, és la nostra creativitat. 

Aquests dies circulen per les xarxes nombroses llistes de consells sobre coses a fer. Potser serà repetitiu però en faré un repàs, a mode de decàleg, dedicat als amats de la fotografia: 

1 - La lectura sempre ens pot proporcionar coneixements. Podem llegir o revisar els nostres llibres, però evidentment, a Internet trobarem, entre la brossa, molta informació interessant. Moltes biblioteques, museus i estaments culturals posen al nostre abast, especialment aquests dies, material de consulta. Nombroses iniciatives se'ns ofereixen a través de les xanxes socials. 

2 - Revisar els nostres arxius amb la vocació de crear nous projectes és molt enriquidor. Depenent de cadascú poden anar des de penjar-ho a les xarxes socials, fins a preparar futures publicacions. Fer-ho, si més no, també ens pot servir per veure els nostres errors i pensar en  el que haguéssim pogut fer per millorar algunes de les nostres fotos. 

3 - Escollir imatges per decorar la nostra llar o espais de treball. Si en tenim possibilitat, sempre és interessant fer impressions de les nostres fotos preferides. No hi ha res etern! però crec que és una acció a tenir en compte si volem preservar millor un treball fotogràfic. 

4 - Ordenar els nostres arxius ja siguin, de foto familiar o professional, digitals o analògics. Si utilitzem o hem utilitzat la fotografia clàssica, és convenient escanejar negatius. La seva digitalització ens pot permetre visualitzar aspectes que abans no havíem tingut en compte. 

5 - Revisar manuals i funcionament del nostre equip. És fonamental per treure-li un bon rendiment i millorar els nostres resultats en la fotografia. Acostumo a llegir els manuals, però rellegir-los i practicar amb la càmera després d'un temps sempre ajuda a facilitar els nostres fluxes de treball. 

6 - Buscar opcions i alternatives en l'edició de les nostres imatges. Quan hem fet una foto és perquè alguna cosa ans ha cridat l'atenció. Mirem de potenciar-ho!. 

7 - L'ordre i neteja sempre seran uns bons aliats en el rendiment del nostre equip fotogràfic. 

9 - Pels entusiastes de la fotografia clàssica sempre hi ha la possibilitat de gaudir del treball de laboratori. 

10 - Pels que són "manetes" pot ser ocasió per construir accessoris o estris que siguin útils. Poden ser estris que ens permetin modificar la llum, com reflectors, difusors i panells per tapar o crear efectes. També pot ser una bona idea fer una caixa de llum. Finalment, per als fotògrafs clàssics hi ha l'opció de fabricar una càmera estenopeica. Tota una experiència! 

Fent la comentada revisió dels meus arxius, he recopilat una sèrie de fotos fetes als carrers de New York. A més de paisatges urbans i construccions, sempre intento captar la vida al carrer. A través de les persones es manifesta el caràcter divers de la ciutat. NY és una metròpoli amb continu moviment. Hi ha aspectes de la forma de viure de la seva gent que són ben peculiars des de la mirada d'un europeu. 
Les fotografies al carrer cobren una nova dimensió i donen peu a la reflexió quan les mirem en aquests moments en que estem confinats a casa.