Resum fotogràfic 2021

Per aquestes dates és habitual veure als mitjans de comunicació resums dels esdeveniments més remarcables del any que ha passat. El 2021 ha estat, per molts motius i per a molta gent, un any complicat. Així i tot, com molts altres aficionats a la fotografía, no he deixat de prèmer el disparador. Per això m'he proposat buscar entre el material fotogràfic d'aquests 365 dies, el que fos  representatiu de temes que actualment són notícia. Finalment, tan sols he fet una concessió, i n’he escollit una del 2018 perquè correspon a un fet que no es pot obviar i és del tot vigent.  

He considerat que són temes candents: El canvi climàtic i la imperiosa necessitat de protegir la natura, l’auge dels moviments d’ultradreta, la intolerància davant de diferències de raça, lloc d'origen, i religió, així com la reiterada violència de gènere existent a la nostra societat. També la crisi energètica, el malbaratament de recursos i, com no, la pandèmia.

La foto que he afegit és la de la manifestació pro-refugiats ja que és un mal que perdura any rere any sense solucions efectives i posa en punt de mira els nombrosos conflictes bèl·lics existents en l’actualitat.

Segur que podríem posar moltes més problemàtiques sobre la taula, però jo crec que aquestes ja en són un munt.

També cal comentar que la foto que obre el post està escollida amb la intenció de reflexionar sobre l’esdevenir de futures generacions. És desitjable que en el futur no els falti una adequada educació, sanitat i un bon accés a la cultura per, així, poder aconseguir un món millor. 

Us convido a fer un exercici similar  i a penjar a les xarxes socials el resultat de la vostra anàlisi!

Un arbre solitari i un paisatge desèrtic a Namíbia ens plantegen la crisi climàtica.

Una foto feta al cantó de casa meva, la converteixo en en blanc i negre i pot servir també per il·lustrar el canvi del clima.

El temporal Glòria deixa les terres del Delta de l'Ebre en estat d'emergència. Cada cop són més freqüents arreu del món els desastres naturals, i és que tots anem al mateix vaixell.

Una mica d'ironia! Tot visitant el festival Visa pour l'image, en va senblar que l'atzar donava la volta a la situació i que, si nosatres observem la natura, ella també ens mira atentament.

Ens quedarem amb aquesta frase i una imatge del riu Tajo, en el Parc Nacional del Monfragüe, per no perdre l'esperança.

Com que m'agrada la música de Supertramp, m'he inspirat en un dels seus discs per il·lustrar la crisi energètica.

Aquesta, igual que l'anterior, està feta a Bergen (Noruega). Pot ser una crítica al malbaratament de recursos alimentaris i al menjar excessiu i poc saludable que s'acostuma a consumir al primer món.

De vegades no cal anar molt lluny per captar imatges amb contingut. Al terme de Sant Cugat del Vallès, a prop d'on visc, unes pintades en un mur em van servir per composar un díptic denúncia de la violència de gènere i les idees feixistes que tornen a resorgir a la societat.

El graffitis solen ser testimoni de qüestions que preocupen a la societat i la pandèmia no se n'escapa. Aquestes pintades a Sant Adrià del Besòs posen de manifest un tema que està en boca de tota la població mundial. Núvols de tempesta al 2021 que esperem escampin aviat aquest nou any. 

Aquesta és l'excepció, ja que correspon a una imatge captada en l'any 2018 a la Via Laietana (Barcelona), però és necessàri fer referència als conflictes bèl·lics actuals i a la crisi dels refugiats encara vigent.

Després de tants fets conflictius. He escollit, per tancar aquest post, una fotografia del monolit del parc Vigeland a Oslo. L'escultor va voler representar el cicle de la vida. Vaig esperar a que passés  l'ocell en vol per incloure  un símbol d'esperança per a tota la humanitat.