Jo a Menorca

És habitual en la història de la fotografia que el fotògraf reivindiqui l'autoria, o es representi, incloent la seva ombra en el que retrata. Com a "divertimento" així ho vaig fer en la meva recent estada a l'illa de Menorca. Quan la llum era propícia, afegia a altres composicions fotogràfiques de l'indret, la meva imatge projectada per la llum del sol.

Tot i que hi ha recursos fotogràfics mil i un cops utilitzats, sempre em pregunto perquè no repetir-los si ens fa gràcia fer-ho. Segurament ens faran aquell comentari de: "Això ja està fet"... sempre podem contestar amb allò tan flamenc de: "Que me quiten lo bailao". De vegades fer sèries fotogràfiques com aquesta també pot ser enriquidor. 

El resum d'un dia fotografiant al Delta de l'Ebre: Ocells i alguna cosa més.

Hi ha indrets que, encara que els visitem de forma reiterada, sempre ens conviden a refotografiar-los. Per a mi el Delta de l'Ebre no ha deixat mai de ser un lloc captivador. 

Aquest cop la finalitat de la visita no era pròpiament la fotogràfica, sinó una sortida ornitològica amb l'ICO (Institut Català d'Ornitologia). L'observació d'ocells acompanyats d'experts sempre és gratificant i ens ajuda a conèixer millor l'avifauna que ens pot servir de tema fotogràfic. 

Retratar aus és una activitat no exempta de dificultats. Una cosa és veure els ocells, una altra identificar-los, i una altra és captar una foto que en sigui il·lustrativa de cada espècimen. Per veure i identificar són indispensables uns bons prismàtics o un telescopi terrestre. Si el que volem és fotografiar, un bon tele ens facilita la tasca, però  si la distància és considerable, i així va ser en aquesta ocasió, aconseguir una imatge de certa qualitat es fa quasi bé inviable. Així i tot, sempre ens queda el recurs de fer planos més generals que relacionin el subjecte amb el seu entorn. Si això també ho veiem complicat, podem aprofitar i gaudir del paisatge i la gent que ens acompanya. 

Portar la càmera ( i utilitzar-la) sempre és motiu d'entreteniment!