La lent de la càmera té un efecte estrany en el fotògraf, sembla que entri a formar part d'una altra dimensió, li permet descobrir altres móns que no és poden percebre si no és a través d'ella. Aquest són instants, moments i visions que mereixen ser mostrats, primer són tan sols una emoció, un somni, un sentiment, un caprici de la ment que després es transforma. Per al fotògraf el resultat d'aquesta metamorfosi és una imatge...la seva imatge.
Arqueologia industrial - La perifèria
La perifèria de la ciutat és una zona amb ràpida mutació. Aquest territori en transformació que rodeja la gran ciutat va perdent identitat a mesura que aquesta creix. La substitució de la zona rural o natural per noves estructures que la conformen és un procés comparable a la pubertat, aquest curt temps de la vida en que un deixa de ser nen però encara no és un home. L'existència d'aquests paisatges tan canviants fa que la perifèria sigui un lloc especialment interessant des del punt de vista fotogràfic.
Durant poc més d'una dècada (1992/2004) vaig estar documentant els paisatges industrials que hi havia al voltant del riu Besós. Tant els barris barcelonins de La Verneda i Poblenou com les ciutats de Sant Adrià i Badalona es pronosticava un gran canvi urbanístic que seria continuació del existent amb motiu de les Olimpíades del 92.
Actualment la majoria d'aquests indrets situats als afores de Barcelona ja tenen poc a veure amb el que eren fa uns pocs anys i alguns han sofert un canvi tan radical que fa que les imatges documentades siguin ja història.
El material documental està constituït per unes 90 fotografies realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
Barcelona fàbrica de somnis
Es proposa una mirada lírica i analítica dels elements arquitectònics que configuren moments-clau del desenvolupament urbanístic de Barcelona. S'utilitza la màgia de la llum i el llenguatge clàssic del blanc i negre, rigorós i evocador. Es mostra una particular visió del patrimoni arquitectònic de la revolució industrial. També s'hi retroba una veta essencial de la nostra memòria, la de la cultura industrial que ha marcat els segles XIX i XX. S'apliquen els recursos de la sensibilitat romàntica, entre l’elogi de la magnificència de l’esforç humà i la nostàlgia en la contemplació de la ruïna. Els cels i el mar creen un marc que aïlla i potència els motius escollits, convertint-los en icones o emblemes de significació. Un discurs narratiu, obert i fragmentari, que lliga paisatge urbà i imaginari col·lectiu.
(Adaptació de nota de premsa de l'exposició a la Cambra de la Propietat de Barcelona - any 2004).
D'aquest treballs se'n va fer el llibre titulat "Barcelona, fàbrica de somnis", que va estar coproduït junt amb José Ferro i publicat per l'ajuntament de Barcelona.
El reportatge comprèn unes 50 imatges realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
Tànatos o el son etern.
Un treball fotogràfic que representa un recorregut poètic amb la mort. Les imatges s'acompanyen de texts en prosa i poesies de diversos autors. Han estat exposades amb el títol de "Ver o no ver".
El reportatge comprèn unes 20 imatges realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
"Recordo molt bé que una vegada, mentre passejava amb el meu pare prop d'unes bardisses, vaig trobar un pit-roig sec. Sense cap mena de por, el vaig agafar amb la mà i li vaig ensenyar : "Deixa´l a terra - em va cridar ell de seguida -, que no veus que dorm?" La mort, igual que l'amor, era un tema del qual no es parlava."
Fragment del llibre: "Vés on et porti el cor" de Susanna Tamaro
Memòries de llum, temps de foscor
Els indrets de Belchite i Mora d’Ebre són motiu de reflexió, ja que representen el testimoni d’una veritat indiscutible i el record d’un passat de rellevant importància històrica. Es convida a l’espectador a reflexionar sobre el què és la guerra i els esdeveniments polítics i socials relacionats amb ella.
En aquests dos pobles són mut testimoni de la confrontació i queda especialment visible l’horror d’aquest fet. En definitiva, la història tal i com la viu el poble, víctima d’unes decisions polítiques i uns esdeveniments bèl·lics que tot sovint són aliens a la seva voluntat.
Reportatge que consta d'unes 20 imatges realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
Rissani - A les portes del desert
Benvinguts al Nord
Un reportatge que reflexa al caràcter de les terres del nord d'Espanya a través dels seus paisatges.
Realitzat amb fotografia clàssica de format mig.
Delta
El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km de superfície, constitueix uns dels habitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. Té un considerable paper biològic que contrasta amb la profunda humanització de gran part de la seva superfície. L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home a donat lloc a un indret d'alt valor paisatgístic.
La fotografia del delta és per a mi recurrent. He utilitzat diverses tècniques i formats. Tot i que ocasionalment he optat per utilitzar el color, he escollit el blanc i negre per presentar aquest treball fotogràfic que comprèn entre 30 i 40 imatges.
Arqueologia industrial - La perifèria
La perifèria de la ciutat és una zona amb ràpida mutació. Aquest territori en transformació que rodeja la gran ciutat va perdent identitat a mesura que aquesta creix. La substitució de la zona rural o natural per noves estructures que la conformen és un procés comparable a la pubertat, aquest curt temps de la vida en que un deixa de ser nen però encara no és un home. L'existència d'aquests paisatges tan canviants fa que la perifèria sigui un lloc especialment interessant des del punt de vista fotogràfic.
Durant poc més d'una dècada (1992/2004) vaig estar documentant els paisatges industrials que hi havia al voltant del riu Besós. Tant els barris barcelonins de La Verneda i Poblenou com les ciutats de Sant Adrià i Badalona es pronosticava un gran canvi urbanístic que seria continuació del existent amb motiu de les Olimpíades del 92.
Actualment la majoria d'aquests indrets situats als afores de Barcelona ja tenen poc a veure amb el que eren fa uns pocs anys i alguns han sofert un canvi tan radical que fa que les imatges documentades siguin ja història.
El material documental està constituït per unes 90 fotografies realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
Barcelona fàbrica de somnis
Es proposa una mirada lírica i analítica dels elements arquitectònics que configuren moments-clau del desenvolupament urbanístic de Barcelona. S'utilitza la màgia de la llum i el llenguatge clàssic del blanc i negre, rigorós i evocador. Es mostra una particular visió del patrimoni arquitectònic de la revolució industrial. També s'hi retroba una veta essencial de la nostra memòria, la de la cultura industrial que ha marcat els segles XIX i XX. S'apliquen els recursos de la sensibilitat romàntica, entre l’elogi de la magnificència de l’esforç humà i la nostàlgia en la contemplació de la ruïna. Els cels i el mar creen un marc que aïlla i potència els motius escollits, convertint-los en icones o emblemes de significació. Un discurs narratiu, obert i fragmentari, que lliga paisatge urbà i imaginari col·lectiu.
(Adaptació de nota de premsa de l'exposició a la Cambra de la Propietat de Barcelona - any 2004).
D'aquest treballs se'n va fer el llibre titulat "Barcelona, fàbrica de somnis", que va estar coproduït junt amb José Ferro i publicat per l'ajuntament de Barcelona.
El reportatge comprèn unes 50 imatges realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
Tànatos o el son etern.
Un treball fotogràfic que representa un recorregut poètic amb la mort. Les imatges s'acompanyen de texts en prosa i poesies de diversos autors. Han estat exposades amb el títol de "Ver o no ver".
El reportatge comprèn unes 20 imatges realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
"Recordo molt bé que una vegada, mentre passejava amb el meu pare prop d'unes bardisses, vaig trobar un pit-roig sec. Sense cap mena de por, el vaig agafar amb la mà i li vaig ensenyar : "Deixa´l a terra - em va cridar ell de seguida -, que no veus que dorm?" La mort, igual que l'amor, era un tema del qual no es parlava."
Fragment del llibre: "Vés on et porti el cor" de Susanna Tamaro
Memòries de llum, temps de foscor
Els indrets de Belchite i Mora d’Ebre són motiu de reflexió, ja que representen el testimoni d’una veritat indiscutible i el record d’un passat de rellevant importància històrica. Es convida a l’espectador a reflexionar sobre el què és la guerra i els esdeveniments polítics i socials relacionats amb ella.
En aquests dos pobles són mut testimoni de la confrontació i queda especialment visible l’horror d’aquest fet. En definitiva, la història tal i com la viu el poble, víctima d’unes decisions polítiques i uns esdeveniments bèl·lics que tot sovint són aliens a la seva voluntat.
Reportatge que consta d'unes 20 imatges realitzades amb pel·lícula blanc i negre i amb càmera de format mig.
Rissani - A les portes del desert
Quan vaig visitar Rissani encara preservava un caràcter autèntic que, en el món globalitzat d'avui dia, cada cop costa més de trobar. Tot i que el turisme massiu arriba, cada cop més, a tot arreu, aquest indret, encara no rep una quantitat tan elevada de visitants estrangers com altres destinacions turístiques del Marroc. Mentre camines pels seus carrers tens la sensació de viure en un altre temps, quan les caravanes del Sahel, després de travessar el desert d'Erg Chebbi, s'hi aturaven per comerciar.
El pas del temps sembla condemnar-nos inexorablement a un canvi de costums i tradicions. La fotografia és un vehicle i un llenguatge sensacional per preservar la memòria, per tant, no vaig dubtar en fer-ne un reportatge en un lloc on, en general, no agrada ser fotografia. El fet d'involucrar-se amb el lloc, la gent, va tenir quelcom d'apassionant.
Més de 100 fotografies (digital) van deixar testimoni d'un dia de mercat.
El pas del temps sembla condemnar-nos inexorablement a un canvi de costums i tradicions. La fotografia és un vehicle i un llenguatge sensacional per preservar la memòria, per tant, no vaig dubtar en fer-ne un reportatge en un lloc on, en general, no agrada ser fotografia. El fet d'involucrar-se amb el lloc, la gent, va tenir quelcom d'apassionant.
Més de 100 fotografies (digital) van deixar testimoni d'un dia de mercat.
Un reportatge que reflexa al caràcter de les terres del nord d'Espanya a través dels seus paisatges.
Realitzat amb fotografia clàssica de format mig.
Delta
El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km de superfície, constitueix uns dels habitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. Té un considerable paper biològic que contrasta amb la profunda humanització de gran part de la seva superfície. L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home a donat lloc a un indret d'alt valor paisatgístic.
La fotografia del delta és per a mi recurrent. He utilitzat diverses tècniques i formats. Tot i que ocasionalment he optat per utilitzar el color, he escollit el blanc i negre per presentar aquest treball fotogràfic que comprèn entre 30 i 40 imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada