dijous, 16 de setembre de 2021

Fotografiant a Namíbia... i perquè no en blanc i negre.


Sempre he estat un apasionat de la foto en blanc i negre. No hi ha dubte que estem acostumats a viure i veure amb color, però, crec que aquesta disciplina conté una gran part de l'essència  i caràcter d'alló que ens envolta. L'absència de color fa que la llum i textures cobrin més relevància. 

Durant la meva estada a Namíbia, vaig tenir la sort de poder retratar uns quants dels mamífers depredadors que són representatius de la fauna local.  A l'hora de revelar els RAW em va semblar convenient considerar la imatge monocroma.

Per si hi ha algú interessat, comentaré que les fotos d'aquest post han estat fetes amb una Olympus OMD- EM1 Mark II i dues òptiques zuiko pro, el 40-150 f2,8 i un 300 f4. Abans del viatge, altres fotògrafs m'havien recomanat no portar lens de focals molt llargues, ja que els subjectes a fotografiar tenen mides considerables i a més els podem arribar a veure prou propers. De totes maneres, per les fotos de retrat el 300mm (es correspon amb un 600mm full frame) va ser molt convenient.  

Pot ser que en l'espècie humana hi hagi una influència genètica per actuar també com a depredador, però, en funció de la nostra inteligència i coneixement del medi natural, crec que en ple segle XXI, la pràctica de la caça esportiva no té raó de ser. Si teniu esperit de caçadors us convido a agafar una càmera, puc garantitzar que és emocionant, divertit i molt gratificant. A més, si algú  sent la necessitat de tenir constància de les "captures" que ha aconseguit, pot decorar les pareds de casa seva amb fotografies i no amb animals sacrificats per pròpia vanitat. 


Xacal de llom negre (Lupulella masomelas)

Leopard (Panthera pardus)

Hiena bruna (Hyaena brunnea)

Caracal (Caracal caracal)

Hiena tacada (Crocuta crocuta)

Lleó (Panthera leo)

Guepard (Acinonyx jubatus)

Guineu del Cap (Vulpes chama)

dilluns, 13 de setembre de 2021

Un somriure si us plau! - fotografiant fauna



Amb aquest post continuo la sèrie que vaig iniciar sobre el meva recent estada a Namíbia. Un dels motius principals del viatge va ser poder observar i fotografiar fauna africana. Diuen que aquest és un viatge ideal pels principiants que, en un primer contacte, volen conèixer Àfrica. El cert és que el país ens ofereix immensa  varietat de fauna, flora i uns esplèndids paisatges que ens donen la satisfacció de gaudir de terres verges.  

Després d'un dia a Windhoek, la capital, ens vàrem dirigir directament al Etosha National Park, un dels més grans del món amb una superfície de més de 22.000 km2. Ja en sortir de la ciutat ens permet localitzar alguns animals. Pernoctar a la "Farm Eldorado" ens va permetre tenir contacte més proper amb determinades espècies.

Aquí us mostro algunes fotos de guepards (Acinonyx jubatus). Sempre procuro variar els punts de vista anant, si m'és possible, des de fotos generals que engloben l'animal i el seu entorn, fins a primers plans. Els pocs minuts que va durar la trobada van ser suficients per captar unes quantes imatges. Al final, com a bon fotògraf, li vaig demanar a uns dels guepards que em dediques un somriure (és broma!).







 



diumenge, 12 de setembre de 2021

Les Orgues d'Ille -sur-Tet - Saber que i com volem fotografiar

Aprofitant l'estada a Perpignan per visitar Visa pour l'Image i després de dedicar el dia a veure exposicions, calia un respir i canviar de registre. Entre les diverses opcions que considerava, vaig escollir fer una passejada per lles Orgues d'Ille-sur-Tet, un paratge curiós i amb un  notable interès paisatgístic. 

Un sender d'aproximadament 1 kilòmetre (ull! l'accés és de pagament) ens acosta a la zona en qüestió, aquesta apareix com un amfiteatre de parets tallades amb una alçada de 10-12 metres. Un cop estem a lloc, hi ha un breu recorregut marcat que, per la fragilitat de l'indret, hem de respectar. Aquí el paisatge és canviant, ja que l'erosió provocada per aigua i vent genera sobre el terreny unes formacions denominades "xemeneies de fades". Aquestes es transformen, sempre pensant a nivell geològic, amb certa rapidesa. El paratge és com una mena de Capadòcia o Bryce Canyon en petit.

Portava una càmera digital Olympus de format micro 4/3 que habitualment utilitzo quan viatjo. Com que era cap el tard i el cel estava mig ennuvolat em va semblar oportú encarar la fotografia del lloc com tradicionalment he fet amb la foto analògica amb blanc i negre. El revelat s'ha fet amb el pluguin "ACR" amb les eines equiparables al laboratori tradicional.

Com que, de bon principi, tenia les idees clares del que volia fer, 30 minuts van ser suficients per recollir el material fotogràfic convenient. Els fotògrafs solen o solem explicar les grans dificultats que ha suposat fer determinades fotografies, però el cert és que, en algunes ocasions, tot pot ser més fàcil del que sembla. 

El "quan" no sempre el podem triar, però en referència al "que" i "com" si que acostumem a tenir més llibertat. De vegades en un espai relativament limitat podem aconseguir gran varietat d'imatges. A continuació, mostro les que vaig obtenir com a exercici fotogràfic autoimposat. 




















 

dissabte, 11 de setembre de 2021

Visa pour l'Image

 


Tot i que la COVID-19 ha transtornat les nostres vides, sembla que  hi ha coses que van retornant a una certa normalitat. El festival de fotperiodisme Visa pour l'Image torna amb lògiques limitacions, al seu format tradicional: exposicións, conferències, projeccions, etc.

Des del meu punt de vista, Visa és un d'aquells esdeveniments que no ens podem perdre, tant si som fotògrafs o no. En el recull de reportatges que s'hi mostren ens queda el testimoni de l'estat actual del món. Són una finestra a molts esdeveniments que, sinó fos pel valent treball de les/els fotoperiodistes, serien menys coneguts o, fins i tot, ignorats. 

En les imatges que s'hi presenten trobem una constant contradicció, per un cantó el manifest de la infinita estupisesa humana que genera conflictes i guerres arreu del planeta, i per un altre la bellesa que és capaç de copçar i generar l'ésser humà. Les fotografies poden mostrar el filtre de la mirada de l'autor però, se'ns dubte, també traspuen la seva honestitat, vocació i compromís en vers el seu treball.

Quan vaig a veure exposicions m'agrada documentar la meva experiència amb imatges. En aquesta ocasió, procurant empeltar-me de l'esperit fotoperiodístic del festival, vaig fotografiar una espectadora que sembla observada per unes balenes. Crec que la foto representa, amb humor, una faceta de la mostra. La humanitat és creu el centre de l'univers i tan sols en som una part ínfima que viatgem en un minúscul vaixell que hem de cuidar i preservar. És una forma de donar la volta a la truita... Nosaltres mirem el món i aquest, a la vegada, també ens observa. 

Que no s'apagui mai la flama que mantenen encesa  tots aquest fotoperiodistes, valents i compromesos!

Si voleu més informació:  https://www.visapourlimage.com/.



dijous, 9 de setembre de 2021

Com passa el temps! - Documentar amb el mòbil

  

L’any 2011 la Fundació Foto Colectania mostrava “Women are Beautiful”, una coneguda sèrie de fotografies de Garry Winogrand. Fa pocs dies el Centre de Fotografia Kbr tancava una esplèndida retrospectiva de l’autor, així com la col·lecció d’imatges que Nicholas Nixon va fer a les germanes Brown.

Em sembla ahir que anava a la presentació de l’exposició de Colectania. Tinc la sensació que el temps passa molt ràpidament, i així deu ser, ja que esmento aquestes exposicions al Kbr un  cop acabades. Bé, serà qüestió d’anar escalfant motors per les properes!.

Sempre procuro no deixar les visites pel darrer moment. Es tracta d'evitar que inconvenients d'última hora facin que ens ho perdem. A més, si hi anem aviat, sempre tenim ocasió de repetir, cosa que recomano en moltes exposicions. La segona vegada és com rellegir un llibre, podem captar coses que se'ns has escapat a la primera. 

En la meva visita no disposava de càmera tradicional per documentar el post al blog però, tot i que l’utilitzo poc per captar imatges, el mòbil és un gran recurs en determinades ocasions. Quasi sempre el portem a mà i això és essencial per documentar el nostre dia a dia amb imatges.

Projecció a Kbr de fotografies del gran llegat de Winogrand.

La col·lecció dels retrats de les germanes Brown també ens fan pensar en el pas del temps.


dijous, 2 de setembre de 2021

Fotografia en trànsit - Comença un viatge

Viatjar suposa trencar amb la rutina, obrir la porta a noves experiències, descobrir nous espais que renoven l'ànima i conèixer altres formes de pensar i viure. Tot això fa que s'activin els sentits i afina  la nostra mirada, que esdevé molt més receptiva i capaç. Aquests nous escenaris, que ens sedueixen i fascinen, també ens permeten afegir nous fulls al nostre diari fotogràfic.

Aquest estiu finalment he pogut realitzar un viatge desitjat des de fa temps, i això ha motivat que hagi estat força desconnectat del meu blog. He pejat un video d'uns 30 minuts de duració a facebook, però he cregut convenient, mostrar-ho poc a poc en aquest blog. Anar comentant fotos en petites dosis i per temes em sembla més enriquidor.

Primerament, consideraré les fotos que fem per anar calentant motors. És a dir, fotos que captem mentre estem a l'espera d'arribar a la nostra destinació o en trànsit. Els aeroports, avions, trens, estacions o, fins i tot del mateix cotxe que ens porta són també tema pels nostres reportatges. 

Aquí, a més d'algunes imatges del darrer viatge, he inclòs d'altres que també m'han semblat il·lustratives.

Aquesta foto em serveix per obrir un vídeo del darrer viatge.


El mitjà de transport que utilitzarem pot servir per obrir el reportatge.

Un detall de la pista i una ombra per fer una composició.

Un cop enlairats, també val una foto pel record...

...fins i tot podem deixar constància de certs detall del viatge.

Les sales d'espera...

...i detalls d'alguna estructura de l'aeroport.

 De nou esperant a la pista, aquest cop opto per captar també el paisatge.


Les vistes aèries poden arribar ser ser espectaculars. Aquí el canal del Beagle i una part de la serralada andina.

Iguazú des del cel. Aquest cop sense incloure cap element del avió.

Les zones habitades també tenen el seu atractiu.

Els aparadors de l'aeroport ens poden inspirar...

...i el trànsit de viatgers també.

Com nosaltres, alguns estan cansats però poden servir de models.

Alguns elements de l'aeroport d'Etiòpia em van sugerir tema per una novel·la negra.

Color a blanc i negre?