divendres, 14 de gener del 2022

Fotonostrum - Barcelona Foto Biennale

 


Fotonostrum és una galeria ubicada al centre de Barcelona i que està dedicada a la fotografia. L'exposició actual és un recull de treballs fotogràfics reunits a l'anomenada Barcelona Foto Biennale. Les imatges exposades  corresponen a les obres premiades en la 15ª i 16ª edició dels Julia Margaret Cameron i Pollux Awards, encara que també s’hi afegeixen altres obres fotogràfiques.

Des del meu punt de vista la qualitat del que s’exhibeix és molt variada, i hi ha un excés de saturació de color, filtres i photoshop, però una visita a la sala ens pot donar una visió general de les nombroses tendències que hi ha avui dia en el món de la fotografia. Si t’agrada la foto sempre pot ser convenient i interessant fer-hi una visita.

Per cert, les fotografies exposades estan a la venda!

Una bona part del públic assistent a les exposicions fotogràfiques té el convenciment que les fotos tan sols es mostren. Sempre he trobat sorprenent aquesta percepció. Evidentment moltes de les fotos exposades no les penjaria a casa meva... però alguna que altre si. En aquest món en que la fotografia s`ha trivialitzat tant, cal donar-li valor quan ho mereix.


dimecres, 12 de gener del 2022

Blanc i negre o color?

 

S'ha escrit d'allò més sobre quan i com ens hem de plantejar fer una fotografia  en blanc i negre o en color. Nombrosos estudis sobre la psicologia del color ens motiven a utilitzar-lo en les nostres imatges, i és cert que té gran importància a l’hora de determinar emocions i sentiments en mirar una foto.

Està clar que si decidim utilitzar el blanc i negre, estem ometent una part molt rellevant de la informació que ens dona el subjecte o l’escena fotografiada. En ell, contrast, tons i textures són les protagonistes.

Llavors, en quin moment prenem la decisió d’escollir una o altre opció?

La majoria de càmeres actuals ens brinden la possibilitat d’escollir fer la foto en color o blanc i negre. Això pot ser útil, ja que en podem fer una valoració a través del visor o pantalla LCD. Però certament, el millor és captar la fotografia sempre en color i en RAW per obtenir la màxima informació possible. A posteriori en farem la transformació que ens convingui. Així i tot, jo crec que és important aprendre a avaluar-ho de forma intuïtiva i immediata en el moment de mirar l’escena. Hem d'adquirir l’hàbit de previsualitzar i decidir des del primer instant!.

Recordo que passejant per Budapest vaig arribar fins el Mercat Central (en hongarès Központi Vásárcsarnok), un edifici de finals de segle XIX que es va construir per millorar la qualitat i estat de conservació dels aliments destinats a la població. El volia fotografiar pel fet de ser un edifici emblemàtic de la ciutat. Primer, per la seva arquitectura i l’ambient del carrer, la senyal al terra i el ciclistes que s’acosten,  vaig tenir clar que la foto seria en blanc i negre, però un pocs metres més endavant i un instant més tard, entrava en l’enquadrament un autobús vermell, també canviava l’escena per les marques de color groc a l’asfalt que s’afegeixen a les fletxes que senyalen el gir dels vehicles. La decisió era clara! Aquesta segona foto tenia que ser en color.

dimarts, 4 de gener del 2022

La típica i tòpica posta de sol.

Fotografiar les postes de sol sembla una temàtica reservada a l'aprenent o aficionat. Un tema tan trillat que ja passa a ser avorrit.  ¿Serà que el fotògraf “artista” o “professional” ha de fugir d’aquest motiu fotogràfic?

Avui dia que la fotografia està molt popularitzada, podem afirmar, se’ns dubte, que és més universal que mai. Sembla que per destacar i fer un treball de certa rellevància, el fotògraf “artístic” ha de triar obligatòriament motius extravagants i afegir-hi discursos sofisticats. El professional es veu abocat a l’especialització i a utilitzar tècniques innovadores i cada cop més complexes. S’ha d’escapar del que és més convencional. La competència en el sector fotogràfic cada cop és més forta, i és lògic que tot aquell que vol destacar com a fotògraf busqui la forma de sobreviure.

De totes maneres, i potser perquè sóc una persona molt corrent, jo no deixo d’emocionar-me davant una posta de sol, en canvi, em deixen fred determinats discursos de fotògrafs “artistes” o bé de fotògrafs que utilitzen material i tècniques molt complicades però que el resultat és poc interessant.

Comença l’any i cal cremar els àpats nadalencs, una caminada em porta des de Vallvidrera al cim del Tibidabo, arribo al temple en el moment en que es pon el sol. Per sort, he agafat la meva càmera i com que sempre l’utilitzo per captar allò que em crida l’atenció, per què no fotografiar la posta de sol!

He escollit aquest revelat perquè la primera visió del Tibidabo em recorda la meva infància.

El parking que hi ha abans d'arribar al parc d'atraccions, ja em convida a fer una foto.

Primer moment al mirador del temple.

Els visitants no deixen de fotografiar continuament la posta de sol.

També m'arribo al mirador per veure el panorama.

Perquè no amb blanc i negre.

Un turista que admira la torre Foster de Collserora em seveix de model.

M'agrada fer aquest tipus de foto, ja que sempre pot anar bé per il·lustrar algun text on comentar temes fotogràfics.

Finalment, opto per quedar-me també amb un panorama del moment.


diumenge, 2 de gener del 2022

Resum fotogràfic 2021


Per aquestes dates és habitual veure als mitjans de comunicació resums dels esdeveniments més remarcables del any que ha passat. El 2021 ha estat, per molts motius i per a molta gent, un any complicat. Així i tot, com molts altres aficionats a la fotografía, no he deixat de prèmer el disparador. Per això m'he proposat buscar entre el material fotogràfic d'aquests 365 dies, el que fos  representatiu de temes que actualment són notícia. Finalment, tan sols he fet una concessió, i n’he escollit una del 2018 perquè correspon a un fet que no es pot obviar i és del tot vigent.  

He considerat que són temes candents: El canvi climàtic i la imperiosa necessitat de protegir la natura, l’auge dels moviments d’ultradreta, la intolerància davant de diferències de raça, lloc d'origen, i religió, així com la reiterada violència de gènere existent a la nostra societat. També la crisi energètica, el malbaratament de recursos i, com no, la pandèmia.

La foto que he afegit és la de la manifestació pro-refugiats ja que és un mal que perdura any rere any sense solucions efectives i posa en punt de mira els nombrosos conflictes bèl·lics existents en l’actualitat.

Segur que podríem posar moltes més problemàtiques sobre la taula, però jo crec que aquestes ja en són un munt.

També cal comentar que la foto que obre el post està escollida amb la intenció de reflexionar sobre l’esdevenir de futures generacions. És desitjable que en el futur no els falti una adequada educació, sanitat i un bon accés a la cultura per, així, poder aconseguir un món millor. 

Us convido a fer un exercici similar  i a penjar a les xarxes socials el resultat de la vostra anàlisi!

Un arbre solitari i un paisatge desèrtic a Namíbia ens plantegen la crisi climàtica.

Una foto feta al cantó de casa meva, la converteixo en en blanc i negre i pot servir també per il·lustrar el canvi del clima.

El temporal Glòria deixa les terres del Delta de l'Ebre en estat d'emergència. Cada cop són més freqüents arreu del món els desastres naturals, i és que tots anem al mateix vaixell.


Una mica d'ironia! Tot visitant el festival Visa pour l'image, en va senblar que l'atzar donava la volta a la situació i que, si nosatres observem la natura, ella també ens mira atentament.

Ens quedarem amb aquesta frase i una imatge del riu Tajo, en el Parc Nacional del Monfragüe, per no perdre l'esperança.

Com que m'agrada la música de Supertramp, m'he inspirat en un dels seus discs per il·lustrar la crisi energètica.

Aquesta, igual que l'anterior, està feta a Bergen (Noruega). Pot ser una crítica al malbaratament de recursos alimentaris i al menjar excessiu i poc saludable que s'acostuma a consumir al primer món.

De vegades no cal anar molt lluny per captar imatges amb contingut. Al terme de Sant Cugat del Vallès, a prop d'on visc, unes pintades en un mur em van servir per composar un díptic denúncia de la violència de gènere i les idees feixistes que tornen a resorgir a la societat.

El graffitis solen ser testimoni de qüestions que preocupen a la societat i la pandèmia no se n'escapa. Aquestes pintades a Sant Adrià del Besòs posen de manifest un tema que està en boca de tota la població mundial. Núvols de tempesta al 2021 que esperem escampin aviat aquest nou any. 


Aquesta és l'excepció, ja que correspon a una imatge captada en l'any 2018 a la Via Laietana (Barcelona), però és necessàri fer referència als conflictes bèl·lics actuals i a la crisi dels refugiats encara vigent.

Després de tants fets conflictius. He escollit, per tancar aquest post, una fotografia del monolit del parc Vigeland a Oslo. L'escultor va voler representar el cicle de la vida. Vaig esperar a que passés  l'ocell en vol per incloure  un símbol d'esperança per a tota la humanitat.






dissabte, 1 de gener del 2022

Bon any fotogràfic !



Serà una mica bèstia, però he descartat arbres de Nadal, angelets, floretes i altres motius habituals en aquestes dates. A la vista del caire que estan agafant les coses, m’he posat una mica crític i he escollit aquesta foto d'un graffiti per desitjar un bon 2022. De fet aquest blog no deixa de ser com una mena de diari fotogràfic personal on expresar pensaments i sensacions.

La foto està feta a l'octubre del 2021 a la ciutat de Bergen. L’any l’he modificat amb Photoshop. També he esborrat un parell d’inscripcions que, des del meu punt de vista, no eren desitjables. En ell, un "nen amable" que potser coneixeu, ens ensenya el símbol universal de l'amor, però ens adverteix que està mirant-nos... hi ha un clar advertiment: Vigileu com feu les coses que si no us tocarà el rebre!. 

Podem tenir molts bons propòsits per aquest nou any , però hem de fer valdre entre tots aquesta dita de "Posar-hi fil a l'agulla". No perdem l'esperança, segur que Albert Einstein s'equivocava quan va dir: "No sé si l'univers serà infinit, però l’estupidesa humana sí que ho és".

Un començament una mica tràgic...però algú ho havia de dir!

Que no falti el bon humor i l’alegria...bon 2022!