dilluns, 31 d’octubre del 2016

"Jo volia ser fotògraf"


Crec que aquesta exposició que podem veure a Fotocolectania, fins el 10 de Desembre, pretén que ens qüestionem on és i cap on va la fotografia. Són 11 treballs de 13 autors que fan que l'espectador es plantegi i consideri termes com, "autoria", "autenticitat", "apropiació", "creació i recreació", "interpretació", etc...  La reproducció d'una obra es pot convertir en una nova obra?
 Vivim en un món inundat per imatges, on l'apropiació de fotos de la xarxa és habitual i quotidiana... Es pot ser fotògraf sense càmera?  Un món que ens ofereix tanta informació gràfica que sovint ens preguntem si paga la pena continuar produint-ne més... ¿Es pot treballar només amb l'informació que ens ofereix Internet?
 
Un detall de l'exposició
Imprimeixo un "original" de Walker Evans i en faig una certificació d'autenticitat a nom meu.

dijous, 27 d’octubre del 2016

El Remolar - provant el Zuiko 7-14 2,8 PRO


Finalment he decidit adquirir una nou objectiu pel meu equip Olympus. Ja que disposava del Zuiko 12-40 2,8 PRO volia ampliar amb un angular més extrem, una lent d'ús més ocasional però, sens dubte molt interessant. M'hagués agradat una òptica fixa, per exemple una focal de 9mm, amb bona lluminositat, però finalment, valorant el que actualment ens ofereix el mercat, m'he decidit pel Zuiko 7-14 2,8 PRO. Un zoom pot ser més voluminós i pesat que una lent fixa, pel que perdem portabilitat, però guanyem versatilitat, ja que podem evitar canviar d'òptica en determinades situacions fotogràfiques. També cal considerar que si estiguéssim parlant d'una focal equivalent per a una càmera rèflex de format "full frame", el preu, pes, i mides, s'incrementarien considerablement. En càmeres "mirror less" i, sobretot en format micro-quatre-terços tenim una excel·lent qualitat d'imatge i sortim afavorits en considerar els paràmetres esmentats. En resum, ens trobem amb una òptica prou compacta i d'excel·lent rendiment. He observat que la caiguda de llum en les cantonades de la foto és mínima, fins i tot a plena obertura. També, que la distorsió està molt controlada. A 24 ó 28mm és útil per "street photo" i amb les focals més extremes sempre es poden obtindre fotos espectaculars. Ja tinc ganes d'utilitzar-lo en foto nocturna.
Aquest darrer cap de setmana tenia una curta estona al matí i, evidentment, encara que no podia fer una prova a fons, però no vaig dubtar en fer una passejada per conèixer aquesta òptica.
Molt a prop de Barcelona podem trobar l'espai natural del Delta del Llobregat. És una plana de 98Km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc que conserva una de les zones humides més importants Catalunya. Els que vivim a Barcelona o rodalies ho tenim bé per gaudir d'una zona d'alt valor ecològic i paisatgístic. Va ser una bona ocasió per a un primer contacte.

1/350 f9,5 ISO 200 focal 7mm (14 en "full frame")

1/750 f11 ISO200 focal 14mm (28mm en "full frame")

1/750 f11 ISO200 focal 14mm (28mm en "full frame")



dijous, 20 d’octubre del 2016

Fotografiar espectacles

Aquest darrer cap de setmana vaig fer algunes fotos en el concert de tancament de gira del grup "Pantaleó". Juntament amb "Estúpida Erikah" ens van fer gaudir de bona música.
Pels aficionats sol ser difícil fotografiar en concerts i altres espectacles, Sovint topem, per motius diversos, amb prohibicions o retriccions a l'hora de fer fotos. Així i tot sempre podem trobar ocasions on treballar aquest tema tan apassionant, ja sigui en assajos i/o demanant permisos especials. Habitualment ens trobem amb situacions difícils d´il·luninació que nosaltres no controlem, alts contrastos, llums canviants, d´alta i baixa intensitat i, de vegades, molt puntuals. És important un bon control de l'exposició. Aquí és on una càmera amb control manual, sensor més gran, millor rang dinàmic i fotòmetre puntual ens dóna avantatge. Podrem escollir velocitats d'obturació, tindrem més qualitat d'imatge a ISOS alts, i el "soroll" no serà tan evident.
Guitarra elèctrica de "Pantaleó" en acció. Cal aprofitar quan les llums estan al nostre favor.

El bateria del grup. La llum del fons dona força a la composició.

"Estupida Erikah". A mi m'agrada fer entrar els focus en la composició.


Proves d'un video promocional del cantant Frank Montasell. Aquí es va compensar el contrallum amb un cop de flash.

Una doble exposició a la càmera, amb un interior del local de gravació i la lluna a l'exterior.



Sessió de mùsica tradicional a Khamlia (Marroc). El flash va ser un recurs necessari per l'escassa llum de l'escena.

Demostració de kung-fu al temple Shaolin (Xina). Aquí la motorització en la càmera va ser molt útil.

Espectacle de Taixí i dansa a un carrer de Luoyang (Xina). Dos exposicions donen més idea del ambient.

Espectacle de teatre i dansa a Xian (Xina). Vaig tenir la sort d'estar a primera fila i tenir a mà un 50mm 1,4.

Combinant dues exposicions per donar ambient al concert de jazz al MEAM

Concert participatiu "Musical Broadway" a l'Auditori de Barcelona. Combinar dues fotos fetes amb angular dóna idea de les dimensions de l'escenari.



Abans de començar "La Flauta Màgica" al Liceu. Panoràmica a partir de vàries fotos del mòbil.
Encara que la qualitat pugui quedar menguada, sempre  podem recórrer al mòbil. De vegades el que importa és el record.

dimecres, 12 d’octubre del 2016

L'Espanya dels anys 50

Una altre exposició recomanable. Al "Círculo del Arte" podem veure "Carlos Saura Fotógrafo. España años 50". La mostra ens revela la faceta de fotògraf d'aquest director, redactor i guionista de cinema, que ja és un clàssic entre els autors espanyols. Amb ell fem un viatge en el temps i ens transportarem a la vida quotidiana dels anys 50 en diversos indrets de la península. Lluny del que solen mostrar el  tres reportatges marcats per la censura política del moment, hi observem una "España profunda", en definitiva, les maneres i costums properes a la gent senzilla del poble.
També hi podem veure un interessant video que ens presenta un Saura molt humà. En ell es manifesten altres facetes com la de coleccionista,  i ens documenta sobre el procés d'el·laboració del llibre fotogràfic dels seus reportatges per l'editorial alemanya Steild. Ell mateix es declara com a professional del cimema i com a "amateur" en fotografia. Comenta que ja des dels 8 anys, en que va agafar una càmera de la seva mare per fer una foto d'una nena que li agradava i així enviar-li amb un missatge d'amor, no ha deixat mai de tindre una especial curiositat "visual" de tot el que l'envolta.



 








 



diumenge, 9 d’octubre del 2016

Terra de somnis


Aquesta és l'exposició organitzada de l'Obra Social "La Caixa" amb col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, la podeu veure a Caixafòrum Barcelona fins el 8 de Gener.
L'autora, Cristina García Rodero, és una fotògrafa espanyola referent en reportatge fotogràfic, sobretot, en la temàtica antropològica. Personalment, encara que és difícil escollir, crec que és destacable el que va fer sobre les festes tradicionals espanyoles, i que va ser editat amb títol "España oculta".
En aquesta ocasió fa una mirada a l'Índia i crec que se li podria donar una títol similar com "Índia oculta" ja que ens acosta a un món que és, per a la majoria de nosaltres, desconegut. Ens pasegem per les comunitats rurals d'Anantapur i participem del paper que hi juga la dona en aquestes.





divendres, 7 d’octubre del 2016

Outumuro us espera



Una nova exposició que no us podeu perdre. Si us agrada el retrat, podeu veure fotografies de Manuel Outumuro al Palau Robert de Barcelona. Aquest reconegut professional de la imatge ens mostra el seu mestratge en aquesta faceta fotogràfica. Cal destacar el seu domini de la il·luminació en el treball d'estudi. En moltes de les seves fotos podem observar que utilitza sovint esquemes relativament senzills, és a dir, amb pocs punts de llum, així i tot, obté uns resultats extraordinaris. Això també es produeix perquè realitza unes composicions impecables y perquè té una gran capacitat per connectar amb els seus models. Aquests ens transmeten una sensació de relaxació i confiança que crec, és molt difícil d'aconseguir. Aquesta capacitat no s'aprèn sinó que és innat en l'artista. 
Algunes fotos que vaig fer en la visita...


 
 
 
 
 
 


dimarts, 4 d’octubre del 2016

"Arqui-textures I"



La fotografia arquitectònica té habitualment la funció de descriure les construccions i espais creats per l'home i per a l'home. És una modalitat fotogràfica recurrent des dels inicis de la fotografia. En aquells moments les característiques dels materials sensibles feien necessàries llarges exposicions, el paisatge i, en concret el paisatge urbà, era un tema idoni. La foto d'arquitectura acostuma a ser un tipus de treball molt tècnic. Els professionals requereixen generalment complir certes normes específiques basades en uns cànons estètics determinats, i han de ser fidels a colors, perspectives, etc, però els aficionats ens podem permetre concessions, i donar-hi un punt de vista més personal.
Fa poc vaig poder visitar l'Hotel Vela, uns dels edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Va ser l'ocasió per afegir unes fotos més a les que he anat fent des que es va iniciar la seva construcció. Fins ara, tan sols he tingut oportunitat de captar exteriors, i crec que falta complementar-ho amb altres formes d'encarar el tema, com per exemple interiors i detalls de  l'edifici. He intentat anar construint un reportatge que mostri el caràcter de l'Hotel i reveli la seva relació amb la ciutat.





  


 

La primera foto està feta el Juny del 2008 en plena construcció de l'edifici, vaig usar una Hasselblad 501. La darrera és d'aquest mes de Setembre amb la meva petita Olympus OMD-M5 MarkII. Era imposible abarcar la totalitat de l'edifici pel que vaig haver de fer quatre fotos i editar-les com una sola. El resultat és una imatge TIFF de més de 66 MB que permet una mida d'ampliació considerable amb bona qualitat.

dissabte, 1 d’octubre del 2016

La Minutera

Crec que la majoria dels que llegeixin aquesta entrada no hauran vist mai una "minutera". Era el tipus de càmera que utilitzaven els professionals que feien fotos a peu de carrer a finals del segle XIX i principis del XX. Aquests eren els fotògrafs del pobres ja que feien preus asequibles i voltaven per tot arreu. Rebien aquest nom de"minuters" perquè l'equip aplega càmera i laboratori, de tal manera, que el fotògraf entrega la foto llesta al client en uns pocs minuts.
Gràcies a les bones iniciatives del Espai de Fotografia Català Roca  i al Col·lectiu Fotogràfic Dinoudinou, vaig poder reviure aquest procediment fotogràfic. Kati Riquelme, amb la seva simpatia, ens va mostrar, "in situ", aquesta oblidada professió de "minuter".
La fotògrafa Kati Riquelme a punt per fer "el miracle"
Preparant a una de les models
Interior de la "minutera". Amb la mà obre el vidre on col·loca el paper fotogràfic. També hi podeu veure la cubeta amb el líquid fixador de l'imatge.
Preparant els químics.
Imatge de grup projectada sobre el vidre esmerilat.
 
La galleda on es renten les fotos un cop revelades
 
 
Es penja la foto perquè s' assequi a l'aire.


 Si voleu consultar més informació sobre els organitzadors: