dijous, 18 de gener de 2018

Innsbruck, pensant amb els impressionistes


De vegades en fotografia, com en altres ocasions de la vida, podem treure partit de situacions que ens poden semblar desfavorables.
El dia que vaig visitar Innsbruck plovia i la ciutat estava emboirada. Semblava poc interessant pujar a l'Innsbrucker Stadtturm, una torre medieval situada al bell mig del casc antic i que, actualment, funciona com a mirador. Aquest edifici, construït a l'any 1450, havia estat presó, i  també fins 1967, seu dels vigilants de la ciutat. Aquests estaven encarregats de tocar les campanes en cas d'incendi o quan altres perills podien amenaçar als seus ciutadans. Des de 31m d'alçada diuen que es poden apreciar boniques vistes dels teulats, el riu i les muntanyes. Tot i  que el dia no acompanyava i no hi havia ningú a la taquilla per treure entrada, vaig aprofitar l'ocasió. M'esperaven 133 escales per pujar al mirador, la boira,... i una experiència que podia ser interessant. Un cop a dalt tan sols podia veure els edificis més propers, però vaig pensar que calia aprofitar ja que aquest paisatge urbá tenia quelcom de pictòric. Em va recordar alguns quadres impressionistes que havia vist al Museu d'Orsay o a la National Gallery de Londres. D'entrada, obtenia una imatge molt plana i apagada, però saturant el color i augmentant el contrast, vaig voler fugir del realisme fotogràfic i reflectir un paisatge més oníric.







Un passeig per Montjuic

La fotografia ha tingut històricament una sèrie de moments decisius en referència a la seva popularització. A l'any 1888 Kodak va marcar una fita: "vosté premi el botó que nosaltres farem la resta". A l'any 1925 Leica va llençar al mercat la primera càmera de 35mm que es generalitzaria en el segle XX. Finalment, avui dia, sobretot gràcies a la revolució que ha suposat la tecnologia digital, quasi tothom disposa de mecanismes de captura de la imatge constantment al seu abast.
Tot i que el mòbil pot ser una eina útil, jo prefereixo una càmera o sistema fotogràfic per a captar allò que em crida l'atenció. Podem trobar al mercat càmeres de reduida mida i pes, a la vegada, que ens dònen moltes més prestacions i possibilitats que un mòbil.
Aquest darrer cap de setmana vaig fer un petit passeig per Montjuic. Varen ser  sols uns parell d'hores, però anar amb una rèflex i  objectius se'm feia feixuc. Finalment vaig decidir que amb una petita mirrorless no hi havia excuses.
Escollim el mecanisme que escollim, el que és cert, és que val aquella dita de: "La millor càmera és la que portem a sobre".







dimecres, 17 de gener de 2018

Hivern a Baviera - Fotografia amb mal temps.


El mal temps sovint ens espanta a l'hora de fer fotos. La pluja, el fred intens, el vent i la neu són un inconvenient, les càmeres i lents d'alta gama solen ser resistents a les inclemències dels temps, però cal ser previsor ja que si es mulla el nostre equip podria quedar malmès. Si tenim que fer un canvi d'objectiu, fins i tot perilla el sensor. També ens trobem que les gotes en la lent frontal poden espatllar la imatge, especialment si utilitzem diafragmes tancats. Les baixes temperatures disminueixen el rendiment de les bateries i, si busquem un ambient més càlid per recuperar-nos del fred, apareix la condensació a l'òptica i visor. Explicat còmodament des de la cadira de casa sembla que tot es pot superar i que no n'hi ha per tant, però quan estàs "in situ" intentant manipular els comandaments de la càmera amb les mans glaçades i caminant o relliscant en un terreny nevat, gelat, mullat o enfangat, mentre busquem el lloc adequat pel nostre enquadrament...la cosa ja no sembla tan fàcil.
Aquest Cap d'Any vaig fer una escapada a Baviera buscant paisatges d'hivern. Al mal temps cal posar bona cara, ja que és una bona oportunitat per captar imatges especials.















dimecres, 27 de desembre de 2017

Temps de cultura de Barcelona II

A l'entrada anterior d'aquest blog es feia una reflexió sobre la importància de gaudir de l'oferta cultural a Barcelona. En aquesta segona part farem un breu repàs per algunes de les exposicions que actualment podem visitar a la ciutat. Com que és tracta d'un blog on el que es pretén és parlar i veure fotografia, ho farè amb imatges...
A Caixafòrum cal visitar la gran exposició monogràfica d'Andy Warhol. Hi podem fer un exhaustiu repàs dels diversos episodis creatius pels que va passar l'artista.


Per fer una mirada a la seva obra us recomano apuntar-vos a una de les visites guiades. Segons Warhol: "L'obra no és una cosa que només fa l'artista, sinó que depèn de com l'exploti qui la contempla"
En Warhol el treball manual es mecanitza, i això té molt a veure amb l'art de la fotografia.

Warhol té una empremta molt característica que fa que reconeixem fàcilment l'autoria en les seves obres. En aquesta ocasió em va semblar interessant captar aquest personatge...potser, un gangter, un cowboy, un "Cocodrilo dandy" o, simplement, un espectador més!.

Al Centre de la imatge de la Virreina es pot fer un recorregut per Sant Adrià del Besòs. Entre 1999 i 2007 es fotografia el barri per  mostrar-ne  la seva transformació.
 

Des del meu punt de vista, l'exposició de la Virreina pot merèixer la visita de qui està interessat en veure un testimoni del que és aquest barri. Unes imatges tècnicament correctes però que, a nivell fotogràfic, no em van aportar cap "emoció".

A la Fundació Tàpies trobem, fins el 14 de Gener, el treball documental de Sunan Meiselas. Aquesta fotoreportera es caracteritza per la implicació que té amb els seus projectes. Aixó es nota amb una gran qualitat final del seu treball. Quina gràcia! La foto del catàleg em recordà un autoretrat que em vaig fer cap els anys 90 en unes pràctiques d'il·luminació.
 

L'exposició de la galeria Valid Foto ja l'havia comentat en una altra entrada al blog, però us la recordo perquè no us la perdeu. Hi ha molt a prendre dels diferents punts de vista dels diversos fotògrafs. 

Finalment una interessant exposició: "Total Records" a Foto Colectania. Música i Fotografia passegen agafadetes de la mà. Personalment desconeixia la quantitat de fotògrafs de prestigi que han participat en l'elaboració de portades de disc.

diumenge, 24 de desembre de 2017

Temps de Cultura a Barcelona I


Cal espolsar-se la mandra de sobre i trobar temps per fer Cultura!. Tot sovint sentim dir que l'oferta cultural és massa cara i que hauria d'estar més a l'abast de tothom. És cert, cal que la Cultura sigui promocionada i subvencionada de forma adequada. Però. així i tot, no valen excuses, quasi sempre podem trobar opcions que s'adaptin a les nostra butxaca, preferències, i temps disponible.
Sovint busco estones per dedicar a la meva afició que és la fotografia, però també hi ha activitats com: conferències, cinema, teatre, lectura, música, entre altres, que ens aporten experiència i coneixement.
A Barcelona s'està fent una tasca important de promoure la cultura a través del seus 52 Centres Cívics. Són espais propers i oberts a tothom. Hi pots fer cursos i tallers de tota mena. Sempre en podem trobar un que s'adapti als nostres interessos. Entre aquestes activitats organitzades, he tingut ocasió de gaudir de diverses  visites a diferents barris que conformen la ciutat. Ens aporten, "in situ", coneixements d'història, urbanisme, arquitectura  i tradicions, que són especialment  interessants per als  barcelonins.
En aquestes sortides, en que un fa de turista en la pròpia ciutat, és difícil concentrar-se en fer fotos com voldríem. Un es centre en les explicacions del guia i seguix el grup com un ramat.  Però sempre hi ha aquell moment en que podem caçar alguna imatge interessant. Us en mostro algunes de les darreres visites.
Abans d'entrar la Ciutadella i fer un repàs d'història, tinc temps per fer una foto a les figures que coronen l'Arc de Triomf . Aquest monument va ser senyal de benvinguda al recinte firal de l'Exposició Universal del 1888. 

Passejo pels elegants jardins de Joan Maragall a Montjuïc després d'haver vist els de Celestí Barallat.

Vista posterior del Palau Nacional. Va ser construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Des d'aquesta situació a la plaça Pla de Palau, el 10 de Novembre de 1839, es va realizar la primera fotografía (un daguerrotip) a Espanya.

A la "Barcelona salada" fem una passejada per l'icònic barri de la Barceloneta.

Edificis emblemàtics del Eixample barceloní amb la seva arquitectura modernista.


Aquesta escala pertnay a un dels edificis de la dreta de l'Eixample, on  van viure i treballar importants  empresaris  del sector tèxtil, tan important a Catalunya.

Encara queden solars al Poblenou per recordar el seu passat industrial.



dijous, 21 de desembre de 2017

Una visita a Liberty Island i Ellis Island



Quan viatgem ens podem concentrar en una o poques imatges capaces de captar l'essència del indret (fer-ho en una pot ser un exercici d'alló més interessant!). O bé plantejar-nos fer un reportatge més ampli que ens doni, foto a foto, més informació i coneixement del lloc.

Així ho vaig intentar fer en la meva visita a New York durant aquest darrer Octubre. En aquest cas, es tractava de fer un recorregut per Liberty Island i Ellis Island. Les dues illes constitueixen el Liberty State Park, que està situat a la badia de NY i té unes dimensions de 6Ha. Em vaig limitar a la visita turística d'un matí al parc, a agafar el ferry (gratuït) d'anada i tornada a Staten Island,  i a prendre algunes vistes des de l'One World Observatory.

Tot i que, com aficionat, no disposo ni del temps ni dels mitjans que poden tindre alguns fotògrafs professionals, i de fet, fotografio com un "guiri" més,  trobo interessant imposar-me aquests tipus de reptes. Ara, tot revisant les fotos captades, crec que hagués hagut d'explotar més la faceta humana, especialment posant de manifest  el que representa l'impacte turístic. És a dir, allunyar-me d'alguns paisatges de "postaleta" i buscar l'ambient. Però quan arribes a Liberty Island no pots evitar sentir certes emocions. Amb la vista de l'emblemàtica estàtua que s'aixeca sobre l'estructura de granit del Ford Wood, no ens podem quedar indiferents. El famós monument era el primer que veien els immigrants europeus quan cercaven llibertat i noves oportunitats en el nou continent. Encara que no portessin càmera fotogràfica, ben segur que aquesta imatge de benvinguda i esperança, era la  que quedava gravada en el seu interior.

Avui dia s'ha mantingut  com a símbol universal de la llibertat, i si la primera illa ens impregna de tot el seu significat, la segona ens transporta a l'arribada, per via marítima als EEUU, de 12 milions d'immigrants entre els anys 1892 i 1956. Les seves inquietuds i patiments les podem intentar comprendre ja en el ferry que ens hi porta. Cal imaginar-nos quan desembarquem que som un d'aquells nouvinguts que esperaven una vida millor. A més, cal no oblidar que, en ple segle XXI i per desgràcia, encara es produeixen nombroses migracions al món ocasionades per fets traumàtics.



Us deixo amb les imatges. L'equip utilitzat va ser, una Olympus OMD-M5 Mark II i tres òptiques PRO (7-14, 12-40 i 40-150). És el meu equip preferit quan es tracta de viatjar per l'excel·lent relació qualitat/preu i la seva lleugeresa.


Crec que si hagués fet una foto a finals del XIX podria tindre aquest aspecte!

Des de l'One World Observatory podem veure una vista aèria de les dues illes.

Badia de New York, amb vistes a Lyberty Island i New Jersey al fons.


Com a important ciutat turística, a NY no pot faltar l'oferta al carrer.

Navegació vorejant Ellis Island.



En direcció nord-oest podem observar Manhattan.


Inicialment l'estatua va funcionar com a far. Aquesta vista posterior intenta recordar-ho.

Sempre és interessant tindre un enquadrament clàssic per a la col·lecció.

Els turistes no poden viure sense la tìpica selfie.


Un personatge insòlit acompanya el monument.




Podem utilitzar element de l'entorn per emmarcar l'estàtua.

El vaixell que ens porta a l'illa és ple a vessar de turistes que no paren de fer fotos.

Aires de Llibertat ens donen la benvinguda.

Edificis de recepció d'immigrants a Ellis Island.

La bandera americana no hi pot faltar!

Cartells amb gravats de l'època ens recorden con devia ser l'arribada en vaixell.

Vista de la sala on s'acollien els immigrants.

Davant la porta de la sala on es realitzaven els tràmits i es decidia el futur del nouvingut.


Tot una vida en un bagul o maleta.

Una exposició amb fotografies de l'època donen testimoni d'aquells moments.


Els turistes aprofitem per fotografiar Manhattan.

El Museu ens mostra documents i objectes dels immigrants.


Un panorama de la ruta cap a Staten Island

A la terminal del ferry és constant el moviment de viatgers.


El dia s'acaba i podem gaudir d'una bona posta de Sol. Una obertura tancada ens dóna un efecte d'estrella.


A l'hora blava, un bon estabilitzador i obertures grans ens permeten poder captar imatges com aquesta.

 
Ens despedim al vespre amb el monument il·luminat.