dilluns, 11 de març de 2019

Fineart Igualada 2019


Quan deixem l'hivern enrere comencem a trobar-nos amb un seguit de festivals fotogràfics. Ja he citat Mirades, a Torroella de Montgrí, i Lumínic, a Sant Cugat del Vallès. D'aquests segur en tornaré a parlar. Però en aquests moments encara podem visitar la 7ª edició de Fineart Igualada (fins el 17 de Març). Crec que aquest és un dels festivals de referència a Catalunya. 
Podem entendre la fotografia Fineart com aquella en que les imatges s'entenen com a obra d'art. Això queda definit pel seu concepte, el moment, la història, el foto-acabat, entre altres paràmetres. Sens dubte a Igualada sempre hi podem trobar exposicions que compleixen aquests requisits. 
A la meva darrera visita al festival vaig captar fragments d'algunes imatges que hi podem veure. Són algunes de les que particularment em van cridar l'atenció, però  n'hi a d'altres no esmentades que  tenen igual interès. 

(Nota: les següents imatges corresponen a fragments de les mostrades al festival)  

Eder Sánchez, armonia i equilibri que dona pau d'esperit.

Gabi Guiard Calleja, ens transporta a l'essència de les terres africanes i a l'origen de la vida.

Guillermo de Angelis recrea moments de solitud.

Carles  Canals i Àlex Montfort transformen objectes en la línia del mestre Chema Madoz.

Pep Gol a "Miralls", un viatge al món interior.

Luís Vázquez Álvarez, mostra un documental sobre cultura i tradicions a "Cabalos do vento".

Iris G-Meràs, la relació mare-fill amb imatges a "Puerperi".

 "Era,sóc i seré", una reflexió de Paula Constantino sobre la seva identitat.

"Dyeu" és la mirada pictòrica de Ferran Giménez López.

Katy Gómez Catalina, un reportatge de la bellesa eterna d'una Síria que sembla volem oblidar.
Dani Salvà amb "Phare Ponleu Salpak". Reportatge sobre els artistes de Cambodja sota el règim de Pol Pot.

Ferran Freixa, retrospectiva de l'artista.

Avui dia estem acostumats a consumir fotografia ràpidament i amb escassos moments de reflexió i anàlisi. Sempre és interessant  aprofitar ocasions com el Fineart per fer-hi una passejada més pausada.




divendres, 8 de març de 2019

Lumínic festival


Hi ha una dita que parla que hi ha tres coses importants a la vida: "plantar un arbre, escriure un llibre i tindre un fill". Totes tres són meravelloses, però segur que en podríem afegir moltes més. Quantes persones tenen desitjos i vocació d'ajudar als altres, de protegir la natura, o d'aconseguir un món més just, entre molts altres de lloables. També és motiu de satisfacció personal treballar per difondre la cultura. Aquesta no s'ha d'entendre tan sols com entreteniment, ni com una cosa accessòria, s'ha de veure com quelcom important pel bé comú, essencial per créixer com a persones i formar la nostra identitat.
Aquesta darrera fita és la que m'ha portat a formar part de l'equip organitzador de Lumínic, un esdeveniment que neix amb la voluntat de divulgar la cultura fotogràfica. Esperem que aquest nou festival fotogràfic, que es celebrarà a Sant Cugat del Vallès, sigui en el futur un referent. 
Lumínic té com ideal el reconeixement del treball del fotògraf. Aposta més per la qualitat que per la quantitat, buscant autors d'alt nivell ja siguin consagrats o emergents. Al festival també hi haurà activitats que fomentaran el coneixement i reflexió sobre la fotografia. 
Fer-ho no ha estat fàcil, és tracta d'unir esforços i crear sinergies. Però estic segur que si en sou partícips no quedareu decebuts. 
Si en voleu saber més podeu consultar la web: www.luminicfestival,com





dijous, 28 de febrer de 2019

La nostra col·lecció fotogràfica


Segur que tots coneixem gent que té afició a col·leccionar objectes. Sembla ser que això és beneficiós des d'un punt de vista psicològic, ja que permet desenvolupar habilitats i actituds positives a l'individu.
Quan amb el temps anem obtenint una col·lecció de fotografies ens veiem abocats a fer-ne una classificació. Però aquesta tasca no sempre és fàcil i cal ordre, paciència, constància i memòria.  L'ús dels  PC ens facilita la feina d'agrupar objectes en determinades categories i podem disposar de programes especialitzats que ens ajuden en aquesta labor inacabable. Escollir bons criteris a l'hora de triar el sistema d'arxiu és essencial. Vaja! que és important saber on i com tenim les nostres fotos!
El que passa és que sovint es valora la quantitat por sobre de la qualitat. De vegades sento parlar a fotògrafs que semblen entrar en competició  quant al nombre de fotos acumulades, com si això els donés més i millor "professionalitat".  Guardar moltes imatges de forma obsessiva i compulsiva per a mi no porta enlloc.  Aquest "Síndrome de Diògenes" fotogràfic tindríem que mirar d'evitar-lo.  Està bé potenciar les virtuts abans esmentades, però una excessiva necessitat de control, perfeccionisme i ordre no pot prevaldre per sobre del gaudir d'altres aspectes de la fotografia i de la vida. Cal ser selectiu i buscar que cada imatge que captem sigui fruit d'una reflexió i una emoció. Com que en aquest aspecte crec que la fotografia clàssica o "analògica" ens ofereix un punt a favor, he seleccionat  unes quantes imatges que he fet amb pel·lícula de format mig sobre un tema determinat. He observat que tinc tendència a col·leccionar arbres des de diversos punts de vista.





















dissabte, 23 de febrer de 2019

The nearby nature / La natura propera II

Acostumem a entendre la fotografia de fauna salvatge con a quelcom difícil que sols està a l'abast de professionals dotats d'equipament sofisticat. En part és cert i en part no, ja que amb enginy i paciència podem obtindre imatges més que dignes.
Per exemple vaig arribar a captar una sèrie de fotografies d'una mallarenga emplomallada  (Parus cristatus) des del mateix seient des d'on us estic escrivint aquesta entrada al blog. Si teniu balcó o una finestra que ofereixi prou seguretat (important!), una simple instal·lació amb un tronc i algun "atractiu" (en aquest cas uns cacauets), podrem atraure espècies salvatges com aquest pàrid que, tot i no ser molt gregari, em va oferir una bona sessió de retrat. Utilitzar una òptica com és el Zuiko 40-150 PRO 2,8 va ser suficient per obtindre primers plans.
Us mostro a continuació algunes de les fotografies de la sèrie:









dilluns, 18 de febrer de 2019

The nearby nature / La natura propera I

Crec que sovint tenim la sensació que, per gaudir de la natura i en especial de la fauna salvatge, cal marxar molt lluny de la ciutat. Però prop de les grans urbs o fins i tot en elles podem trobar fauna i flora digna d'admirar i estudiar. 
Un matí, una estona lliure i un passeig per "El Remolar", un espai natural protegit proper a Barcelona, va ser suficient per poder observar diverses espècies d'ocells.
Vaig utilitzar la "petita" Olympus OMD-M1 mark II i el zuiko 40-150 2,8 pro (equivalent a un 80-300 full frame), en ocasions amb el multiplicador 1,4x, una combinació versàtil però que, per a petits ocells o quan queda l'escena a certa distància, pot resultar insuficient. Així i tot gràcies a l'alta qualitat de la imatge i als 20,5 mp d'aquest sensor micro 4/3 podem obtenir, re-enquadrant, fotos més que satisfactòries per a molts usos.