dimarts, 20 de novembre de 2018

Aquarium 1916 - Biennal de Fotografia d'autor de Sant Cugat del Vallès


Un cop més, a Sant Cugat del Vallès, es celebrarà la  Biennal que organitza QGATFOTO. S'inaugura el 22 de Novembre i és presenta amb més exposicions que en les edicions anteriors.
El meu projecte "Aquarium 1916" s'inclou dins de la col·lectiva que podreu veure a la Casa de Cultura. Amb aquest treball he volgut fer una homenatge al moviment dadaista. Personalment acostumo a fotografiar amb uns altres criteris estètics als que s'hi mostren. He intentat fer una ruptura amb la meva visió més clàssica de la fotografia. Seguint els preceptes dels dadaistes, vaig decidir captar instants invisibles a la nostra percepció visual. L'objectiu ha estat alliberar la ment amb la mirada, buscar noves formes, explorar moviment i color. En definitiva. deixar anar emocions i sensacions. 


El programa i el planell de situació de les exposicions són els següents
No us ho perdeu. Us hi esperem!

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Els Festivals fotogràfics


Diversos festivals ens acosten durant tot l'any al panorama fotogràfic tant nacional com internacional. Encara que abraçant diferents temàtiques i amb diferents possibilitats i pretensions per part de cadascun d'ells, suposen una manera de veure i viure la fotografia de suma importància. De forma concentrada i durant uns dies mostren el treball de diversos artistes i fotògrafs de més o menys renom. La cultura fotogràfica es fa present en una ciutat o indret determinat i es posa a l'abast del públic. Podem anomenar-ne alguns: FineArt d'Igualada, Revela't a Vilassar de Dalt, La Biennal d'Olot, Montphotofest a Lloret, DeltaBirdingFestival al Delta de l'Ebre,  i el recent clausurat X Biennal Xavier Miserachs a Palafrugell.  Aviat podrem visitar, entre altres, el SCAN a Tarragona, el "Mirades" a Torroella de Montgrí i DOCFIELD a Barcelona.
Documentaré aquest comentari amb tres fotos realitzades al festival de Palafrugell, on vaig poder gaudir de tornar a passejar entre les imatges de Cartier Bresson i Misserachs, i, sobretot,  apropar-me al treball de Atín Aya. Un fotògraf que va començar en el foto-periodisme i ha acabat en les galeries. Des del meu punt de vista, la millor exposició del festival. Un retrat  magistral d'Andalusia a través de la seva gent. Pensant en Velázquez  i les seves "Meninas", i salvant les diferències, em vaig permetre fer una re-interpretació d'alguna de les obres exposades i entrar dins les fantàstiques fotos d'Atín Aya. 
No us perdeu els festivals fotogràfics!



dimarts, 9 d’octubre de 2018

Fotografiant rapinyaires amb Marcos Lacasa

A la segona va la vençuda, sí! Aquest cop no ha estat a la tercera. Després d'unes quantes hores d'espera  i atret per un esquer, es van deixar veure prop del "hide" un astor i un aligot.
És qüestió de gustos, però l'experiència de veure d'a prop i fotografiar fauna salvatge és molt gratificant. Exigeix de tècniques depurades, especialment si volem treballar en situacions difícils, com per exemple: aus en vol, animals amb activitat nocturna, o espècies que no toleren massa bé la presència humana. 
Tot i que jo no sóc expert en aquesta modalitat fotogràfica, el que sí us puc dir és que cal saber molt dels costums i vida dels subjectes a fotografiar, i també, conèixer correctament les prestacions de la càmera i lents per fer-ne un ús adequat. Encara que hi pot haver uns requeriments mínims, un equip extremadament car no és garantia de bones fotos.
Per la meva part, vaig poder provar algunes configuracions de càmera que no són les que utilitzo habitualment (en aquest cas una Olympus OMD-M1 MarkII). El resultat pot ser millorable però de moment n'estic prou satisfet.
Un astor devorant la seva presa.

El hide, un cop a dins cal mantenir-se en silenci per evitar alertar la fauna que es vol fotografiar.

En Marcos prepara el seu equip per accionar la càmera a distància.

Tot i que el Zuiko 40-150 f2,8 queda una mica curt, la capacitat de retall de la imatge, em dona prou qualitat com per aconseguir un retrat de l'aligot.

Intento captar l'au en vol a una velocitat de 1/1000.

Una acció ràpida em fa veure les dificultats d'aquesta modalitat fotogràfica.

L'astor intenta fugir amb el colom que serveix d'esquer.

Una altra seqüència de d'aquests interessants instants.

El dia ha estat tota una experiència i ens deixa imatges per recordar.


dilluns, 1 d’octubre de 2018

Maridatge de cultures: gastronomia i fotografia


Sempre m'ha agradat  barrejar diferents tipus de manifestacions culturals o artístiques dels llocs que visito. Una d'especialment interessant és captar amb la nostra càmera la cultura gastronòmica. El menjar, a més de actuar sobre el sentit del gust, també ho fa abans per l'olor i per la vista. L'estímul visual és bàsic a l'hora de percebre certes qualitats d'un aliment.  Formes, colors i textures, tenen  importància per valorar allò que mengem.
En un viatge a la Xina vaig voler fotografiar una activitat allà tan corrent com és la venda i consum de productes alimentaris al carrer. En aquesta ocasió vaig triar el blanc i negre amb la intenció de centrar l'atenció en l'escena en general i no pròpiament en el menjar. L'omissió del color no treu que siguem capaços d'entrar en situació.
Les fotos van ser realitzades amb una càmera Nikon D700 i un objectiu Nikon AF 24-70 f2,8.




























diumenge, 30 de setembre de 2018

Fotografia des de "Hide"

Sempre és interessant experimentar i conèixer més de les especialitats fotogràfiques que no són les que practiquem habitualment. Per millorar la tècnica en la foto ornitològica, vaig poder gaudir de fotografiar des d'un "hide" en condicions òptimes. El "hide" ens ofereix la possibilitat de poder treballar a unes distàncies molt més curtes que si ens trobem a camp obert. També la preparació de l'escenari i l'incorporació d'aliments atractius per a cada tipus d'espècie a fotografiar faciliten la tasca.
Fa unes setmanes i, desprès de molts dubtes, vaig decidir  canviar la meva Olympus OMD-M5markII per una OMD-M1markII. I perquè dubtava? Doncs perquè tot i que la M1 és una càmera més ràpida i amb més prestacions, la M5 té característiques que la converteixen en una opció clara per l'aficionat avançat o, fins i tot, el professional. Cal valorar bé la compra! No oblidem que la foto la fa el fotògraf, i puc assegurar que tant amb una com l'altra hi ha molt camp per recórrer. 
Olympus i Casanovafoto ofereixen un excel·lent servei post-venda, que en el cas de la M1, ens dona l'oportunitat de fer l'activitat abans comentada acompanyats per Marcos Lacasa, fotògraf destacat en aquesta modalitat fotogràfica. 
Desprès d'una llarga espera no va ser possible observar cap rapinyaire. Ja se sap, els animals salvatges no sempre són previsibles encara que es prepari molt bé la sessió. Així que vàrem dirigir-nos a un altre "hide" per fotografiar passeriformes. Aquí l'èxit estava més assegurat i, si bé, en 30 minuts, no vaig aconseguir cap imatge digne d'ocells en vol, sí que me'n vaig emportar alguna bona foto. Per començar ja està bé, serà qüestió de seguir perseverant.






 

Una Mallarenga en vol però fora de focus. Serà qüestió de practicar!