dissabte, 17 de febrer de 2018

El futur de la fotografia clàssica (o analògica).


Sovint sentim comentar que la fotografia clàssica té els dies comptats. Sembla que si dispares amb pel·lícula o ets un “artista” o un “carca”.

En els inicis de la fotografia, al voltant de l'any 1830, ja hi havia qui comentava que el dibuix  i la pintura havien mort. Mai ha estat així. Uns anys més tard, amb la invenció del cinema, també hi va haver qui donava la imatge fixa per morta. Després semblava que la televisió acabaria amb el cinema, i ara sembla que la TV pot ser substituïda per la comunicació a través d’internet. És cert, el món evoluciona però sembla que hi ha coses que es resisteixen a morir. Això sembla que  està passant amb la fotografia clàssica.

El fet que avui dia realitzar fotografies amb dispositius electrònics s'hagi generalitzat i sigui per a molts un acte quotidià, no descarta que sentim admiració per moltes de les fotos realitzades amb procediments químics, tant se val que estiguin en un calaix de la nostra llar o les puguem veure en galeries i museus. En definitiva, no deixem d’apreciar la vàlua d’aquelles fotos clàssiques que adquireixen importància com a document històric i que, a més, no renuncien a uns valors estètics.

Haig que reconèixer que jo mateix cada cop utilitzo amb menys assiduïtat el laboratori fotogràfic. Però també he de dir que el plaer de positivar una foto amb procediments químics no és el mateix que treballar-la a la pantalla de l'ordinador.

Valen com exemple algunes imatges de l'estany d'Ivars realitzades amb una Hasselblad 501CM.
 
 
 
 


dilluns, 12 de febrer de 2018

"Subway NY" - el reportatge (II)



He volgut fer una segona part en el meu comentari al blog sobre el "New York City Subway", perquè hi ha un altre aspecte que mereix especial atenció. En la primera part es feia èmfasi en aquest mitjà de transport com a motiu d'inspiració per a pintors i fotògrafs. En aquesta segona part us parlaré de l'aspecte més humà tal i com jo el vaig percebre. Crec que New York és una ciutat on els valors de la societat americana es manifesten de forma especial. Els fotògrafs citats en l'escrit anterior (Davidson, Spiller i Kubrick) ens mostren una visió dura, fins i tot violenta de la ciutat. Penso que actualment això ha canviat, està clar que amb excepcions, com a tot arreu, però NY té una cara amable, la de la gent que lluita cada dia per al seu benestar, la seva família i el bé comú. 
En les grans urbs es tendeix a minimitzar o eliminar la individualitat. Hi ha una certa invisibilitat de la persona que queda eclipsada entre la multitud. Però, si  a NY això també passa, no és tan evident. En ella es concentra un gran nombre de població diversa, amb una important varietat ètnica i cultural. Em va semblar que hi funciona molt bé allò que diu:"Viu i deixa viure". Crec que a NY pots anar com vulguis, quan vulguis i on vulguis, sense massa complexos. Serà allò que... si en un grup quasi tothom destaca per algunes particularitats, aconseguim que tothom passi desapercebut? Vaig entreveure una societat competitiva i lluitadora, però, on importen especialment determinats valors. Són gent respectuosa, amants de les seves costums, idees i manera de viure. Defensen la seva individualitat, privacitat i família. Estan orgullosos de ser com són.
Aquestes peculiaritats que comento es manifesten clarament al "train" (tal com ells anomenen el metro). Les aglomeracions humanes que es produeixen en vagons, passadissos i estacions, són representació d'aquesta forma de ser Nord-americana.
















Les fotos es van captar amb una Olympus OMD-M5 Mark II i el Zuiko 12-40 f2,8 Pro.













diumenge, 11 de febrer de 2018

Foto i pintura al Subway NY


La primera línia de metro subterrània de New York City  va ser inaugurada l'any 1904. En l'actualitat aquest "subway" és el més gran d'Estats Units i un dels més grans del món. Compta amb més de 1.000 Km de vies i 469 estacions. Està obert les 24 hores del dia  i, els dies laborables, la mitjana de passatgers supera els 5 milions.
Davant d'aquestes dades no podem dubtar que aquest sistema de transport hagi estat, i sigui, motiu d'inspiració per a fotògrafs. Aquest és el cas de Bruce Davidson, aquest genial fotògraf de l'Agència Magnum. En la retrospectiva que va fer la Fundació Mapfre a Barcelona, vàrem gaudir de les fotos que hi va fer als anys 80. També el suïs Willy Spiller, quan va viure a NY, va quedar fascinat per l'ambient del metro deixant-nos un ampli documental. Finalment, segur que coneixeu el nom de Stanley Kubrick, però com a extraordinari director de cinema; el que no és tan conegut és el seu extens treball  sobre el "subway" que va fer quan tenia 17 anys per  a la revista Look a l'any 1946.
Personalment he de dir que sempre m'ha atret a nivell fotogràfic l'ambient del ferrocarril, i en concret, el del metro. En trens, estacions, vies, personal i passatgers hi trobem paisatges, objectes i models adhients a ser captats per la nostra càmera.

En la meva estada a NY  cada dia eren constant les anades i vingudes en metro, ja que per a mi era el sistema més còmode de desplaçament. Sempre amb respecte i discreció intentava captar alguna instantània de l'ambient. El que va ser curiós i sorprenent és que, en visitar el Metropolitan Museum, vaig veure una sèrie d'obres pictòriques que presentaven certes similituds amb determinades fotos que jo havia fet al metro. Us deixo amb les imatges... 
"Subway steps", obra de Martin Lewis (1930)


Les formes i la perpectiva em van semblar atractives en aquesta entrada de metro.

"The Tube Train" de Cyril E. Power (1934), inspirat en el metro de Londres.


Intento captar l'ambient del moment al vagó.

 
"Subway" de Fritz Eichenberg (1934).

Un moment personal amb cartell al fons. Ara ens relacionem a través del mòbil.

Un detall de la instal·lació pictòrica de Thomas Hart Benton al MET (1930)


Noia de groc amb barret viatjant al "Train"






dijous, 8 de febrer de 2018

L'exposició: Flower of Scotland



En altres ocasions he fet comentaris d'exposicions que he anat a visitar. Aquest cop us presentaré una que començarà avui a Barcelona, concretament a VisualKorner (C/ Balmes 354). Hi podreu veure algunes de les fotos que vaig fer en un viatge a Escòcia a l'any 2006. Es titula "Flower of Scotland", com el himne d'aquesta gran nació.

No hi ha dubte que Escòcia és un lloc amb un caràcter peculiar. El seu lema nacional, "Nemo me impune lacessit" (es pot traduir com a "Ningú no em provoca amb impunitat") així ens ho manifesta.

La seva cultura i tradicions, els seus paisatges i la seva gent han transcendit més allà de les seves fronteres. Qui no coneix el golf, el whisky, els estampats de quadres escocesos, en Sherlock Holmes i el monstre del llac Ness.  Els seus nombrosos i famosos escriptors, com Walter Scott, Louis Stevenson, Arthur Conan Doyle i Robert Burns, aquest entorn els ha donat motiu d'inspiració.

Indrets, tan idíl·lics com misteriosos, fan les delícies del fotògraf.  Castells centenaris, llacs de somni, platges salvatges, muntanyes abruptes, prats i boscos frondosos conformen el paisatge d'aquesta terra. No és estrany que s'hi hagin originat nombroses històries, mites i llegendes. Aquesta nació de contrastos no ens pot deixar mai indiferents.

Les fotografies es van captar amb una càmera Pentax 67II i dues òptiques, un angular de 55mm i el normal de 90mm. Es va utilitzar pel·lícula Kodak Tmax 100. Els positivats els he realitzat jo mateix en el meu laboratori fotogràfic.

Us animo a visitar-la!. La podeu veure fins al 9 de Març, però no espereu al darrer moment, perquè ja sabem el que a tots ha passat...que ja s'ha acabat.


dimecres, 7 de febrer de 2018

PHOTO AND FILM - Fotografia i Cinema


Qui estigui interessat en fotografia, sens dubte, també li agradarà el cinema. Aquestes dues arts són parentes molt properes i tenen molt a veure l'una amb l'altra. Però en aquesta ocasió no toca comentar la relació de la fotografia fixa amb el llenguatge de la imatge en moviment. Simplement es tracta de revisar alguns títols de pel·lícules on és mostra el personatge d'un "Fotògraf". Crec que les tres que citaré són de visualització obligada.  Més que una lliçó de fotografia, també són lliçons de vida.

Primer - Ja en el Juny del 2016 ja  vaig comentar al blog el reportatge on coneixerem la curiosa personalitat de V. Maier: "Finding Vivian Maier". No cal dir més,  us deixo l'enllaç de la presentació:

https://www.youtube.com/watch?v=2o2nBhQ67Zc

Segon -  El film "Shooting Holy Land" dirigit per Gilad Baram. Es va projectar a la Filmoteca de Barcelona dintre del darrer festival de cinema jueu (Setembre, 2017). Hi podem veure el geni creatiu del fotògraf xec Josef Koudelka. Ell mateix comenta que, impactat per la visió del mur construït a Cisjordània, no va dubtar en acceptar l'encàrrec de fer un reportatge fotogràfic. Aquest el va produir durant 4 anys, i mostra unes localitzacions espectaculars dels nous paisatges creats per l'home entre Israel i Palestina. A qui li agradi la fotografia clàssica o "analògica" gaudirà amb la filosofia i la manera de treballar d'aquest autor.

http://koudelka-film.com/

Tercer - Ahir es va projectar a la Cooperativa de Cinema Zumzeig (cal que en seguiu la programació), el reportatge "IN NO GREAT HURRY : 13 LESSONS IN LIFE WITH SAUL LEITER". Està dirigit per Tomas Leach. Hi descobrim la visió i experiència de vida del fotògraf americà Saul Leiter, uns dels pioners de la fotografia en color. Entre moltes altres coses ens ensenya que  no ens hem de mirar  el melic...el que cal és observar  la vida que ens envolta.

https://www.youtube.com/watch?v=J7arEQR8PdA

Si teniu oportunitat de veure-les no us les perdeu!.

dijous, 1 de febrer de 2018

Un exercici fotogràfic i un propòsit al Port de Barcelona.


Fa poc llegia un escrit que proposava el següent exercici fotogràfic:

1 - Anar a un lloc que no tingui especial interès per a nosaltres. Fins i tot, és possible escollir-ne un que, d'entrada, no ens sigui atractiu.

2 - Quedar-nos amb les condicions de llum ambiental que hi ha. I repeteixo fins i tot, buscar-ne unes que veiem desfavorables.

3 - També ens podem limitar amb el material fotogràfic a utilitzar. Per exemple, prescindir d'un angular extrem o del tele. El millor pot ser una sola òptica (no descartem quedar-nos sols amb un 35 o 50 mm),
Tot això representa un repte a la nostra creativitat. Es tracta d'aconseguir, "simplement", imatges que ens siguin realment satisfactòries. 

De vegades m'agrada visitar llocs de Barcelona a l'atzar hi fer-hi una passejada. Un matí, entre les 11 i les 12 del migdia, em vaig deixar caure per la Plaça Rosa dels Vents, que queda junt al Port. Hi havia un ambient festiu, molta gent voltant, fent esport, descansant o prenent el sol. No puc dir que el lloc no tingui interès, ja que hi ha l'emblemàtic Hotel Vela, però el cert és que, ni la llum, ni el moment, ni la situació, em van semblar adequades per treure fotos interessants. Veritablement, no em trobava gaire inspirat. Sols portava una càmera amb un zoom estàndard. Així que, vaig recordar l'exercici i em vaig fer el propòsit de captar fotos interessants, tant per a mi com per a altres espectadors. Els resultats em van sorprendre, tal com veia les coses, no hagués utilitzat la càmera, però després vaig entendre que molts cops convé fer un esforç addicional i obligar-nos a buscar recursos.

Us convido a provar-ho. Podem escollir un carrer qualsevol d'una ciutat o poble, acotar una zona al camp, a la platja, o bé una zona industrial, comercial o de magatzems,...la llum, la que toqui aquell dia o moment. Segur que amb imaginació i perseverança aconseguim imatges suggerents.





dissabte, 27 de gener de 2018

New York, arquitectura i abstracció


Torno a  treballar amb fotografies d'un viatge a NY per considerar un  altre aspecte que podem explorar a l'hora de captar les nostres imatges. Em refereixo a buscar una certa abstracció. Crec especialment interessant l'abstracció geomètrica que es basa en l'ús de formes simples combinades en un espai bidimensional. Aquest moviment pictòric va sorgir a principis del S.XX com a reacció a la intenció de allunyar-se del subjectivisme. Es fugia d'unes representacions més aviat emocionals per endinsar-se en la composició basada en la línia i el pla. Kandinsky i Mondrian en són exemples.
En  les següents fotografies es reconeix la realitat, amb més o menys mesura, però es dona prioritat a la línia, la forma i el color. S'han revelat amb Càmera RAW i en aquesta ocasió he volgut provar el paquet de filtres ON1 Effects.