dimarts, 3 d’abril de 2018

Influències



És important com a fotògrafs aprendre mirant altres fotografies.  El primer que recomanaria és  revisar les obres dels autors de prestigi en tots els àmbits i en tots els temps des de la invenció de la fotografia. Recuperar el passat i conèixer la historia és bàsic per entendre el medi.  Avui dia a les xarxes socials ens inunden les imatges i els "likes", ben segur que hi podem trobar coses interessants, però de vegades es fa difícil separar el gra de la palla.
És indubtable que tots, fins i tot artistes de renom, estem sotmesos a influències. Intentar acostar-nos a un estil  o forma de mirar no té res de negatiu, ben al contrari, jo crec que ens ajudarà a trobar el nostre camí  per a la realització d'un treball de caràcter personal.
Quan vaig descobrir l'apassionant món de la macrofotografia, hi havia poca bibliografia al respecte, i un llibre de Claude Nuridsany i Marie Pérennou, es va convertir en una referència a seguir. Després, amb la foto de paisatge, la lectura de Galen Rowell  m'animava a buscar una nova forma de tractar la llum  en les meves imatges. Segur que molts de nosaltres ens hem impressionat amb la tècnica d'Ansel Adams. A mi em va portar a perfeccionar la meva i a realitzar estudis de fotografia en una escola especialitzada de Barcelona. Després, gràcies a seguir diversos autors com, Michael Kenna, A.L. Coburn, Jonh Sexton, Edward Weston, i Josef Sudek, entre molts altres,  vaig anar descobrint noves mareres de veure el món. Tot aquest bagatge que anem adquirint a través d'altres autors ens porta a desenvolupar  millor la nostra visió fotogràfica. Finalment, ens agradi o no, la nostra manera de viure, la nostra forma de ser, caràcter, pensaments, sensacions i sentiments marquen de forma inequívoca les nostres imatges. Si som constants i fidels a nosaltres mateixos acabarem desenvolupant un treball original. Potser no arribarem mai a ser grans fotògrafs, però segur que en gaudirem molt a nivell personal.
En els meus inicis, sovint em deien que les meves imatges feien pensar en determinats autors. No em desagradava, crec que forma part del camí a seguir. Amb el temps he tingut oportunitat d'anar donant a conèixer les meves imatges. Per a mi és una gran satisfacció veure que també hi ha a qui serveixen d'inspiració.
No deixeu de mirar fotografia i compartir el que vosaltres feu. Ser bon lector ajuda a ser bon escriptor.
Actualment la tècnologia facilita molt les coses. En els anys 80 aconseguir una bona foto macro suposava moltes dificultats. 

Durant uns quants anys vaig tindre la sort de gaudir de l'amistad d'Humbreto Rivas i compartir la nostra afició a la fotografia. Interessos comuns em van suposar aprendre d'un bon mestre.

Quan reviso el meu arxiu sempre hi trobo referències a autors que m'han interessat, en aquest cas J. Sexton.

I en aquesta feta a la Costa Oest del EEUU hi veig un aire de M.Kenna.

A  la platja de Edward Weston (Califòrnia), la llum no era molt favorable però vaig voler emportar-me una foto en memòria d'aquest fotògraf.
A nivell personal no ens hem de sentir lligats a un estil o temàtica, també he sentit admiració per nombrosos autors de "street photo" com H. Cartier-Bresson, Grry Winogran, Robert Doisneau, Elliott Erwitt, i molts més.
  
Quan viatjo, com en aquest carrer de Remedios (Cuba), també busco imatges inspirades amb les que he admirat tantes vegades en revistes com National Geographic.



divendres, 30 de març de 2018

Prova M.Ziuko Digital ED 300mm f4 PRO


Qui segueix aquest blog ja sap que ve a ser com un diari personal on intento compartir la meva relació amb la fotografia. No té altra pretensió que ser una porta oberta a les meves experiències en aquest camp. Hi trobem des de breus comentaris d'exposicions i activitats relacionades amb la foto, fins a referències a llocs visitats que crec interessants a nivell fotogràfic. També vaig fent algunes consideracions tècniques. Quan tinc l'oportunitat de provar nou material, m'agrada donar la meva opinió personal. No es tracta de fer una prova exhaustiva, per això ja hi ha  webs especialitzades i amb els recursos adequats. És tracta d'explicar simplement quines sensacions he tingut com usuari. Així ho faré amb la darrera òptica amb la que he tingut el plaer de treballar: el Zuiko 300Pro f4.
El primer que cal tindre en compte, en tractar-se d'un objectiu micro 4/3, és que la seva focal  equival a un 600 f4 de format complert. Jo també sóc usuari d'una Nikon "full frame" i crec que aquest format té indubtables virtuts, però estic convençut que per a la majoria d'activitats fotogràfiques, el micro 4/3 és el format ideal. La mida i pes de l'equip, junt amb les seves prestacions, fa que sigui el meu preferit en foto de viatges, street photo, i macro. El "full frame" ha quedat relegat a treballs molt concrets.
Quan jo era estudiant de Biologia a la U.B. i llògicament la meva afició derivava cap a la foto de natura, recordo que em vaig plantejar adquirir un tele potent per poder captar fauna, però el preu d'aquest material fotogràfic em  suposava una important una barrera. En aquest sentit, us asseguro que el format micro 4/3 ens dona la possibilitat d'accedir a una modalitat de foto de natura que en altres formats queda reservada a sectors fotogràfics molt concrets. Podeu consultar el preu d'un extraordinari Nikon o Canon 600 f4 i comparar-lo amb el Zuiko...sense més comentaris. En cap moment vull desmerèixer altres marques també excel·lents, però tenint en compte que Olympus compleix amb els més alts estàndards de qualitat, l'elecció, per a mi, queda clara.
Jo ja disposava d'un Zuiko 40-150 f2,8 i el multiplicador 1,4x, però tenia interès en saber què em podia aportar el 300 f4. Inicialment el veia com una òptica potser massa  especialitzada, destinada a un ús determinat i ocasional. La prova m'ha donat una altre visió, i ara la considero una nova  opció a sumar al meu equip, ja que he comprovat que és més versàtil del que em pensava. Per la seva qualitat, prestacions, pes i mides reduïdes, i curta distancia mínima d'enfocament, és una lent que puc portar en els meus viatges on hi ha opció a captar fauna i altres elements distants, a més, fins i tot el crec útil per macro. L'he provat amb la meva OMD-M5 MarkII però per certs tipus de foto (esports, fauna,etc) seria millor amb la M1 MarkII, ja que tenim una millora en qualitat d'imatge (20,4MP), dispar seqüencial, enfocament (incorpora detecció de fase i 121 punts). Així i tot puc afirmar que aquesta lent ens pot proporcionar experiències més que satisfactòries amb qualsevol de les càmeres Olympus OMD. Per fer la prova he anat un matí al Delta del Llobregat i un dia al Delta de l'Ebre. És el primer cop que utilitzo focals tan llargues i a continuació us mostro el que modestament he aconseguit fer en aquest curt termini de temps.
Prioritat d'obturació a 1/3000 seg va ser suficient per aturar l'activitat d´aquest ànec.

La capacitat d'ampliació de la lent ens acosta a aquest "Ànec cullerot".

Comença la primavera i les primeres tortugues es deixen veure pel Delta del Llobregat.

Si hi afagim el multiplicador 1,4x ens dóna una focal de 840mm amb obertura f5,6.

És un plaer gaudir de la vida silvestre amb focals com la del Zuiko 300mm.

Des del hide puc captar aquest petit ànec que feia llargues capbussades.

Amb la curta distància mínima d'enfocament pot ser ideal per captar petits insectes com és el cas d'aquest licènid.

Tot i que la M5 no és tan ràpida com la M1 vaig poder captar aquesta gavina en vol.

Ocells  petits i espantadissos com aquesta "cuereta" també queden a l'abast de fotografiar.

Martinet blanc comú a punt de pesca i ser pescat per la càmera.

La "fotja comú" s'amaga entre les canyes de la riba. Tot i ser comú no em va ser fàcil de fotografiar.

Sembla que el "Morito" no és un au molt comú, però al Delta de l'Ebre la vaig poder observar en diverses ocasions.

Els "cormorans" utilitzen els postes d'electricitat com a lloc d'aguait.


Finalment vaig poder afegir la "Garsa reial" a la llista.

Una "gamba roja comuna" es busca el menjar al Delta de l'Ebre.

Tot i que eren a gran distància el flamencs també van quedar retratats.

dimarts, 27 de març de 2018

FINEART - Igualada



Un any més hem pogut gaudir del FINEART, el festival fotogràfic organitzat per l'AFI i l'Ajuntament d'Igualada. Un any més d'experiència, d'exposicions i activitats que ens porten a conèixer millor la fotografia. En la seva 6ª adició no dubtem que aquest festival ja està més que consolidat gràcies al esforç dels seus organitzadors. Per a tots a qui ens agrada el món de la imatge és una cita ineludible. En el calendari d'activitats relacionades amb la fotografia acostumem a trobar-nos que la majoria són monotemàtiques, però a FINEART no és així, aquest festival representa un recull de visions i tendències diverses, i això, des del meu punt de vista, és converteix amb una virtut.  Tant l'entès com el profà hi trobarà quelcom que li pugui interessar. No m'allargaré amb la descripció del seu programa, el podeu consultar a: http://www.afigualada.com. La pròxima edició està prevista per les següents dates: del 22-2-19 al 18-3-19. Reserveu-les a la vostra agenda. Fins l'any que ve i per molts anys.

diumenge, 4 de març de 2018

Brassaï - L'ull que tot ho veia.


Brasaï era el pseudònim que utilitzava Guyla Halász com a fotògraf. El mot li venia donat per Brassó (Transsilvània),  la seva ciutat natal. En l'aspecte cultural era un home polifacètic. Utilitzava el seu nom real quan es dedicava a escriure, la pintura o l'escultura, ja que considerava que aquestes eres arts de més importància. Quan al 1924 va viatjar a París, va documentar àmpliament la vida nocturna de la ciutat. Si tenia tendència a sortir aquelles hores, no era pels mateixos motius que un altre conegut personatge original de la seva regió, un senyor amb els ullals llargs que rebutja la llum del sol i els alls, sinó perquè, durant un temps no disposava de la documentació reglamentària. El seguir aquest horari, el va portar a descobrir un París nocturn que el va acabar fascinant. Com a fotògraf va ser molt polifacètic. En la seva obra ens demostra ser una persona empàtica que connectava amb la gent per aconseguir fotografia-la, però que també era capaç de captar paisatges, ambients i detalls del seu entorn. Tot ho descrivia, de forma directa i sense artificis, amb gran efectivitat i bellesa, per complementar els seus escrits o articles periodístics. Les seves fotos, seguint la tradició de l'època, són una finestra al món.
Podem veure una exposició amb una àmplia representació de la seva obra a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona fins el 13-05-2018.
Per cert, entenc que no permetin fer fotos amb flash a determinats museus i exposicions. Les normes solen sorgir amb la intenció de protegir bens i persones. Però, de vegades, el fet de no deixar fer cap tipus de foto sol obeir tan sols a raons de tipus comercial. Amb tanta prohibició com tenim avui dia et trobes que no pots fotografiar en moltes situacions, llocs i persones, que són interessants de documentar. Tot i que no era permès no vaig poder evitar treure un moment la càmera sense el flash per captar una sola foto per documentar aquest escrit.

dissabte, 17 de febrer de 2018

El futur de la fotografia clàssica (o analògica).


Sovint sentim comentar que la fotografia clàssica té els dies comptats. Sembla que si dispares amb pel·lícula o ets un “artista” o un “carca”.

En els inicis de la fotografia, al voltant de l'any 1830, ja hi havia qui comentava que el dibuix  i la pintura havien mort. Mai ha estat així. Uns anys més tard, amb la invenció del cinema, també hi va haver qui donava la imatge fixa per morta. Després semblava que la televisió acabaria amb el cinema, i ara sembla que la TV pot ser substituïda per la comunicació a través d’internet. És cert, el món evoluciona però sembla que hi ha coses que es resisteixen a morir. Això sembla que  està passant amb la fotografia clàssica.

El fet que avui dia realitzar fotografies amb dispositius electrònics s'hagi generalitzat i sigui per a molts un acte quotidià, no descarta que sentim admiració per moltes de les fotos realitzades amb procediments químics, tant se val que estiguin en un calaix de la nostra llar o les puguem veure en galeries i museus. En definitiva, no deixem d’apreciar la vàlua d’aquelles fotos clàssiques que adquireixen importància com a document històric i que, a més, no renuncien a uns valors estètics.

Haig que reconèixer que jo mateix cada cop utilitzo amb menys assiduïtat el laboratori fotogràfic. Però també he de dir que el plaer de positivar una foto amb procediments químics no és el mateix que treballar-la a la pantalla de l'ordinador.

Valen com exemple algunes imatges de l'estany d'Ivars realitzades amb una Hasselblad 501CM.
 
 
 
 


dilluns, 12 de febrer de 2018

"Subway NY" - el reportatge (II)



He volgut fer una segona part en el meu comentari al blog sobre el "New York City Subway", perquè hi ha un altre aspecte que mereix especial atenció. En la primera part es feia èmfasi en aquest mitjà de transport com a motiu d'inspiració per a pintors i fotògrafs. En aquesta segona part us parlaré de l'aspecte més humà tal i com jo el vaig percebre. Crec que New York és una ciutat on els valors de la societat americana es manifesten de forma especial. Els fotògrafs citats en l'escrit anterior (Davidson, Spiller i Kubrick) ens mostren una visió dura, fins i tot violenta de la ciutat. Penso que actualment això ha canviat, està clar que amb excepcions, com a tot arreu, però NY té una cara amable, la de la gent que lluita cada dia per al seu benestar, la seva família i el bé comú. 
En les grans urbs es tendeix a minimitzar o eliminar la individualitat. Hi ha una certa invisibilitat de la persona que queda eclipsada entre la multitud. Però, si  a NY això també passa, no és tan evident. En ella es concentra un gran nombre de població diversa, amb una important varietat ètnica i cultural. Em va semblar que hi funciona molt bé allò que diu:"Viu i deixa viure". Crec que a NY pots anar com vulguis, quan vulguis i on vulguis, sense massa complexos. Serà allò que... si en un grup quasi tothom destaca per algunes particularitats, aconseguim que tothom passi desapercebut? Vaig entreveure una societat competitiva i lluitadora, però, on importen especialment determinats valors. Són gent respectuosa, amants de les seves costums, idees i manera de viure. Defensen la seva individualitat, privacitat i família. Estan orgullosos de ser com són.
Aquestes peculiaritats que comento es manifesten clarament al "train" (tal com ells anomenen el metro). Les aglomeracions humanes que es produeixen en vagons, passadissos i estacions, són representació d'aquesta forma de ser Nord-americana.
















Les fotos es van captar amb una Olympus OMD-M5 Mark II i el Zuiko 12-40 f2,8 Pro.













diumenge, 11 de febrer de 2018

Foto i pintura al Subway NY


La primera línia de metro subterrània de New York City  va ser inaugurada l'any 1904. En l'actualitat aquest "subway" és el més gran d'Estats Units i un dels més grans del món. Compta amb més de 1.000 Km de vies i 469 estacions. Està obert les 24 hores del dia  i, els dies laborables, la mitjana de passatgers supera els 5 milions.
Davant d'aquestes dades no podem dubtar que aquest sistema de transport hagi estat, i sigui, motiu d'inspiració per a fotògrafs. Aquest és el cas de Bruce Davidson, aquest genial fotògraf de l'Agència Magnum. En la retrospectiva que va fer la Fundació Mapfre a Barcelona, vàrem gaudir de les fotos que hi va fer als anys 80. També el suïs Willy Spiller, quan va viure a NY, va quedar fascinat per l'ambient del metro deixant-nos un ampli documental. Finalment, segur que coneixeu el nom de Stanley Kubrick, però com a extraordinari director de cinema; el que no és tan conegut és el seu extens treball  sobre el "subway" que va fer quan tenia 17 anys per  a la revista Look a l'any 1946.
Personalment he de dir que sempre m'ha atret a nivell fotogràfic l'ambient del ferrocarril, i en concret, el del metro. En trens, estacions, vies, personal i passatgers hi trobem paisatges, objectes i models adhients a ser captats per la nostra càmera.

En la meva estada a NY  cada dia eren constant les anades i vingudes en metro, ja que per a mi era el sistema més còmode de desplaçament. Sempre amb respecte i discreció intentava captar alguna instantània de l'ambient. El que va ser curiós i sorprenent és que, en visitar el Metropolitan Museum, vaig veure una sèrie d'obres pictòriques que presentaven certes similituds amb determinades fotos que jo havia fet al metro. Us deixo amb les imatges... 
"Subway steps", obra de Martin Lewis (1930)


Les formes i la perpectiva em van semblar atractives en aquesta entrada de metro.

"The Tube Train" de Cyril E. Power (1934), inspirat en el metro de Londres.


Intento captar l'ambient del moment al vagó.

 
"Subway" de Fritz Eichenberg (1934).

Un moment personal amb cartell al fons. Ara ens relacionem a través del mòbil.

Un detall de la instal·lació pictòrica de Thomas Hart Benton al MET (1930)


Noia de groc amb barret viatjant al "Train"