dimecres, 29 de juliol de 2020

Tercera part - El paisatge imaginat


Potser aquesta tercera part té molt a veure amb la segona, ja que no deixem de recrear-nos amb nous paisatges, però es tracta d'anar una mica més enllà buscant un canvi estètic i una nova realitat que expliqui quelcom més que una sola de les imatges del paisatge original.
En aquesta primera foto, podem veure diverses instantànies que vaig fer l'any 2013 en una visita al museu Guggenheim de Los Angeles. Potser cadascuna d'elles per separat té el seu atractiu, però vaig pensar que ajuntar-les buscant geometries coincidents, em proporcionaria una nova sensació d'espai. Em va donar per imaginar una ciutat i un ambient futurista a partir de vistes parcials de l'exterior del museu. Les fotos es van fer amb negatiu BN i una Hasselblad 501CM.

Altres exemples de paisatges recreats són:


També a Antelope Canyon (Arizona - USA) vaig seguir el preceptes anteriors. Volia donar una nova dimensió panoràmica a aquest indret tan visitat i fotografiat.
Al 2006 al port de Cullen (Escòcia),. Podem pensar en ampliar l'espai canviant de punt de vista i buscant punt i formes coincidents entre les diferents imatges. Càmera Pentax 6x7 i negatiu 100 ISO.

Continuem viatjant per llocs imaginats...


El primer que pensem avui dia  quan volem captar una successió de moviment és en la motorització de la càmera.  En el muntatge anterior es van utilitzar diverses fotos úniques de diverses corregudes i salts del meu fill. Si no recordo malament l'escena era a la platja de Sant Pere Pescador (Girona), potser a l'any 1990. La idea era aconseguir, aprofitant la llum i el paisatge uniforme, recrear un sol i llarg salt davant del mar. Potser una escena dedicada a aquells valents que no tenen por de saltar  i superar els obstacles que trobem en el curs de la nostra vida o bé també podria ser un homenatge al gran mestre Henri Cartier-Bresson i el seu "instant decisiu". 
Estan fetes amb una Nikon FM2 i òptica fixa nikkor AI de 105mm f2,5.
 

Generalment, m'agrada treballar amb una llum que proporcioni una gama tonal amplia i una bona gradació en ombres, però de vegades no podem triar i ens toca jugar amb la llum que hi ha. Així va ser un dia de gener del 2012. El sol brillant i intens provocava ombres dures en els murs de l'antiga caserna de carrabiners de la Platja del Prat del Llobregat. Totes les imatges  que anava fent em semblaven similars. Va ser revisant els negatius que se'm va acudir girar-ne un per fer coincidir les línies recreant una forma del que seria una part de la seva arquitectura. El resultat si més no em va semblar interessant.


Finalment, jugar amb la forma i la línia entre el gratacels de San Francisco (EEUU - 2013) em va sevir per aconseguir diversos muntatges d'estructures i dimensions impossibles. 
 
És evident que amb tècniques digitals es facilita aquest tipus de treball, però utilitzant la fotografia química clàssica i una mica d'imaginació també podem obtenir un resultats curiosos i originals.
En fotografia també cal fer volar la imaginació!


dissabte, 25 de juliol de 2020

Segona part - El paisatge reconstruït

Continuo l'entrada anterior al blog fent un pas més enllà. Fracturar el paisatge ens dona l'oportunitat de tenir-ne una visió particular i comentava la possibilitat de muntar panorames a partir de diverses imatges individuals.
La meva intenció en aquesta "segona part" és fer una nova proposta a l'hora de fraccionar l'espai. L'anomeno "el paisatge reconstruït",  ja que la pretensió és modificar-ne el contingut real i crear nous escenaris. A partir de diverses fotografies confeccionem unes noves imatges que fan ús de la uniformitat de l'entorn i de certes coincidències. Utilitzarem la fotografia com engany, com si fos un truc de màgia que ens fa veure una altra realitat que és inexistent.
Per entendre-ho millor mostraré dos díptics  muntats a partir de tres fotos escollides entre unes quantes fetes a Carnac (França). En aquest indret podem trobar uns 3.000 menhirs, molts d'ells en alineacions da fins a 1 Km.  Les més anomenades són Menec, Kerlescan i Kermario. Se'ls atribueix una antiguitat d'entre 4.500 i 6.500 anys, és a dir són del Neolític i hi ha moltes i curioses teories sobre el seu origen. Les més fonamentades són las de tipus arqueoastronòmic. Voilà!



Veureu que a la dreta conservo la mateixa foto, mentre que a l'esquerra estic incorporant altres diferents del mateix entorn. La vista ens enganya, donant en cada díptic la sensació que ens trobem davant un panorama únic. En la confecció d'aquests díptics no hi ha manipulació digital. Tot és redueix al revelat. Són imatges muntades a partir de negatius Kodak TMAX 100 de 6x7. 

Altres exemples de paisatges reconstruïts que he fer recentment són:

Ría de San Vicente de la Barquera (Cantabria) -  2020

Vall d'Aspe (França) 2020

Collserola - 2020

La Palma -2019

A la següent entrega parlarem del paisatge imaginat...continuarà.






divendres, 24 de juliol de 2020

Primera part - El paisatge fragmentat.

Després d'un mes i mig desconnectat del blog torno a les meves "reflexions fotogràfiques"!. 

És habitual en la pràctica fotogràfica treballar en format panoràmic. Avui dia, gaudim de la possibilitat de muntar un panorama a través de vàries imatges digitalitzades. Diversos softwares o, fins i tot els mateixos firmwares de la càmera les acoblen buscant els píxels coincidents.

Com que jo vinc de la foto clàssica, m'agrada rememorar els recursos que utilitzaven amb ella. Res de nou, ja en el 1843 Joseph Punchberger va construir una càmera que produïa un daguerreotip amb una amplada de 61 cm. El daguerreotip no deixava de ser un procés car i poc habitual. Amb la placa humida, el procediment de captar vàries fotos per muntar una panoràmica es va fer més habitual. Serveix d'exemple el fotògraf  George Barnard que va fer nombroses panoràmiques durant la Guerra Civil Americana (1860). A partir del 1888 es comercialitzen ja uns quants models de càmera panoràmica. Després, nombrosos fotògrafs han utilitzat diverses variants.

Per aconseguir una vista extensa i apaïsada de l'entorn sovint utilitzo el recurs de muntar diverses fotos de forma consecutiva.

El paisatge l'he treballat principalment en format 6x7 o 6x6 i amb un número limitat d'òptiques. Habitualment l'equivalent a un angular moderat i un normal. Un exemple del que estic explicant són els següents muntatges a partir de diferents negatius:

 

Port de Barcelona - 1999

Highlands (Scotland) - 2006
Reykjavic (Iceland)- 2009

Aiguille Verte i els Dru (Alps) - 2010


Salines de Tràpani (Sicilia) - 2011


Ireland - 2012

Bardenas Reales de Navarra - 2012

Paris - 2013


Yosemite National Park -2013


Aquesta opció  ja no és tan utilitzada avui dia, ja que la tecnologia digital ens permet reconstruir panoràmiques d'una sola imatge amb més  o menys facilitat. Però per a mi encara té la seva vigència. Entenc que té una estètica pròpia i molt particular que el fa especialment atractiu.

Amb el temps he anat experimentant amb variants i alternatives d'aquesta forma de treballar, però això, com passa en les bones sèries televisives, queda pel següent capítol.












dimecres, 10 de juny de 2020

Dia internacional del Modernisme


Sembla ser que cada dia és el dia internacional d'alguna cosa. He vist que avui correspon fer homenatge al Modernisme. Arquitectura i fotografia  són dos elements que combinen bé. 
Els arquitectes s'ocupen d'organitzar elements per crear un paisatge urbà satisfactori com a hàbitat humà. És busca l'equilibri i col·locació perfecta.
A finals del segle XIX i principis del XX va sorgir un moviment cultural a tota Europa que es caracteritzava per seguir i enaltir les noves tendències del moment. El modernisme va destacar sobretot en l'arquitectura. A Catalunya va tenir un caràcter propi, amb ús de materials innovadors els arquitectes van donar mostra d'una especial creativitat.
En aquest blog podeu consultar diverses entrades en que Barcelona, arquitectura i modernisme en són protagonistes.



dimarts, 9 de juny de 2020

Un retrat de la soledat

Les mesures de confinament adoptades com a prevenció a la pandèmia provocada pel COVID-19, ens ha deixat molts moments per replantejar-nos quina pot ser una millor filosofia de vida. El nostre dia a dia ha estat condicionat, en més o menys mesura, per aquestes circumstàncies. El distanciament social ha avocat a moltes persones a conviure amb altres en un reduït espai, amb els pros i contres que això comporta. Però en certs casos, sense cap companyia, ha pogut provocar una situació d'aïllament no gens fàcil de portar a terme. La soledat pot afectar fàcilment en el nostre estat d'ànim.
A partir de fotografies del meu arxiu, i pensant en aquest temps que estem vivim, he volgut fer un breu retrat de la soledat en homenatge a tota aquella gent valenta que ha sortit reforçada de l'experiència.

















dilluns, 25 de maig de 2020

Tornar a gaudir de la natura amb un clic

El desconfinament progressiu ens dona oportunitat de tornar a gaudir de la natura. Molts aficionats a la fotografia podrem aprofitar-ho per millorar les nostres tècniques o, simplement. passar una bona estona.
Fa poc un familiar m'explicava que l'havien aturat perquè a l'hora del passeig anava fent alguna que altra fotografia. El policia li argumentava que era hora tan sols de caminar o fer esport. Particularment, em sembla absurd que tinguis l'opció de fer un passeig i que, a la vegada, no puguis  fotografiar. Sembla ser que no està permès sinó ets un professional que està treballant.  
Si bé es compren que en situacions excepcionals cal aplicar mesures extraordinàries, no podem deixar de banda el sentit comú. Si per part de la ciutadania  hi ha comportaments reprovables i poc solidaris, també trobem actuacions per part dels estaments del ordre públic que estan fora de lloc. Un "estat d'alarma" justifica moltes prohibicions, però tant com no poder fer unes fotografies quan surts per  una estona d'esbarjo em sembla exagerat.
Per sort jo he pogut fer algunes fotos en les meves passejades i he descobert prop del meu domicili algun indret amb cert interès on la natura ens mostra motius per a fotografiar.

Desconeixia que a prop de casa meva pogués trobar un racó de bosc tan frondós i misteriós com aquest. 

Una petita aranya que caça a l'aguait, ja ha començat a atrapar altres insectes a primera hora del matí. 

Petites i modestes flors que fàcilment poden passar desapercebudes, revelen les seves textures formes i colors a través de la macrofotografia.

Amb la mateixa configuració de la càmera que utilitzo per fotografiar ocells vaig captar aquesta abella en vol.

Encara que es tracta d'una foto diürna, la llum del flash, una apertura de f11 i la distància des de les flors d'Allium al fons, fan que aquest quedi totalment negre i destaqui el motiu principal.

Amb l'objectiu Zuiko 60 f2,8 macro arribem a una  relació d'ampliació de 1/1. Per exemple, aquesta formiga munyint uns pugons.

... i amb el Zuiko 300 f4  ens podem acostar a algun dels nostres veïns com són aquest tudó (Columba palumbus) i el seu amic pardal (Paser domésticus).

Un sírfid sobre una flor. Igual que les mosques comuns pertany a la família dels dípters. Els seus colors mimètics amb altres espècies més perilloses fan que possibles depredadors es mantinguin a distància.

Una foto d'una planta crassa de jardí també dona peu a fer una foto que em va agradar a nivell compositiu.

Moltes persones troben atractives les papallones. Un lepidòpter del gènere Pyronia anava descansant sobre les plantes de la vora del camí. Convé al enquadrar escollir un fons adequat.

divendres, 24 d’abril de 2020

Cuba - Recuperant el record


Viatjar sempre és un plaer i una font de noves experiències. Fins i tot quan sorgeixen contratemps (que quasi sempre n'hi ha!), es converteixen després amb anècdotes dignes d'explicar. Tot és qüestió de punts de vista, però el viatger s'ha de fer seva la dita: "Tot va bé si acaba bé". Visitar altres indrets sempre té una certa dosi d'aventura i la fotografia pot ser un  mitjà entre altres de captar, recordar i compartir les sensacions del moment.
Quan estem a casa revisant els nostres arxius fotogràfics és fàcil que fem nous descobriments. Imatges que ens havien passat per alt tornen de nou a cridar-nos l'atenció.
Quan a l'any 2007 vaig visitar terres cubanes treballava bàsicament amb "analògic". Una càmera de mig format Pentax 6x7 amb tres lents de focal fixa era el meu equip bàsic per treballar, sobretot, la fotografia de paisatge.
Però, en tractar-se d'un viatge familiar, també portava altres càmeres per compartir, una Nikon FM2, que anava carregant amb negatiu i diapositiva, i dues petites digitals (una Panasonic DMC-TZ2 i una Fuji Finepix F440), que actualment ja estarien àmpliament superades en prestacions per quasi qualsevol mòbil que hi ha al mercat.
Recuperar algunes imatges realitzades amb aquestes altres càmeres ha estat com retornar a aquelles terres on vam deixar bons amics, i uns dies d'aventura i diversió. El record prima sobre la qualitat de les imatges i, per tant, no les podem deixar escapar.
Ara que toca estar confinats a casa pot ser un bon moment per tornat a viatjar ...amb l'esperit.