divendres, 8 d’octubre de 2021

INCADAQUÉS - What is art?





Titulo el post amb anglès perquè és l'idioma que predomina al festival INCadaqués. Aquest 10 d’octubre tanca portes la seva cinquena edició. Des del meu punt de vista, amb dues exposicions destacades, les dels fotògrafs Helmut Newton i Elliott Erwitt. A partir d’aquí també hi ha altres expressions artístiques que, sempre dins del meu criteri, mereixen valoracions molt diverses. Hi podem trobar algunes propostes interessants però també d’altres de qualitat dubtosa. El cert és que el món de l’art, i especialment el mercat de l’art, és sovint esperpèntic. Els criteris de valoració són molt subjectius i quan ja parlem d’art conceptual, es pot vendre al consumidor qualsevol cosa.

Fa poc transcendia als mitjans de comunicació la següent notícia:

L’artista danés Jens Haaning s'ha emportat ni més ni menys que 550.000 corones daneses (uns 72.000 euros) per lliurar dues teles en blanc emmarcats i qualificar-los com a art.

Haaning va rebre un encàrrec del Museu d'Art Modern Kunsten de la ciutat d'Aalborg, Dinamarca. L'artista tenia que recrear dues obres que va fer als anys 2007 i 2010, on es representaven els ingressos mitjans anuals d'un austríac i un danès. Per a això, el Museu va prestar a Haaning 84.000 dòlars en bitllets (uns 72.000 euros) perquè els inclogués dins la seva obra en forma de dos quadres plens de bitllets. L'obra estava destinada a formar part d'una exposició amb 22 peces de diversos artistes que qüestionen el paper de l'individu en el mercat laboral actual. La sorpresa per al Museu va arribar quan a va rebre les suposades obres però només va trobar en el paquet dos quadres en blanc, que l’artista va definir com a art conceptual ... Haaning va denominar a la seva peça amb el nom de “Take the money and run" i va considerar els diners rebuts consistien la remuneració per la seva obra. 


Sempre he defensat que el treball artístic ha d'estar correctament remunerat. Potser situacions com l'esmentada ajuden a fer una ferma reflexió sobre el mercat de l'art.

No diré més, la polèmica està servida!

Com sempre us deixo amb algunes fotos del meu passeig per Cadaqués.

La mirada irònica i crítica d'Elliott Erwitt  present a la Galeria Iturria.

Un retrat, d'un retrat, d'un retrat fet per Helmut Newton uns dels fotògrafs més influents del segle XX.

El fotògraf Derry Ofosu Boateng ens mostra la seva particular percepció del món en color.

Tot l'immens univers de Lei Davis es concentra en la petita galeria Beverly Fetting.

Manifestació artística de Pia Riverola al carrer.

De la sèrie "No more no less". Col·laboració entre els artistes Kensuque Koike i Thomas Sauvin treballant amb tècnica de collage fons fotogràfics amateurs.

... i així fins a 35 fotògrafs mostren la seva obra a INCadaqués. Digui el que digui la crítica, el mercat, el galerista, etc convé que el visitant es pregunti si està devant d'una obra d'art o d'una presa de pèl. Què és art i que no? Sigui com sigui la creació artística no s'ha de deixar mai de valorar.




dimarts, 28 de setembre de 2021

Revela't 2021

 

Un cap de setmana intens a Vilassar de Dalt. De nou el festival Revela't obre portes portant-nos nombroses exposicions i activitats relacionades amb la fotografia "analògica".

La fotografia clàssica lluita per sobreviure en aquest món digitalitzat que ens marca el nostre dia a dia. Podem fer un breu enquesta per determinar si ets públic adient per al festival. Que preferiu? Cal triar la resposta A ó B de les següents frases:

A - Menjar un àpat casolà ben cuinat amb productes naturals

B - Menjar productes precuinats.

A - Passejar pel bosc i sentir l’olor de les flors

B - Estar en un local tancat i ambientat amb esprais florals.

A - Viatjar a nous indrets per conèixer-los in situ.

B - Veure aquets llocs per pantalles i que t’ho expliquin.

A – Gaudir d’amics reals de carn i ós.

B – Tenir molts amics virtuals que ni coneixes.

A – Viure la vida

B – Lamentar-te que tot va malament.

... i així podria continuar. Tot té el seu moment, però si prefereixes les respostes A, ets un candidat/a per visitar el Revela’t.

Tinc per costum agafar la càmera per immortalitzar la meva visita a aquets tipus d’esdeveniments. Acostumo a fer molt poques fotos, les justes per emportar-me un petit record d’allò que em crida l’atenció.


Sohei Nishino prefereix passejar i fotografiar les ciutats que visita per després fer-ne una original reproducció. 

Max Donoso ens deixa veure com veu ell la gent de la ciutat de Valparaiso.

Ai Futaki amb una sola fotografia m'ha permés endinsar-me a l'oceà.

Amb una estenopeica i utilitzant la tècnica del fotograma Ian Wolff obté unes imatges sorprenents.

Sempre hi ha conferències per il·lustar-se. Aquesta imatge correspon a la que van fer Rafa Badía i Julián Ochoa,


Aprofito el cartell de la genial exposició d'Isabel Muñoz per fer un autoretrat de comiat.



dimarts, 21 de setembre de 2021

Una nova exposició: "Ànima Mundi" a VisualKorner.

Avui dia prima l'obtenció d'informació a través d’internet. Les xarxes socials s’han convertit, per a la majoria de la societat en el mitjà predilecte per accedir a tot tipus de coneixement. La fotografia no se n’escapa. És consumeix ràpid, es mira uns instants i es descarta amb un clic o un lliscar del dit.

La comunicació audiovisual sol ser breu i contundent, oferint-nos missatges curts que cridin l’atenció. Un cop ha aconseguit el seu objectiu, ens convida, immediatament, a buscar una altra cosa nova. En aquest context, crec que és important trobar uns espais i temps de reflexió personal que ens permetin fugir d’aquesta voràgine.

Jo he trobat en la fotografia el mitjà per gaudir de moments de soledat, pau i meditació davant la força de la natura. Són estones de connexió amb quelcom que està per sobre de nosaltres. Instants per agafar consciència de la nostra petitesa com a éssers humans i, a la vegada, fer-nos càrrec de la grandiositat del món que ens envolta. És una forma de honorar les teories sobre Gaia defensades per filòsofs en l’antiguitat. Com deia Plató: “El món és, de fet, un ésser viu amb ànima, una entitat única i tangible que conté tots els elements que el composen interconnectats”. Aquesta idea que s’origina en Plató, també està present en determinades doctrines orientals, i posteriorment, aquests conceptes han estat sostinguts per pensadors com Paracels i Spinoza, i científics com Leibniz i Lovelock.  

Quan em va arribar la proposta del festival Revela’t que té per lema “Universos propis”, de seguida vaig pensar en una sèrie de fotos de paisatge que crec  que em representen i defineixen. Així va néixer “Ànima Mundi” un petita tria entre les aproximadament 1.500 imatges que han estat positivades en laboratori propi. Aquest extens treball fotogràfic és el fruit aconseguit durant 25 anys  de dedicació a la tècnica fotogràfica clàssica o analògica.

La podreu veure a VisualKorner (carrer Balmes 354 de Barcelona), s’inaugura el 22 de setembre i estarà exposada fins el 20-10.  

Us animo a visitar-la!

 

diumenge, 19 de setembre de 2021

Fotografiant la nit

 



La fotografia consisteix en impressionar una superfície, ja sigui una emulsió química o un sensor sensible, per acció de la llum. Sovint pensem amb la nit com un període de temps en el que la llum és absent en gran mesura. No em d'oblidar que en aquestes superfícies fotosensibles l'acció de la llum és acumulativa, així que, amb la càmera és possible captar imatges que revelen molt més del que veiem a simple vista.

Els dies que vaig estar viatjant per Namíbia, la lluna, que sol ser la principal font de llum nocturna, no es deixava quasi bé veure. Això em va donar l'oportunitat de poder fotografiar la Via Làctia i el cel estrellat en diverses ocasions. L'absència de contaminació lumínica, la baixa humitat ambiental i el cel clar, proporcionava unes bones condicions per intentar-ho.

Per qüestions pràctiques les fotografies es van fer amb una Olympus OMD EM-1 Mark II, i dos objectius Zuiko Pro, el 7-14mm f2,8 i el 17mm f1.2. 

Crec que el format micro 4/3 té limitacions en el camp de la foto nocturna de llarga exposició. El ser el sensor més petit s'evidencia més l'aparició de soroll i també, sol ser menys ampli el rang dinàmic . Potser hagés estat més apropiat treballar amb un format més gran però, així i tot, el resultats van ser prou satisfactoris. 

Si volem que les estrelles apareguin com a punts i no com a rastres (efecte provocat pel moviment de la Terra respecte a les estrelles) no queda altra que limitar la velocitat d'obturació. En micro 4/3 la fórmula: 250/focal= velocitat d'obturació, ens pot ser orientativa. És a dir, si utilitzem un 7mm (14 en full frame) el temps d'exposició màxim estaria en uns 30 segons. En funció de l'obertura escollida, determinarem l'ISO.

El trípode i cable disparador o disparador remot són del tot convenients per obtenir un bon resultat. Cal desactivar l'estabilitzador i bloquejar el mirall (si n'hi ha). Sempre millor disparar en RAW per tenir la màxima informació en el negatiu digital. M'agrada utilitzar certs automatismes, però en aquest cas s'imposa treballar amb manual. En referència al balanç de blancs, va a gust del consumidor, però si voleu cels més blaus el millor és fixar-lo entre 2500 i 3200ºK.

Si mirem les xarxes socials podem trobar fotos de la Via Làctia fins a la sopa (sembla que ja fa un temps que s'ha posat de moda), de totes maneres sempre és un plaer gaudir d'una esplèndida nit estrellada.

Observar el cel estrellat fa que siguem conscients de la nosta petitesa

El formar panoràmic ens comunica l'amplitud del paisatge...

Va bé escollir un subjecte de referència, per exemple un arbre...


i mirar de treballar l'enquadrament vertical...

... i l'horitzontal

Aquí vaig determinar deixar el paisatge amb silueta ja que la Via Làctia per si sola ja té prou atractiu.

Sense la Via Làctia, el cel nocturn també té el seu interès.


Incloure una llum artificial també té el seu atractiu.

Observar i fotografiar la natura no deixa mai de fascinar-me!

dijous, 16 de setembre de 2021

Fotografiant a Namíbia... i perquè no en blanc i negre.


Sempre he estat un apasionat de la foto en blanc i negre. No hi ha dubte que estem acostumats a viure i veure amb color, però, crec que aquesta disciplina conté una gran part de l'essència  i caràcter d'alló que ens envolta. L'absència de color fa que la llum i textures cobrin més relevància. 

Durant la meva estada a Namíbia, vaig tenir la sort de poder retratar uns quants dels mamífers depredadors que són representatius de la fauna local.  A l'hora de revelar els RAW em va semblar convenient considerar la imatge monocroma.

Per si hi ha algú interessat, comentaré que les fotos d'aquest post han estat fetes amb una Olympus OMD- EM1 Mark II i dues òptiques zuiko pro, el 40-150 f2,8 i un 300 f4. Abans del viatge, altres fotògrafs m'havien recomanat no portar lens de focals molt llargues, ja que els subjectes a fotografiar tenen mides considerables i a més els podem arribar a veure prou propers. De totes maneres, per les fotos de retrat el 300mm (es correspon amb un 600mm full frame) va ser molt convenient.  

Pot ser que en l'espècie humana hi hagi una influència genètica per actuar també com a depredador, però, en funció de la nostra inteligència i coneixement del medi natural, crec que en ple segle XXI, la pràctica de la caça esportiva no té raó de ser. Si teniu esperit de caçadors us convido a agafar una càmera, puc garantitzar que és emocionant, divertit i molt gratificant. A més, si algú  sent la necessitat de tenir constància de les "captures" que ha aconseguit, pot decorar les pareds de casa seva amb fotografies i no amb animals sacrificats per pròpia vanitat. 


Xacal de llom negre (Lupulella masomelas)

Leopard (Panthera pardus)

Hiena bruna (Hyaena brunnea)

Caracal (Caracal caracal)

Hiena tacada (Crocuta crocuta)

Lleó (Panthera leo)

Guepard (Acinonyx jubatus)

Guineu del Cap (Vulpes chama)

dilluns, 13 de setembre de 2021

Un somriure si us plau! - fotografiant fauna



Amb aquest post continuo la sèrie que vaig iniciar sobre el meva recent estada a Namíbia. Un dels motius principals del viatge va ser poder observar i fotografiar fauna africana. Diuen que aquest és un viatge ideal pels principiants que, en un primer contacte, volen conèixer Àfrica. El cert és que el país ens ofereix immensa  varietat de fauna, flora i uns esplèndids paisatges que ens donen la satisfacció de gaudir de terres verges.  

Després d'un dia a Windhoek, la capital, ens vàrem dirigir directament al Etosha National Park, un dels més grans del món amb una superfície de més de 22.000 km2. Ja en sortir de la ciutat ens permet localitzar alguns animals. Pernoctar a la "Farm Eldorado" ens va permetre tenir contacte més proper amb determinades espècies.

Aquí us mostro algunes fotos de guepards (Acinonyx jubatus). Sempre procuro variar els punts de vista anant, si m'és possible, des de fotos generals que engloben l'animal i el seu entorn, fins a primers plans. Els pocs minuts que va durar la trobada van ser suficients per captar unes quantes imatges. Al final, com a bon fotògraf, li vaig demanar a uns dels guepards que em dediques un somriure (és broma!).







 



diumenge, 12 de setembre de 2021

Les Orgues d'Ille -sur-Tet - Saber que i com volem fotografiar

Aprofitant l'estada a Perpignan per visitar Visa pour l'Image i després de dedicar el dia a veure exposicions, calia un respir i canviar de registre. Entre les diverses opcions que considerava, vaig escollir fer una passejada per lles Orgues d'Ille-sur-Tet, un paratge curiós i amb un  notable interès paisatgístic. 

Un sender d'aproximadament 1 kilòmetre (ull! l'accés és de pagament) ens acosta a la zona en qüestió, aquesta apareix com un amfiteatre de parets tallades amb una alçada de 10-12 metres. Un cop estem a lloc, hi ha un breu recorregut marcat que, per la fragilitat de l'indret, hem de respectar. Aquí el paisatge és canviant, ja que l'erosió provocada per aigua i vent genera sobre el terreny unes formacions denominades "xemeneies de fades". Aquestes es transformen, sempre pensant a nivell geològic, amb certa rapidesa. El paratge és com una mena de Capadòcia o Bryce Canyon en petit.

Portava una càmera digital Olympus de format micro 4/3 que habitualment utilitzo quan viatjo. Com que era cap el tard i el cel estava mig ennuvolat em va semblar oportú encarar la fotografia del lloc com tradicionalment he fet amb la foto analògica amb blanc i negre. El revelat s'ha fet amb el pluguin "ACR" amb les eines equiparables al laboratori tradicional.

Com que, de bon principi, tenia les idees clares del que volia fer, 30 minuts van ser suficients per recollir el material fotogràfic convenient. Els fotògrafs solen o solem explicar les grans dificultats que ha suposat fer determinades fotografies, però el cert és que, en algunes ocasions, tot pot ser més fàcil del que sembla. 

El "quan" no sempre el podem triar, però en referència al "que" i "com" si que acostumem a tenir més llibertat. De vegades en un espai relativament limitat podem aconseguir gran varietat d'imatges. A continuació, mostro les que vaig obtenir com a exercici fotogràfic autoimposat.