diumenge, 16 de maig de 2021

Cultura fotogràfica i el retorn a la normalitat

La lluita contra la pandèmia continua, però, en aquests moments, sembla  que comencem a veure la llum a la fi del túnel. Una fita important per a la societat és la de tornar a normalitzar la nostra vida i una part d’ella és la cultura. A través de les xarxes socials i els dispositius electrònics  tenim fàcil accés a un gran volum d’informació i formació cultural, però, el cert, és que la majoria de nosaltres desitgem retrobar-nos amb el dia a dia que portàvem abans de l'inici de la pandèmia. Sense deixar de prendre les mesures adequades, podem retornar a incorporar activitats precencials de tota mena. Recentment, he visitat diverses exposicions de fotografia a Barcelona, i les que m'han semblat més interessants les resumeixo amb imatges i un petit comentari:

  • A FotoColectania  tenim una exposició monogràfica d'aquelles que no ens podem perdre: “Vidas de mujeres”.

    Marie Ellen Mark és una genial fotògrafa que a través d'intensos assajos fotogràfics ens fa un esplèndid recorregut per complexes situacions que viu l'esser humà, especialment, les dones.

  • Hi ha una dita que li va molt bé a aquesta exposició: “Al pot petit hi ha bona confitura".  I és que Xavi Millán a "El Bosque Oxidado" ens mostra tot un univers oníric que brilla amb llum pròpia. Un autor amb caràcter molt particular i original. La podeu veure actualment a VisualKorner.


  • Al centre de fotografia KBr tenim l’oportunitat de fer un passeig per la història de la fotografia admirant “La mirada captiva”. L’exposició ens dona a conèixer especialment el daguerreotip, però també descriu altres processos que van donar lloc al descobriment de la fotografia. Presenta 104 daguerrotips de la col·lecció  del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI) de Girona. Un recull de peces amb destacada rellevància i varietat.


  • A KBr es comença la programació expositiva del 2021 amb Claudia Andújar, una fotògrafa brasilera, compromesa amb la defensa dels indis ianomami, un del grups indígenes amenaçats per les activitats econòmiques que malmeten la selva amazònica. La mostra ens deixa molt clar el que es pot fer utilitzant la fotografia cam a mitja de denúncia.   


Aquestes i moltes altres galeries i museus ens ofereixen la possibilitat de presenciar fotografia en uns formats diferents als medis electrònics. Fem-hi una visita!

                                                                   


diumenge, 9 de maig de 2021

Experiències fotogràfiques o El saber no ocupa lloc?

Qui no ha sentit alguna vegada la dita popular: “El saber no ocupa lloc”. Mai fan nosa nous coneixements i experiències, però la ciència contradiu aquest refrany i afirma que el saber sí ocupa un espai al nostre cervell. Sembla ser que no ho podem aprendre tot i que arriba un moment en que els nous coneixements adquirits n’esborren d’altres de la nostra memòria. Això ens pot semblar descoratjador, però s’ha de considerar que som selectius i la nostra memòria utilitza tot aprenentatge de forma útil, intel·ligent i profitosa, adequant sempre tota experiència als nostres requeriments per desenvolupar-nos tant a nivell individual com social.

El que sí ens queda clar és que adquirir nous coneixements requereix de cert esforç i també que cal dedicar-hi un temps. Amb el pas dels anys, el nostre cervell està destinat a oblidar el 90% de les coses que ens han ensenyat i reté solament allò que creu més necessari per viure.

Llavors, fins a quin punt és útil adquirir-los? Hi ha qui busca guanys econòmics, prestigi, poder...però el més important és que ens permeten millorar en qualitat de vida i enriqueixen el nostre esperit.

Estudis neurològics expliquen que cada nou aprenentatge deriva en canvis permanents del sistema nerviós, persistint en ell de forma parcial. Tot i que coneixements adquirits semblin haver-se oblidat queden latents a la nostra ment. Al cervell hi ha una regeneració neuronal, però no es destrueixen les comunicacions sinó que es modifiquen. Sembla ser que es creen uns espais de memòria adormida cada cop més amplis per facilitar l’activitat de les neurones produïda per les noves experiències. Existeix l’oblit, però d'alguna manera els records són parcialment recuperables. Si de petits vàrem aprendre a anar amb bicicleta recobrarem aquesta habilitat més ràpidament que una altra persona que no ho ha provat mai. Estudiar i fer noves activitats agilitza la nostra ment, i encara que ens sembli que molts pensaments han quedat oblidats, hem de saber gaudir de cada nova petita cosa que experimentem. A més, no us preocupeu, la capacitat del nostre cervell dona per a tota una vida.

Tot i que porto molts anys gaudint de la fotografia no deixo de buscar i llegir informació, mirar noves imatges, escriure i fer activitats relacionades amb aquesta afició. Tot coneixement ens aporta un bagatge que si més no ens fa créixer com a persones i com a fotògrafs.

A l’era "digital" pot ser convenient saber dels orígens de la fotografia. Així que fa poc em vaig apuntar a dos tallers del Lumínic festival: un de "Col·lodió humit" i un altre d’"Estampa al carbó transportat", impartits respectivament per Martí Aldinach i Francisco Gómez. Us animo a conèixer i experimentar els processos antics, i a tindre aquest tipus d’experiències. Potser després no els utilitzem més o a lo millor ens enamoren... encara que "el saber ocupi lloc", ben segur que constituiran una grata experiència.

El mòbil també por ser molt útil per documentar. Amb el meu puc obtindre imatges de qualitat limitada però que queden pel record.

 Ens remuntem a l'any 1885 quan L. Pointevin va fer pública la tècnica d'impresió al carbó.

A més d'uns quants estris cal una bona dosi de paciència.
Revisant resultats obtinguts amb aquesta tècnica.

Preparació d'un dels retrats en col·lodió humit


La placa revelada

Alguns dels estris del procés del col·lodió

Galeria de retrats...amb un apunt a lo Alfred Hitchcock. 











dimecres, 21 d’abril de 2021

Convocatòries d'art, creació i exposicions

 


La fotografia té moltes vessants i una d’elles, se’ns dubte molt important, és la de l’expressió artística. Avui dia, ja ningú dubta que això sigui així. Utilitzant la càmera a través de tècniques diverses podem aconseguir comunicar bellesa, emocions i sentiments.

El fotògraf sol ser un “espècimen” que treballa en solitari, de la mateixa manera que un escriptor o un pintor, acostuma a buscar el seus espais i temps de reflexió i creació en la soledat. Un cop dona per finalitzat el seu treball, amb el convenciment d'haver aconseguit una certa consistència i coherència suficient, serà el moment per donar-lo a conèixer.

Està molt bé posar atenció a la nostra obra fotogràfica, però alimentarà el nostre esperit el fet de realitzar altres activitats entorn a aquesta disciplina.

Intercanviar criteris i punts de vista amb altres persones, siguin o no fotògrafs, sempre serà per a nosaltres font de coneixement.

En definitiva, convé estar en contacte amb alguna associació, entitat, club, o agrupació dedicada a la fotografia. Totes les experiències que he tingut en aquest sentit han estat enriquidores.

Aquests aspectes positius són evidents en les activitats docents, tant si un és alumne com professor. Afrontar aspectes de tipus comercial amb una comunitat de professionals pot incrementar les possibilitats de difusió i venda d'obra fotogràfica. A través d'associacions d'àmbit local també es pot aconseguir una important divulgació de la fotografia en general. Iniciatives com concursos, beques, festivals, presentacions, conferències, projeccions, entre altres, fan que aquest mitjà d'expressió arreli més i més a la societat i s’entengui, no tan sols com una eina de comunicació, sinó també, com a disciplina artística.

Fa poc he volgut acceptar la proposta de formar part del jurat de les “Convocatòries d’art, creació i exposicions” que organitza l’ajuntament de la meva ciutat. Veig especialment interessant que existeixin aquest tipus d’iniciatives ja siguin en l’àmbit privat o per part de l’administració, ja que incentiven la creació artística en general i particularment a la fotogrâfica.

Així que animo a participar tots aquells que vulguin disposar d’un espai per mostrar el seu treball artístic.

Podeu trobar les bases a: 

💚 CONVOCATÒRIES D'ART, CREACIÓ I EXPOSICIONS 💚

Programació 2021-2022 Sant Cugat del Vallès

Descarrega les bases complertes aquí.

@artsantcugat



dijous, 8 d’abril de 2021

Fotografia a les xarxes socials: "Ser-hi o no ser-hi"

www.enriccurto.com


Ja fa unes quantes setmanes que tinc el blog abandonat. El cert és que mai m´he volgut sentir en l'obligació de mantenir un calendari de publicacions, però, així i tot, crec que val la pena no oblidar-lo durant massa temps.

Tampoc tinc la pretensió de fer un blog que tingui gran nombre de seguidors. Com ja he dit en altres ocasions, més aviat es tracta d’escriure una mena de diari personal. Comparteixo les meves vivències, i si algú li ve de gust llegir-ho o en treu algun profit, millor que millor. L’única limitació que em vaig marcar de bon principi era centrar-me en la meva afició a la fotografia.

Podem trobar d’altres blogs que tracten el mateix tema amb continguts més concrets i especialitzats, la majoria amb una millor i més extensa informació dirigida al lector i amb un calendari més estricte de publicacions.

Retorno al meu blog, aquest cop per reivindicar la conveniència de participar en les xarxes socials. També he de dir que ni en sóc un fervent seguidor, ni en participo gaire, però reconec que en la mesura adequada a cadascú és convenient ser-hi.

He aprofitat aquest període de reclusió que ens obliga la pandèmia per  revisar les meves fotos digitals i escollir-ne algunes per imprimir. Crec que, ja que he fet aquesta tasca, pot ser bo i convenient compartir-ho.

Després d’haver estat treballant en “analògic” des de sempre, mica en mica el digital ha anat guanyant espai i consistència en la meva producció fotogràfica. Des del novembre del 2007 en que vaig incorporar una Lumix compacte al meu equip clàssic habitual (una Pentax 67II i després una Hasselblad 501CM), he anat passant per diversos formats i models digitals (tant reflex com compactes): Fuji, Canon, Nikon i Olympus han estat els escollits. Estic segur que d’altres marques també haguessin estat fantàstiques opcions, però actualment m’he decantat per les mirrorless Olympus i les Fuji GFX. No crec que la “marca” tingui tampoc molta rellevància en el resultat del nostra treball fotogràfic. A no ser que hi hagi especials requeriments tècnics que facin aconsellable determinades prestacions, quasi tots el fabricants tenen models que poden cobrir les nostres expectatives. El que sí és important és conèixer bé la càmera que hem escollit per treure’n el profit adequat. Segur que algú us ha fet el comentari de:  “Amb aquesta càmera sí que es poden fer bones fotos!”, però el que prima més a l’hora d’obtenir una bona imatge és el “saber veure”, i això no ens ho donarà la “marca”, però ja se sap, és pregunta habitual allò de: I quina càmera utilitzes?

El contingut del blog l’acostumo a compartir a Facebook, Twiter i Pinterest. També he incorporat algunes fotos ocasionalment a Artlimited i a Instagram. En aquests darrers dies he estat penjant alguna de les meves fotos "analògiques" a Instagram. He escollit també aquesta xarxa per començar a publicar properament el recull de fotos digitals que he esmentat al principi. Qui ho vulgui seguir... @curto.enric.

dilluns, 8 de febrer de 2021

Americans, lisboetes i altres sorpreses de la vida!

De les situacions adverses, com per exemple la que ara ens toca viure, sempre n'hem de treure el millor. En tindre la mobilitat reduïda, ens pot semblar que perdem oportunitats per fotografiar, però en nosaltres està la capacitat de revertir-ho. 

Segur que en l'entorn que ens movem hi ha infinites possibilitats d'obtenir una bona foto, tot depèn de la nostra creativitat. Però, si el confinament ens provoca una crisi creativa, sempre ens queda el recurs de revisar el nostre arxiu fotogràfic. Ara pot ser un bon moment per posar ordre!

Especialment des que es treballa amb "digital", acostumem a acumular gran quantitat de fotos en els nostres dispositius electrònics. Hi ha fotògrafs que semblen entrar en competició quant al nombre de fotos que tenen en els seus arxius, com si això fos determinant a l'hora de donar vàlua al seu treball. Tampoc es tracta d'anar esborrant la majoria de fotos que fem, però sí  ser selectius i actuar amb criteri. Sembla que això d'acumular milers de fotos ens apropa als grans mestres. Gran error! El que ens hi acosta és el treball i aprenentatge constant. Cal sentir però també pensar cada imatge. Està bé deixar-nos portar per la intuïció, però també per la reflexió. Està clar que amb els anys la nostra col·lecció va guanyant volum, però sempre ha de prevaler la qualitat sobre la quantitat.

Un cop tenim el nostre arxiu ordenat i revisat és aconsellable revisitar-lo de tant en tant. El pas del temps canvia el valor de les nostres imatges i acostuma a fer que les veiem d'una altra manera. Algunes guanyen, altres perden, fins i tot pot ser que canviï el seu significat.  Però, el cert és que formen part de la nostra història i aquesta cal preservar-la.

Fa poc vaig comprar un exemplar del famós llibre "The Americans" de Robert Frank, un clàssic entre els clàssics,...


... i després, revisant arxius m'he trobat amb una imatge que vaig captar l'any 2011 a la Praça do Comércio de Lisboa. Recordo que el tràfec de tramvies i la gent em tenia captivada l'atenció, però fins ara no havia caigut amb les similitud entre les dues imatges. M'ha fet molta gràcia, ni que ho hagués fet expressament!


Reviseu arxius. Sempre t'emportes sorpreses!



 


dijous, 21 de gener de 2021

Fotografiant fauna: El hide

La foto de fauna requereix generalment d'una tècnica precisa i depurada. Com a especialitat fotogràfica, comporta la utilització de determinats elements específics per a quest tipus de fotografia. El més habitual és que primer pensem amb focals molt llargues (de 300mm cap amunt), en barreres electròniques de detecció, flash controlat a distància, etc, però un dels factors crucials és la ocultació, i això ho aconseguim normalment fotografiant des d'un "hide".

Hi ha models de "hide" de tota mena, però els aficionats solem recórrer, o bé, als que tenim disponibles com a visitants a determinats parcs naturals, o bé, a punts d'observació privilegiats com pot ser una finestra o un amagatall ben situat. També pot ser un bon recurs fotografiar des de l'interior d'un vehicle ja que molts animals ens permeten així un millor apropament. Cal sempre evitar el soroll i els moviments bruscs.

De totes maneres les regles d'or queden definides per les lletres "ppp", que en aquest cas no són els píxels per polzada sinó: preparació, paciència i perseverança.

Després d'uns quants dies de no observar cap moviment en especial, van començar a ser freqüents les visites d'un grup de caderneres (Carduelis carduelis) a un dels arbres del jardí veí on venien a alimentar-se. Tan sols va caldre tenir preparada la càmera,una Olynpus OMD M1 MarkII i un zuiko 300 f4 PRO, i després esperar el moment oportú... Ah! i no oblidem donar una certa varietat a les nostres imatges i cuidar-ne la composició.











dimarts, 19 de gener de 2021

No oblidem els clàssics!

 


Vivim un temps en que el bombardeig d'imatges és constant. Els dispositius electrònics que ens acompanyen en el nostre dia a dia han aconseguit que la fotografia arribi a tothom i a tot arreu. Les xarxes socials difonen milions de fotografies a cada instant. Així i tot, cal no oblidar mai els "clàssics" en els que es fonamenta la foto actual. 

Dues exposicions imprescindibles de visitar tancaran portes aviat (29-01-21). En el Centre de Fotografia KBr de Barcelona tenim encara, si el confinament ens ho permet, ocasió de veure una representació notable de dos d'aquests grans fotògrafs: Bill Brandt i Paul Strand . 

Com que utilitzo aquest blog, principalment, com a diari personal i per anar fent un recull de la meva activitat fotogràfica, he cregut oportú encapçalar el recordatori amb una foto que vaig fer en visitar aquestes exposicions. Sempre intento en cada situació captar l'ànima del lloc i el moment. Em va semblar que integrar una part de la sala dintre d'una de les fotografies de Brandt seria una bona forma de explicar les meves sensacions i percepcions.

diumenge, 20 de desembre de 2020

Bon Nadal fotogràfic!

 


Aprofito per felicitar les festes i reivindicar la llibertat de format fotogràfic. Emmarcar segons les proporcions que ens vénen donades per la nostre càmera és un bon exercici mental i visual, però sempre he defensat el fet de no estar sotmesos a unes mides determinades.

Tot i que sóc partidari dels valors que ens aporta la fotografia clàssica, cal tenir sempre a mà els recursos que ens brinda la tecnologia.

Us desitjo el millor!










dijous, 17 de desembre de 2020

Cultura en crisi/cultura inquieta

 



No és cap novetat el fet que la cultura està en crisi, especialment, per les circumstàncies que ens toca viure. La COVID-19 ha marcat les nostres vides, i l'àmbit cultural no se n'escapa.

Potser també, pel que fa a la cultura fotogràfica, toca posar en pràctica aquesta paraula que ara està tan de moda: "Reinventar-se".

Fa pocs dies rebia una peculiar oferta per part de Foto Colectania dirigida a socis i amics de la fundació: Un "Maridatge d'art, vi i gastronomia". Per recolzar la notable tasca que fa aquesta institució vers la fotografia, podem adquirir un lot de Nadal i marxar cap a casa amb un vi selecte, una ampolla d'oli verge, una sobrassada i un bon fotollibre. Oferta fins el 31 de gener!... Us animo a fer-vos socis.

També Valid Foto, una altra galeria de Barcelona que fa una gran labor vers la difusió d'obra fotogràfica, ens fa una proposta diferent de les tradicionals exposicions. El fotògraf Ben Vine realitza fins el dia 19 d'aquest mes, unes sessions d'estudi en las que t'emportes un retrat "fine-art" en 3D. És qüestió de despertar la curiositat i interès del públic!

Tot i les dificultats del moment, a l'associació Qgat-Foto hem tornat a preparar una nova Biennal. Seguint un format més tradicional, ens convida a recórrer el carrers de Sant Cugat del Vallès visitant diverses sales en que podeu gaudir d'obra fotogràfica. Lligat a la Biennal es tornarà a repetir el taller "La fotografia és fàcil, fes un clic!" dedicat a persones amb discapacitat intel·lectual. També l'activitat "Fotografia a prop" intentarà de nou apropar la fotografia a segments de la població que hi tenen difícil abast.

Segur que totes aquestes diverses propostes poden generar varietat d'opinions, però totes elles són vàlides per difondre la fotografia. Cal no defallir i seguir lluitant per la cultura!





dilluns, 7 de desembre de 2020

Deixar-se perdre i ... fotografiar

 


Quan visito nous llocs que em són desconeguts, procuro obtindre'n informació. Cal planificar la feina! Els coneixements obtinguts prèviament seran valuosos a l'hora de començar a fotografiar. Però, si bé és cert que convé anar ben informats, també és interessant, de tant en tant, vagarejar sense rumb i explorar el territori, deixant-nos portar tan sols per la nostra intuïció.

Aquesta pràctica, de vegades, no ens porta enlloc però en d'altres, ens dona sorpreses agradables. 

Mentre era en ruta per Holanda i anava visitant els seus atractius turístics, em va cridar l'atenció un grup de cases de fusta que emergia al bell mig d'un bosquet. Una xarxa de camins convidaven al passeig i, tot i que el dia era plujós, la llum era idònia per fotografiar. No vaig dubtar en aturar el vehicle i fer una volta a peu. Al darrere d'una de les cases s'hi amagava un cotxet atrotinat d'un propietari que semblava que ja feia temps que havia abandonat la tendre infància. Hi vaig percebre una fotografia evocadora que espero us agradi.

S'atribueix a la fotògrafa Imogen Cunningham aquella frase de: "La meva millor foto és la que espero fer demà". Generalment, el fotògraf es mou per una complaença en l'estètica de la imatge i per un constant instint de superació. És bo pensar en el que faràs demà, però també va bé rememorar allò  ens va fer emocionar. Jo en tinc moltes de "preferides", realment em seria difícil triar-ne només una, però aquesta en seria una d'elles.

Es aquesta ocasió vaig utilitzar una càmera Hasselblad 501 CM i pel·lícula Kodak TMAX 100.