Fotografiant l'art i la ciència

En altres posts he fet referència a la fotografia en museus. Però, que passa quan el museu no està dedicat a l’art i si a la ciència? Doncs que, evidentment, les possibilitats fotogràfiques no s’esgoten.

La fotografia és una disciplina que es troba a la intersecció de l'art i la ciència, combinant elements creatius i tècnics per capturar i representar imatges del món que ens envolta. Al llarg de la seva història, la fotografia ha evolucionat significativament. Avui dia és un mitjà d’expressió accessible per a qualsevol persona.

Al camp de la ciència, la fotografia ha estat crucial en disciplines com l'astronomia, la biologia i la medicina. Per exemple, l'astrofotografia ha permès als científics capturar imatges detallades de l'espai, revelant galàxies, nebuloses i fenòmens que no són visibles a primera vista. En biologia, la microfotografia ha permès als investigadors observar i documentar estructures microscòpiques, com ara cèl·lules i bacteris, amb un nivell de detall sorprenent.

Els museus dedicats a la ciència poden ser un bon camp d’experimentació pel fotògraf. Podem utilitzar la càmera per buscar noves composicions, llums, ombres, colors i textures. Aquesta exploració ens permet crear noves imatges que descontextualitzades ens suggereixen noves realitats.

Una visita amb família al Cosmocaixa de Barcelona em va permetre passar-ho bé captant algunes imatges.

Interpretant el paisatge

La interpretació del paisatge és un procés que implica l'observació, l'anàlisi i la comprensió dels elements naturals i humans que componen un entorn geogràfic. Aquest procés pot abordar diversos aspectes com ara la geografia física, l'ecologia, la història, la cultura i la interacció humana amb l'entorn.

La fotografia de paisatge és una forma d'expressió que no sols captura la bellesa de l'entorn natural, sinó que també comunica una interpretació personal i emotiva del fotògraf. La interpretació del paisatge mitjançant la fotografia implica diverses consideracions i tècniques que ajuden a transmetre una història o un sentiment particular

Aquest gènere fotogràfic pot anar més va més enllà de simplement fer una foto bonica de la natura. És un mitjà poderós per explorar i compartir la percepció personal del món natural, capturant no només allò que es veu, sinó també allò que se sent. A través de la consideració acurada de la composició, la llum, la perspectiva i la narrativa, els fotògrafs poden crear imatges que ressonin profundament amb els espectadors i que ofereixin noves formes de veure i apreciar l'entorn que ens envolta.

La interpretació del paisatge és una disciplina que connecta diversos camps del coneixement per oferir una comprensió holística i detallada dels entorns naturals i humans. De fet, cadascuna de les parts del paisatge que formen un tot estan lligades per interaccions constants. Per mitjà de la fotografia podem aïllar fragments d’aquest tot i aconseguir elaborar nous esdeveniments que produeixen noves relacions.

A CaixaForum Barcelona he visitat l'exposició "Horitzó i límit. Visions del paisatge". Aconsello la visita i us convido a fer una reflexió sobre l'interpretració que podem fer del paisatge a través de la fotografia.

Desconnexió fotogràfica?

Des del mes de gener, no he fet cap més anotació al meu blog. No l'havia oblidat, però la desconnexió ha estat obligada i voluntària pel fet de no disposar d'uns mínims i adequats moments de dedicació. He estat ocupat en viatjar i en altres tasques relacionades amb la fotografia.

Com que entenc que es tracta d'un blog de caràcter personal, que no té altra intenció que deixar registre de les meves activitats fotogràfiques, tampoc la decisió de deixar-lo de banda un temps és massa transcendental.

Sovint s'ha dit que la pràctica fotogràfica és una activitat solitària. Personalment, i pel que a mi respecta, crec que aquesta és una afirmació encertada. Sento la necessitat de sentir-me sol davant el món que m'envolta per retrobar una nova connexió a través de la càmera. Si no ho aconsegueixo m'és tremendament difícil aconseguir una imatge que per a mí sigui satisfactòria. De totes maneres, la fotografia es pot viure de moltes maneres i una d'elles pot ser compartint-la amb altres persones a qui també fascina aquesta pràctica o afició. 

D'aquí ve la meva desconnexió. Darrerament, la tasca de tirar endavant l'associació fotogràfica QgatFoto m'ha mantingut summament ocupat. El resultat però han estat enriquidor. L'entitat ha passat de menys de la desena de fotògrafs associats a tenir-ne 34. S'han començat programacions d'exposicions i altres activitats de forma continuada. Com una bola de neu que cau rodolant per la pendent el projecte es va fent més gran.  Ara per ara, el camí de la col·laboració ha donat els seus fruïts.

Aquests són el cartells de les que portem organitzades fins ara en aquest any 2024:

  

Petits i grans espais on veure exposicions

Dues d'aquestes tres exposicions que mencionaré són "a toro pasado", però com que aquest blog no pretén ser altra cosa que una mena de diari personal, és un contingut que hi te cabuda.

A Barcelona, per igual que en altres grans ciutats, podem trobar exposicions dirigides al gran públic. Darrerament he visitat dues, com són "Tutankamon - L'experiència immersiva", organitzada per Ideal - Centre d'Arts Digitals i la titulada "Art i Natura" a CaixaFòrum.La primera fa ús de la tecnologia per endinsar-nos a la vida i mort de gran faraó, així com als fets relacionats amb el descobriment de la seva tomba. Aquesta, ara per ara, encara és pot visitar. La segona ja ha finalitzat, presentava un recorregut per cent anys, des del surrealisme a l'actualitat, en que podem veure com els artistes, inspirats per les formes de la natura, produeixen les seves obres.

Se'ns dubte totes aquestes grans produccions són espectaculars i dignes de veure, però no hem d'oblidar altres mostres en petits espais que no deixen de tenir importància. 

VisualKorner. és una tenda i laboratori fotogràfic que mostra en el seu "hall" exposicions a les que podem aplicar la dita de "a pot petit bona confitura". Recentment ha finalitzat la del fotògraf i periodista Pepe Encinas. Consistia en un quants retrats de personatges rellevants acompanyats per texts on es descriu una anècdota o les impressions del propi autor. Tot junt, cobra especial interès i convida a que ens estem una bona estona visitant l'exposició. Jo crec que Pepe Encinas, amb la gran capacitat de comunicació que té, tindria que fer un llibre on pugui transmetre la seva experiència.

Noves tecnologies per anar més de 3000 any enrere

La intel·ligència artificial ens transporta a l'antic Egipte

Diàleg entre l'espectador i l'obra

Els artistes inspirats en la natura creen la seva obra.

A continuació una mostra del que s'ha pogut veure a VisualKorner

 

El salt d'Eggleston - Del blanc i negre al color.

 

Segueixo amb el meu diari de tinta invisible i d'imatges oblidades. Dic això, perquè els meus posts, igual que tants altres, queden immersos en aquest univers de dades digitals que ens està canviant la vida. És curiós que més que escriure per ser llegit es tracta d’escriure per no oblidar. Vivim uns temps en que cada cop tot és més immediat i se'ns fa difícil entretenir-nos llegint quatre línies, quatre ja és molt! Els missatges han de ser curts i contundents. Imatges en seqüència ràpida i frases curtes ... la fotografia és un llenguatge universal que triomfa. Però, davant d'aquest bombardeig constant d’informació, el que un fa queda minimitzat. Així i tot. cal continuar fent el que ens ve de gust, si això consisteix en apuntar les nostres vivències, doncs ja està bé.

Una mena de diari amb imatges és el que va anar fent William Eggleston. Fent un salt del blanc i negre al color, va retratar la vida quotidiana, va democratitzar la imatge i va aconseguir que escenes que poden semblar a primera vista intranscendents i anodines cobressin una altra dimensió.

Com diu el mestre: "Les meves fotos són la vida avui". Eggleston es va avançar als temps i ens sorprèn amb missatges visuals explícits que ens expliquen com era la societat i el seu entorn.

Fins a finals de gener podem veure al KBr Barcelona una exposició d'aquest gran autor que va trencar esquemes i va marcar noves tendències. 

Aquestes són algunes fotos de la visita ... i per cert, quan surts de l'exposició, no pots evitar durant una estona veure el món amb colors saturats!

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

 

Un arxiu té com a principal funció ordenar i conservar documents, això permet ajudar a preservar la memòria històrica.

Els nostres records són fràgils i fins i tot fàcilment manipulables. Això no tan sols passa a nivell d’individu sinó també com a societat. Sempre hi ha hagut una història “oficial” derivada d’interessos de tota mena. Inevitablement hi ha informació que es perd amb el transcurs del temps. És per això que l’existència d’arxius documentals resulta, per tant, de rellevant importància. Cal preservar tota aquella informació que ens pot ajudar a interpretar el nostre passat. Coneixe'l és essencial per entendre el nostre present i preveure el nostre futur. 

Avui dia vivim uns temps en que el “fake” està a l’ordre del dia. La fotografia per igual que altres àmbits se n’ha vist afectada. Cada cop més malfiem de la informació que ens arriba, però les imatges fotogràfiques encara continuen sent considerades, en molts casos, com a testimoni de la realitat. Viurem en un futur proper en un món ple de mentida? Ho podrem controlar? Ens tindrem que remetre a la lletra d’una cançó ... “Què serà, serà, els temps ens ho dirà”. Bé, no m’enrotllo més perquè me’n vaig pels “cerros de Ubeda” i no acabaríem mai, això donaria per fer una conferència. 

Anem al gra! La importància dels arxius és inqüestionable. La seva funció de conservació, com hem dit, és  importantíssima i necessària. Però també cal esmentar una faceta  que jo crec esencial, la seva gestió ha d’incloure una constant divulgació d’aquests fons documentals. Cal que aquesta memòria que preserven retorni de forma constant i reiterada a la societat.

Avui he visitat l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i he tingut el plaer d’admirar la nova exposició que han preparat: “Fotografia per a artistes. La col·lecció del dibuixant Josep Lluís Pellicer”. Encara que no siguis aficionat/da a la fotografia és una d’aquelles mostres que no et pots perdre. Amb ella es fa evident que aquest arxiu compleix amb cura aquesta tasca de divulgació.

M'agrada més fotografiar amb càmera, ja que em proporciona més rapidesa, control i qualitat de la imatge, però ja sabeu que el mòbil també pot supossar un bon aliat en moltes ocasions. Així ha estat avui, us deixo amb algunes imatges que he captat de l'exposició i us animo a visitar-la.

Fires fotogràfiques

Avui dia, ja és costum generar i rebre gran quantitat d’informació a través de les xarxes socials. Així i tot, crec que esdeveniments presencials, com són les fires, tenen la seva rellevància. 

A les xarxes ens podem comunicar amb imatges fixes o en moviment, poden transmetre so, també aconseguir establir un diàleg amb altres usuaris, fins hi tot tenim el recurs de la videoconferència que reuneix totes aquestes opcions esmentades. Però, en elles, hi ha coses que queden a l’aire, com poder gaudir d’un contacte directe i presencial amb subjectes i objectes. Se’ns dubte, la fotografia es pot limitar a ser una cosa etèria en una pantalla, però també un element amb unes dimensions i característiques físiques determinades i concretes.

Pel que fa a l’obra fotogràfica, el fet de poder-la observar i apreciar de forma tangible, té la seva importància. Això ho podem aconseguir fent una visita als espais on l’autor la mostra, habitualment, galeries i sales d’exposicions. També les fires són una altre opció on els expositors poden donar a conèixer el seu producte de forma directa i obtenir una millora en les seves vendes. Són una forma de reunir a un públic més o menys especialitzat i interessat en la matèria. Faciliten al visitant i potencial comprador conèixer les tendències del mercat de forma ràpida i efectiva. En definitiva, tant per el venedor com per al comprador, les fira continua sent un canal molt adequat per conèixer el mercat i realitzar intercanvi d’informació i productes. 

Al comprador, ja sigui ocasional o un col·leccionista, li agrada veure el fotoacabat i vol conèixer com l’entén i produeix l’autor. Una imatge pot ser i sol ser molt més que zeros i uns en una pantalla. Pot consistir en un  petit i únic daguerreotip, un original d’època en gelatina de plata, o una impressió actual de mides notables.

Quan veiem una imatge digital o digitalitzada ens podem preguntar... és així com l’ha concebut l’autor?  

Aquest darrer cap de setmana s’ha celebrat la fira ART PHOTO BARCELONA. Autors, entitats fotogràfiques, editorials i galeries si han concentrat per donar-se a conèixer. Aquí val la dita “De gustos ni hi ha res escrit”, però a mi em va agradar particularment, el que presentava la galeria Antoni Pinyol de Reus (www.antonipinyol.com) amb l’original obra d’Adrià Guola titulada “Salou” i la galeria Valid Foto Barcelona (www.validfoto,com) que presentava un exquisit treball de Xavier Manrique.

Us deixo amb les imatges de record de la visita.