dimarts, 31 de gener de 2023

Beneficis de la fotografia

Jordània, 10-2023

Sempre hi ha mil i una coses a fer que ens ocupen el dia a dia, i cadascú s'organitza com vol o com pot. Realitzem activitats imprescindibles per a la vida, com respirar, dormir o menjar. D'altres són importants ja que estan relacionades amb el nostre benestar, ja sigui a nivell econòmic, físic o mental. Així que solem tenir, en més o menys mesura , un temps dedicat a obligacions laborals, relacions familiars i socials, de cura de la salut, etc. També hi ha el temps de lleure, en el que tenim més llibertat d'escollir el que volem fer. És el temps per portar a terme aficions que ens agraden. Totes elles cal  fer-les de forma que ens enriqueixin cos i ànima. 

La fotografia és una afició que ens pot aportar moltes satisfaccions. Ens permet mantenir una ment activa, exercitar la memòria i preservar els records, ajuda a obtenir coneixement i a apreciar el mon que ens envolta, desenvolupa la nostra creativitat i capacitat d’observació, També, en tractar-se d’un llenguatge universal, ens permet comunicar-nos i, per tant, socialitzar-nos més i millor.

Segueixo il·lustrant els comentaris amb imatges recents que m’aporta la meva afició. Pimer alguna foto feta a Jordània l'octubre del 2022 (us recordo que ja vaig fer un post sobre la foto de carrer documentat en el mateix viatge).

La disiplina del retrat informal sempre és satisfactòria

Podem buscar recursos tècnics que aportin un plus a les nostres fotos

Composició, forma i color desperten els nostres sentits. Efectes de l'erosió a Petra.

Perquè no fotografiar una nova posta de sol si ens emociona? 

El fet de fotografiar ens aporta una observació més pausada del paisatge.

Fotografiar fomenta el coneixement. Aquí Júpiter destaca al cel nocturn de Wadi Rum.

També en lloc més propers podem gaudir de la pràctica fotogràfica.


Practicant la composició en una visita al veler Götteborg.(10-2022)

Una cadernera que veig des de la finestra mentre escric algun que altre post (01-2023), em permet gaudir de la natura.

La fotografia ens pot satisfer a nivell de creació visual (12-2022).

Un aniversari, un pastís i un clic deixen un instant pel record i la memòria (01-2023).




divendres, 27 de gener de 2023

Fotos, photoshop i una mica més

Bilbao, desembre del 2022

Sovint podem veure a les xarxes socials, fotografies que ens criden l’atenció, però també altres que tenint molt de potencial passen desapercebudes. També és cert que molta d’aquesta fotografia  que veiem pateix de “filtritis”. És a dir, crec que de vegades hi ha tendència a utilitzar eines de retoc i filtres en excés. Això que vol dir...¿Tenim que oblidar-nos de tots aquests programes i pluguins que ens permeten manipular la imatge? ¿Hem de ser puristes i quedar-nos amb el jpeg que ens ofereix la nostra càmera? Ben segur que NO. S’han de aprofitar totes les possibilitats creatives que tinguem a mà.

Com molts fotògrafs als que agrada treballar les seves imatges, acostumo a disparar en RAW. Igual que ells, a Instagram, facebook, etc., mostro les meves fotos un cop han estat treballades i interpretades. Però, en aquest post  he volgut deixar constància dels canvis que podem arribar a fer amb tota una sèries d’eines que hi ha disponibles per al fotògraf. La manipulació pot passar de ser molt simple a realment agosarada.

Us recomano que busqueu recursos a internet. Us puc recomenar un article que he vist fa poc:

https://www.websiteplanet.com/es/blog/mejores-plugins-y-filtros-de-photoshop/ 

Crec que fa un bon resum de complements i filtres molt útils (i gratuïts). L'article fins i tot t'ensenya com instal·lar-los, cosa que és genial.

He escollit una sèrie de fotos recents en que la manipulació és molt evident si veiem el RAW original.

A Sant Cugat del Vallès el novembre del 2022, fent proves de foto nocturna. La contaminació lumínica no deixa veure gaires estrelles, però la nit també ens deixa imatges interessants.

Bilbao, desembre del 2022. Mentre espero l'ascensor de l'hotel. Foto RAW,.

Tal com jo ho he vist o ho he volgut veure.

També a Bilbao. Foto amb RAW i subexposada en un dia gris i plujós.

Una interpretació més atrevida.

Gener del 2023 una visita al CCCB. Una foto a correcuita, amb llums cremades i ombres intenses.

La matexa foto amb correccions i passada a jpeg.


diumenge, 8 de gener de 2023

De la Pedrera al CCCB - cultura és vida!



Com ja he comentat en algun que altre post: "No sols de fotografia viu el fotògraf". Altres disciplines artístiques són font d'informació per al nostre univers visual. Ahir, una visita a les exposicions de la Pedrera i del CCCB m'han ajudat a comprendre millor l'abstraccionisme i el còmic contemporani.

Viure a la gran ciutat o en un lloc proper, té els seus inconvenients, però també avantages, ja que ens facilita l'accés a nombrosos esdeveniments culturals de qualitat.

He fet algunes fotos per mostrar el recorregut per aquests dos centres expositius.


A nivell arquitectònic la Pedrera és, de per si, un espectacle, però aquest cop no vaig visitar pròpiament l'edifici. Ja que fa poc havia fet un post sobre l'art abstracte, volia veure-hi l'eposició "Els camins de l'abstracció, 1957-1978. Diàlegs amb el Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca". Breument la resumiré dient que ens fa un recorregut molt clarificador per les diferentes manifestacions d'aquest moviment artístic.






Al CCCB podem veure "Constel·lació gràfica. Joves autores del còmic d'avantguarda". Nous llenguatges i esquemes trencadors que reflexen la societat i el món contemporani. Les autores ens mostren la seva visió crítica de com vivim actualment a través dels ulls dels mil·lenials. Unes mirades que ens donen molt que pensar sobre on som i cap a on anem.






No oblidem que la cultura és vida!





divendres, 6 de gener de 2023

No us perdeu Carrie Mae Weems

 

Quan vaig a visitar exposicions, acostumo a fer alguna foto de record. També, de vegades, les utilitzo per il·lustrar els posts que, a mode de diari personal, vaig fent al meu blog. Quasi sempre miro de no captar imatges directes de l’obra que s’exposa, per tal d'evitar qüestions de drets d’autor. 

Encara que les nostres fotos estiguin fetes sense ànim de lucre, convé tenir cura. Per exemple, fa un parell de dies vaig anar la galeria Fotonostrum (Barcelona) on hi ha indicacions explícites per a no captar imatges i, pertant, tot i que aconsello fer-hi una visita, no en tinc registre gràfic. Si tenim especial interès en tenir-lo, no ens queda més remei que demanar els permisos pertinents.

Més aviat, i citant sempre l’autoria de l’obra presentada, m’inclino per fer-ne reinterpretacions segons el que aquesta em comunica. En aquest cas he aprofitat els reflexos de la pròpia sala d'exposicions en una de les fotografies de Carrie Mae Weems, per colar-me discretament com una ombra dintre de l’univers personal de l’autora. En aquest espai íntim em coloco com un observador fantasmagòric.

Carrie Mae Weems és una artista que, entre altres mitjans, utilitza la fotografia per mostrar-nos la seva visió sobre temes tan actuals com són el racisme, les relacions de gènere, la política i la identitat personal. Tot i que la seva obra  es centra en qüestions socials de la població afroamericana als Estats Units, la seva mirada intel·ligent i crítica es pot considerar universal.

Anteriorment ja havia fet un post comentant el que l’autora presenta al KBr, però m’ha semblat oportú tornar a fer un recordatori posant en relleu el que es mostra a Foto Colectania i considerant que ja queden pocs dies per admirar aquestes exposicions.


dimarts, 3 de gener de 2023

Una exposició fotogràfica internacional en un plis!


No vull enredar a ningú, ja sé que el dia dels sants inocents va ser el 28 de desembre. Però...es pot fer una exposició fotogràfica en un plis? Doncs no. Per realitzar un treball seriós, a més de saber-ne, cal esforç, temps i dedicació. Ara bé, també podem optar pel que podem catalogar de "divertimento", i amb un plis, fer unes captures fotogràfiques sobre un tema concret, i amb un plas, realitzar-ne l'edició. 

Mirar de descontextualitzar formes, color i textures, sempre és un exercici fotogràfic divertit que ens acosta a l'abstracció i ens serveix per crear imatges si més no curioses. Si,finalment les presento a mida ben gran en alguna sala d'art de bona reputació igual dona el pego...ja,ja,ja.

Aquest darrer cap de setmana vaig compartir una estona amb el meu fill i nets en un indret on hi ha un circuit per fer acrobàcies amb bici. Mentre ells pasaven l'estona pedalejant entre els obstacles, jo ocupava el temps d'espera capturant unes quantes imatges de la seva activitat per tenir un record del dia. També se'm va ocòrrer buscar detalls en els blocs de pedra, formigó i fusta que constitueixen els elements per fer-hi equilibris. Volia aconseguir composicions que em proporcionessin una certa abstracció. 

Buf! Sembla que el cervellet del fotògraf no deixa de treballar mai, però bé, amb alguna cosa ens hem de distreure. Realment, tenir una afició sempre és gratificant. 




He editat un video on veureu totes les imatges obtingudes. Els elements que al principi són més reconeixibles, després s'acosten en el que ens fa pensar en la pintura abstracta. Si tens curiositat, has de prémer dos cops per carregar i reproduir:






diumenge, 1 de gener de 2023

Resorgeix la foto "analògica"?

Ara ja no és habitual, però durant uns quants anys, sovint es valoraven els "pros i contres" entre foto "analògica" i digital. Per sort, aquest dilema actualment ja està superat. No hi ha un millor ni un pitjor, cada tècnica, format i equipament fotogràfic té el seu caràcter i unes peculiaritats que les fan diferents a les altres. 

Sembla que la foto clàssica torna. Un important laboratori de Barcelona em comentava fa poc que havia vist incrementada notablement la demanda de revelat de pel·lícules, però que un elevadíssima quantitat de negatius, un cop escanejats, no es recullen i finalment són destruïts.


Entre molts joves o no tan joves fotògrafs queda molt "snob", "guai" o digues-li com vulguis, explicar que treballen amb "analògic". Jo crec que disparar uns rotlles, portar-los al laboratori perquè els revelin i digitalitzin i després fer-ne còpies per impressió, no té res o poc de l'esperit de la fotografia clàssica. Tan sols en algunes tècniques mixtes tenen sentit si la part "analògica" és indispensable de cara al resultat final.


Una de la coses que fa interessant la foto clàssica és el fotoacabat obtingut per mètodes químics, especialment si els realitza i estan controlats pel propi autor. Les qualitats dels materials i papers que es treballen a la foto química són diferents als d'una còpia impresa.


Evidentment, que amb tècniques mixtes es poden obtenir bons resultats, però si la mateixa còpia impresa la podem aconseguir treballant amb digital, no té massa sentit utilitzar la foto clàssica. També és cert que fer, per exemple, una cianotípia o un col·lodió, no és garantia d'obtenir una bona fotografia.


Per documentar gràficament aquest post he escollit fotografies que he fet a partir de negatius de 6x6 escanejats i que no havia positivat al laboratori. Sempre m'ha agradat treballar amb blanc i negre. També la vegetació i el paisatge és per a mi un tema habitual.