divendres, 14 de gener de 2022

Fotonostrum - Barcelona Foto Biennale

 


Fotonostrum és una galeria ubicada al centre de Barcelona i que està dedicada a la fotografia. L'exposició actual és un recull de treballs fotogràfics reunits a l'anomenada Barcelona Foto Biennale. Les imatges exposades  corresponen a les obres premiades en la 15ª i 16ª edició dels Julia Margaret Cameron i Pollux Awards, encara que també s’hi afegeixen altres obres fotogràfiques.

Des del meu punt de vista la qualitat del que s’exhibeix és molt variada, i hi ha un excés de saturació de color, filtres i photoshop, però una visita a la sala ens pot donar una visió general de les nombroses tendències que hi ha avui dia en el món de la fotografia. Si t’agrada la foto sempre pot ser convenient i interessant fer-hi una visita.

Per cert, les fotografies exposades estan a la venda!

Una bona part del públic assistent a les exposicions fotogràfiques té el convenciment que les fotos tan sols es mostren. Sempre he trobat sorprenent aquesta percepció. Evidentment moltes de les fotos exposades no les penjaria a casa meva... però alguna que altre si. En aquest món en que la fotografia s`ha trivialitzat tant, cal donar-li valor quan ho mereix.


dimecres, 12 de gener de 2022

Blanc i negre o color?

 

S'ha escrit d'allò més sobre quan i com ens hem de plantejar fer una fotografia  en blanc i negre o en color. Nombrosos estudis sobre la psicologia del color ens motiven a utilitzar-lo en les nostres imatges, i és cert que té gran importància a l’hora de determinar emocions i sentiments en mirar una foto.

Està clar que si decidim utilitzar el blanc i negre, estem ometent una part molt rellevant de la informació que ens dona el subjecte o l’escena fotografiada. En ell, contrast, tons i textures són les protagonistes.

Llavors, en quin moment prenem la decisió d’escollir una o altre opció?

La majoria de càmeres actuals ens brinden la possibilitat d’escollir fer la foto en color o blanc i negre. Això pot ser útil, ja que en podem fer una valoració a través del visor o pantalla LCD. Però certament, el millor és captar la fotografia sempre en color i en RAW per obtenir la màxima informació possible. A posteriori en farem la transformació que ens convingui. Així i tot, jo crec que és important aprendre a avaluar-ho de forma intuïtiva i immediata en el moment de mirar l’escena. Hem d'adquirir l’hàbit de previsualitzar i decidir des del primer instant!.

Recordo que passejant per Budapest vaig arribar fins el Mercat Central (en hongarès Központi Vásárcsarnok), un edifici de finals de segle XIX que es va construir per millorar la qualitat i estat de conservació dels aliments destinats a la població. El volia fotografiar pel fet de ser un edifici emblemàtic de la ciutat. Primer, per la seva arquitectura i l’ambient del carrer, la senyal al terra i el ciclistes que s’acosten,  vaig tenir clar que la foto seria en blanc i negre, però un pocs metres més endavant i un instant més tard, entrava en l’enquadrament un autobús vermell, també canviava l’escena per les marques de color groc a l’asfalt que s’afegeixen a les fletxes que senyalen el gir dels vehicles. La decisió era clara! Aquesta segona foto tenia que ser en color.

dimarts, 4 de gener de 2022

La típica i tòpica posta de sol.

Fotografiar les postes de sol sembla una temàtica reservada a l'aprenent o aficionat. Un tema tan trillat que ja passa a ser avorrit.  ¿Serà que el fotògraf “artista” o “professional” ha de fugir d’aquest motiu fotogràfic?

Avui dia que la fotografia està molt popularitzada, podem afirmar, se’ns dubte, que és més universal que mai. Sembla que per destacar i fer un treball de certa rellevància, el fotògraf “artístic” ha de triar obligatòriament motius extravagants i afegir-hi discursos sofisticats. El professional es veu abocat a l’especialització i a utilitzar tècniques innovadores i cada cop més complexes. S’ha d’escapar del que és més convencional. La competència en el sector fotogràfic cada cop és més forta, i és lògic que tot aquell que vol destacar com a fotògraf busqui la forma de sobreviure.

De totes maneres, i potser perquè sóc una persona molt corrent, jo no deixo d’emocionar-me davant una posta de sol, en canvi, em deixen fred determinats discursos de fotògrafs “artistes” o bé de fotògrafs que utilitzen material i tècniques molt complicades però que el resultat és poc interessant.

Comença l’any i cal cremar els àpats nadalencs, una caminada em porta des de Vallvidrera al cim del Tibidabo, arribo al temple en el moment en que es pon el sol. Per sort, he agafat la meva càmera i com que sempre l’utilitzo per captar allò que em crida l’atenció, per què no fotografiar la posta de sol!

He escollit aquest revelat perquè la primera visió del Tibidabo em recorda la meva infància.

El parking que hi ha abans d'arribar al parc d'atraccions, ja em convida a fer una foto.

Primer moment al mirador del temple.

Els visitants no deixen de fotografiar continuament la posta de sol.

També m'arribo al mirador per veure el panorama.

Perquè no amb blanc i negre.

Un turista que admira la torre Foster de Collserora em seveix de model.

M'agrada fer aquest tipus de foto, ja que sempre pot anar bé per il·lustrar algun text on comentar temes fotogràfics.

Finalment, opto per quedar-me també amb un panorama del moment.


diumenge, 2 de gener de 2022

Resum fotogràfic 2021


Per aquestes dates és habitual veure als mitjans de comunicació resums dels esdeveniments més remarcables del any que ha passat. El 2021 ha estat, per molts motius i per a molta gent, un any complicat. Així i tot, com molts altres aficionats a la fotografía, no he deixat de prèmer el disparador. Per això m'he proposat buscar entre el material fotogràfic d'aquests 365 dies, el que fos  representatiu de temes que actualment són notícia. Finalment, tan sols he fet una concessió, i n’he escollit una del 2018 perquè correspon a un fet que no es pot obviar i és del tot vigent.  

He considerat que són temes candents: El canvi climàtic i la imperiosa necessitat de protegir la natura, l’auge dels moviments d’ultradreta, la intolerància davant de diferències de raça, lloc d'origen, i religió, així com la reiterada violència de gènere existent a la nostra societat. També la crisi energètica, el malbaratament de recursos i, com no, la pandèmia.

La foto que he afegit és la de la manifestació pro-refugiats ja que és un mal que perdura any rere any sense solucions efectives i posa en punt de mira els nombrosos conflictes bèl·lics existents en l’actualitat.

Segur que podríem posar moltes més problemàtiques sobre la taula, però jo crec que aquestes ja en són un munt.

També cal comentar que la foto que obre el post està escollida amb la intenció de reflexionar sobre l’esdevenir de futures generacions. És desitjable que en el futur no els falti una adequada educació, sanitat i un bon accés a la cultura per, així, poder aconseguir un món millor. 

Us convido a fer un exercici similar  i a penjar a les xarxes socials el resultat de la vostra anàlisi!

Un arbre solitari i un paisatge desèrtic a Namíbia ens plantegen la crisi climàtica.

Una foto feta al cantó de casa meva, la converteixo en en blanc i negre i pot servir també per il·lustrar el canvi del clima.

El temporal Glòria deixa les terres del Delta de l'Ebre en estat d'emergència. Cada cop són més freqüents arreu del món els desastres naturals, i és que tots anem al mateix vaixell.


Una mica d'ironia! Tot visitant el festival Visa pour l'image, en va senblar que l'atzar donava la volta a la situació i que, si nosatres observem la natura, ella també ens mira atentament.

Ens quedarem amb aquesta frase i una imatge del riu Tajo, en el Parc Nacional del Monfragüe, per no perdre l'esperança.

Com que m'agrada la música de Supertramp, m'he inspirat en un dels seus discs per il·lustrar la crisi energètica.

Aquesta, igual que l'anterior, està feta a Bergen (Noruega). Pot ser una crítica al malbaratament de recursos alimentaris i al menjar excessiu i poc saludable que s'acostuma a consumir al primer món.

De vegades no cal anar molt lluny per captar imatges amb contingut. Al terme de Sant Cugat del Vallès, a prop d'on visc, unes pintades en un mur em van servir per composar un díptic denúncia de la violència de gènere i les idees feixistes que tornen a resorgir a la societat.

El graffitis solen ser testimoni de qüestions que preocupen a la societat i la pandèmia no se n'escapa. Aquestes pintades a Sant Adrià del Besòs posen de manifest un tema que està en boca de tota la població mundial. Núvols de tempesta al 2021 que esperem escampin aviat aquest nou any. 


Aquesta és l'excepció, ja que correspon a una imatge captada en l'any 2018 a la Via Laietana (Barcelona), però és necessàri fer referència als conflictes bèl·lics actuals i a la crisi dels refugiats encara vigent.

Després de tants fets conflictius. He escollit, per tancar aquest post, una fotografia del monolit del parc Vigeland a Oslo. L'escultor va voler representar el cicle de la vida. Vaig esperar a que passés  l'ocell en vol per incloure  un símbol d'esperança per a tota la humanitat.






dissabte, 1 de gener de 2022

Bon any fotogràfic !



Serà una mica bèstia, però he descartat arbres de Nadal, angelets, floretes i altres motius habituals en aquestes dates. A la vista del caire que estan agafant les coses, m’he posat una mica crític i he escollit aquesta foto d'un graffiti per desitjar un bon 2022. De fet aquest blog no deixa de ser com una mena de diari fotogràfic personal on expresar pensaments i sensacions.

La foto està feta a l'octubre del 2021 a la ciutat de Bergen. L’any l’he modificat amb Photoshop. També he esborrat un parell d’inscripcions que, des del meu punt de vista, no eren desitjables. En ell, un "nen amable" que potser coneixeu, ens ensenya el símbol universal de l'amor, però ens adverteix que està mirant-nos... hi ha un clar advertiment: Vigileu com feu les coses que si no us tocarà el rebre!. 

Podem tenir molts bons propòsits per aquest nou any , però hem de fer valdre entre tots aquesta dita de "Posar-hi fil a l'agulla". No perdem l'esperança, segur que Albert Einstein s'equivocava quan va dir: "No sé si l'univers serà infinit, però l’estupidesa humana sí que ho és".

Un començament una mica tràgic...però algú ho havia de dir!

Que no falti el bon humor i l’alegria...bon 2022!



dijous, 30 de desembre de 2021

Fotògraf i narrador: l'humanisme


Per les festes nadalenques acostuma a caure algun que altre regal. Aquest any ha tingut forma de llibre, i. gràcies al pare Noel ha arribat a la meves mans un exemplar titulat "Aquel día" de Willy Ronis.

W. Ronis (1910-2009)  va ser un gran fotògraf, representant i referent del moviment humanista, a més a més d'un bon narrador.

Obro aquest post amb una de les fotos del llibre. He escollit aquesta perquè el relat que l’acompanya me’l vaig sentir molt proper, ja que, com molts altres fotògrafs, m’he trobat amb circumstàncies similars a les que descriu W. Ronis.

El text en qüestió explica les sensacions i pensaments que tenia ell a l’hora de voler aconseguir aquesta fotografia, com va ser el procés de descobrir-la, com va intuir els seus valors, l’espera que l’acompanya, com hi juga el factor sort i com arriba l’èxit. W. Ronis ens descriu un lloc i una acció que esdevé summament atractiva sota la seva mirada.

El autor ens diu: “Conservo records de totes les meves fotografies, totes elles conformen la trama de la meva vida. De vegades i amb els anys, per suposat, es piquen l’ullet entre elles”.

Si no recordo malament, ja havia publicat abans les següents fotografies al blog, però en aquesta ocasió i per motius evidents, crec que toca posar-les.

La primera correspon a una estada a Londres. Volia fotografiar Westminster des d’un punt de vista original. Un eixam de persones envoltaven l’abadia i, cosa rara a Londres, havia plogut! El reflex de l’edifici en un bassal em va deixar clar que ara allà on estava “la foto”. Tan sols calia escollir bé els paràmetres d’exposició i esperar a que passés la persona adient.


Em  trobava en una situació similar al New Museum de New York. Volia obtenir una imatge que donés idea de modernitat. Finalment vaig acabar ajupint-me per terra davant la mirada curiosa dels vianants. Sort que a NY la gent no té massa prejudicis i com a molt donava lloc a  algun que altre somriure.  


La tercera ja es a Barcelona, temps d’hivern, una fulla solitària m’atrau, especialment pel contrast de color amb el seu entorn gris i neutre, però també veig que la foto funcionarà bé amb blanc i negre. Toca fer un “clic".




Com que això va de bassals, salts i humanisme, tanco el post amb una cèlebre foto de Henri Cartier-Bresson, un altre fotògraf francès  representant d’aquest moviment que descriu la nostra existència diària de forma senzilla i sincera.

Pot semblar presuntuós barrejar les meves fotos amb les dels grans mestres. No intento emular o comparar-me a fotògrafs que tenen una dilatada i reconeguda trajectòria. Ells sempre seran els mestres i jo l'aprenent. Simplement, és que tothom que sent la fotografia com a mitjà d'expressió propi, té coses a dir.

Per cert, aprofito per fer homenatge a Sabine Weiss, que va morir aquest 28 de desembre. Ella és una altra fotògrafa humanista que ens va deixar testimoni de la societat del segle XX.







dimarts, 28 de desembre de 2021

Nadal fotogràfic al Niu de l'Àliga

La fotografia a l'alta muntanya és realment una especialitat reservada a fotògrafs  amb una bona condició física. Al menys, la suficient per tal d’aconseguir arribar a llocs i alçades que permetin abastar panorames excepcionals. Aquí podem aplicar el significat literal  de la frase de Pablo Neruda: “Si no puges la muntanya mai podràs gaudir del paisatge”.

Però si no estem avesats  a fer grans travesses o escalades, sempre ens queda el recurs de buscar altres mitjans que ens portin a aquestes cotes elevades.

Al Parc Natural del Cadí-Moixeró i a  2.537 metres d'altitud hi ha el refugi El Niu de l’Àliga. És el refugi guardat més alt del Pirineu i s’hi pot arribar fàcilment amb telecabina, això ens facilita el transport d’un equip fotogràfic que podria ser feixuc de portar en una llarga excursió.

Un cop a d’alt, podem fer-hi caminades a la nostra mida, adaptant-les a la climatologia i llum del moment. Les vistes de la vall de la Cerdanya, Ripollès i Berguedà són fantàstiques.

Aquest Nadal havíem decidit en família trencar amb el dinar tradicional i passar un dia a la muntanya. Va ser un encert! En aquesta ocasió, a estones, hi havia boira al cim i això em va permetre captar, a part dels paisatges més tradicionals, alguna foto que jo considero més interessant. A mi m’agrada la del grup de gent que està jugant a la neu i el sol es filtra entre la boira, però el conjunt és el que dona idea del que va ser el dia.









dilluns, 27 de desembre de 2021

Namíbia Panorama III (Gent i cultura)


Un últim passeig panoràmic per Namíbia, aquest cop centrat en captar la seva gent i forma de viure.

Els formats més tradicionals solen ser més adequats per fer retrat de persones, però el panorama és ideal per descriure l’entorn que habiten.

A partir d’aquí, i amb unes quantes fotos dels tres post sobre Namíbia panoràmica, ens podem fer una idea del que és viatjar a aquest país.















divendres, 24 de desembre de 2021

Bones festes!

 

La fotografia és un llenguatge universal que permet comunicar gent de tota condició i cultura. Sempre m'agrada recórrer a una de les meves fotos recents per felicitar les festes. BONES FESTES!