dijous, 21 d’octubre de 2021

Paolo Gasparini al Kbr


Una nova exposició al KBr! La fundació ens mostra la mirada crítica i irònica de Paolo Gasparini. Aquest fotògraf, nascut a Itàlia, va desenvolupar però el seu treball a Amèrica del Sud.  

Amb un estil propi captura l’essència humana a peu de carrer. Hi ha imatges que ens poden semblar anodines i d'altres d'una qualitat notable, però en conjunt ens ofereixen un retrat fefaent de com ha estat la vida de la gent en els països que va visitar.

Crec que és important no perdre'ns el vídeo final de l'exposició per entendre la forma de pensar del fotògraf!   

dimecres, 20 d’octubre de 2021

Una sessió fotogràfica amb els Himbes



Al nord de Namíbia, i en concret a la regió de Kunene, habiten els Himbes. Crec que és una de les ètnies més fotografiades d’Àfrica. Això és degut a que encara conserven, a ulls de l’occidental, un evident exotisme.

La població s’estima en un nombre de 50.000, quasi tots són pastors semi-nòmades, però també hi ha algun grup caçador-recol·lector. Tot i que són un poble pacífic, han patit agressions fruit de la guerra per la independència del país, la consegüent guerra civil amb Angola i, posteriorment, les degudes al colonialisme alemany. També diversos episodis d'intensa sequera que els han perjudicat notablement. Els conflictes polítics i els climatològics van ocasionar que una part important de la població es concentrés com a refugiats a la ciutat d’Opuwo. En perdre el bestiar i generalitzar-se la precarietat, van passar a dependre de l’ajut internacional. Així i tot quan travessem les terres de Kunene encara trobem nombrosos poblets en els que els himbes conserven la seva cultura i forma de viure tradicional.

El cap de la tribu té el rol de líder espiritual, sol tenir més d’una esposa i una prole més o menys nombrosa. Els himbes porten poca roba, però els ornaments i, sobretot, el pentinat tenen, per a ells,  gran importància i marquen el seu estatus social. També és un tret cultural el to vermellós de la seva pell. L’aconsegueixen utilitzant una pasta que escampen pel seu cos, aquesta és producte de grassa animal barrejada amb, herbes i pols d’una pedra rica en ferro.

Accepten la visita de forasters, però cal negociar amb el cap de la tribu l’aportació d’aliments (gra, farines, etc) que complementen els seus propis recursos alimentaris provinents del bestiar.

Des del punt de vista occidental podem percebre un modus de viure precari i dificultós, però el cert és que, en tot moment en que interactuava amb ells, rebia a canvi salutacions i somriures.

A l’hora de fer retrats formals cal obtindre permís per part dels retratats, després, fotografiar sempre amb respecte i dignitat. En els primers moments s’acostumen a intercanviar mirades, més o menys confiades, amb la càmera, però després, van venint moments de distensió en que la persona fotografiada s’abstrau de la nostra presència com a fotògraf i ens permet captar la seva ànima.

Una visita a un poblat em va permetre aconseguir un testimoni de la personalitat dels Himbes. 

















Tècnica fotogràfica

Càmara: Olympus OMD-EM1 Mark II
Objectiu: Zuiko 40-150mm f2,8 PRO
Control manual de l'exposició.
Apertura: Entre 2,8 (fotos individuals) i 4,5 (fotos grup)
Velocitat: entre 1/60 i 1/500 en funció de la llum de l'escena
ISO: 200 i 300 en fotos exterior / 2500 i 6400 a les dues d'interior.

dimarts, 19 d’octubre de 2021

El graffiti & photo

 


La visita al festival de fotografia Inn Cadaqués també ens ofereix una passejada per admirar carrerons i racons d'aquesta bucòlica població. Com no, el graffiti hi és present, així que aprofito per captar aquestes pintades que són manifestació cultural del sentir de la gent del poble. 

No sé ben bé si perdurarà més la pintada o la fotografia! El cert és que tot és efímer i el que importa és manifestar els pensaments i sensacions que ens ocupen o preocupen en cada moment.,

Tant en el graffiti com en la foto, la comunicació visual és l'escollida per transmetre tot allò que ens identifiquen com a societat i éssers humans.











divendres, 8 d’octubre de 2021

INCADAQUÉS - What is art?





Titulo el post amb anglès perquè és l'idioma que predomina al festival INCadaqués. Aquest 10 d’octubre tanca portes la seva cinquena edició. Des del meu punt de vista, amb dues exposicions destacades, les dels fotògrafs Helmut Newton i Elliott Erwitt. A partir d’aquí també hi ha altres expressions artístiques que, sempre dins del meu criteri, mereixen valoracions molt diverses. Hi podem trobar algunes propostes interessants però també d’altres de qualitat dubtosa. El cert és que el món de l’art, i especialment el mercat de l’art, és sovint esperpèntic. Els criteris de valoració són molt subjectius i quan ja parlem d’art conceptual, es pot vendre al consumidor qualsevol cosa.

Fa poc transcendia als mitjans de comunicació la següent notícia:

L’artista danés Jens Haaning s'ha emportat ni més ni menys que 550.000 corones daneses (uns 72.000 euros) per lliurar dues teles en blanc emmarcats i qualificar-los com a art.

Haaning va rebre un encàrrec del Museu d'Art Modern Kunsten de la ciutat d'Aalborg, Dinamarca. L'artista tenia que recrear dues obres que va fer als anys 2007 i 2010, on es representaven els ingressos mitjans anuals d'un austríac i un danès. Per a això, el Museu va prestar a Haaning 84.000 dòlars en bitllets (uns 72.000 euros) perquè els inclogués dins la seva obra en forma de dos quadres plens de bitllets. L'obra estava destinada a formar part d'una exposició amb 22 peces de diversos artistes que qüestionen el paper de l'individu en el mercat laboral actual. La sorpresa per al Museu va arribar quan a va rebre les suposades obres però només va trobar en el paquet dos quadres en blanc, que l’artista va definir com a art conceptual ... Haaning va denominar a la seva peça amb el nom de “Take the money and run" i va considerar els diners rebuts consistien la remuneració per la seva obra. 


Sempre he defensat que el treball artístic ha d'estar correctament remunerat. Potser situacions com l'esmentada ajuden a fer una ferma reflexió sobre el mercat de l'art.

No diré més, la polèmica està servida!

Com sempre us deixo amb algunes fotos del meu passeig per Cadaqués.

La mirada irònica i crítica d'Elliott Erwitt  present a la Galeria Iturria.

Un retrat, d'un retrat, d'un retrat fet per Helmut Newton uns dels fotògrafs més influents del segle XX.

El fotògraf Derry Ofosu Boateng ens mostra la seva particular percepció del món en color.

Tot l'immens univers de Lei Davis es concentra en la petita galeria Beverly Fetting.

Manifestació artística de Pia Riverola al carrer.

De la sèrie "No more no less". Col·laboració entre els artistes Kensuque Koike i Thomas Sauvin treballant amb tècnica de collage fons fotogràfics amateurs.

... i així fins a 35 fotògrafs mostren la seva obra a INCadaqués. Digui el que digui la crítica, el mercat, el galerista, etc convé que el visitant es pregunti si està devant d'una obra d'art o d'una presa de pèl. Què és art i que no? Sigui com sigui la creació artística no s'ha de deixar mai de valorar.




dimarts, 28 de setembre de 2021

Revela't 2021

 

Un cap de setmana intens a Vilassar de Dalt. De nou el festival Revela't obre portes portant-nos nombroses exposicions i activitats relacionades amb la fotografia "analògica".

La fotografia clàssica lluita per sobreviure en aquest món digitalitzat que ens marca el nostre dia a dia. Podem fer un breu enquesta per determinar si ets públic adient per al festival. Que preferiu? Cal triar la resposta A ó B de les següents frases:

A - Menjar un àpat casolà ben cuinat amb productes naturals

B - Menjar productes precuinats.

A - Passejar pel bosc i sentir l’olor de les flors

B - Estar en un local tancat i ambientat amb esprais florals.

A - Viatjar a nous indrets per conèixer-los in situ.

B - Veure aquets llocs per pantalles i que t’ho expliquin.

A – Gaudir d’amics reals de carn i ós.

B – Tenir molts amics virtuals que ni coneixes.

A – Viure la vida

B – Lamentar-te que tot va malament.

... i així podria continuar. Tot té el seu moment, però si prefereixes les respostes A, ets un candidat/a per visitar el Revela’t.

Tinc per costum agafar la càmera per immortalitzar la meva visita a aquets tipus d’esdeveniments. Acostumo a fer molt poques fotos, les justes per emportar-me un petit record d’allò que em crida l’atenció.


Sohei Nishino prefereix passejar i fotografiar les ciutats que visita per després fer-ne una original reproducció. 

Max Donoso ens deixa veure com veu ell la gent de la ciutat de Valparaiso.

Ai Futaki amb una sola fotografia m'ha permés endinsar-me a l'oceà.

Amb una estenopeica i utilitzant la tècnica del fotograma Ian Wolff obté unes imatges sorprenents.

Sempre hi ha conferències per il·lustar-se. Aquesta imatge correspon a la que van fer Rafa Badía i Julián Ochoa,


Aprofito el cartell de la genial exposició d'Isabel Muñoz per fer un autoretrat de comiat.



dimarts, 21 de setembre de 2021

Una nova exposició: "Ànima Mundi" a VisualKorner.

Avui dia prima l'obtenció d'informació a través d’internet. Les xarxes socials s’han convertit, per a la majoria de la societat en el mitjà predilecte per accedir a tot tipus de coneixement. La fotografia no se n’escapa. És consumeix ràpid, es mira uns instants i es descarta amb un clic o un lliscar del dit.

La comunicació audiovisual sol ser breu i contundent, oferint-nos missatges curts que cridin l’atenció. Un cop ha aconseguit el seu objectiu, ens convida, immediatament, a buscar una altra cosa nova. En aquest context, crec que és important trobar uns espais i temps de reflexió personal que ens permetin fugir d’aquesta voràgine.

Jo he trobat en la fotografia el mitjà per gaudir de moments de soledat, pau i meditació davant la força de la natura. Són estones de connexió amb quelcom que està per sobre de nosaltres. Instants per agafar consciència de la nostra petitesa com a éssers humans i, a la vegada, fer-nos càrrec de la grandiositat del món que ens envolta. És una forma de honorar les teories sobre Gaia defensades per filòsofs en l’antiguitat. Com deia Plató: “El món és, de fet, un ésser viu amb ànima, una entitat única i tangible que conté tots els elements que el composen interconnectats”. Aquesta idea que s’origina en Plató, també està present en determinades doctrines orientals, i posteriorment, aquests conceptes han estat sostinguts per pensadors com Paracels i Spinoza, i científics com Leibniz i Lovelock.  

Quan em va arribar la proposta del festival Revela’t que té per lema “Universos propis”, de seguida vaig pensar en una sèrie de fotos de paisatge que crec  que em representen i defineixen. Així va néixer “Ànima Mundi” un petita tria entre les aproximadament 1.500 imatges que han estat positivades en laboratori propi. Aquest extens treball fotogràfic és el fruit aconseguit durant 25 anys  de dedicació a la tècnica fotogràfica clàssica o analògica.

La podreu veure a VisualKorner (carrer Balmes 354 de Barcelona), s’inaugura el 22 de setembre i estarà exposada fins el 20-10.  

Us animo a visitar-la!

 

diumenge, 19 de setembre de 2021

Fotografiant la nit

 



La fotografia consisteix en impressionar una superfície, ja sigui una emulsió química o un sensor sensible, per acció de la llum. Sovint pensem amb la nit com un període de temps en el que la llum és absent en gran mesura. No em d'oblidar que en aquestes superfícies fotosensibles l'acció de la llum és acumulativa, així que, amb la càmera és possible captar imatges que revelen molt més del que veiem a simple vista.

Els dies que vaig estar viatjant per Namíbia, la lluna, que sol ser la principal font de llum nocturna, no es deixava quasi bé veure. Això em va donar l'oportunitat de poder fotografiar la Via Làctia i el cel estrellat en diverses ocasions. L'absència de contaminació lumínica, la baixa humitat ambiental i el cel clar, proporcionava unes bones condicions per intentar-ho.

Per qüestions pràctiques les fotografies es van fer amb una Olympus OMD EM-1 Mark II, i dos objectius Zuiko Pro, el 7-14mm f2,8 i el 17mm f1.2. 

Crec que el format micro 4/3 té limitacions en el camp de la foto nocturna de llarga exposició. El ser el sensor més petit s'evidencia més l'aparició de soroll i també, sol ser menys ampli el rang dinàmic . Potser hagés estat més apropiat treballar amb un format més gran però, així i tot, el resultats van ser prou satisfactoris. 

Si volem que les estrelles apareguin com a punts i no com a rastres (efecte provocat pel moviment de la Terra respecte a les estrelles) no queda altra que limitar la velocitat d'obturació. En micro 4/3 la fórmula: 250/focal= velocitat d'obturació, ens pot ser orientativa. És a dir, si utilitzem un 7mm (14 en full frame) el temps d'exposició màxim estaria en uns 30 segons. En funció de l'obertura escollida, determinarem l'ISO.

El trípode i cable disparador o disparador remot són del tot convenients per obtenir un bon resultat. Cal desactivar l'estabilitzador i bloquejar el mirall (si n'hi ha). Sempre millor disparar en RAW per tenir la màxima informació en el negatiu digital. M'agrada utilitzar certs automatismes, però en aquest cas s'imposa treballar amb manual. En referència al balanç de blancs, va a gust del consumidor, però si voleu cels més blaus el millor és fixar-lo entre 2500 i 3200ºK.

Si mirem les xarxes socials podem trobar fotos de la Via Làctia fins a la sopa (sembla que ja fa un temps que s'ha posat de moda), de totes maneres sempre és un plaer gaudir d'una esplèndida nit estrellada.

Observar el cel estrellat fa que siguem conscients de la nosta petitesa

El formar panoràmic ens comunica l'amplitud del paisatge...

Va bé escollir un subjecte de referència, per exemple un arbre...


i mirar de treballar l'enquadrament vertical...

... i l'horitzontal

Aquí vaig determinar deixar el paisatge amb silueta ja que la Via Làctia per si sola ja té prou atractiu.

Sense la Via Làctia, el cel nocturn també té el seu interès.


Incloure una llum artificial també té el seu atractiu.

Observar i fotografiar la natura no deixa mai de fascinar-me!