FOTOPERIODISME - Kim Manresa

 

Inauguració de l'exposició 50 anys Kim Manresa

Quan es parla de fotoperiodisme, sempre recordo els comentaris que. al respecte. em feien alguns companys en els meu temps d'estudiant de fotografia. Us parlo dels anys 90. Hi havia la tendència a valorar amb escreix el que es pot considerar fotografia artística  o d'autor i a menysvalorar la foto periodística. Jo sempre defensava que el foto-reportatge també té autor, i que la seva mirada, si es tracta d’un bon foto-reporter, queda plasmada a les imatges amb tanta intensitat com ho pot estar en la foto "artística".  La majoria d’estudiants,  teníem el costum, que encara no he perdut, de visitar festivals i exposicions. El festival d'Arles era referent del que es feia en “foto d’autor” i el Visa pour l'image de Perpinyà ho era en quan al foto-reportatge. Pel general, a Arles se li donava més rellevància, mentre que Visa quedava en segon terme. Any rere any he procurat estar present al Visa, ja que concentra i ens mostra, la labor de molts foto-periodistes que ens permet conèixer la situació del mon en que vivim i ens acosta a la realitat del nostre temps.

Fa poc he tingut ocasió i el plaer de conèixer a Kim Manresa, aviat t’adones que estàs davant un gran professional de la fotografia i, encara millor, d'una excel·lent persona. 

Crec que Kim Manresa és un exemple de periodista compromès, algú que vol i sap explicar històries que a tots i totes ens cal conèixer i no ens deixen indiferents.  

Kim celebra 50 anys de professió amb una exposició al col·legi de foto-periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya 10, Barcelona).  No us la perdeu! Acaba el 18 de setembre.

https://player.instantvideocloud.net/#/embed/b5e9d8eb7f/a0af1724-2510-d20c-043c-26afb7eee426

Un dia qualsevol - Fotografiant Glóries

Cada dia no és un dia qualsevol! A través del llenguatge fotogràfic podem aïllar instants que el descriuen i representen. La ciutat és com un organisme viu i canviant que contínuament ens ofereix nous paisatges i situacions dignes de fotografiar. 

Tot i que crec que va bé deixar reposar les imatges que captem per tal d'aconseguir una visió més distant i meditada, també és cert que vivim en temps en que la immediatesa cobra valor. La fotografia no és menys, i avui dia sembla que res pot esperar. Impera la tendència de compartir-ho tot al moment.

Una passejada per els Encants i el museu del disseny, situats al nou barri de Glóries de Barcelona, em convida a quedar-me amb algunes imatges. Aquest cop comparteixo avui les fotos que vaig fer ahir. 

Exercicis de composició i manipulació fotogràfica.

Habitualment, no m'agrada manipular massa les imatges fotogràfiques i procuro ser fidel a l'escena tal i com l'he vist en el moment de prémer el disparador, però, de vegades, et trobes amb situacions que et conviden a realitzar proves de composició i de manipulació d'un motiu.

Fa un parell de dies em vaig allotjar en un agradable Bed amb Breakfast a Holanda. Al jardí d'aquesta casa d'hostes havien col·locat una sèrie d'ampolles entre les plantes com a motiu de decoració. Tenia una estona lliure i em va semblar oportú entretenir-me treballant a nivell fotogràfic aquest petit espai. Quina sort té l'aficionat/da a la fotografia! Quasi bé en qualsevol moment, pot trobar motius per gaudir d'aquesta activitat. 

Primerament, em va semblar que per tractar el tema seria adequat el blanc i negre, però després en descarregar i visualitzar les imatges al PC em va semblar adequat experimentar amb altres formes de treballar les imatges. Les possibilitats de manipulació que ens dóna la foto digital són inacabables i ens permet entendre la foto captada com una paleta de pintor.

El visitant endarrerit (The late visitor)

Conec persones que acostumen a deixar les coses per darrera hora. Generalment, no és el meu cas, ja que m'agrada ser previsor i fer meva la dita: "No deixis per a demà el que puguis fer avui". 

És important saber-nos organitzar la vida de forma efectiva i sense estrès. De vegades aquestes "coses a fer" són quasi bé indispensables a nivell pràctic i vital. Les nostres necessitats bàsiques, cuidar la salut, la feina i la família en poden ser exemples. Indubtablement són rellevants, però també ni hi ha d'altres que encara que ens puguin semblar secundàries, no hem de deixar de fer.  En refereixo a les de caràcter lúdic o a les que ens produeixen un plaer a nivell mental o intel·lectual. Llegir una novel·la, mirar una pel·lícula, fer un viatge o visitar una exposició, són activitats que no hem de considerar de segon ordre. 

El 14 de maig acaben les actuals exposicions al Kbr Barcelona. Ambdues es complementen, la de Ilse Bing ens permet fer un recorregut per les modes i tendències fotogràfiques de la primera meitat del segle XX.  Després, la d'Anastasia Samoylova ens transporta al segle XXI i ens mostra de forma magistral com es pot desenvolupar un projecte de forma innovadora. Aporta noves idees i manté un punt de vista personal. Avui dia en que sovint sento el tòpic que diu: "En fotografia està tot fet", encara hi ha qui és capaç de presentar un treball original dintre una modalitat fotogràfica tan explotada com és la fotografia de carrer a les grans ciutats. Se’ns dubta es mereixedora del premi Kbr Photo Award.

Així que, no deixeu per a darrera hora la visita a Kbr Barcelona i gaudiu ja d'aquestes dues exposicions.

Del segle XX...

...al segle XXI

.