divendres, 25 de novembre de 2022

Ciència i fotografia

 

En aquest blog encara no he fet cap post parlant de fotografia científica i és que, certament, aquesta és una disciplina molt tècnica. Sovint, requereix d’aparells i coneixements molt específics i especialitzats. Podem considerar que els seus orígens es remunten quasi bé als orígens de la pròpia fotografia, fa uns 200 anys. Des de la seva invenció, la fotografia ha estat una eina molt útil per a investigadors i científics, ja que gràcies a ella s’ha obtingut informació molt valuosa per a moltes àrees d'intrés per la humanitat. Els avenços tecnològics han permès captar des de les partícules més ínfimes, fins els elements existents als confins de l’univers.

Aquestes imatges obtingudes amb finalitats d’investigació i divulgació tenen se’ns dubte un important valor per a la ciència, però també moltes d’elles les podem considerar veritables obres d’art per la seva bellesa indiscutible.

Ens podem preguntar quin paper té l’aficionat en aquest camp? Doncs sempre hi podem participar, ja que, per exemple, està al nostre abast adaptar una càmera a un microscopi o telescopi. També una activitat, com és visitar un museu dedicat a la ciència, ens permet, si més no, obtenir fotos curioses i/o atractives. Difraccions, refraccions, espectres, moviment, reflexos o simplement imatges descriptives d’objectes i espècimens poden ser per al fotògraf motiu d’interès.

Us deixo amb algunes imatges captades en alguna de les visites que he fet al CosmoCaixa de Barcelona. Quan anem a un museu, millor sempre fer-ho amb una càmera!












dimecres, 23 de novembre de 2022

La unió fa la força

Taller a la Llar d'avis de Sant Cugat

La participació social, per mitjà de l'associacionisme, és fonamental per aconseguir el benestar i millorar la qualitat de vida d'una comunitat. És ben cert que, en moltes circumstàncies, val la dita de: "La unió fa la força". 
L'associació fotogràfica Qgatfoto agrupa a fotògrafs professionals i aficionats que viuen, treballen o tenen altres vincles amb la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Té com a objectiu difondre la cultura fotogràfica, ja sigui a través d'exposicions, xerrades, tallers, projeccions i/o altres activitats. Es tracta de compartir experiència i coneixement, de fet a la societat tots aprenem de tots.
Qgatfoto vol potenciar principalment la creació, el talent i els projectes fotogràfics dels autors locals, però també desitja col·laborar amb altres persones, associacions o entitats relacionades amb l'àmbit de la fotografia. 
Un exemple recent és el taller: "Per què no ho expliquem amb imatges" que es porta a terme per compartir la nostra afició amb la gent gran de la nostra ciutat. Gràcies a un treball comú de voluntaris, junt amb l'ajut i support per part de l'ajuntament de Sant Cugat i de l'Obra Social La Caixa, aquest projecte ha arribat a bon fi.
Durant la primera sessió pràctica es van escollir com a tema diverses taules d'horticultura deteriorades pel seu ús. Bàsicament, es tractava de considerar el mòbil com a eina fotogràfica. Podeu veure resultats a continuació.
Si voleu contactar amb l'associació, podeu enviar un correu a: qgatfoto@gmail.com
Es convida a qui vulgui conèixer la seva activitat a seguir per instagram a: @qgat_foto





   


dimarts, 22 de novembre de 2022

Un passeig per la Costa Brava







Aprofito els dies assolellats d’aquesta tardor, la climatologia encara convida a fer un tomb pels bells camins de ronda de la Costa Brava. Tot i el desgavell causat per la pressió urbanística en aquests paratges,  podem trobar-hi indrets per fer-hi una agradable passejada.

La meva intenció era fer una mica d’exercici, però sempre acabo utilitzant la càmera per poder emportar-me una emoció o un pensament cap a casa. Per expressar aquests sentiments podem utilitzar la manipulació de la imatge. Perquè no? Avui dia nombrosos programes d’edició proporcionen infinites possibilitats i donen ales a la creativitat del fotògraf. 

En aquesta ocasió, m’ha semblat que tractar el tema de forma monocromàtica era l’opció més adequada. Fins i tot diferents versions de la mateixa fotografia ens poden semblar adients.


dimarts, 15 de novembre de 2022

Limitacions i creativitat en fotografia.

Generalment, el fotògraf acostuma a sentir-se més còmode treballant amb una càmera que amb el mòbil, al menys això em passa a mi. Tot i els avenços actuals, amb el telèfon s’imposen unes limitacions que no tenim treballant amb un equip fotogràfic.

S'ha de dir però, que avui dia, la majoria de  mòbils tenen unes prestacions que són més que suficients per a molts usuaris. Reconec, i crec que ningú dubte, que aquest s’ha convertit en una eina fotogràfica universal.

Aquestes darreres setmanes he estat preparant uns tallers de fotografia dirigits a la gent gran. Aquestes xerrades tenen la voluntat de animar a utilitzar la fotografia com a mitjà d’expressió i de comunicació. S’hi comenten uns conceptes generals i bàsics quant a tècnica i composició. Lògicament, els assistents apuntaven a centrar el taller cap a la utilització del mòbil, ja que és l'eina que fan servir habitualment per captar le seves imatges.

Com a exercici preparatori del taller i amb la intenció de veure com es pot fomentar la creativitat a partir de les limitacions, em vaig fer un plantejament: intentar posar-me a la pell d’un usuari de mòbil i fer tres o quatre fotos d’algun element que tingués a l’abast. L’espai disponible seria un petit taulell de 80x80 cm. Tampoc podia modificar les llums artificials de l’habitació. L'edició es faria amb el software del mateix aparell. El temps també seria limitat a uns 10 minuts i  la única concessió seria moure el subjecte a fotografiar i el mòbil.

Animo a fer exercicis d'aquesta mena, és divertit i els resultats ens poden sorprendre.





 

  


dilluns, 7 de novembre de 2022

Color i composició

 


No hi dubte que el color és un factor clau en la composició de les nostres fotografies. Aconseguirem diferents reaccions per part de l’espectador en funció de com l’utilitzem.

Els colors càlids ens estimulen i els freds ens relaxen. És a dir, que a més d’afectar a la nostra psique provoquen uns resposta física al nostre cos.

El color ens provoca un clar impacte emocional. Per això, tant en la història de l’art com en altres àmbits, s’ha utilitzat com un element clau per provocar sensacions i comunicar estats d’ànim.

En els inicis de la fotografia es vivia en un món en blanc i negre, les tonalitats i textures que marca la llum en aquesta modalitat fotogràfica són les que ens proporcionen la informació per interpretar l’escena. Però a partir de la invenció de la pel·lícula en color a l’any 1935, es va obrir un nou ventall de possibilitats per al fotògraf.

Acostumem a tindre especial cura en l’enquadrament i composició de les nostres imatges, però molts cops oblidem valorar l’efecte cromàtic que farà que aquestes passin a ser més notables.

Fa unes setmanes vaig visitar una de les seus de l’empresa d’il·luminació iGuzzini. No portava la càmera, però el mòbil va ser suficient per bucar una imatge abstracte dels elements escollits com a motiu fotogràfic. Captar i jugar amb el color d’alguns dels dissenys que tenien exposats també va ser per a mi essencial.













diumenge, 2 d’octubre de 2022

El discurs que acompanya les imatges

En un post del 16 d'agost comentava el meu punt de vista sobre la fotografia conceptual, tan de moda avui dia. Certament, en el panorama fotogràfic actual, podem veure de tot. Jutjar el que se'ns mostra és fruit de la nostra forma de pensar i entendre les coses. La cultura i entorn social influeixen indubtablement a l'hora de formar-nos una opinió i establir un criteri.

Quan vaig a veure una exposició m'agrada que les imatges parlin per si soles. Si s'acompanya un text descriptiu prefereixo que sigui clar, breu i explícit. En ocasions les explicacions són excessivament extenses i, fins i tot, de vegades, plenes de paraules buides i inintel·ligibles. Aquesta particularitat es dóna especialment en exposicions en que la imatge fotogràfica es pobra en composició i contingut,... el fotògraf ho ha de suplir amb paraules i frases complexes! 

He preparat un treball fotogràfic que podria acompanyar del següent discurs:


Per descobrir aquest treball s’han d’entendre els eixos en que giren les nostres emocions. Les relacions socials, el paisatge. el temps i la memòria marquen la nostra vida diària. El nostre barri n’és un clar exemple.

Després de disset anys vivint la transformació urbana i realitzant una rigorosa i profunda investigació visual, he arribat a trobar vincles entre imatge, lloc i memòria.

“Portes” i “Carrer” són dues sèries més rellevants d’aquest treball fotogràfic d’exploració del territori. Amb elles he anat desenvolupant un llenguatge propi, entre el visual i el textual, que em pot permetre retornar, una i altra vegada a importants punts d’interès: la representació dels diferents significats i evocacions que la mirada humana fa sorgir de la contemplació del paisatge.

Amb aquestes fotografies intento obrir diferents escletxes  per les que poden escolar-se altres formes de mirar, de recordar i de concebre l’entorn al marge dels cànons establerts.


De fet, aquest text és una adaptació, molt similar a l'original, que vaig poder llegir en una de les exposicions que he visitat recentment. Les fotografies les vaig fer en un passeig, d'una horeta com a molt, pel meu barri. 

Potser si que les explicacions són realment rellevants. Si observem les imatges un cop hem llegit el discurs que les acompanya fa que les mirem amb uns altres ulls!

"Portes"

 

"Carrer"




dissabte, 1 d’octubre de 2022

Foto pausada

Ja fa temps que estem vivint en una època en que impera la tecnologia en les nostres vides, constantment sentim parlar d'electrònica, de sistemes digitals, de hardware, de software, IA,...i tot això ens fa oblidar el plaer de la fotografia pausada. Començar a mirar sense càmera, pensant i sentint el que ens envolta, escollint mentalment un fragment de l'espai que representi la nostra visió i els nostres sentiments pot suposar una gran satisfacció pel fotògraf/a. 

Cal plantejar-nos la foto final abans de fer el "clic". Gaudir d'una aproximació lenta i metòdica al tema que voler tractar. Potser avui dia ja és demanar massa que ens limitem a la "foto única" però pot ser molt convenient ajustar-nos a una poques imatges del tema que fugin de la repetició i busquin diferents punts de vista i/o formes de mirar.

M'agrada, si és possible...

Conèixer un lloc de dia i de nit.

Buscar variacions efectives de l'enquadeament del tema


Fer diferents plantejaments visuals d'un indret determinat.


No oblidar el blanc i negre o la foto analògica,

Acostar-me poc a poc a un tema que em crida l'atenció.



Estudiar bé diverses possibilitats de composició des d'una mateixa posició.

dilluns, 26 de setembre de 2022

Tempus fugit - Revela't 2022

El lema del festival Revela't d'enguany fa referència al pas del temps. Això em fa pensar en  temps enrere, molts professionals del sector fotogràfic vaticinaven que la fotografia química estava destinada a morir. Està clar que la manera de veure i entendre la foto "analògica" s'ha transformat, però el cert és que continua ben viva.

Aquesta és una mostra amb imatges del meu recorregut per les exposicions.