El fotògraf aficionat que viu en un territori on observar aurores boreals i el coneix bé, té la sort, si és perseverant, de gaudir de nombroses oportunitats per poder fotografiar-les.
Les aurores són uns fenòmens atmosfèrics que podem considerar freqüents. Això sí, la seva aparició i intensitat és bastant imprevisible ja que depenen dels vents solars. Quan aquests arriben a la Terra, es troben amb el camp magnètic que desvia les partícules carregades d’energia cap el pols. Allà, entren en contacte amb l’atmosfera i ionitzen l’oxigen i altres molècules de l’aire. Aquesta interacció provoca diversos colors en funció dels gasos afectats. El més comú és el verd que correspon a la ionització del O2, però altres elements poden arribar a donar tonalitats blaves, violetes o, algun cop, vermelles.
El fotògraf professional, encara que disposi de temps, recursos, coneixements i mitjans tècnics per aconseguir la seva tasca, també haurà de ser tenaç i vèncer dificultats per obtenir el seu propòsit. Haurà de tenir un bon coneixement de la zona, això l’ajudarà a buscar localitzacions adequades per copsar imatges excepcionals.
El fotògraf viatger ocasional està sotmès al factor sort. Per captar aquest espectacular fenomen atmosfèric, cal organitzar el viatge en dates adequades. Les aurores apareixen amb més freqüència a l’hivern (és quan hi ha més tempestes solars) i es veuen millor a les nits sense llum de lluna. La climatologia, sobretot si sols disposem d’una o dues nits d’observació, es converteix amb un factor decisiu. Lògicament convé que no hi hagi un cel ennuvolat però els núvols alts i prims poden afavorir poder veure-les millor.
Els fotògrafs aficionats que hem aconseguit organitzar la nostra visita en un període favorable, tindrem la dificultar afegida de no conèixer la zona. Un pot mirar d’anar pel seu compte, però potser el més aconsellable, tot i les limitacions que hi ha, és confiar en empreses turístiques que organitzen sortides per a aquest propòsit. Aquestes empreses han de preparar una sortida al gust de tots els usuaris i la “activitat fotogràfica” moltes vegades es redueix a fer algunes fotos de grup. Així i tot, si sabem aprofitar les oportunitats que se’ns ofereixen, podrem obtenir un resultats prou satisfactoris.
Faig un resum en 10 punts del que hem de tenir en compte a l’hora de configurar la càmera per fotografiar aurores boreals:
1. Desconnectar el reductor de soroll de la càmera i disparar en RAW.
2. Fes servir una obertura de f/2.8 o la més àmplia possible a la nostra òptica angular (com més extrem sigui, més porció de cel podrem abastar).
3. Ajustar una ISO de 3200 a 6400. El tipus de càmera determina també que escollim un o altre. Si ho permet l’equip podem arribar a 12800 i si hi ha llums addicionals podem baixar fins a 1600 o 800
4. Fixar una velocitat d'obturació entre 1 i 15 segons (tenir en compte el moviment de les aurores i les llums artificials o de la lluna)
• Per a aurores febles i estàtiques que no són clarament visibles a simple vista, utilitzar una velocitat d'obturació entre 8 i 25 segons.
• Si són visibles a primera vista i tenen cert dinamisme, utilitzar una velocitat d’entre 3 i 8 segons.
• Quan les aurores tenen molta intensitat i moviment, utilitzar un temps d'exposició molt curt entre 0,5 i 3 segons per congelar-les i evitar sobreexposar.
5. Ajustar el balanç de blancs entre 3800 i 3400 graus kelvin per obtenir tons més naturals.
6. Enfocar manualment en una llum o zona de contrast llunyana (infinit). Comprovar l’enfoc en les noves fotos si has mogut la càmera.
7. Utilitzar un retard de l'obturador de 2 segons o cable disparador.
8. Comprovar l'histograma (en foto nocturna ens pot enganyar la brillantor de la pantalla) i si el enfoc ha estat correcte ampliant la imatge a la pantalla.
9. Desconnectar l'estabilitzador i utilitza trípode fixant bé el capçal.
10. Si la càmera ho permet, utilitzar l’opció de fixar els paràmetres escollits.
A partir d’aquí, cal no oblidar també portar suficient roba d’abric, menjar i beure (calent si pot ser), un frontal i llinterna per a una il·luminació adequada, etc.. La majoria de consells que es donen per a foto nocturna solen ser vàlids.
Durant dos nits a Trömso vaig poder captar aurores boreals. Això sí, salvant les dificultats de “l'aficionat i viatger ocasional”, ja que en les dues localitzacions hi havia nombroses persones i vehicles interferint amb llums que feien difícil escollir l'enquadrament. Pel meu gust no eren lloc prou solitaris, però de vegades les limitacions ens l’hem de prendre com un repte.
Aquestes són algunes de les fotos obtingudes en l'experiència:
 |
| El primer dia arribem a lloc ja amb poca llum. La càmera capta molt més del que és capaç la nostra vista. |
 |
| Un cop feta la localització, sembla que hi ha sort i surten les primeres aurores. |
 |
| Si faig un enqueadrament cap el cantó oposat, el cel encara és verd, però les llums artificials compliquen la foto. |
 |
| Per fi puc captar alguna aurora més evident. |
 |
| Cal provar enquedraments en vertical i... |
 |
| ...en horitzontal. |
 |
| Tot i que hi ha llums artificials de llanternes i vehicles procuro utilitzar-les de forma creativa. |
 |
| A la segona sortida, ens porten a un parking al cantò d'una carretera i aviat veiem les primera aurores. |
 |
| El lloc no és el que jo hagués escollit però miro de treure'n el màxim profit. |
 |
| Aprofito les llums del parking per il·luminar el primer terme. |
 |
| Busco un grup d'arbres una mica apartat dels altres turistes |
 |
| Davant les dificultats i llums paràsites busco un pla contrapicat i aconsegueixo captar les variacions de l'aurora. |
Les fotos estan fetes amb una Fujifilm 100S i el fujinon gf 23mm f4 r lm wr. El format més gran permet un soroll baix i una rica gamma tonal.
