dilluns, 6 de desembre de 2021

Temps de neu

Amb l'arribada de l'hivern hi ha qui té ocasió de gaudir de la neu. Si és així, i és amant de la fotografia de paisatge, no dubtarà en treure la càmera a passeig intentant captar aquests canvis de l'entorn. 

Vaig aprofitar una estada a Andorra per provar la Fuji GFX 100S. Aquest model afegeix prestacions a la seva predecessora i a altres models de la gama. Anteriorment, he estat utilitzant la 50R, i en la 100S, més que els 102 MP de resolució (que no estan de més si volem fer grans ampliacions), hi ha altres característiques que són especialment desitjables:  Primer un enfocament que, en usar un sistema dual (contrast + detecció de fase), és d'allò més ràpid i precís, i segon, un estabilitzador al cos que ens permet utilitzar la càmera a ma alçada en situacions on amb altres càmeres és convenient l'ús de trípode si volem imatges sense trepidació. 

Personalment també crec que cal esmentar el detall i les àmplies gradacions tonals que ens dona el sensor CMOS de 43,8x32,9 mm. S’ha d'admetre que la mida d'aquest. superior al “full frame”, es nota. Tot això, a més, amb un cos de mides i pes molt continguts. No m’allargaré detallant altres prestacions, ja que això no és la finalitat d'aquest post. Tan sols dir que, ben segur, aquesta càmera no decebrà a cap usuari. 

Durant molts anys d'afició a la fotografia hi ha càmeres, o millor dit equipaments, de diverses marques amb els que he treballat especialment a gust, la Fuji 100S sembla destinada a ser una d'elles.

Les fotos estan fetes principalment des de la carretera que va des de La Massana a Ordino. He utilitzat diverses òptiques GFX i s'han revelat amb ACR. A la vuitena s'ha afegit un filtre de Silver efex Pro2 per dinar-li un aspecte més retro..















dissabte, 4 de desembre de 2021

L'imaginari visual popular

Podem afirmar que l’art és un reflex del què som. Utilitzant diversos mitjans i tècniques l’ésser humà expressa les seves emocions, idees, anhels o frustracions. En funció de l’experiència i capacitats de cadascú escollirem entre la immensitat de materials que ens proporciona el nostre entorn per crear a través de la pintura, dibuix, escultura, fotografia, cinema, música, teatre, escriptura i molts altres, alguna cosa nova que ens defineix. Aquesta nova creació constitueix la nostra expressió artística.

Però aquesta creació artística esta condicionada per un imaginari visual popular? Realment, podem arribar a pensar que hi ha símbols, idees i imatges que formen part de l’experiència grupal? És possible que això sigui així, fins i tot, podríem creure que hi ha certes imatges i idees que en han quedat marcades en el nostre bagatge genètic. Alegries, pors i incerteses són percebudes  per tots els individus que  conformen la societat, es comparteixen i es manifesten de forma reiterada.

Com a fotògraf em qüestiono fins a quin punt esdevé present aquest imaginari en el meu treball, con influeixen els estímuls visuals, auditius i escrits en la meva fotografia. 

És divertit i interessant revisar el nostre arxiu i fer aquest exercici de buscar referències que poden ser elements d’aquest imaginari que alimenta el nostre esperit.

En un recent viatge a Noruega vaig visitar Ekerbergparken a Oslo. En una glorieta dels jardins vaig alçar la vista i em va venir a la memòria la foto en titulada "The Octopus" de A.L. Coburn (1912).

En un paratge del nord de l'illa de Cerdenya, el sol deixava de manifest en una roca una expresió similar a la d'"El Crit" de E. Munch. (Foto analògica feta el 2014 amb una Hasselblad 501 CM i Planar 80mm).

Al museu Kode de Bergen un visitant puja per una de les escales d'accés. Possiblement vaig fer la foto mentre Escher actuava en el meu subconscient. (Olympus OMD EM1 MarkII + Zuiko 12-40 f2,8 Pro).

Aquest matí he vist aquesta primera imatge d'un videojoc en una exposició a CaixaFòrum. Al moment i automàticament he recordat aquesta foto feta mentre pasejava pels carrers de NY. (Olympus OMD EM5 Mark II + 12-.40 f2,8 Pro)

També al museu Kode, i a la planta dedicada a Nikolai Astrup, em va sobtar aquest quadre. El pintor es va inspirar en els éssers sobrenaturals de la cultura popular. Ja en el 2015 havia vist jo un "fantasma" similar tot fent una caminada pel Montseny. (càmera Fuji XE1 + 18-55 f2,8-4)

La TV suposa una constant pluja d'imatges. Aquest tros d'escorça fotografiat per il·lustrar una sèrie que tracta sobre la peridolia em recorda el personatge d'Homer Simpson.

Sempre he admirat la fotografia d'Ansel Adams. Aquí mostro un fragment de la seva foto "Moonrise - Hernández - New México". Mentre jo feia aquest paisatge amb una Linhof 10x12 a Belchite l'any 2002 segur que tenia present al gran mestre.


dimarts, 16 de novembre de 2021

El format micro 4/3 - Birds of Namíbia.



No acostumo a donar massa rellevància a la marca de l'equip fotogràfic, de fet, el més important és conèixer les seves prestacions, possibilitats i, sobretot, utilitzar-lo! Però, en aquesta ocasió faré una excepció i esmentaré algunes marques.

És cert que hi ha equipaments que per les seves característiques poden marcar diferències en determinades modalitats fotogràfiques. Us explico la meva experiència.  

Si treballo amb fotografia analògica sempre em decanto per formats més grans que el 35mm, ja que s’adapten millor al treball que m'agrada fer. Les càmeres 6x6 i 6x7 de marques com poden ser Bronica, Pentax o Hasselblad, disposen de poc més que dels dispositius bàsics per controlar l’entrada de llum i el temps d'obturació. 

En digital la tecnologia esdevé cada cop més important i, si bé està pensada per simplificar processos, és evident que les càmeres dirigides a aquells fotògrafs que demanden elevades prestacions, cada cop són més complexes. Marques com Canon, Nikon o Sony sembla ser que dominen el mercat i ens mans d'un bon fotògraf segur que donen resultats immillorables. 

Per la meva part, i sense oblidar els avantatges dels sensors més grans, he trobat en el mirrorless micro 4/3 un format ideal per a moltes ocasions. És òptim per la fotografia de viatge, de carrer i de fauna. En les circumstàncies, en que el volum i pes sí importa, crec que pot esdevenir l’equip ideal.

Potser tindrem que assumir certes limitacions en referència als ISOS alts i el rang dinàmic més ajustat, però molts altres avantatges fan que aquest tipus d’equipament sigui el més convenient per a molts aficionats i professionals especialitzats en les modalitats fotogràfiques abans esmentades. La qualitat obtinguda és més que suficient per la majoria d’usos.

No ens enganyem! Sovint, la publicitat ens convida a comprar material fotogràfic amb prestacions que no necessitem. S’ha d’analitzar bé el procés de compra. Conec a molts usuaris que deixen la seva càmera pesada i voluminosa a  l'armari per acabar fent fotos amb el mòbil.

La meva experiència en la ruta que vaig fer aquest estiu per Namíbia ha corroborat aquesta opinió. Es tractava d'un viatge convencional i no pròpiament fotogràfic. Les circumstàncies van fer que la meva Olympus es convertís en l’equip més adequat per aquest viatge. 

La facilitat de transport i utilització del ara anomenat OM System i, en especial aZuiko 300mm f4 PRO,  em va facilitar poder afegir algunes fotos d’ocells a les de fauna més voluminosa. La focal equivalent d'aquest objectiu en format “full frame” és de 600mm f4 (840 mm f 5,6 amb el teleconverter MC-14). El seu pes i portabilitat és molt inferior al d'equips de sensor més gran. A més, la gran capacitat d’estabilització d’aquest sistema fotogràfic, ens permet utilitzar aquestes focals tan llargues fins i tot a mà alçada amb certa facilitat.