Potser la visita més habitual per part del viatgers a aquesta zona és la d’un poblat Massai, però n’hi ha d’altres també recomanables. Unes altres tribus del nord de Tanzània són la dels Boiximans que habiten els voltants del llac Eyasi, i la dels Datoga que provenen del sud del Sudan i van emigrar a Kenya i Tanzània buscant millor llocs per viure.
Las visites a aquests grups tribals per parts dels viatgers, especialment quan ho fan a través d’una agència, no deixa de ser intrusiva. Personalment, no m’agraden els espectacles preparats per al turisme, però he de reconèixer que en aquesta ocasió, tot i que hi ha una escenificació, el que vàrem veure i viure ens acostava bastant al dia a dia de la tribu i ens va ajudar a conèixer els seus costums.
Els “Boiximans” (o homes del bosc) o “san” (que vol dir estranys o rodamóns) són una ètnia nòmada provinent del sud d’Àfrica. Es dediquen bàsicament a la caça. Ja fa més de 10.000 anys que es van assentar en aquesta regió. Les seves condicions de vida i cultura quasi no ha canviat des dels seus orígens i s’equiparen a les que hi havia en el Paleolític superior. Crec que molts pocs occidentals s’acostumarien a la vida dura i precària que ells assumeixen com habitual. De fet, se’ls anomena també “basarva” o el poble que no té res.
Estudis genètics han demostrat que es tracta d’una de les poblacions humanes més antigues del món i tenen un important i extens coneixement de la natura que els envolta.
Els Boiximans viuen en petits clans de caràcter parental. Són generalment monògams, homes i dones realitzen diferents tasques, mentre que el primers van bàsicament a caçar amb arcs i fletxes, elles recol·lecten plantes, arrels i fruits per a usos culinaris i medicinals. En la seva estructura social, de tipus jeràrquic, destaca el cap de la tribu i el seu xaman. Construeixen casa seva amb branques, en forma d'iglú, que cobreixen amb pells d'animals, i durant l'estació plujosa es traslladen a viure a les coves de les muntanyes.
Les seves creences són animistes, i així ho manifesten en les seves danses i rituals. Creuen que les malalties són provocades pels esperits del avantpassats que volen que els vius els acompanyin al més enllà. El tracte als morts és respectuós i són enterrats en tombes sota terra.
La llengua que utilitzen és coneguda com “click”, un espetec consonàntic que s'utilitza en diverses tribus del sud d'Àfrica per comunicar-se. Es caracteritza per tenir dos punts de contacte diferents en la llengua, i es crea una espècie de ventosa en deixar-la anar que és la causant del so que s'emet.
Cada cop queden menys Boiximans que visquin en aquestes condicions ja que molts d’ells es desplacen a pobles veïns on treballen ajudant a les granges o com a personal de servei.
Encara que històricament havien estat enfrontats amb el Datoga, que és una altra tribu que habita a la regió, el uns i altres mantenen estretes relacions comercials. De fet, aquest nom de “Datoga” els hi van posar els Boiximans i es pot traduir com a “enemic ferotge”.
Finalment, farè un petit apunt sobre els Datoga. Tradicionalment, els joves Datoga tenien que demostrar la seva valia matant a un enemic de qualsevol tribu no Datoga, o bé a un animal salvatge de certa envergadura.
Si bé havia estat un poble nòmada, actualment es concentren en petits assentaments, on a més de cuidar bestiar i tindre el seus cultius, es dediquen a l’artesania. Recullen ferralla que transformen, en petites fragues manuals. Per exemple, amb puntes de fletxa que intercanvien amb tribus de caçadors com els Boiximans. També altres peces com, anells, braçalets i estris de cuina són producte de la seva habilitat.
La primera sèrie fotogràfica correspon a una visita i una sortida de caça amb el Boiximans...
