Visita al Monestir de Sant Cugat del Vallès

 

Fer una visita cultural sempre suposa una experiència enriquidora. Si, a més, la podem fer de la mà d’un expert en el tema i un bon comunicador aquesta pot arribar a ser  inoblidable. 

L’historiador i arqueòleg santcugatenc Domènec Miquel, ens va oferir a una colla de socis i amics  de l’associació fotogràfica “Qgat Foto” una visita matinal dedicada a conèixer diversos indrets del monestir de Sant Cugat del Vallès. A més dels llocs més emblemàtics d’aquest monument, en vàrem visitar d’altres de molt peculiars que no s’inclouen a la ruta de forma habitual. El relat de nombroses curiositats i esdeveniments narrats de forma amena ens van acompanyar durant tot el recorregut.  Vam poder sentir de forma propera, la rellevància i la gran càrrega cultural i espiritual d’aquesta joia arquitectònica. Fundat al segle IX com a monestir benedictí, va tenir un paper fonamental en la història religiosa i cultural de Catalunya.

El seu claustre romànic, amb columnes i capitells esculpits que representen escenes religioses i quotidianes, és un dels més ben conservats del país. La porta de la façana principal, amb els seus detallats relleus i escultures, també n’és una mostra clara. Hi podem observar sobretot elements del romànic i el gòtic, però també hi podem veure altres  tècniques constructives posteriors. En definitiva, que la seva arquitectura és un exemple excepcional quant a la transició d’estils Aquest lloc majestuós, de gran bellesa i serenitat ens ofereix un  esplèndid viatge en el temps.

Poder accedir a la torre del campanar va ser un privilegi. El monestir es troba en una zona elevada, pel que és possible gaudir d’una bona vista de la població de Sant Cugat i de les muntanyes dels voltants.

Acompanyo com sempre aquests post amb algunes de les imatges captades durant la visita. Fins i tot una visita informal amb una colla d’amics pot ser ocasió per afegir algunes fotografies al nostre arxiu.

El reportatge no pretén ser una mostra exhaustiva de la visita. Hi ha molt més a fotografiar, però si dona lloc a veure què ens pot oferir aquest indret.

Gràcies a l’experiència i el saber d’un guia excepcional, en Domènec Miquel, la visita al monestir de Sant Cugat del Vallès, es va convertir en un interessant passeig per la història.

6ª Biennal Qgat Foto una ocasió per tornar a publicar.

Publicar a xarxes socials és una obligació per a molts professionals de la fotografia. És indispensable mantenir una comunicació constant amb clients, seguidors i consumidors potencials del seu producte. Constantment han d'anar informant del seu dia a dia, ja que d'aquest flux d'informació depèn el seu nivell d'ingressos. 

Hi ha aficionats que també són constants en les seves publicacions, d’altres, com jo, no tant. Tots aquells i aquelles que no tenim una dependència econòmica del nostre treballs fotogràfic ens podem permetre limitar el contingut a xarxes i, fins i tot, determinar tenir certs períodes de desconnexió. Circumstàncies personals ens poden portar a aquest distanciament, però es que fora de les xarxes socials també hi ha vida. Cada cop més, nombrosos dispositius electrònics i aplicacions ens permeten socialitzar sense necessitat de treure la vista de la pantalla, però us asseguro que saber desconnectar també pot ser convenient en un moments donats.

La falta de posts en el meu blog és conseqüència d’altres ocupacions que ara per ara tenen o han tingut prioritat per a mi. Una d’elles ha estat el comissariat de la 6ª Biennal Qgat Foto. Un compendi de 24 exposicions en 10 espais expositius de Sant Cugat del Vallès i un a Barcelona.

Ha estat una tasca intensa tan per a mi com per les altres persones que hi han col·laborat i participat, però finalment els resultats   

Amb aquest i altres esdeveniments que organitza Qgat Foto es vol divulgar la cultura fotogràfica i posar el relleu la capacitat creativa d’autors i autores tant professionals com aficionats. Us convido a visitar-la!  

 

 

Japó essencial

El títol d’aquest pot sonar a aquells que les agències o organitzadors de viatges posen a les seves propostes. L’he escollit expressament  perquè crec que defineix el que pot ser un bon objectiu pel fotògraf viatger. Avui dia, degut a les facilitats que ens proporciona la tecnologia, és habitual que tota persona que torna d’un viatge t’expliqui que ha fet milers de fotos. És cert que quan prenem contacte amb altres cultures i costums, tot ens crida l’atenció, però hem de saber separar el gra de la palla, és a dir, a quedar-nos amb capta el més essencial de forma original. Podem mostrar l’experiència d’un llarg viatge amb 3000 o 4000 fotos, però ens podem plantejat també explicar-la amb 30 o 40.

El Japó és un país que combina tradició i modernitat de manera única. La seva cultura és rica, amb arrels profundes en la història i les arts, mentre que alhora és reconeguda per la seva innovació tecnològica i influència global.

La cultura japonesa tradicional està profundament influenciada pel xintoisme i el budisme, dues de les religions principals del país. Això es reflecteix en les cerimònies, festivitats i l'arquitectura dels temples i santuaris. L'estètica japonesa sovint es descriu com minimalista i centrada en la simplicitat, l'elegància i la integració amb la natura. Els jardins japonesos, l'arquitectura de fusta i la cal·ligrafia en són bons exemples.

Tot i que la cultura tradicional continua sent molt present, el Japó és també un líder mundial en tecnologia i cultura pop. Ciutats com Tòquio són sinònim d’avantguarda i innovació. En ella  percebem un alt nivell de vida i es couen les noves tendències tecnològiques.

La barreja entre les noves tecnologies i l'antiga tradició fa del Japó un país fascinant. Per diversos mitjans, però especialment a través de l’anime i el manga, la cultura japonesa ha arribat a tot el món-

En resum, aquest país és una combinació harmoniosa entre tradició, estètica i modernitat. La seva capacitat per preservar el seu llegat cultural mentre innova constantment l'ha convertit en un indret summament interessant per visitar.

Aquest any he tingut ocasió de visitar-lo i he intentat resumir les meves percepcions i sensacions en unes poques imatges.

Fotografiant l'art i la ciència

En altres posts he fet referència a la fotografia en museus. Però, que passa quan el museu no està dedicat a l’art i si a la ciència? Doncs que, evidentment, les possibilitats fotogràfiques no s’esgoten.

La fotografia és una disciplina que es troba a la intersecció de l'art i la ciència, combinant elements creatius i tècnics per capturar i representar imatges del món que ens envolta. Al llarg de la seva història, la fotografia ha evolucionat significativament. Avui dia és un mitjà d’expressió accessible per a qualsevol persona.

Al camp de la ciència, la fotografia ha estat crucial en disciplines com l'astronomia, la biologia i la medicina. Per exemple, l'astrofotografia ha permès als científics capturar imatges detallades de l'espai, revelant galàxies, nebuloses i fenòmens que no són visibles a primera vista. En biologia, la microfotografia ha permès als investigadors observar i documentar estructures microscòpiques, com ara cèl·lules i bacteris, amb un nivell de detall sorprenent.

Els museus dedicats a la ciència poden ser un bon camp d’experimentació pel fotògraf. Podem utilitzar la càmera per buscar noves composicions, llums, ombres, colors i textures. Aquesta exploració ens permet crear noves imatges que descontextualitzades ens suggereixen noves realitats.

Una visita amb família al Cosmocaixa de Barcelona em va permetre passar-ho bé captant algunes imatges.

Interpretant el paisatge

La interpretació del paisatge és un procés que implica l'observació, l'anàlisi i la comprensió dels elements naturals i humans que componen un entorn geogràfic. Aquest procés pot abordar diversos aspectes com ara la geografia física, l'ecologia, la història, la cultura i la interacció humana amb l'entorn.

La fotografia de paisatge és una forma d'expressió que no sols captura la bellesa de l'entorn natural, sinó que també comunica una interpretació personal i emotiva del fotògraf. La interpretació del paisatge mitjançant la fotografia implica diverses consideracions i tècniques que ajuden a transmetre una història o un sentiment particular

Aquest gènere fotogràfic pot anar més va més enllà de simplement fer una foto bonica de la natura. És un mitjà poderós per explorar i compartir la percepció personal del món natural, capturant no només allò que es veu, sinó també allò que se sent. A través de la consideració acurada de la composició, la llum, la perspectiva i la narrativa, els fotògrafs poden crear imatges que ressonin profundament amb els espectadors i que ofereixin noves formes de veure i apreciar l'entorn que ens envolta.

La interpretació del paisatge és una disciplina que connecta diversos camps del coneixement per oferir una comprensió holística i detallada dels entorns naturals i humans. De fet, cadascuna de les parts del paisatge que formen un tot estan lligades per interaccions constants. Per mitjà de la fotografia podem aïllar fragments d’aquest tot i aconseguir elaborar nous esdeveniments que produeixen noves relacions.

A CaixaForum Barcelona he visitat l'exposició "Horitzó i límit. Visions del paisatge". Aconsello la visita i us convido a fer una reflexió sobre l'interpretració que podem fer del paisatge a través de la fotografia.

Desconnexió fotogràfica?

Des del mes de gener, no he fet cap més anotació al meu blog. No l'havia oblidat, però la desconnexió ha estat obligada i voluntària pel fet de no disposar d'uns mínims i adequats moments de dedicació. He estat ocupat en viatjar i en altres tasques relacionades amb la fotografia.

Com que entenc que es tracta d'un blog de caràcter personal, que no té altra intenció que deixar registre de les meves activitats fotogràfiques, tampoc la decisió de deixar-lo de banda un temps és massa transcendental.

Sovint s'ha dit que la pràctica fotogràfica és una activitat solitària. Personalment, i pel que a mi respecta, crec que aquesta és una afirmació encertada. Sento la necessitat de sentir-me sol davant el món que m'envolta per retrobar una nova connexió a través de la càmera. Si no ho aconsegueixo m'és tremendament difícil aconseguir una imatge que per a mí sigui satisfactòria. De totes maneres, la fotografia es pot viure de moltes maneres i una d'elles pot ser compartint-la amb altres persones a qui també fascina aquesta pràctica o afició. 

D'aquí ve la meva desconnexió. Darrerament, la tasca de tirar endavant l'associació fotogràfica QgatFoto m'ha mantingut summament ocupat. El resultat però han estat enriquidor. L'entitat ha passat de menys de la desena de fotògrafs associats a tenir-ne 34. S'han començat programacions d'exposicions i altres activitats de forma continuada. Com una bola de neu que cau rodolant per la pendent el projecte es va fent més gran.  Ara per ara, el camí de la col·laboració ha donat els seus fruïts.

Aquests són el cartells de les que portem organitzades fins ara en aquest any 2024: