dijous, 2 de juny de 2022

Yosemite N.P. - Recordant els mestres I


En un viatge per l'oest d'EEUU al juny del 2013,vaig fer parada d'un dia a Yosemite. Podia haver estat una magnífica ocasió per emular al mestre Ansel Adams, però certament, i des del meu punt de vista, ni la climatologia ni la llum eren massa satisfactòries. 

Em trobava, en arribar a indrets emblemàtics del Parc Nacional, amb un cel ras i un sol de juny, que proporcionaven una il·luminació dura i intensa a l'escena. A més, calor i calitja eren també protagonistes del dia. Així i tot, no vaig deixar d'intentar captar algunes imatges buscant l'estil d'Ansel Adams.

Si altres treballs fotogràfics ens serveixen d'inspiració, doncs perfecte! Segurament amb el temps tot acabarà evolucionant cap una col·lecció de caràcter propi.

Recordo que em vaig començar a aficionar a la foto amb blanc i negre primer, a partir del treballs dels fotògrafs americans del moviment "f64", posteriorment descobrint altres referents com: Coburn, Feininger,  Sudek, Kenna, Sexton, ....entre molts altres.

Crec que està molt bé tenir uns referents. Després, cadascú té que trobar el propi camí. El que cal fer és veure molta fotografia, estudiar i actualitzar la nostra tècnica fotogràfica i, finalment, potser arribarem a ser capaços de mostrar un estil propi.














Per captar aquestes imatges es va utilitzar una Hasselblad 501 CM i pel·lícula Kodak TMAX100.


dimarts, 24 de maig de 2022

Retrat d'estudi

Avui dia, les càmeres de gama mitja o alta ens permeten treballar amb altres sensibilitats minimitzant el soroll. Això fa que sovint ens oblidem de les bondats del flash. Aquest equip complementari és un aliat important o, fins i tot, indispensable. Ens permet un control de la llum que en altres circumstàncies és limitat o bé no el tenim. També fa que poguem utilitzar sensibilitats més baixes i apertures més tancades que afavoriran, generalment, els resultats obtinguts.

A la majoria d’aficionats pot semblar que el retrat d’estudi és una disciplina fotogràfica amb certa complexitat. Certament, no ho és més que d’altres. En canvi ens permet aprendre molt sobre la naturalesa de la llum i el seu control.

Ja fa un temps que centro les meves preferències cap a la fotografia de carrer, de paisatge, i de natura. Però fa poc se’m va presentar l’ocasió de tornar a practicar en la foto d’estudi. De la mà de Bachimport i Utopiaestudio vaig assistir a una sessió curta però intensa per recordar tècniques i esquemes bàsics d’il·luminació. Una experiència grata que ens recorda que aquest tipus de treball ens pot donar moltes satisfaccions. Evidentment, si disposem d’un espai ampli i de nombrosos accessoris podrem donar més ales a la nostra creativitat, però en un espai relativament petit i tan sols un o dos flashos cobrirem el 90% de situacions.

No dubteu d’experimentar en aquest sentit!. 

Agrair:

A l’estudi @photoutopiabcn ,a Katherine: @katherinermke I a Jose: @josesanabria , per compartir els seus coneixements També a l’assistent d’estudi @tiffanytorres.tt per la seva col·laboració. A @bachimport per la cessió de material fotogràfic. A la maquilladora @shoga_art i a la model @babygoo__ per la seva paciència i professionalitat.

Us deixo amb alguna de les imatges del taller. Primer una que descriu l'esquema utilitzat i després alguns dels resultats. Les fotos tan sols han estat procesades amb ACR. (Adobe Camera Raw).













































diumenge, 22 de maig de 2022

Fotografiant el circ

La fotografia en la majoria d’espectacles de teatre o circ acostuma ha estar restringida o prohibida. Té la seva lògica, ja que podríem molestar a actors o artistes que estan a l’escenari o, fins i tot, al públic.
També hi sol haver limitacions per raons comercials. La millor solució és contactar amb els organitzadors i sol·licitar els permisos adients.

Però, hi ha ocasions en que es permet fotografiar des del nostre seient i sense flash, aquest va ser el cas de l'espectacle LUZIA del Cirque du Soleil.

En la seva recent estada a Barcelona vaig poder gaudir de la seva excel·lent posada en escena.

No hi anava amb la intenció de fotografiar, però quan van anunciar que era possible fer-ho sense flash, no vaig dubtar en intentar emportar-me un bon record.  

Tot i que lògicament tenim la mobilitat restringida, un zoom 12-42 f2,8 de micro 4/3 va ser suficient per donar certa varietat al reportatge. També ajudava, en aquest cas, la mobilitat d’artistes i escenari.

La meva elecció va ser treballar en manual (escollint velocitat i apertura) deixant el ISO en AUTO, o bé també en prioritat d’obturador (S). Cal escollir una velocitat prou ràpida per aturar el moviment, a no ser que busquem un efecte d’imatge en moviment. Considero la millor fotometria la puntual sobre el subjecte il·luminat, ja que el contrast sol ser elevat i les ombres profundes. Podem obtenir exposicions incorrectes si fem mediacions generals de l’escena.

Si teniu que anar a veure l'espectacle, millor no mireu les fotografies... el factor sorpresa també és important!.

Caiguda lliure cap un univers de màgia i inspiració. No et perdis l'espectacle!