6ª Biennal Qgat Foto una ocasió per tornar a publicar.

Publicar a xarxes socials és una obligació per a molts professionals de la fotografia. És indispensable mantenir una comunicació constant amb clients, seguidors i consumidors potencials del seu producte. Constantment han d'anar informant del seu dia a dia, ja que d'aquest flux d'informació depèn el seu nivell d'ingressos. 

Hi ha aficionats que també són constants en les seves publicacions, d’altres, com jo, no tant. Tots aquells i aquelles que no tenim una dependència econòmica del nostre treballs fotogràfic ens podem permetre limitar el contingut a xarxes i, fins i tot, determinar tenir certs períodes de desconnexió. Circumstàncies personals ens poden portar a aquest distanciament, però es que fora de les xarxes socials també hi ha vida. Cada cop més, nombrosos dispositius electrònics i aplicacions ens permeten socialitzar sense necessitat de treure la vista de la pantalla, però us asseguro que saber desconnectar també pot ser convenient en un moments donats.

La falta de posts en el meu blog és conseqüència d’altres ocupacions que ara per ara tenen o han tingut prioritat per a mi. Una d’elles ha estat el comissariat de la 6ª Biennal Qgat Foto. Un compendi de 24 exposicions en 10 espais expositius de Sant Cugat del Vallès i un a Barcelona.

Ha estat una tasca intensa tan per a mi com per les altres persones que hi han col·laborat i participat, però finalment els resultats   

Amb aquest i altres esdeveniments que organitza Qgat Foto es vol divulgar la cultura fotogràfica i posar el relleu la capacitat creativa d’autors i autores tant professionals com aficionats. Us convido a visitar-la!  

 

 

Japó essencial

El títol d’aquest pot sonar a aquells que les agències o organitzadors de viatges posen a les seves propostes. L’he escollit expressament  perquè crec que defineix el que pot ser un bon objectiu pel fotògraf viatger. Avui dia, degut a les facilitats que ens proporciona la tecnologia, és habitual que tota persona que torna d’un viatge t’expliqui que ha fet milers de fotos. És cert que quan prenem contacte amb altres cultures i costums, tot ens crida l’atenció, però hem de saber separar el gra de la palla, és a dir, a quedar-nos amb capta el més essencial de forma original. Podem mostrar l’experiència d’un llarg viatge amb 3000 o 4000 fotos, però ens podem plantejat també explicar-la amb 30 o 40.

El Japó és un país que combina tradició i modernitat de manera única. La seva cultura és rica, amb arrels profundes en la història i les arts, mentre que alhora és reconeguda per la seva innovació tecnològica i influència global.

La cultura japonesa tradicional està profundament influenciada pel xintoisme i el budisme, dues de les religions principals del país. Això es reflecteix en les cerimònies, festivitats i l'arquitectura dels temples i santuaris. L'estètica japonesa sovint es descriu com minimalista i centrada en la simplicitat, l'elegància i la integració amb la natura. Els jardins japonesos, l'arquitectura de fusta i la cal·ligrafia en són bons exemples.

Tot i que la cultura tradicional continua sent molt present, el Japó és també un líder mundial en tecnologia i cultura pop. Ciutats com Tòquio són sinònim d’avantguarda i innovació. En ella  percebem un alt nivell de vida i es couen les noves tendències tecnològiques.

La barreja entre les noves tecnologies i l'antiga tradició fa del Japó un país fascinant. Per diversos mitjans, però especialment a través de l’anime i el manga, la cultura japonesa ha arribat a tot el món-

En resum, aquest país és una combinació harmoniosa entre tradició, estètica i modernitat. La seva capacitat per preservar el seu llegat cultural mentre innova constantment l'ha convertit en un indret summament interessant per visitar.

Aquest any he tingut ocasió de visitar-lo i he intentat resumir les meves percepcions i sensacions en unes poques imatges.

Fotografiant l'art i la ciència

En altres posts he fet referència a la fotografia en museus. Però, que passa quan el museu no està dedicat a l’art i si a la ciència? Doncs que, evidentment, les possibilitats fotogràfiques no s’esgoten.

La fotografia és una disciplina que es troba a la intersecció de l'art i la ciència, combinant elements creatius i tècnics per capturar i representar imatges del món que ens envolta. Al llarg de la seva història, la fotografia ha evolucionat significativament. Avui dia és un mitjà d’expressió accessible per a qualsevol persona.

Al camp de la ciència, la fotografia ha estat crucial en disciplines com l'astronomia, la biologia i la medicina. Per exemple, l'astrofotografia ha permès als científics capturar imatges detallades de l'espai, revelant galàxies, nebuloses i fenòmens que no són visibles a primera vista. En biologia, la microfotografia ha permès als investigadors observar i documentar estructures microscòpiques, com ara cèl·lules i bacteris, amb un nivell de detall sorprenent.

Els museus dedicats a la ciència poden ser un bon camp d’experimentació pel fotògraf. Podem utilitzar la càmera per buscar noves composicions, llums, ombres, colors i textures. Aquesta exploració ens permet crear noves imatges que descontextualitzades ens suggereixen noves realitats.

Una visita amb família al Cosmocaixa de Barcelona em va permetre passar-ho bé captant algunes imatges.

Interpretant el paisatge

La interpretació del paisatge és un procés que implica l'observació, l'anàlisi i la comprensió dels elements naturals i humans que componen un entorn geogràfic. Aquest procés pot abordar diversos aspectes com ara la geografia física, l'ecologia, la història, la cultura i la interacció humana amb l'entorn.

La fotografia de paisatge és una forma d'expressió que no sols captura la bellesa de l'entorn natural, sinó que també comunica una interpretació personal i emotiva del fotògraf. La interpretació del paisatge mitjançant la fotografia implica diverses consideracions i tècniques que ajuden a transmetre una història o un sentiment particular

Aquest gènere fotogràfic pot anar més va més enllà de simplement fer una foto bonica de la natura. És un mitjà poderós per explorar i compartir la percepció personal del món natural, capturant no només allò que es veu, sinó també allò que se sent. A través de la consideració acurada de la composició, la llum, la perspectiva i la narrativa, els fotògrafs poden crear imatges que ressonin profundament amb els espectadors i que ofereixin noves formes de veure i apreciar l'entorn que ens envolta.

La interpretació del paisatge és una disciplina que connecta diversos camps del coneixement per oferir una comprensió holística i detallada dels entorns naturals i humans. De fet, cadascuna de les parts del paisatge que formen un tot estan lligades per interaccions constants. Per mitjà de la fotografia podem aïllar fragments d’aquest tot i aconseguir elaborar nous esdeveniments que produeixen noves relacions.

A CaixaForum Barcelona he visitat l'exposició "Horitzó i límit. Visions del paisatge". Aconsello la visita i us convido a fer una reflexió sobre l'interpretració que podem fer del paisatge a través de la fotografia.

Desconnexió fotogràfica?

Des del mes de gener, no he fet cap més anotació al meu blog. No l'havia oblidat, però la desconnexió ha estat obligada i voluntària pel fet de no disposar d'uns mínims i adequats moments de dedicació. He estat ocupat en viatjar i en altres tasques relacionades amb la fotografia.

Com que entenc que es tracta d'un blog de caràcter personal, que no té altra intenció que deixar registre de les meves activitats fotogràfiques, tampoc la decisió de deixar-lo de banda un temps és massa transcendental.

Sovint s'ha dit que la pràctica fotogràfica és una activitat solitària. Personalment, i pel que a mi respecta, crec que aquesta és una afirmació encertada. Sento la necessitat de sentir-me sol davant el món que m'envolta per retrobar una nova connexió a través de la càmera. Si no ho aconsegueixo m'és tremendament difícil aconseguir una imatge que per a mí sigui satisfactòria. De totes maneres, la fotografia es pot viure de moltes maneres i una d'elles pot ser compartint-la amb altres persones a qui també fascina aquesta pràctica o afició. 

D'aquí ve la meva desconnexió. Darrerament, la tasca de tirar endavant l'associació fotogràfica QgatFoto m'ha mantingut summament ocupat. El resultat però han estat enriquidor. L'entitat ha passat de menys de la desena de fotògrafs associats a tenir-ne 34. S'han començat programacions d'exposicions i altres activitats de forma continuada. Com una bola de neu que cau rodolant per la pendent el projecte es va fent més gran.  Ara per ara, el camí de la col·laboració ha donat els seus fruïts.

Aquests són el cartells de les que portem organitzades fins ara en aquest any 2024:

  

Petits i grans espais on veure exposicions

Dues d'aquestes tres exposicions que mencionaré són "a toro pasado", però com que aquest blog no pretén ser altra cosa que una mena de diari personal, és un contingut que hi te cabuda.

A Barcelona, per igual que en altres grans ciutats, podem trobar exposicions dirigides al gran públic. Darrerament he visitat dues, com són "Tutankamon - L'experiència immersiva", organitzada per Ideal - Centre d'Arts Digitals i la titulada "Art i Natura" a CaixaFòrum.La primera fa ús de la tecnologia per endinsar-nos a la vida i mort de gran faraó, així com als fets relacionats amb el descobriment de la seva tomba. Aquesta, ara per ara, encara és pot visitar. La segona ja ha finalitzat, presentava un recorregut per cent anys, des del surrealisme a l'actualitat, en que podem veure com els artistes, inspirats per les formes de la natura, produeixen les seves obres.

Se'ns dubte totes aquestes grans produccions són espectaculars i dignes de veure, però no hem d'oblidar altres mostres en petits espais que no deixen de tenir importància. 

VisualKorner. és una tenda i laboratori fotogràfic que mostra en el seu "hall" exposicions a les que podem aplicar la dita de "a pot petit bona confitura". Recentment ha finalitzat la del fotògraf i periodista Pepe Encinas. Consistia en un quants retrats de personatges rellevants acompanyats per texts on es descriu una anècdota o les impressions del propi autor. Tot junt, cobra especial interès i convida a que ens estem una bona estona visitant l'exposició. Jo crec que Pepe Encinas, amb la gran capacitat de comunicació que té, tindria que fer un llibre on pugui transmetre la seva experiència.

Noves tecnologies per anar més de 3000 any enrere

La intel·ligència artificial ens transporta a l'antic Egipte

Diàleg entre l'espectador i l'obra

Els artistes inspirats en la natura creen la seva obra.

A continuació una mostra del que s'ha pogut veure a VisualKorner

 

El salt d'Eggleston - Del blanc i negre al color.

 

Segueixo amb el meu diari de tinta invisible i d'imatges oblidades. Dic això, perquè els meus posts, igual que tants altres, queden immersos en aquest univers de dades digitals que ens està canviant la vida. És curiós que més que escriure per ser llegit es tracta d’escriure per no oblidar. Vivim uns temps en que cada cop tot és més immediat i se'ns fa difícil entretenir-nos llegint quatre línies, quatre ja és molt! Els missatges han de ser curts i contundents. Imatges en seqüència ràpida i frases curtes ... la fotografia és un llenguatge universal que triomfa. Però, davant d'aquest bombardeig constant d’informació, el que un fa queda minimitzat. Així i tot. cal continuar fent el que ens ve de gust, si això consisteix en apuntar les nostres vivències, doncs ja està bé.

Una mena de diari amb imatges és el que va anar fent William Eggleston. Fent un salt del blanc i negre al color, va retratar la vida quotidiana, va democratitzar la imatge i va aconseguir que escenes que poden semblar a primera vista intranscendents i anodines cobressin una altra dimensió.

Com diu el mestre: "Les meves fotos són la vida avui". Eggleston es va avançar als temps i ens sorprèn amb missatges visuals explícits que ens expliquen com era la societat i el seu entorn.

Fins a finals de gener podem veure al KBr Barcelona una exposició d'aquest gran autor que va trencar esquemes i va marcar noves tendències. 

Aquestes són algunes fotos de la visita ... i per cert, quan surts de l'exposició, no pots evitar durant una estona veure el món amb colors saturats!