dijous, 8 d’abril de 2021

Fotografia a les xarxes socials: "Ser-hi o no ser-hi"

www.enriccurto.com


Ja fa unes quantes setmanes que tinc el blog abandonat. El cert és que mai m´he volgut sentir en l'obligació de mantenir un calendari de publicacions, però, així i tot, crec que val la pena no oblidar-lo durant massa temps.

Tampoc tinc la pretensió de fer un blog que tingui gran nombre de seguidors. Com ja he dit en altres ocasions, més aviat és tracta d’escriure una mena de diari personal. Comparteixo les meves vivències, i si algú li ve de gust llegir-ho o en treu algun profit, millor que millor. L’única limitació que em vaig marcar de bon principi era centrar-me en la meva afició a la fotografia.

Podem trobar d’altres blogs que tracten el mateix tema amb continguts més concrets i especialitzats, la majoria amb una millor i més extensa informació dirigida al lector i amb un calendari més estricte de publicacions.

Retorno al meu blog, aquest cop per reivindicar la conveniència de participar en les xarxes socials. També he de dir que ni en sóc un fervent seguidor, ni en participo gaire, però reconec que en la mesura adequada a cadascú és convenient ser-hi.

He aprofitat aquest període de reclusió que ens obliga la pandèmia per  revisar les meves fotos digitals i escollir-ne algunes per imprimir. Crec que, ja que he fet aquesta tasca, pot ser bo i convenient compartir-ho.

Després d’haver estat treballant en “analògic” des de sempre, mica en mica el digital ha anat guanyant espai i consistència en la meva producció fotogràfica. Des del novembre del 2007 en que vaig incorporar una Lumix compacte al meu equip clàssic habitual (una Pentax 67II i després una Hasselblad 501CM), he anat passant per diversos formats i models digitals (tant reflex com compactes): Fuji, Canon, Nikon i Olympus han estat els escollits. Estic segur que d’altres marques també haguessin estat fantàstiques opcions, però actualment m’he decantat per les mirrorless Olympus i les Fuji GFX. No crec que la “marca” tingui tampoc molta rellevància en el resultat del nostra treball fotogràfic. A no ser que hi hagi especials requeriments tècnics que facin aconsellable determinades prestacions, quasi tots el fabricants tenen models que poden cobrir les nostres expectatives. El que sí és important és conèixer bé la càmera que hem escollit per treure’n el profit adequat. Segur que algú us ha fet el comentari de:  “Amb aquesta càmera sí que es poden fer bones fotos!”, però el que prima més a l’hora d’obtenir una bona imatge és el “saber veure”, i això no ens ho donarà la “marca”, però ja se sap, és pregunta habitual allò de: I quina càmera utilitzes?

El contingut del blog l’acostumo a compartir a Facebook, Twiter i Pinterest. També he penjat algunes fotos ocasionalment a Artlimited i a Instagram. En aquests darrers dies he estat penjant alguna de les meves fotos "analògiques" a Instagram. He escollit també aquesta xarxa per començar a publicar properament el recull de fotos digitals que he esmentat al principi. Qui ho vulgui seguir... @curto.enric.

dilluns, 8 de febrer de 2021

Americans, lisboetes i altres sorpreses de la vida!

De les situacions adverses, com per exemple la que ara ens toca viure, sempre n'hem de treure el millor. En tindre la mobilitat reduïda, ens pot semblar que perdem oportunitats per fotografiar, però en nosaltres està la capacitat de revertir-ho. 

Segur que en l'entorn que ens movem hi ha infinites possibilitats d'obtenir una bona foto, tot depèn de la nostra creativitat. Però, si el confinament ens provoca una crisi creativa, sempre ens queda el recurs de revisar el nostre arxiu fotogràfic. Ara pot ser un bon moment per posar ordre!

Especialment des que es treballa amb "digital", acostumem a acumular gran quantitat de fotos en els nostres dispositius electrònics. Hi ha fotògrafs que semblen entrar en competició quant al nombre de fotos que tenen en els seus arxius, com si això fos determinant a l'hora de donar vàlua al seu treball. Tampoc es tracta d'anar esborrant la majoria de fotos que fem, però sí  ser selectius i actuar amb criteri. Sembla que això d'acumular milers de fotos ens apropa als grans mestres. Gran error! El que ens hi acosta és el treball i aprenentatge constant. Cal sentir però també pensar cada imatge. Està bé deixar-nos portar per la intuïció, però també per la reflexió. Està clar que amb els anys la nostra col·lecció va guanyant volum, però sempre ha de prevaler la qualitat sobre la quantitat.

Un cop tenim el nostre arxiu ordenat i revisat és aconsellable revisitar-lo de tant en tant. El pas del temps canvia el valor de les nostres imatges i acostuma a fer que les veiem d'una altra manera. Algunes guanyen, altres perden, fins i tot pot ser que canviï el seu significat.  Però, el cert és que formen part de la nostra història i aquesta cal preservar-la.

Fa poc vaig comprar un exemplar del famós llibre "The Americans" de Robert Frank, un clàssic entre els clàssics,...


... i després, revisant arxius m'he trobat amb una imatge que vaig captar l'any 2011 a la Praça do Comércio de Lisboa. Recordo que el tràfec de tramvies i la gent em tenia captivada l'atenció, però fins ara no havia caigut amb les similitud entre les dues imatges. M'ha fet molta gràcia, ni que ho hagués fet expressament!


Reviseu arxius. Sempre t'emportes sorpreses!



 


dijous, 21 de gener de 2021

Fotografiant fauna: El hide

La foto de fauna requereix generalment d'una tècnica precisa i depurada. Com a especialitat fotogràfica, comporta la utilització de determinats elements específics per a quest tipus de fotografia. El més habitual és que primer pensem amb focals molt llargues (de 300mm cap amunt), en barreres electròniques de detecció, flash controlat a distància, etc, però un dels factors crucials és la ocultació, i això ho aconseguim normalment fotografiant des d'un "hide".

Hi ha models de "hide" de tota mena, però els aficionats solem recórrer, o bé, als que tenim disponibles com a visitants a determinats parcs naturals, o bé, a punts d'observació privilegiats com pot ser una finestra o un amagatall ben situat. També pot ser un bon recurs fotografiar des de l'interior d'un vehicle ja que molts animals ens permeten així un millor apropament. Cal sempre evitar el soroll i els moviments bruscs.

De totes maneres les regles d'or queden definides per les lletres "ppp", que en aquest cas no són els píxels per polzada sinó: preparació, paciència i perseverança.

Després d'uns quants dies de no observar cap moviment en especial, van començar a ser freqüents les visites d'un grup de caderneres (Carduelis carduelis) a un dels arbres del jardí veí on venien a alimentar-se. Tan sols va caldre tenir preparada la càmera,una Olynpus OMD M1 MarkII i un zuiko 300 f4 PRO, i després esperar el moment oportú... Ah! i no oblidem donar una certa varietat a les nostres imatges i cuidar-ne la composició.











dimarts, 19 de gener de 2021

No oblidem els clàssics!

 


Vivim un temps en que el bombardeig d'imatges és constant. Els dispositius electrònics que ens acompanyen en el nostre dia a dia han aconseguit que la fotografia arribi a tothom i a tot arreu. Les xarxes socials difonen milions de fotografies a cada instant. Així i tot, cal no oblidar mai els "clàssics" en els que es fonamenta la foto actual. 

Dues exposicions imprescindibles de visitar tancaran portes aviat (29-01-21). En el Centre de Fotografia KBr de Barcelona tenim encara, si el confinament ens ho permet, ocasió de veure una representació notable de dos d'aquests grans fotògrafs: Bill Brandt i Paul Strand . 

Com que utilitzo aquest blog, principalment, com a diari personal i per anar fent un recull de la meva activitat fotogràfica, he cregut oportú encapçalar el recordatori amb una foto que vaig fer en visitar aquestes exposicions. Sempre intento en cada situació captar l'ànima del lloc i el moment. Em va semblar que integrar una part de la sala dintre d'una de les fotografies de Brandt seria una bona forma de explicar les meves sensacions i percepcions.

diumenge, 20 de desembre de 2020

Bon Nadal fotogràfic!

 


Aprofito per felicitar les festes i reivindicar la llibertat de format fotogràfic. Emmarcar segons les proporcions que ens vénen donades per la nostre càmera és un bon exercici mental i visual, però sempre he defensat el fet de no estar sotmesos a unes mides determinades.

Tot i que sóc partidari dels valors que ens aporta la fotografia clàssica, cal tenir sempre a mà els recursos que ens brinda la tecnologia.

Us desitjo el millor!










dijous, 17 de desembre de 2020

Cultura en crisi/cultura inquieta

 



No és cap novetat el fet que la cultura està en crisi, especialment, per les circumstàncies que ens toca viure. La COVID-19 ha marcat les nostres vides, i l'àmbit cultural no se n'escapa.

Potser també, pel que fa a la cultura fotogràfica, toca posar en pràctica aquesta paraula que ara està tan de moda: "Reinventar-se".

Fa pocs dies rebia una peculiar oferta per part de Foto Colectania dirigida a socis i amics de la fundació: Un "Maridatge d'art, vi i gastronomia". Per recolzar la notable tasca que fa aquesta institució vers la fotografia, podem adquirir un lot de Nadal i marxar cap a casa amb un vi selecte, una ampolla d'oli verge, una sobrassada i un bon fotollibre. Oferta fins el 31 de gener!... Us animo a fer-vos socis.

També Valid Foto, una altra galeria de Barcelona que fa una gran labor vers la difusió d'obra fotogràfica, ens fa una proposta diferent de les tradicionals exposicions. El fotògraf Ben Vine realitza fins el dia 19 d'aquest mes, unes sessions d'estudi en las que t'emportes un retrat "fine-art" en 3D. És qüestió de despertar la curiositat i interès del públic!

Tot i les dificultats del moment, a l'associació Qgat-Foto hem tornat a preparar una nova Biennal. Seguint un format més tradicional, ens convida a recórrer el carrers de Sant Cugat del Vallès visitant diverses sales en que podeu gaudir d'obra fotogràfica. Lligat a la Biennal es tornarà a repetir el taller "La fotografia és fàcil, fes un clic!" dedicat a persones amb discapacitat intel·lectual. També l'activitat "Fotografia a prop" intentarà de nou apropar la fotografia a segments de la població que hi tenen difícil abast.

Segur que totes aquestes diverses propostes poden generar varietat d'opinions, però totes elles són vàlides per difondre la fotografia. Cal no defallir i seguir lluitant per la cultura!





dilluns, 7 de desembre de 2020

Deixar-se perdre i ... fotografiar

 


Quan visito nous llocs que em són desconeguts, procuro obtindre'n informació. Cal planificar la feina! Els coneixements obtinguts prèviament seran valuosos a l'hora de començar a fotografiar. Però, si bé és cert que convé anar ben informats, també és interessant, de tant en tant, vagarejar sense rumb i explorar el territori, deixant-nos portar tan sols per la nostra intuïció.

Aquesta pràctica, de vegades, no ens porta enlloc però en d'altres, ens dona sorpreses agradables. 

Mentre era en ruta per Holanda i anava visitant els seus atractius turístics, em va cridar l'atenció un grup de cases de fusta que emergia al bell mig d'un bosquet. Una xarxa de camins convidaven al passeig i, tot i que el dia era plujós, la llum era idònia per fotografiar. No vaig dubtar en aturar el vehicle i fer una volta a peu. Al darrere d'una de les cases s'hi amagava un cotxet atrotinat d'un propietari que semblava que ja feia temps que havia abandonat la tendre infància. Hi vaig percebre una fotografia evocadora que espero us agradi.

S'atribueix a la fotògrafa Imogen Cunningham aquella frase de: "La meva millor foto és la que espero fer demà". Generalment, el fotògraf es mou per una complaença en l'estètica de la imatge i per un constant instint de superació. És bo pensar en el que faràs demà, però també va bé rememorar allò  ens va fer emocionar. Jo en tinc moltes de "preferides", realment em seria difícil triar-ne només una, però aquesta en seria una d'elles.

Es aquesta ocasió vaig utilitzar una càmera Hasselblad 501 CM i pel·lícula Kodak TMAX 100.

diumenge, 29 de novembre de 2020

Un passeig pel Delta del Llobregat

Està clar que darrerament m'ha donat per la fotografia ornitològica. Ja en anteriors escrits d'aquest blog he fet referència als espais naturals del Delta del Llobregat. Tot i que aquest indret queda proper a Barcelona i altres poblacions amb una important activitat econòmica, hi podem trobar espais on fer-hi un recés. En aquesta darrera visita això encara ha estat més evident, ja que, per la situació de pandèmia que ens toca viure, el trànsit d'avions que aterren o s'enlairen és més reduït de l'habitual. Farem bona aquella dita castellana de: "No hay mal que por bien no venga".

Tot és qüestió de gustos, però per a mi sempre és un plaer escapar del brogit de la ciutat. El Delta del Llobregat és un paratge de gran valor ecològic i amb una notable biodiversitat.

Entre els seus diversos ambients naturals trobem llacunes i aiguamolls que són fàcilment accessibles a través de camins i caminets. Alguns d'ells ens apropen a punts d'aguait on observar un paisatge, flora i fauna, que esperem perdurin per molt de temps.

Pe fer les fotos he utilitzat una Olympus OMD-EM1 Mark II amb un Zuiko 300mm f4 PRO i el multiplicador de focal de 1,4x.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)


Polla blava comuna (Porphyrio porphyrio)

Ànec griset (Anas strepera)

Blauet comú (Alcedo atthis)

 Faisà comú (Phasianus colchicus)introduït a la zona. 


P.D. No sóc especialista en ornitologia, així que, si ha alguna correcció a fer, m'ho feu saber. Gràcies.

 

dimecres, 25 de novembre de 2020

Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix


Segueixo amb la visita a la comarca de Ribera d'Ebre, en aquest cas per comentar un espai natural amb un notable interès ornitològic i paisatgístic. Un reserva de 250 hectàrees  al marge del riu Ebre on el bosc de ribera s'hi conserva en molt bon estat. La vegetació és variada, ja que també hi ha canyissars, herbassars inundables i illes fluvials, on nombrosa fauna hi troba un indret adequat per viure. 

Si bé podem fer part dels recorreguts amb vehicle, el més recomanable és caminar per la zona ja que no presenta desnivell i és de fàcil accés.

Per totes aquestes característiques, aquesta reserva es converteix amb un lloc idoni per practicar la fotografia de fauna i flora. Si en l'escrit anterior d'aquest blog feia ressenya de les mil i una formes d'interpretar el paisatge, en aquesta ocasió optaré per l'inrevés. És a dir, la pretensió és que la fotografia sigui tan sols un registre d'alguns espècimens i que funcioni com a document fidedigne del que hi vaig localitzar en un matí d'observació. Ens podem donar la llicència de lleugers retocs d'exposició, contrast, llums i ombres, temperatura de color, etc. Està clar que és el fotògraf qui determina l'enquadrament i composició de la imatge, però es tracta d'aconseguir i conservar un testimoni el màxim veraç del que hem observat. 

El matí es va llevar fred i emboirat. Provocant una situació de llum escassa i amb poc contrast. En aquestes condicions es fan necessaris alts valors de ISO que, en més o menys mesura, provoquen una certa aparició de "soroll".  Això pot ser un punt feble del format "micro 4/3" respecte a altres més grans.

També aquesta mateixa baixa temperatura ambient. junt amb la utilització de l'enfocament continu i la motorització de la càmera, fa que s'incrementi notablement el consum de bateria. Aquest podria ser un handicap  de la "mirrorless" respecte a la "rèflex". Així i tot, crec que tenim prou punts a favor en els sistemes "mirrorless" de micro 4/3 com per a que, en la majoria de casos, sigui l'ideal per fotografia de natura, especialment en l'ornitològica.

Parella de Xartet comú (Annax crecca)

Femella de Bitxac comú (Saxícola rubícola)

Arpella vulgar (Circus aeroginosus)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Exemplar jove de Polla o gallineta d'aigua (Gallinula chloropus)

Tord comú (Turdus philomelos)

Un Tallarol de casquet mascle que sembla pelat de fred (Sylvia atricapilla)


Merla (Turdus merula)

 Femella de Cabusset (Tachybaptus ruficollis)


Blauet (Alcedo Attis)

Femella de Pinçà comú (Fringilla coelebs)

Femella de Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Cuareta blanca (Motacilla alba)


 

diumenge, 22 de novembre de 2020

El Priorat i Ribera d'Ebre - Mil maneres de mirar.


Una breu escapada al Priorat i a Ribera d'Ebre, a més de servir per mostrar unes imatges d'aquests bells indrets de Catalunya, em dona peu a comentar quelcom més sobre fotografia.

Un art? Un llenguatge? Una activitat lúdica? Una professió? ... La fotografia pot ser moltes coses i ofereix una ingent varietat de formes de viure-la i veure-la. Un fotògraf por ser retratista, paisatgista, reporter, artista, documentalista, publicitari...o un aficionat que utilitza aquesta tècnica com a mitjà per expressar-se o simplement per passar-ho bé. 

La moda, la ciència, la comunicació, l'art, són entre molts altres, aspectes dispars relacionats amb la fotografia. Alguns hi busquen aquest factor que ofereix el medi de "veritat" de la realitat que ens envolta, però altres, és ben al contrari, el que prima és la reinterpretació que en fa l'autor de la imatge. Jo crec que aquesta reinterpretació sempre hi és, el que passa és que de vegades és molt més evident.

Si portem temps fotografiant, de forma natural anirem perfilant les nostres preferències. Pot ser que durant determinats períodes ens definim per un estil o temàtica determinada, però no hi ha dubte que experimentar ens dona un important bagatge a l'hora de prendre decisions quan estem darrera la càmera.

Em considero sempre com estudiant de fotografia!


La Vilella Baixa (o la "New York del Priorat")  va ser el punt de partida de visites i excursions.

Un canvi radical  en la interpretació d'aquesta població.

La muntanya i les roques ens poden inspirar com a éssers fantàstics dignes d'un conte.

Encara que sigui de dia, el Sol entre la boira ens pot suggerir un ambient nocturn.

El Pas de l'Ase". Un paisatge amb tal com l'interpreta el software de la nostra càmera també pot ser commovedor.

Amb poques variacions de to i color podem dotar a la imatge d'unes sensacions determinades.

Amb la tècnica digital podem obtindre efectes similars a altres analògics més tradicionals.

El dia va començar emboirat i gris. El repte era aconseguir una foto prou digna i descriptiva del que jo hi veia. 

El bagatge d'haver treballat al laboratori fotogràfic tradicional facilita la coses a l'hora  de previsualitzar la imatge final en blanc i negre.

Una antiga trinxera de la batalla de l'Ebre i una manera particular de veure-la.

Si amb la pel·lícula les possibilitats d'expressió ja eren immenses, amb tècnica digital es fan inacabables.