Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EEUU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris EEUU. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de juny del 2022

Yosemite N.P. - Recordant els mestres I


En un viatge per l'oest d'EEUU al juny del 2013,vaig fer parada d'un dia a Yosemite. Podia haver estat una magnífica ocasió per emular al mestre Ansel Adams, però certament, i des del meu punt de vista, ni la climatologia ni la llum eren massa satisfactòries. 

Em trobava, en arribar a indrets emblemàtics del Parc Nacional, amb un cel ras i un sol de juny, que proporcionaven una il·luminació dura i intensa a l'escena. A més, calor i calitja eren també protagonistes del dia. Així i tot, no vaig deixar d'intentar captar algunes imatges buscant l'estil d'Ansel Adams.

Si altres treballs fotogràfics ens serveixen d'inspiració, doncs perfecte! Segurament amb el temps tot acabarà evolucionant cap una col·lecció de caràcter propi.

Recordo que em vaig començar a aficionar a la foto amb blanc i negre primer, a partir del treballs dels fotògrafs americans del moviment "f64", posteriorment descobrint altres referents com: Coburn, Feininger,  Sudek, Kenna, Sexton, ....entre molts altres.

Crec que està molt bé tenir uns referents. Després, cadascú té que trobar el propi camí. El que cal fer és veure molta fotografia, estudiar i actualitzar la nostra tècnica fotogràfica i, finalment, potser arribarem a ser capaços de mostrar un estil propi.














Per captar aquestes imatges es va utilitzar una Hasselblad 501 CM i pel·lícula Kodak TMAX100.


diumenge, 16 de maig del 2021

Cultura fotogràfica i el retorn a la normalitat

La lluita contra la pandèmia continua, però, en aquests moments, sembla  que comencem a veure la llum a la fi del túnel. Una fita important per a la societat és la de tornar a normalitzar la nostra vida i una part d’ella és la cultura. A través de les xarxes socials i els dispositius electrònics  tenim fàcil accés a un gran volum d’informació i formació cultural, però, el cert, és que la majoria de nosaltres desitgem retrobar-nos amb el dia a dia que portàvem abans de l'inici de la pandèmia. Sense deixar de prendre les mesures adequades, podem retornar a incorporar activitats precencials de tota mena. Recentment, he visitat diverses exposicions de fotografia a Barcelona, i les que m'han semblat més interessants les resumeixo amb imatges i un petit comentari:

  • A FotoColectania  tenim una exposició monogràfica d'aquelles que no ens podem perdre: “Vidas de mujeres”.

    Marie Ellen Mark és una genial fotògrafa que a través d'intensos assajos fotogràfics ens fa un esplèndid recorregut per complexes situacions que viu l'esser humà, especialment, les dones.

  • Hi ha una dita que li va molt bé a aquesta exposició: “Al pot petit hi ha bona confitura".  I és que Xavi Millán a "El Bosque Oxidado" ens mostra tot un univers oníric que brilla amb llum pròpia. Un autor amb caràcter molt particular i original. La podeu veure actualment a VisualKorner.


  • Al centre de fotografia KBr tenim l’oportunitat de fer un passeig per la història de la fotografia admirant “La mirada captiva”. L’exposició ens dona a conèixer especialment el daguerreotip, però també descriu altres processos que van donar lloc al descobriment de la fotografia. Presenta 104 daguerrotips de la col·lecció  del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI) de Girona. Un recull de peces amb destacada rellevància i varietat.


  • A KBr es comença la programació expositiva del 2021 amb Claudia Andújar, una fotògrafa brasilera, compromesa amb la defensa dels indis ianomami, un del grups indígenes amenaçats per les activitats econòmiques que malmeten la selva amazònica. La mostra ens deixa molt clar el que es pot fer utilitzant la fotografia cam a mitja de denúncia.   


Aquestes i moltes altres galeries i museus ens ofereixen la possibilitat de presenciar fotografia en uns formats diferents als medis electrònics. Fem-hi una visita!

                                                                   


dimecres, 29 de juliol del 2020

Tercera part - El paisatge imaginat


Potser aquesta tercera part té molt a veure amb la segona, ja que no deixem de recrear-nos amb nous paisatges, però es tracta d'anar una mica més enllà buscant un canvi estètic i una nova realitat que expliqui quelcom més que una sola de les imatges del paisatge original.
En aquesta primera foto, podem veure diverses instantànies que vaig fer l'any 2013 en una visita al museu Guggenheim de Los Angeles. Potser cadascuna d'elles per separat té el seu atractiu, però vaig pensar que ajuntar-les buscant geometries coincidents, em proporcionaria una nova sensació d'espai. Em va donar per imaginar una ciutat i un ambient futurista a partir de vistes parcials de l'exterior del museu. Les fotos es van fer amb negatiu BN i una Hasselblad 501CM.

Altres exemples de paisatges recreats són:


També a Antelope Canyon (Arizona - USA) vaig seguir el preceptes anteriors. Volia donar una nova dimensió panoràmica a aquest indret tan visitat i fotografiat.
Al 2006 al port de Cullen (Escòcia),. Podem pensar en ampliar l'espai canviant de punt de vista i buscant punt i formes coincidents entre les diferents imatges. Càmera Pentax 6x7 i negatiu 100 ISO.

Continuem viatjant per llocs imaginats...


El primer que pensem avui dia  quan volem captar una successió de moviment és en la motorització de la càmera.  En el muntatge anterior es van utilitzar diverses fotos úniques de diverses corregudes i salts del meu fill. Si no recordo malament l'escena era a la platja de Sant Pere Pescador (Girona), potser a l'any 1990. La idea era aconseguir, aprofitant la llum i el paisatge uniforme, recrear un sol i llarg salt davant del mar. Potser una escena dedicada a aquells valents que no tenen por de saltar  i superar els obstacles que trobem en el curs de la nostra vida o bé també podria ser un homenatge al gran mestre Henri Cartier-Bresson i el seu "instant decisiu". 
Estan fetes amb una Nikon FM2 i òptica fixa nikkor AI de 105mm f2,5.
 

Generalment, m'agrada treballar amb una llum que proporcioni una gama tonal amplia i una bona gradació en ombres, però de vegades no podem triar i ens toca jugar amb la llum que hi ha. Així va ser un dia de gener del 2012. El sol brillant i intens provocava ombres dures en els murs de l'antiga caserna de carrabiners de la Platja del Prat del Llobregat. Totes les imatges  que anava fent em semblaven similars. Va ser revisant els negatius que se'm va acudir girar-ne un per fer coincidir les línies recreant una forma del que seria una part de la seva arquitectura. El resultat si més no em va semblar interessant.


Finalment, jugar amb la forma i la línia entre el gratacels de San Francisco (EEUU - 2013) em va sevir per aconseguir diversos muntatges d'estructures i dimensions impossibles. 
 
És evident que amb tècniques digitals es facilita aquest tipus de treball, però utilitzant la fotografia química clàssica i una mica d'imaginació també podem obtenir un resultats curiosos i originals.
En fotografia també cal fer volar la imaginació!


divendres, 24 de juliol del 2020

Primera part - El paisatge fragmentat.

Després d'un mes i mig desconnectat del blog torno a les meves "reflexions fotogràfiques"!. 

És habitual en la pràctica fotogràfica treballar en format panoràmic. Avui dia, gaudim de la possibilitat de muntar un panorama a través de vàries imatges digitalitzades. Diversos softwares o, fins i tot els mateixos firmwares de la càmera les acoblen buscant els píxels coincidents.

Com que jo vinc de la foto clàssica, m'agrada rememorar els recursos que utilitzaven amb ella. Res de nou, ja en el 1843 Joseph Punchberger va construir una càmera que produïa un daguerreotip amb una amplada de 61 cm. El daguerreotip no deixava de ser un procés car i poc habitual. Amb la placa humida, el procediment de captar vàries fotos per muntar una panoràmica es va fer més habitual. Serveix d'exemple el fotògraf  George Barnard que va fer nombroses panoràmiques durant la Guerra Civil Americana (1860). A partir del 1888 es comercialitzen ja uns quants models de càmera panoràmica. Després, nombrosos fotògrafs han utilitzat diverses variants.

Per aconseguir una vista extensa i apaïsada de l'entorn sovint utilitzo el recurs de muntar diverses fotos de forma consecutiva.

El paisatge l'he treballat principalment en format 6x7 o 6x6 i amb un número limitat d'òptiques. Habitualment l'equivalent a un angular moderat i un normal. Un exemple del que estic explicant són els següents muntatges a partir de diferents negatius:

 

Port de Barcelona - 1999

Highlands (Scotland) - 2006
Reykjavic (Iceland)- 2009

Aiguille Verte i els Dru (Alps) - 2010


Salines de Tràpani (Sicilia) - 2011


Ireland - 2012

Bardenas Reales de Navarra - 2012

Paris - 2013


Yosemite National Park -2013


Aquesta opció  ja no és tan utilitzada avui dia, ja que la tecnologia digital ens permet reconstruir panoràmiques d'una sola imatge amb més  o menys facilitat. Però per a mi encara té la seva vigència. Entenc que té una estètica pròpia i molt particular que el fa especialment atractiu.

Amb el temps he anat experimentant amb variants i alternatives d'aquesta forma de treballar, però això, com passa en les bones sèries televisives, queda pel següent capítol.












dimecres, 1 d’abril del 2020

No tinc temps! (La fotografia a casa)

L'expressió que serveix de títol la sentim sovint sobretot en boca de tota la gent que porta vides estressades. Avui dia aquesta "falta de temps" és moneda de canvi comú especialment en els països més desenvolupats. L'actual confinament, per la pandèmia que ens toca viure, ha suposat un canvi radical en les vides de la majoria de la població mundial. Pot ser un bon moment per meditar a on estem, cap a on anem i a on volem anar tant a nivell personal com a nivell de societat. Aprofitem-ho! 

Un mateix període de temps el podem percebre com a curt o llarg en funció de les emocions que estem vivint. La pressa, l'alegria, el dolor, la tristesa, són, entre altres, factors que ens provoquen sensació de variabilitat en el pas de les hores. Un dels aspectes que cal potenciar per gaudir positivament del nostre temps, és la nostra creativitat. 

Aquests dies circulen per les xarxes nombroses llistes de consells sobre coses a fer. Potser serà repetitiu però en faré un repàs, a mode de decàleg, dedicat als amats de la fotografia: 

1 - La lectura sempre ens pot proporcionar coneixements. Podem llegir o revisar els nostres llibres, però evidentment, a Internet trobarem, entre la brossa, molta informació interessant. Moltes biblioteques, museus i estaments culturals posen al nostre abast, especialment aquests dies, material de consulta. Nombroses iniciatives se'ns ofereixen a través de les xanxes socials. 

2 - Revisar els nostres arxius amb la vocació de crear nous projectes és molt enriquidor. Depenent de cadascú poden anar des de penjar-ho a les xarxes socials, fins a preparar futures publicacions. Fer-ho, si més no, també ens pot servir per veure els nostres errors i pensar en  el que haguéssim pogut fer per millorar algunes de les nostres fotos. 

3 - Escollir imatges per decorar la nostra llar o espais de treball. Si en tenim possibilitat, sempre és interessant fer impressions de les nostres fotos preferides. No hi ha res etern! però crec que és una acció a tenir en compte si volem preservar millor un treball fotogràfic. 

4 - Ordenar els nostres arxius ja siguin, de foto familiar o professional, digitals o analògics. Si utilitzem o hem utilitzat la fotografia clàssica, és convenient escanejar negatius. La seva digitalització ens pot permetre visualitzar aspectes que abans no havíem tingut en compte. 

5 - Revisar manuals i funcionament del nostre equip. És fonamental per treure-li un bon rendiment i millorar els nostres resultats en la fotografia. Acostumo a llegir els manuals, però rellegir-los i practicar amb la càmera després d'un temps sempre ajuda a facilitar els nostres fluxes de treball. 

6 - Buscar opcions i alternatives en l'edició de les nostres imatges. Quan hem fet una foto és perquè alguna cosa ans ha cridat l'atenció. Mirem de potenciar-ho!. 

7 - L'ordre i neteja sempre seran uns bons aliats en el rendiment del nostre equip fotogràfic. 

9 - Pels entusiastes de la fotografia clàssica sempre hi ha la possibilitat de gaudir del treball de laboratori. 

10 - Pels que són "manetes" pot ser ocasió per construir accessoris o estris que siguin útils. Poden ser estris que ens permetin modificar la llum, com reflectors, difusors i panells per tapar o crear efectes. També pot ser una bona idea fer una caixa de llum. Finalment, per als fotògrafs clàssics hi ha l'opció de fabricar una càmera estenopeica. Tota una experiència! 

Fent la comentada revisió dels meus arxius, he recopilat una sèrie de fotos fetes als carrers de New York. A més de paisatges urbans i construccions, sempre intento captar la vida al carrer. A través de les persones es manifesta el caràcter divers de la ciutat. NY és una metròpoli amb continu moviment. Hi ha aspectes de la forma de viure de la seva gent que són ben peculiars des de la mirada d'un europeu. 
Les fotografies al carrer cobren una nova dimensió i donen peu a la reflexió quan les mirem en aquests moments en que estem confinats a casa.