dimarts, 30 de maig del 2017

Donostia en B&W


Encara que, avui dia, primi la immediatesa i facilitat de manipulació de la imatge digital, no puc evitar sentir nostàlgia de la fotografia clàssica, especialment, pel treball de laboratori en blanc i negre. Encara que amb menys freqüència, segueixo positivant al laboratori i una bona còpia em continua meravellant. Tant el procés com el resultat final tenen quelcom d'extraordinari. Podria escanejar i fer-ne una impressió en paper de qualitat però, en general, el que he començat amb procés químic m'agrada acabar-ho dintre el mateix procediment. Seré un sentimental, però em resisteixo a deixar de banda la fotografia que m'ha acompanyat tans anys.
He recuperat unes fotos fetes en una estada a Sant Sebastià (Donostia en euskera) en el 2013. Treballant amb rodet de 120 sóc més selectiu a l'hora de disparar, però en canvi, el percentatge de fotos satisfactòries també és més alt.















diumenge, 28 de maig del 2017

REVELA'T 2017

Ja tenim aquí una nova edició del REVELA'T, el gran festival de fotografia analògica que any rere any es cel·lebra a Vilassar de Dalt. Hi podem visitar  nombroses exposicions, aptes  per a tots els gustos. Algunes d'elles crec, que convé no perdre-les. També s'ofereixen tallers, conferències, i moltes altres activitats adreçades a les persones interessades en aquesta modalitat fotogràfica que sembla ser cada cop més minoritària... o no!.
Com sempre, a la carpa els expositors de material ofereixen articles interessants.
Pepe Buitrago presenta la tècnica hologràfica.
 

Davant de tanta tecnologia que impera avui dia, no podem deixar d'admirar una càmera com aquesta.

Oferta variada per a nostàlgics que encara saben apreciar els valors de la foto tradicional.

Steve Lovegrove (Australia) va més enllà de la imatge i ens acosta a l'objecte.

Vista d'una de les sales d'exposició.

Ferrotips d'Eduardo Ripoll (València).

Un altre valencià, Juan González ens mostra una manera diferent de fer un retrat.

Pierre Van de Vliert (Paissos Baixos) ens acosta als conflictesx emocionals humans.

Visites guiades, en aquest cas la d'Alberto Ros (Madrid), ens permeten conèixer el punt de vista del propi autor.

Fins i tot al carrer!, com aquest "collages" de Franz Falckenhaus (Polònia)

Algunes mostres trascendeixen la fotografia i passen a ser instal·lacions.

També hi podem trobar la tradicional "gelatina de plata". Esposició "Pam/Plossu".

dijous, 25 de maig del 2017

Paisatges per Catalunya III - Les Escletxes de la Freixeneda


Continuem el passeig per  les terres catalanes, aquest cop a un lloc especial i poc conegut. A la carretera que comunica Vidrà amb  Sant Privat de Bas, hi trobem la Masia de Collfred, on podem començar la caminada. Anem fent ruta per la freixeneda, trobant alguns exemplars esplèndids (i si sabeu mirar bé, algun amb particular personalitat). Arribem fins a una cabana misteriosa (fantasma inclòs). i després a "Les Escletxes" on l'ambient es torna de conte de fades... i si no us ho creieu mireu les fotos.
Ja que està de moda parlar de "post-veritat",  una mica de retoc sempre va bé per fer un  "divertimento" i recrear la situació. No sóc molt aficionat a fer aquest tipus de muntatges però de tant en tant convé practicar i recordar alguns dels recursos del Photoshop.
Aquí la cabana misteriosa...apta tan sols per a valents.

 
Un exemplar de freixe ens acompanya pel camí
 
Si hi poses intenció, veuràs alguna cosa d'especial a "Les Escletxes".

dilluns, 22 de maig del 2017

Casa Milà "La Padrera" de Gaudí


De nou el gran Gaudí. en aquesta ocasió visito la Casa Milà, coneguda com La Padrera. En aquests dos blocs de vivendes, intercomunicats per patis interiors, hi podem observar la plenitud de la seva capacitat creativa. Aquest edifici de l'Eixample de Barcelona va ser un encàrrec de l'industrial Pere Milà per destinar-lo a residència familiar i a pisos de lloguer. Inspirat en la Natura, Gaudí dóna a la seva arquitectura formes sinuoses i orgàniques. Aconsegueix, de forma espectacular, uns interiors diàfans, ben il·luminats i ventilats, que complementa a la perfecció amb elements ornamentals de disseny molt particular. Però un dels espais més emblemàtics de l'edifici és el terrat. Aquest és un lloc insòlit. Tot i que vaig començar la visita en una hora, en teoria, de "baixa afluència", quan hi vaig arribar, el cert és que ja estava ple de turistes, escolars i altres visitants. D'entrada no sabia com encarar el tema a nivell fotogràfic. No m'agradava la llum dura del dia assolellat; al cel blau hi havia pocs núvols i els avions deixaven esteles que no veia gens estètiques. Finalment, vaig decidir utilitzar aquests factors com aliats per revelar el caràcter del terrat, i els seus particulars elements com, les torres de ventilació, xemeneies i badalots. Aquestes formes em van fer pensar en que calia veure-ho des del punt de vista d'un nen i recrear una mena de "Guerra de les Galàxies".










Equip Olympus, cos OMD-M5 Mark II amb Zuiko 7-14 f2,8 Pro i 12-40 f2,8 Pro.

diumenge, 21 de maig del 2017

Fotografia nocturna al Montsec


El més habitual és utilitzar la llum diürna per fotografiar però, és convenient no oblidar que hi ha altres possibilitats. En la meva darrera excursió fotogràfica, seguint un horari atípic, en lloc de sortir a primera hora del matí, vaig optar per fer-ho a la tarda. Primer visitant primer l'estany d'Ivars i finalment, al matí següent, el Congost de Mont-rebei (ho comentaré en pròximes entrades al blog). La intenció però, era apropar-me a un lloc adequat on poder captar la llum de la nit.

A les portes del Pirineu hi ha la Serra del Montsec. Un emplaçament on, estudis científics ha corroborat condicions meteorològiques de baixa pluviometria, humitat moderada, alt percentatge de nits serenes, així com la baixa contaminació lumínica, que el fan idoni per a l'observació del cel nocturn.

La fotografia nocturna requereix una bona dosi de planificació prèvia i, el cert és que, en aquest cas, vaig improvisar bastant. Sempre és convenient conèixer les localitzacions on col·locarem el trípode i el seu entorn. Portar un llum frontal i una llanterna és indispensable. Per la nit les dificultats es multipliquen.

En aquesta ocasió vaig utilitzar un equip Nikon. Un cos D750 amb dos objectius el 24-70 2,8 G ED i especialment un antic 35mm AIS molt lluminós, f1.4.

Les fotos estan realitzades des de que es va fer negra nit fins la sortida de la lluna.





dijous, 18 de maig del 2017

Paisatges de Catalunya II - Sant Pere de Casserres



Ens traslladem a Osona, en concret al Monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. Aquest conjunt monumental és un important exemple de l'arquitectura romànica a Catalunya. Hi podem gaudir d'esplèndides vistes del riu Ter, el pantà de Sau i fer-nos idea de com era la vida monàstica del s. XI.
Segons diu la llegenda, el fill dels vescomtes d’Osona, tres dies després de néixer, va parlar. Va dir que només viuria trenta dies i que, un cop mort, el seu cos seria dipositat en una arqueta i carregat en una mula. Aquest animal caminaria lliurament fins  els indrets on s'haurien de construir nous monestirs dedicats a Sant Pere. Ara ens toca a nosaltres parlar amb imatges i deixar testimoni del nostre entorn.
Un consell, és millor anar-hi un dia feiner ja que imagino que els festius hi pot haver concentració de visitants. Hi ha una zona d'aparcament per a vehicles i amb una passejada de 15 minuts arribem al monestir.
A nivell fotogràfic vaig poder fer un petit reportatge com a record de la visita, alguna panoràmica i, per les condicions de llum del moment, algunes combinacions de vàries imatges amb HDR.


Ja des de Tavèrnoles podem admirar l'embasament.


Riu Ter en panorama.

Camí al Monestir

Vegetació a la vora del riu.

Vista general del curs del Ter.


Arribada al monestir.

A l'exterior, una prova de combinar tres fotos amb HDR

L'absis queda sobre el penyasegat.

Tombes antropomòrfiques amb vistes.

No deixeu de visitar l'interior, on ens recrea la vida monàstica.
Al claustre, l'elevat rang dinàmic de l'escena fa que m'hagi de decidir, en aquest cas, per prioritzar les llums.
  
Vista en contrapicat des del claustre.

De tornada vaig fer  de nou vàries fotos a mà alçada, per combinar-les amb HDR  utilitzant el pluging  Adobe Cámera RAW.