dijous, 10 d’agost de 2017

Paisatges de Catalunya VI: Farrera i Alendo


Aquest darrer cap de setmana, una climatologia variable em va donar oportunitat de poder gaudir de la "fotografia de paisatge" en un indret de Catalunya que encara no havia visitat, són dos poblets del Pallars Sobirà: Farrera i Alendo. Fins i tot en un mes d'Agost hi trobem tranquil·litat i uns espais naturals que ens permeten practicar aquesta modalitat fotogràfica, tan comú, però a la vegada no exempta de certa dificultat. Hi dic que té la seva dificultat perquè a tots en a ha passat que, davant d'una escena que veiem espectacular, aconseguim una foto que no li fa honor. Amb la tecnologia que incorporen les càmeres actuals, es facilita l'interpretació i revisió de les imatges captades; cal que ho aprofitem per afinar en la composició i exposició. Aquesta última revisant l'histograma i les zones sobre i subexposades. Un canvi de focal, punt de vista, valors d'obertura i velocitat, poden suposar canvis significatius en els resultats obtinguts. Hem de trobar la manera de realçar els elements importants, buscar sensació de profunditat, definir textures, establir una perspectiva, col·locar l'horitzó, pensar com ens afecten llums i ombres, estudiar el contrast, determinar si hi ha una hora millor per l'escena, considerar el punt d'enfocament, pensar si volem la foto en color o blanc i negre,...és a dir, cal analitzar acuradament con afrontem la captura de l' imatge tenint en compte com en farem després l'edició.















dijous, 3 d’agost de 2017

La selfie o autofoto


Des dels principis de la fotografia s'han fet autoretrats. Sembla que la primera selfie coneguda és atribuida a Robert Cornelius fotògraf nordamericà que es va fer un daguerreotip l'any 1839.  Però ha estat en els darrers anys, amb l'aparició de la tecnologia digital i la proliferació de mecanismes que ho faciliten, que la "selfie" s'ha convertit en un acte constant i quotidià per a molts. Sobretot en el temps d'oci s'incrementa aquest acte fotogràfic que, en general, està destinat a ser compartit en les xarxes socials.
Encara que podem pensar que la finalitat de la selfie pot ser compartir un instant amb altres persones, crec fermament, que en moltes ocasions es dóna un cert narcisisme. També una profusió de selfies per part d'una persona pot suposar una baixa autoestima, que cal millorar buscant l'aprovació en aquestes imatges per part dels altres. En un món on el que cal són bones dosis de solidaritat i cooperació, sembla que la "vanitas" triomfa.
Particularment no m'agrada gaire ser fotografiat i quan incloc la meva persona en una imatge procuro ser més o menys irreconeixible. Segurament això denota també alguna peculiaritat de la meva personalitat.
Ha estat tot revisant fotos d'un viatge a Roma que he cregut oportú comentar el fenomen "selfie".  Com podreu veure algunes de les fotos són sense retocar (sols revelat amb ACR i Nik sofware) i unes altres estan manipulades amb Photoshop (no acostumo a fer-ho, però de tant en tant convé practicar una miqueta). A veure si sabeu quines són!.