dissabte, 27 de gener de 2018

New York, arquitectura i abstracció


Torno a  treballar amb fotografies d'un viatge a NY per considerar un  altre aspecte que podem explorar a l'hora de captar les nostres imatges. Em refereixo a buscar una certa abstracció. Crec especialment interessant l'abstracció geomètrica que es basa en l'ús de formes simples combinades en un espai bidimensional. Aquest moviment pictòric va sorgir a principis del S.XX com a reacció a la intenció de allunyar-se del subjectivisme. Es fugia d'unes representacions més aviat emocionals per endinsar-se en la composició basada en la línia i el pla. Kandinsky i Mondrian en són exemples.
En  les següents fotografies es reconeix la realitat, amb més o menys mesura, però es dona prioritat a la línia, la forma i el color. S'han revelat amb Càmera RAW i en aquesta ocasió he volgut provar el paquet de filtres ON1 Effects.
  
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
 


















dimarts, 23 de gener de 2018

Foto i pintura: Pollock a Baviera


La fotografia  ha estat utilitzada des dels seus inicis pels pintors  en més o menys mesura. Ha servit com a model perquè molts d'ells poguessin treballar  còmodament el paisatge des del seu estudi i també, en molts casos com a inspiració pels seus quadres. En fotografia també passa a l'inrevés i molts cops la pintura ens serveix com a referència.
Aquest cap d'any estava navegant pel llac Königssee. D'origen glacial, el més profund d'Alemania, amb aigües netes i transparents. Està vorejat d'altes muntanyes  i es situa al Sud-est de Baviera, en el terme de Schönau am Königssee, ja tocant a Àustria.
En un dia completament tapat i plujós no hi havia ombres que donessin relleu al paisatge. La vegetació sobre el pendent nevat de les muntanyes em va semblar com un quadre de Jackson Pollock. Aquest mestre de l'expressionisme abstracte va desenvolupar el splashing i el dripping. Aquesta tècnica consisteix en llençar  la pintura o deixar-la degotar sobre la tela sense esbós previ. La seva obra Jackson Pollock #5, es va vendre en subhasta per 140 milions de dòlars. Si esteu interessats en la meva foto, la puc deixar una mica més barata!...je,je,je.
Paisatge hivernal amb Olympus OMD-M5 Mark II i Zuiko 12-40 2,8 Pro. Distància focal 40, 1/90, f2,8, ISO 200.

Pollock al seu taller

dijous, 18 de gener de 2018

Innsbruck, pensant amb els impressionistes


De vegades en fotografia, com en altres ocasions de la vida, podem treure partit de situacions que ens poden semblar desfavorables.
El dia que vaig visitar Innsbruck plovia i la ciutat estava emboirada. Semblava poc interessant pujar a l'Innsbrucker Stadtturm, una torre medieval situada al bell mig del casc antic i que, actualment, funciona com a mirador. Aquest edifici, construït a l'any 1450, havia estat presó, i  també fins 1967, seu dels vigilants de la ciutat. Aquests estaven encarregats de tocar les campanes en cas d'incendi o quan altres perills podien amenaçar als seus ciutadans. Des de 31m d'alçada diuen que es poden apreciar boniques vistes dels teulats, el riu i les muntanyes. Tot i  que el dia no acompanyava i no hi havia ningú a la taquilla per treure entrada, vaig aprofitar l'ocasió. M'esperaven 133 escales per pujar al mirador, la boira,... i una experiència que podia ser interessant. Un cop a dalt tan sols podia veure els edificis més propers, però vaig pensar que calia aprofitar ja que aquest paisatge urbá tenia quelcom de pictòric. Em va recordar alguns quadres impressionistes que havia vist al Museu d'Orsay o a la National Gallery de Londres. D'entrada, obtenia una imatge molt plana i apagada, però saturant el color i augmentant el contrast, vaig voler fugir del realisme fotogràfic i reflectir un paisatge més oníric.







Un passeig per Montjuic

La fotografia ha tingut històricament una sèrie de moments decisius en referència a la seva popularització. A l'any 1888 Kodak va marcar una fita: "vosté premi el botó que nosaltres farem la resta". A l'any 1925 Leica va llençar al mercat la primera càmera de 35mm que es generalitzaria en el segle XX. Finalment, avui dia, sobretot gràcies a la revolució que ha suposat la tecnologia digital, quasi tothom disposa de mecanismes de captura de la imatge constantment al seu abast.
Tot i que el mòbil pot ser una eina útil, jo prefereixo una càmera o sistema fotogràfic per a captar allò que em crida l'atenció. Podem trobar al mercat càmeres de reduida mida i pes, a la vegada, que ens dònen moltes més prestacions i possibilitats que un mòbil.
Aquest darrer cap de setmana vaig fer un petit passeig per Montjuic. Varen ser  sols uns parell d'hores, però anar amb una rèflex i  objectius se'm feia feixuc. Finalment vaig decidir que amb una petita mirrorless no hi havia excuses.
Escollim el mecanisme que escollim, el que és cert, és que val aquella dita de: "La millor càmera és la que portem a sobre".







dimecres, 17 de gener de 2018

Hivern a Baviera - Fotografia amb mal temps.


El mal temps sovint ens espanta a l'hora de fer fotos. La pluja, el fred intens, el vent i la neu són un inconvenient, les càmeres i lents d'alta gama solen ser resistents a les inclemències dels temps, però cal ser previsor ja que si es mulla el nostre equip podria quedar malmès. Si tenim que fer un canvi d'objectiu, fins i tot perilla el sensor. També ens trobem que les gotes en la lent frontal poden espatllar la imatge, especialment si utilitzem diafragmes tancats. Les baixes temperatures disminueixen el rendiment de les bateries i, si busquem un ambient més càlid per recuperar-nos del fred, apareix la condensació a l'òptica i visor. Explicat còmodament des de la cadira de casa sembla que tot es pot superar i que no n'hi ha per tant, però quan estàs "in situ" intentant manipular els comandaments de la càmera amb les mans glaçades i caminant o relliscant en un terreny nevat, gelat, mullat o enfangat, mentre busquem el lloc adequat pel nostre enquadrament...la cosa ja no sembla tan fàcil.
Aquest Cap d'Any vaig fer una escapada a Baviera buscant paisatges d'hivern. Al mal temps cal posar bona cara, ja que és una bona oportunitat per captar imatges especials.