diumenge, 20 de desembre del 2020

Bon Nadal fotogràfic!

 


Aprofito per felicitar les festes i reivindicar la llibertat de format fotogràfic. Emmarcar segons les proporcions que ens vénen donades per la nostre càmera és un bon exercici mental i visual, però sempre he defensat el fet de no estar sotmesos a unes mides determinades.

Tot i que sóc partidari dels valors que ens aporta la fotografia clàssica, cal tenir sempre a mà els recursos que ens brinda la tecnologia.

Us desitjo el millor!










dijous, 17 de desembre del 2020

Cultura en crisi/cultura inquieta

 



No és cap novetat el fet que la cultura està en crisi, especialment, per les circumstàncies que ens toca viure. La COVID-19 ha marcat les nostres vides, i l'àmbit cultural no se n'escapa.

Potser també, pel que fa a la cultura fotogràfica, toca posar en pràctica aquesta paraula que ara està tan de moda: "Reinventar-se".

Fa pocs dies rebia una peculiar oferta per part de Foto Colectania dirigida a socis i amics de la fundació: Un "Maridatge d'art, vi i gastronomia". Per recolzar la notable tasca que fa aquesta institució vers la fotografia, podem adquirir un lot de Nadal i marxar cap a casa amb un vi selecte, una ampolla d'oli verge, una sobrassada i un bon fotollibre. Oferta fins el 31 de gener!... Us animo a fer-vos socis.

També Valid Foto, una altra galeria de Barcelona que fa una gran labor vers la difusió d'obra fotogràfica, ens fa una proposta diferent de les tradicionals exposicions. El fotògraf Ben Vine realitza fins el dia 19 d'aquest mes, unes sessions d'estudi en las que t'emportes un retrat "fine-art" en 3D. És qüestió de despertar la curiositat i interès del públic!

Tot i les dificultats del moment, a l'associació Qgat-Foto hem tornat a preparar una nova Biennal. Seguint un format més tradicional, ens convida a recórrer el carrers de Sant Cugat del Vallès visitant diverses sales en que podeu gaudir d'obra fotogràfica. Lligat a la Biennal es tornarà a repetir el taller "La fotografia és fàcil, fes un clic!" dedicat a persones amb discapacitat intel·lectual. També l'activitat "Fotografia a prop" intentarà de nou apropar la fotografia a segments de la població que hi tenen difícil abast.

Segur que totes aquestes diverses propostes poden generar varietat d'opinions, però totes elles són vàlides per difondre la fotografia. Cal no defallir i seguir lluitant per la cultura!





dilluns, 7 de desembre del 2020

Deixar-se perdre i ... fotografiar

 


Quan visito nous llocs que em són desconeguts, procuro obtindre'n informació. Cal planificar la feina! Els coneixements obtinguts prèviament seran valuosos a l'hora de començar a fotografiar. Però, si bé és cert que convé anar ben informats, també és interessant, de tant en tant, vagarejar sense rumb i explorar el territori, deixant-nos portar tan sols per la nostra intuïció.

Aquesta pràctica, de vegades, no ens porta enlloc però en d'altres, ens dona sorpreses agradables. 

Mentre era en ruta per Holanda i anava visitant els seus atractius turístics, em va cridar l'atenció un grup de cases de fusta que emergia al bell mig d'un bosquet. Una xarxa de camins convidaven al passeig i, tot i que el dia era plujós, la llum era idònia per fotografiar. No vaig dubtar en aturar el vehicle i fer una volta a peu. Al darrere d'una de les cases s'hi amagava un cotxet atrotinat d'un propietari que semblava que ja feia temps que havia abandonat la tendre infància. Hi vaig percebre una fotografia evocadora que espero us agradi.

S'atribueix a la fotògrafa Imogen Cunningham aquella frase de: "La meva millor foto és la que espero fer demà". Generalment, el fotògraf es mou per una complaença en l'estètica de la imatge i per un constant instint de superació. És bo pensar en el que faràs demà, però també va bé rememorar allò  ens va fer emocionar. Jo en tinc moltes de "preferides", realment em seria difícil triar-ne només una, però aquesta en seria una d'elles.

Es aquesta ocasió vaig utilitzar una càmera Hasselblad 501 CM i pel·lícula Kodak TMAX 100.

diumenge, 29 de novembre del 2020

Un passeig pel Delta del Llobregat

Està clar que darrerament m'ha donat per la fotografia ornitològica. Ja en anteriors escrits d'aquest blog he fet referència als espais naturals del Delta del Llobregat. Tot i que aquest indret queda proper a Barcelona i altres poblacions amb una important activitat econòmica, hi podem trobar espais on fer-hi un recés. En aquesta darrera visita això encara ha estat més evident, ja que, per la situació de pandèmia que ens toca viure, el trànsit d'avions que aterren o s'enlairen és més reduït de l'habitual. Farem bona aquella dita castellana de: "No hay mal que por bien no venga".

Tot és qüestió de gustos, però per a mi sempre és un plaer escapar del brogit de la ciutat. El Delta del Llobregat és un paratge de gran valor ecològic i amb una notable biodiversitat.

Entre els seus diversos ambients naturals trobem llacunes i aiguamolls que són fàcilment accessibles a través de camins i caminets. Alguns d'ells ens apropen a punts d'aguait on observar un paisatge, flora i fauna, que esperem perdurin per molt de temps.

Pe fer les fotos he utilitzat una Olympus OMD-EM1 Mark II amb un Zuiko 300mm f4 PRO i el multiplicador de focal de 1,4x.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)


Polla blava comuna (Porphyrio porphyrio)

Ànec griset (Anas strepera)

Blauet comú (Alcedo atthis)

 Faisà comú (Phasianus colchicus)introduït a la zona. 


P.D. No sóc especialista en ornitologia, així que, si ha alguna correcció a fer, m'ho feu saber. Gràcies.

 

dimecres, 25 de novembre del 2020

Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix


Segueixo amb la visita a la comarca de Ribera d'Ebre, en aquest cas per comentar un espai natural amb un notable interès ornitològic i paisatgístic. Un reserva de 250 hectàrees  al marge del riu Ebre on el bosc de ribera s'hi conserva en molt bon estat. La vegetació és variada, ja que també hi ha canyissars, herbassars inundables i illes fluvials, on nombrosa fauna hi troba un indret adequat per viure. 

Si bé podem fer part dels recorreguts amb vehicle, el més recomanable és caminar per la zona ja que no presenta desnivell i és de fàcil accés.

Per totes aquestes característiques, aquesta reserva es converteix amb un lloc idoni per practicar la fotografia de fauna i flora. Si en l'escrit anterior d'aquest blog feia ressenya de les mil i una formes d'interpretar el paisatge, en aquesta ocasió optaré per l'inrevés. És a dir, la pretensió és que la fotografia sigui tan sols un registre d'alguns espècimens i que funcioni com a document fidedigne del que hi vaig localitzar en un matí d'observació. Ens podem donar la llicència de lleugers retocs d'exposició, contrast, llums i ombres, temperatura de color, etc. Està clar que és el fotògraf qui determina l'enquadrament i composició de la imatge, però es tracta d'aconseguir i conservar un testimoni el màxim veraç del que hem observat. 

El matí es va llevar fred i emboirat. Provocant una situació de llum escassa i amb poc contrast. En aquestes condicions es fan necessaris alts valors de ISO que, en més o menys mesura, provoquen una certa aparició de "soroll".  Això pot ser un punt feble del format "micro 4/3" respecte a altres més grans.

També aquesta mateixa baixa temperatura ambient. junt amb la utilització de l'enfocament continu i la motorització de la càmera, fa que s'incrementi notablement el consum de bateria. Aquest podria ser un handicap  de la "mirrorless" respecte a la "rèflex". Així i tot, crec que tenim prou punts a favor en els sistemes "mirrorless" de micro 4/3 com per a que, en la majoria de casos, sigui l'ideal per fotografia de natura, especialment en l'ornitològica.

Parella de Xartet comú (Annax crecca)

Femella de Bitxac comú (Saxícola rubícola)

Arpella vulgar (Circus aeroginosus)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Exemplar jove de Polla o gallineta d'aigua (Gallinula chloropus)

Tord comú (Turdus philomelos)

Un Tallarol de casquet mascle que sembla pelat de fred (Sylvia atricapilla)


Merla (Turdus merula)

 Femella de Cabusset (Tachybaptus ruficollis)


Blauet (Alcedo Attis)

Femella de Pinçà comú (Fringilla coelebs)

Femella de Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Cuareta blanca (Motacilla alba)


 

diumenge, 22 de novembre del 2020

El Priorat i Ribera d'Ebre - Mil maneres de mirar.


Una breu escapada al Priorat i a Ribera d'Ebre, a més de servir per mostrar unes imatges d'aquests bells indrets de Catalunya, em dona peu a comentar quelcom més sobre fotografia.

Un art? Un llenguatge? Una activitat lúdica? Una professió? ... La fotografia pot ser moltes coses i ofereix una ingent varietat de formes de viure-la i veure-la. Un fotògraf por ser retratista, paisatgista, reporter, artista, documentalista, publicitari...o un aficionat que utilitza aquesta tècnica com a mitjà per expressar-se o simplement per passar-ho bé. 

La moda, la ciència, la comunicació, l'art, són entre molts altres, aspectes dispars relacionats amb la fotografia. Alguns hi busquen aquest factor que ofereix el medi de "veritat" de la realitat que ens envolta, però altres, és ben al contrari, el que prima és la reinterpretació que en fa l'autor de la imatge. Jo crec que aquesta reinterpretació sempre hi és, el que passa és que de vegades és molt més evident.

Si portem temps fotografiant, de forma natural anirem perfilant les nostres preferències. Pot ser que durant determinats períodes ens definim per un estil o temàtica determinada, però no hi ha dubte que experimentar ens dona un important bagatge a l'hora de prendre decisions quan estem darrera la càmera.

Em considero sempre com estudiant de fotografia!


La Vilella Baixa (o la "New York del Priorat")  va ser el punt de partida de visites i excursions.

Un canvi radical  en la interpretació d'aquesta població.

La muntanya i les roques ens poden inspirar com a éssers fantàstics dignes d'un conte.

Encara que sigui de dia, el Sol entre la boira ens pot suggerir un ambient nocturn.

El Pas de l'Ase". Un paisatge amb tal com l'interpreta el software de la nostra càmera també pot ser commovedor.

Amb poques variacions de to i color podem dotar a la imatge d'unes sensacions determinades.

Amb la tècnica digital podem obtindre efectes similars a altres analògics més tradicionals.

El dia va començar emboirat i gris. El repte era aconseguir una foto prou digna i descriptiva del que jo hi veia. 

El bagatge d'haver treballat al laboratori fotogràfic tradicional facilita la coses a l'hora  de previsualitzar la imatge final en blanc i negre.

Una antiga trinxera de la batalla de l'Ebre i una manera particular de veure-la.

Si amb la pel·lícula les possibilitats d'expressió ja eren immenses, amb tècnica digital es fan inacabables.



dilluns, 16 de novembre del 2020

Escapada a la Vall de Boí


Després d'un temps forçat de confinament, necessari per les circumstàncies que m'han tocat viure, i de poca activitat a nivell fotogràfic, he tingut ocasió de fer una breu escapada a la Vall de Boí. 

De vegades fem projectes i propòsits però després per diversos motius es torcen i no arriben a bon fi. Aquest cop si que vaig poder acomplir el meu desig de fer una escapada per observar els canvis de la natura a la tardor. 

La Vall de Boí és un indret de l'Alta Ribagorça. Té un notable patrimoni cultural, arquitectònic i paisatgístic. El que  pretenia era, sobretot, gaudir de la tardor i, especialment dels canvis que, en aquesta estació, manifesta la vegetació. 

La climatologia no va ser del tot favorable i la visita es va reduir a un sol dia de breus passejades, així i tot va ser suficient per desconnectar del rutinari. La fotografia sempre és un motiu afegit o una bona excusa per apropar-nos a la natura. 

De vegades em pregunto si paga la pena de fer segons quin tipus de fotografia, ja que sembla que no ens aporta res de nou. Només cal anar a consultar les diverses xarxes socials i comprovar la ingent quantitat d'imatges que podem trobar-hi sobre qualsevol tema. Això es magnifica si parlem d'una cosa tan tòpica com pot ser: "La tardor" o "Paisatges de tardor". 

Així i tot, en les curtes caminades que hi vaig fer aquesta jornada, no podia evitar captar punts de vista del paisatge que em cridaven l'atenció. Molts d'ells potser són subjectes fotogràfics molt "trillats" però el cert és que sempre és un plaer intentar retenir-los en una imatge.