dimecres, 9 de setembre de 2020

"Flors de marge" - Una exposició de Vicenç Rovira

Foto cedida de Vicenç Rovira - De l'exposició "Flors de marge"

 

De tant en tant acostumo a comentar algunes de les exposicions que visito, en general, corresponen a autors més o menys consagrats. Però el cert, és que sovint també podem admirar en altres petites sales dels nostres pobles i ciutats l'obra d'autors de menys renom que tenen treballs fotogràfics molt interessants. Aquest és el cas de l'exposició titulada "Flors de marge" de Vicenç Rovira i Riera.

Les fotografies de V. Rovira ens poden recordar a les que va fer l'escultor alemany Karl Blossfeldt que és conegut per les imatges en blanc i negre publicades l'any 1929 en el volum "Urformen der Kunst". Aquestes consistien en primers plans de plantes que aquest autor veia com a una estructura artística i arquitectònica. Blossfeldt no es dedicava pròpiament a la botànica ni a la fotografia, feia les fotos per tindre subjectes per mostrar a les classes de modelat que impartia a l'Escola d'Arts Aplicades de Berlín.

Amb aquest comentari no vull desmerèixer la fotos de Vicenç Rovira, el contrari, moltes plantes seques o pansides que habitualment passen desapercebudes, tenen gran bellesa i originalitat sota la seva mirada. El fet de separar-les del seu entorn habitual i posar-les en escena amb un a acurada composició i il·luminació, fa que en tinguem una nova percepció.

Cap tema és patrimoni de ningú. Molts pintors, dibuixants, escultors i fotògrafs han sentit o senten atracció pels detalls del món vegetal. El que importa és que cada autor imbueixi a l'obra de la seva ànima d'artista i, a més, ho sàpiga transmetre a l'espectador. Crec que Vicenç Rovira ho aconsegueix.

Ja fa uns dies aquest fotògraf m'explicava que estava preparant aquesta exposició. Jo mateix li manifestava que aquesta era una temàtica que també a mi em tenia captivat, i que desitjava treballar-la algun dia que em fos propici. I és que si tenim un mínim de sensibilitat mai podem quedar indiferents davant la bellesa i elegància que ens ofereix al gran jardí de la natura.

Vicenç Rovira es defineix com a fotògraf aficionat però no hi ha dubte que a "Flors de marge" ha aconseguit realitzar un excel·lent treball fotogràfic, així que us animo a visitar-la a Visualkorner fins al proper 25 de setembre.

dijous, 27 d’agost de 2020

Destinació: La Palma - L'equip fotogràfic per viatjar


Encara que els temps que estem vivint actualment no són molt propicis per viatjar, faré esment d'una destinació que crec especialment interessant. 
Tant el territori peninsular com les illes espanyoles ofereixen al visitant una gran varietat cultural i paisatgística. A Les Canàries en concret les acostumem a etiquetar com a turisme de sol i platja. Res més lluny de la realitat, ja que sobretot algunes de les que no són tan visitades tenen un gran atractiu.
Increïbles paisatges, imponents volcans, amplies zones boscoses, acollidores platges, una curiosa fauna i flora autòctona i una gent lligada a cultura i tradicions particulars, ens brinden la possibilitat de gaudir de moltes disciplines fotogràfiques.
Sempre m'ha agradat treballar amb equips de formats grans, especialment en foto analògica.  En molts viatges he portat tan sols un cos i dos objectius (un normal i un angular), però finalment, a l'hora de viatjar, he acabat escollint un equip de micro 4/3. És més lleuger i dona qualitat més que suficient per la majoria d'aplicacions que vulguem donar a les nostres imatges a posteriori. 
En una petita motxilla i amb un pes raonable podem abastar focals des de 14 a 300 mm. amb lents de gran qualitat. Si ens agrada alguna disciplina molt concreta, com fauna, macro, retrat, les lents addicionals tampoc suposen afegir-hi gaire pes. 
A través de les imatges aniré comentant algunes particularitats de l'illa i consideracions del que crec l'equipament ideal per viatjar.

Amb tan sols 382 gr, el Zuiko 12-40 f2,8 PROD ens proporciona des d'una focal angular equivalent a 24mm full frame...
...fins a un tele moderat de 80 mm. Aquesta lent d'extraordinària qualitat ens permet cobrir la majoria de situacions fotogràfiques. 

Un bon sistema d'estabilització ens permet fer fotos amb velocitats lentes i a pols. Les sorres fosques d'origen volcànic s'acumulen en petites platges de l'illa.

Ja des de temps ancestrals els cels i l'astronomia tenien importància per als habitants de La Palma. La posició d'aquests monòlits en referència al sol serveix com a rellotge per seguir les estacions.

En les roques que trobem constantment a la vora del camí també hi reconeixem el seu origen volcànic. La Palma és la segona illa més jove de les Canàries, amb una edat geològica de tan sols 1,7 milions d'anys d'antiguitat.

Al sud a la zona de Fuencaliente, les vistes són impressionats. Des de la conquesta de l'illa a l'any 1493, en aquest lloc ja han entrat en erupció quatre volcans.

El rang dinàmic de la càmera és suficient per resoldre situacions de fort contrallum com és el cas d'aquestes plantacions de plàtan que tant abunden en el seu territori.

Per molts motius, el fars sempre han tingut un especial atractiu per a mi. Encara que les condicions de llum no eren molt favorables no vaig dubtar en afegir la foto al meu reportatge.


Les salines són un indret de gran interès paisatgístic. Un angular extrem com és el Zuiko 7-14 mm f2,8 PRO, em va permetre la possibilitat de captar tot l'arc de Sant Martí amb un "clic".


Un clima variable fa que la llum canviï constantment. Cal estar atents per captar aquest paisatge tan canviant

Parc natural de la Cumbre Vieja. Un exemple de camins inacabables que podem trobar a l'interior de l'illa. 

El Gran Telescopi de Canàries (GTC) va apuntar al cel per primer cop l'any 2007, sent aleshores el més potent del món.

El telescopi des de l'interior fotografiat amb el Zuiko 7-14 f2,8 PRO a una focal de 7mm.
Els astrònoms afirmen que, amb el GTC, es podria captar l'equivalent a la llum d'una espelma a la superfície de la lluna.

Un balcó a l'oceà Atlàntic. No és el Titànic, però sembla que les sensacions són similars.

Els Dragos i l'arquitectura colonial, formen part del patrimoni cultural de l'illa.

Mar i cel, roques i vegetació, són elements del paisatge que, de forma recurrent, utilitzarem en les nostres composicions fotogràfiques.

Sempre porto un petit però estable trípode de sobretaula. Cap a un racó de la motxilla i és un bon recurs quan no volem anar carregats.

La capital de l'illa, Santa Cruz de La Palma, té fort caràcter mariner i encara hi podem trobar un casc antic amb esplendorosos edificis d'estil colonial.

Accidents geogràfics com aquesta cova ens conviden a fer parada i poden servir de marc i complement per documentar la visita.

Platja de Nogales, una excursió molt recomanable. Un indret entre molts altres que no ens podem perdre.

Al "Cubo de la Galga" podem admirar la "laurisilva". El verd és color quasi sempre constant a l'illa.

El cultiu de plataners s'estén per molts indrets. Els elements significatius del lloc sempre tenen que estar presents ens els nostres reportatges.

Un fort contrapicat i un angular extrem són els recursos utilitzats en aquesta imatge. 

Podem optar per velocitats ràpides que aturen el moviment, o...

... velocitats lentes que el posen en evidència.

Les casetes pels banyistes de les piscines naturals que hi ha a tocar la costa, em van donar peu a treballar la geometria.

Els núvols és concentren a la Caldera de Taburiente. Vista des del Centre de Visitants.

Un punt de vista baix en una superfície que ens reflexa el paisatge sempre acostuma a ser sorprenent.

No convé apuntar directament al sol ja que pot perjudicar el sensor de la càmera. Però el podem amagar al darrere d'algun element del paisatge.

Disposar d'un tele llarg ens pot permetre captar fauna. A la foto de portada es va utilitzar un Zuiko 300 mm f4 PRO (equivalent a 600 mm en film de pas universal).

La llum marcadament lateral ressalta les textures i ens dona sensació de profunditat en la imatge bidimensional.

"La Cumbrecita", una passejada apta per a tots el públics, que ens permet conèixer l'entorn de la Caldera de Taburiente. .

Les boires sempre són evocadores...

...igual que el núvols o la lluna

La perspectiva aèria o atmosfèrica, en que es difumina el paisatge del fons i es torna més gris o blavós, ja era un a tècnica utilitzada pels pintors abans de la invenció de la fotografia.

Desenfocar  selectivament  ajuda a concentrar l'atenció en el element principal.

A Les Canàries, i en concret a La Palma, no hi poden faltar Canaris!

El "pi canari"  ens acompanya en molts dels nostres trajectes per carretera.

Tot i que es va utilitzar una focal de 7 mm (equivalent a 14), a una velocitat de 100 seg., es comença a percebre el moviment de les estrelles.

El zuiko 40-150 f2,8 PRO és molt versàtil. Una distància focal de 135mm (equivalent a 270) va ser suficient per captar aquest petit pinçà. (1/250 f4, ISO 6400).

El color i la posició dels elements arquitectònics a l'hora d'enquadrar, poden ajudar a crear tensió i força a la imatge.

També les simetries poden ser motiu afegit per donar interès a la fotografia arquitectònica. 

Un altre exemple de perspectiva atmosfèrica.


Un exemple més d'arquitectura popular. La corresponent església no pot faltar en els petit pobles de l'illa.

Com passa a altres territoris insulars, la gent viu amb un fort sentiment d'arrelament a la seva terra. És important incorporar també l'element humà en un reportatges de caràcter general.

Simplificar la imatge també acostuma a ser un bon recurs en la composició. Tan sols dos elements, el drago i el sol, són suficients per obtindre una bona imatge per la col·lecció fotogràfica del viatge.

Un multiplicador (en aquest cas x1,4) és un element molt útil per aconseguir focals llargues sense tindre que carregar molt de pes. Aquí el Zuiko 40-150 f2,8 PRO es va convertir a 210 mm (equivalent a 420 mm en pel·lícula de pas universal).

Hi ha trams de l'abrupte costa oest que són plens de racons curiosos i encantadors.

Podem trobar allotjaments en entorns rurals que per si sols ja conviden a treure la càmera.

Matinar acostuma a ser una bona pràctica pel fotògraf. El Teide, a la illa veïna de Tenerife, queda emmarcat per les primeres llums del dia.

Una parada pujant cap "El Roque de los Muchachos".
Si veiem condicions d'il·luminació o climatologia favorables, ...
..., .és millor no esperar i buscar subjectes i enquadraments interessants. 

Com que el zoom 12-40 mm ens permet treballar a distàncies curtes, pot ser suficient per captar alguna que altra foto "macro".

A La Palma abunden els petroglifs i ens poden fer sentir com uns "Indiana Jones".

Els cims de l'illa ofereixen paisatges espectaculars...

... i els observatoris es situen sobre el mar de núvols per tal d'assegurar-se una immillorable visibilitat.

Feia molt de fred i vent, però com a fotògrafs ens hem de saber adaptar a aquestes adversitats. Sempre hem de pensar a més de l'equipament pròpiament fotogràfic amb altres requisits com el vestit i el menjar i beure.

El color és un element molt important a l'hora de comunicar sensacions amb les nostres imatges.

La Palma té unes condicions úniques pels aficionats a l'observació d'astres. Compta amb la distinció Starlight. Aquí sí que un bon trípode és indispensable si volem treballar amb comoditat i obtindre bons resultats en foto nocturna.