diumenge, 29 de novembre del 2020

Un passeig pel Delta del Llobregat

Està clar que darrerament m'ha donat per la fotografia ornitològica. Ja en anteriors escrits d'aquest blog he fet referència als espais naturals del Delta del Llobregat. Tot i que aquest indret queda proper a Barcelona i altres poblacions amb una important activitat econòmica, hi podem trobar espais on fer-hi un recés. En aquesta darrera visita això encara ha estat més evident, ja que, per la situació de pandèmia que ens toca viure, el trànsit d'avions que aterren o s'enlairen és més reduït de l'habitual. Farem bona aquella dita castellana de: "No hay mal que por bien no venga".

Tot és qüestió de gustos, però per a mi sempre és un plaer escapar del brogit de la ciutat. El Delta del Llobregat és un paratge de gran valor ecològic i amb una notable biodiversitat.

Entre els seus diversos ambients naturals trobem llacunes i aiguamolls que són fàcilment accessibles a través de camins i caminets. Alguns d'ells ens apropen a punts d'aguait on observar un paisatge, flora i fauna, que esperem perdurin per molt de temps.

Pe fer les fotos he utilitzat una Olympus OMD-EM1 Mark II amb un Zuiko 300mm f4 PRO i el multiplicador de focal de 1,4x.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)


Polla blava comuna (Porphyrio porphyrio)

Ànec griset (Anas strepera)

Blauet comú (Alcedo atthis)

 Faisà comú (Phasianus colchicus)introduït a la zona. 


P.D. No sóc especialista en ornitologia, així que, si ha alguna correcció a fer, m'ho feu saber. Gràcies.

 

dimecres, 25 de novembre del 2020

Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix


Segueixo amb la visita a la comarca de Ribera d'Ebre, en aquest cas per comentar un espai natural amb un notable interès ornitològic i paisatgístic. Un reserva de 250 hectàrees  al marge del riu Ebre on el bosc de ribera s'hi conserva en molt bon estat. La vegetació és variada, ja que també hi ha canyissars, herbassars inundables i illes fluvials, on nombrosa fauna hi troba un indret adequat per viure. 

Si bé podem fer part dels recorreguts amb vehicle, el més recomanable és caminar per la zona ja que no presenta desnivell i és de fàcil accés.

Per totes aquestes característiques, aquesta reserva es converteix amb un lloc idoni per practicar la fotografia de fauna i flora. Si en l'escrit anterior d'aquest blog feia ressenya de les mil i una formes d'interpretar el paisatge, en aquesta ocasió optaré per l'inrevés. És a dir, la pretensió és que la fotografia sigui tan sols un registre d'alguns espècimens i que funcioni com a document fidedigne del que hi vaig localitzar en un matí d'observació. Ens podem donar la llicència de lleugers retocs d'exposició, contrast, llums i ombres, temperatura de color, etc. Està clar que és el fotògraf qui determina l'enquadrament i composició de la imatge, però es tracta d'aconseguir i conservar un testimoni el màxim veraç del que hem observat. 

El matí es va llevar fred i emboirat. Provocant una situació de llum escassa i amb poc contrast. En aquestes condicions es fan necessaris alts valors de ISO que, en més o menys mesura, provoquen una certa aparició de "soroll".  Això pot ser un punt feble del format "micro 4/3" respecte a altres més grans.

També aquesta mateixa baixa temperatura ambient. junt amb la utilització de l'enfocament continu i la motorització de la càmera, fa que s'incrementi notablement el consum de bateria. Aquest podria ser un handicap  de la "mirrorless" respecte a la "rèflex". Així i tot, crec que tenim prou punts a favor en els sistemes "mirrorless" de micro 4/3 com per a que, en la majoria de casos, sigui l'ideal per fotografia de natura, especialment en l'ornitològica.

Parella de Xartet comú (Annax crecca)

Femella de Bitxac comú (Saxícola rubícola)

Arpella vulgar (Circus aeroginosus)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Exemplar jove de Polla o gallineta d'aigua (Gallinula chloropus)

Tord comú (Turdus philomelos)

Un Tallarol de casquet mascle que sembla pelat de fred (Sylvia atricapilla)


Merla (Turdus merula)

 Femella de Cabusset (Tachybaptus ruficollis)


Blauet (Alcedo Attis)

Femella de Pinçà comú (Fringilla coelebs)

Femella de Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Cuareta blanca (Motacilla alba)


 

diumenge, 22 de novembre del 2020

El Priorat i Ribera d'Ebre - Mil maneres de mirar.


Una breu escapada al Priorat i a Ribera d'Ebre, a més de servir per mostrar unes imatges d'aquests bells indrets de Catalunya, em dona peu a comentar quelcom més sobre fotografia.

Un art? Un llenguatge? Una activitat lúdica? Una professió? ... La fotografia pot ser moltes coses i ofereix una ingent varietat de formes de viure-la i veure-la. Un fotògraf por ser retratista, paisatgista, reporter, artista, documentalista, publicitari...o un aficionat que utilitza aquesta tècnica com a mitjà per expressar-se o simplement per passar-ho bé. 

La moda, la ciència, la comunicació, l'art, són entre molts altres, aspectes dispars relacionats amb la fotografia. Alguns hi busquen aquest factor que ofereix el medi de "veritat" de la realitat que ens envolta, però altres, és ben al contrari, el que prima és la reinterpretació que en fa l'autor de la imatge. Jo crec que aquesta reinterpretació sempre hi és, el que passa és que de vegades és molt més evident.

Si portem temps fotografiant, de forma natural anirem perfilant les nostres preferències. Pot ser que durant determinats períodes ens definim per un estil o temàtica determinada, però no hi ha dubte que experimentar ens dona un important bagatge a l'hora de prendre decisions quan estem darrera la càmera.

Em considero sempre com estudiant de fotografia!


La Vilella Baixa (o la "New York del Priorat")  va ser el punt de partida de visites i excursions.

Un canvi radical  en la interpretació d'aquesta població.

La muntanya i les roques ens poden inspirar com a éssers fantàstics dignes d'un conte.

Encara que sigui de dia, el Sol entre la boira ens pot suggerir un ambient nocturn.

El Pas de l'Ase". Un paisatge amb tal com l'interpreta el software de la nostra càmera també pot ser commovedor.

Amb poques variacions de to i color podem dotar a la imatge d'unes sensacions determinades.

Amb la tècnica digital podem obtindre efectes similars a altres analògics més tradicionals.

El dia va començar emboirat i gris. El repte era aconseguir una foto prou digna i descriptiva del que jo hi veia. 

El bagatge d'haver treballat al laboratori fotogràfic tradicional facilita la coses a l'hora  de previsualitzar la imatge final en blanc i negre.

Una antiga trinxera de la batalla de l'Ebre i una manera particular de veure-la.

Si amb la pel·lícula les possibilitats d'expressió ja eren immenses, amb tècnica digital es fan inacabables.



dilluns, 16 de novembre del 2020

Escapada a la Vall de Boí


Després d'un temps forçat de confinament, necessari per les circumstàncies que m'han tocat viure, i de poca activitat a nivell fotogràfic, he tingut ocasió de fer una breu escapada a la Vall de Boí. 

De vegades fem projectes i propòsits però després per diversos motius es torcen i no arriben a bon fi. Aquest cop si que vaig poder acomplir el meu desig de fer una escapada per observar els canvis de la natura a la tardor. 

La Vall de Boí és un indret de l'Alta Ribagorça. Té un notable patrimoni cultural, arquitectònic i paisatgístic. El que  pretenia era, sobretot, gaudir de la tardor i, especialment dels canvis que, en aquesta estació, manifesta la vegetació. 

La climatologia no va ser del tot favorable i la visita es va reduir a un sol dia de breus passejades, així i tot va ser suficient per desconnectar del rutinari. La fotografia sempre és un motiu afegit o una bona excusa per apropar-nos a la natura. 

De vegades em pregunto si paga la pena de fer segons quin tipus de fotografia, ja que sembla que no ens aporta res de nou. Només cal anar a consultar les diverses xarxes socials i comprovar la ingent quantitat d'imatges que podem trobar-hi sobre qualsevol tema. Això es magnifica si parlem d'una cosa tan tòpica com pot ser: "La tardor" o "Paisatges de tardor". 

Així i tot, en les curtes caminades que hi vaig fer aquesta jornada, no podia evitar captar punts de vista del paisatge que em cridaven l'atenció. Molts d'ells potser són subjectes fotogràfics molt "trillats" però el cert és que sempre és un plaer intentar retenir-los en una imatge.

















dissabte, 14 de novembre del 2020

Una reflexió: Covid-19 - La fotografia abans i després

http://enriccurto.blogspot.com

Un nou cap de setmana de confinament municipal. Ens toca viure moments complicats i difícils tant a nivell social, anímic, psicològic i econòmic. La tornada al tipus de vida que portàvem anteriorment no la veiem viable a curt termini. Però cal no decaure i treure força i recursos per sortir d'aquesta crisi.

Fa poc em preguntaven en una entrevista per un mitja de comunicació local: La Covid 19 ha marcat un abans i un després? Quin creus serà el canvi de paradigma per a tu?

Doncs ben segur que sí! Confinaments, distància social, i nombrosos canvis comportaments i hàbits quotidians fan que tot es miri d'una altra manera. I, en definitiva, és fotògraf tot aquell que s'expressa a través de la seva mirada.

Evidentment circumstàncies com les que estem vivint ens obliguen a reflexionar sobre les nostres vides, a canviar esquemes i, ben segur que ens marca, en més o menys mesura, en quasi tots els àmbits de la nostra existència. Qui no ha vist modificat el seu dia a dia? 

La pandèmia ha tergiversat  moltes regles del joc. Si la nostra afició o professió és la fotografia, aquesta no en queda exclosa. Relacions personals ja sigui per amistat o treball, viatges, projectes, etc. han quedat trencats o, si més no, modificats de cop i volta pels efectes d'aquest virus. Angoixes, incerteses, pors, impotència, són alguns dels sentiments que han sorgit inexorablement. Però cal adaptar-nos en moments de crisi. Aquesta no és la primera ni serà la última en la història de la humanitat. El temps passa, i aquesta difícil experiència quedarà en el record. Els fotògrafs tenim la responsabilitat de deixar-ne testimoni visual.

Un autoretrat  fet a  casa i en confinament por ser una forma d'expressar els nostres pensaments amb una sola imatge.



dimecres, 11 de novembre del 2020

Els temps canvien i un retrat de família.

La fotografia viu uns moments de màxima popularitat. Avui dia pràcticament tothom disposa de dispositius que li permet fer i compartir imatges. Aquests aparells, mòbils, càmeres, tablets, pc, etc tenen se'ns dubte la seva complexitat però els seus dissenyadors intenten que el seus funcionament sigui el més intuïtiu possible. Molts ja han passat d'un gruixut llibre d'instruccions, a un breu full amb poques indicacions que et remet a buscar més informació per altres mitjans. Molts usuaris sense massa experiència poden arribar a obtindre resultats notables i és que la tecnologia fa que sigui cada cop més fàcil allò que abans estava reservat a un nombre de fotògrafs més reduït i més format tècnicament.

Sempre m'agrada recordar una situació que vaig viure en assistir a una demostració de fotografia d'estudi en una fira del sector en el moment en que ja hi havia una clara transició de la foto analògica cap a la digital. Tant a l'estudi com a exteriors, jo estava acostumat a mesurar la llum i el rati entre les diferents fons d'il·luminació amb fotòmetres de mà. Habitualment mesurava la llum incident o la puntual reflectida tenint em compte el "sistema de zones" o bé, per dir-ho amb llenguatge més actual, el rang dinàmic del material que utilitzava. En fotografia analògica no quedava més remei que utilitzar aquests coneixements i com a molt hi havia qui s'ajudava d'una polaroid  per veure'n els efectes. 

És a dir, la foto d'estudi no deixava de tenir una certa complexitat. 

Doncs, tornant a la citada sessió, em va deixar perplex que la utilització d'aparells per mesurar brillava per la seva absència. La consecució de la foto final era per prova/error. Simplement el conferenciat anava movent llums i reflectors i comprovant el resultat per la pantalla de la càmera. Suposo que, al menys, anava controlant l'histograma, però en cap moment en va fer esment. El cert és que els resultats finals que mostrava per un gran monitor eren prou satisfactoris. No jutjaré que és millor o pitjor però amb això vull dir que, amb el temps, ha anat canviant substancialment la forma d'elaborar imatges. Ara la fotografia està a l´abast d'un immens nombre de persones. Realment és el triomf de la fotografia! 

Per documentar els canvis en el temps he volgut escollir uns retrats de família. Un primer tríptic està realitzat amb fotos de l'any 93 i 94, foto analògica, càmera de format mig i pel·lícula Kodak TMax 100, la mesura de la llum amb un fotòmetre de mà Sekonic. El segon tríptic és recent. En ell la genètica fa prou evident  que es tracta de mare i fill fotografiats en edats similars. Aquest darrer el procés ha estat digital, amb càmera "full frame" i mesurant a través de la pantalla. Tot és vàlid, simplement es tracta de gaudir de la fotografia ja sigui com a afició o com a professió.

Canvien les marques comercials, canvien els productes, canvia la forma de treballar...però la fotografia continua més vigent que mai. Traspassant generacions!.


    





divendres, 6 de novembre del 2020

Un blogger a internet


El 28-11-2015 vaig començar a escriure aquest blog. Després de quasi bé cinc anys, he cregut oportú fer unes consideracions sobre el que representa per a mi aquesta experiència. Des d'aquesta data he publicat més de 300 entrades. En elles s'expliquen diversos aspectes de tècnica fotogràfica, s'hi comenten exposicions, es donen a conèixer experiències en viatges i excursions i, finalment, hi he compartit les meves impressions sobre algun que altre material fotogràfic que he tingut oportunitat de provar o adquirir. Ha estat una forma de tindre un recull del treball propi, de vegades sense massa ordre ni concert, ja que, sigui de forma voluntària o involuntària, sovint ens canvien les circumstàncies i els interessos personals.

Tot i que el fil conductor és sempre la fotografia, el blog no té la pretensió d'arribar a l'abast d'altres pàgines webs més especialitzades que fan tractament molt més exhaustiu de tècnica, productes i esdeveniments relacionats amb la fotografia. Degut a les meves limitacions hi ha moltes coses que hi queden fora. En ell no es segueix un mètode específic, no hi ha una pauta ni calendari a seguir, ni altres idees preconcebudes fora del fil conductor principal. Qui vagi seguint o consultant el blog, veurà que sóc poc constant amb les meves publicacions, deixo que es desenvolupi en funció del que em ve de gust anar explicant. Evidentment, no busco ser un referent en divulgació fotogràfica, sinó tan sols intento que sigui un medi per recopilar i compartir les meves experiències en aquest àmbit tan ric com és la comunicació visual. En definitiva, va néixer amb la intenció de ser, simplement, una mena de diari personal on plasmar pensaments i sensacions relacionades amb la meva afició.

Em considero bastant ignorant del funcionament de les xarxes socials, i peco de tindre-les poc presents. No acostumo controlar, ni estadístiques ni "likes". Interactuo poc amb les amistats. Tot i que crec que poden ser molt útils, sovint acabem sotmesos a un allau de comunicacions i és difícil separar el gra de la palla. És poden arribar a convertir en lladres de temps. Sóc partidari d'evitar-ne la dependència. és complicat però hem d'intentar utilitzar-les en justa mesura.

Internet és un oceà d'informació, i un blog com aquest és tan sols una gota d'aigua al bell mig d'aquesta immensitat. Però, així i tot, jo us convido a que prengueu iniciatives similars en aquest sentit. És una grata experiència recopilar i compartir allò que t'agrada. Em serveix a mi, i si també a algú altre, ja ho dono per bo.

La fotografia és una gran afició, cada cop a l'abast de més públic. Hi ha qui hi pot buscar notorietat o una remuneració econòmica,  o bé les dues coses juntes, però jo sempre penso que el més important que en podem treure és la diversió. Si deixem de passar-ho bé fotografiant més val que optem per una altra activitat.


La fotografia és una afició o professió plena de creativitat. Una forma de comunicació i un llenguatge universal. 

Podem explicar moltes sensacions amb una sola imatge.

Diuen que està tot fotografiat, però sempre podem buscar nous punts de vista.

Buscar una bella estètica o composició.

Expressar sentiments i emocions en moments viscuts.

Apropar-nos a la natura sempre és un plaer.

Buscar l'abstracció té la seva màgia.

Fins i tot un breu passeig pot ser motiu per trobar imatges evocadores del moment que estem vivint.

Diversos punts de vista es poden complementar per descriure el que ens envolta.

El retrat ens acosta a l'ànima de la persona fotografiada.