Segueixo amb fotos obtingudes a Costa Rica, per així comentar la configuració que utilitzo en la càmera per a fotografia ornitològica.
En aquesta ocasió he treballat amb una Olympus OMD- M1 Mark II però crec que els paràmetres es poden fer extensius a altres dispositius, això sí, tenint en compte les limitacions de cadascun d'ells.
La configuració que acostumo a fer és:
- Obturador en prioritat de velocitat. És a dir, la S del menú de modalitats de programa. La velocitat serà escollida en funció de la llum disponible, però un bon punt de partida pot ser 1/2000 ó 1/1500. Això sol ser suficient per a aus en vol, suposant que volem aturar el moviment. A partir d'aquí, la reduirem tenint en compte:
- Si el subjecte és més o menys estàtic.
- La focal utilitzada.
- Si tenim o no estabilitzador en càmera i/o objectiu.
-Quants passos ens permet compensar aquest estabilitzador.
- I, com no, si disparem amb trípode o a mà alçada.
- El diafragma queda en funció de la velocitat. L'avantatge, en aquest cas, és que el sensor micro 4/3 ens dona el doble de profunditat de camp que la mateixa apertura en format 35mm. Cal considerar que les obertures màximes sempre ens ajudaran de diferenciar el subjecte del fons.
- Motorització en ràfega de 8 fps. Acostuma a ser més que suficient per obtenir seqüències curtes i variades. Així, també donem temps al sistema d'enfocament de la càmera per aconseguir que aquest sigui prou precís. Si disparem amb H (High), prioritza el dispar i el percentatge de fotos desenfocades és més alt.
- Enfoc continu. En general més convenient per als animals que es mouen amb certa rapidesa.
- Velocitat d'enfocament el màxim de ràpida possible. En la càmera que utilitzo és +2, però aquest és un paràmetre que no sempre està disponible en altres models.
- El ISO en AUTO. El tinc configurat entre el nominal de 200 i un màxim de 6400. És cert que en aquests valors, i més en el formar micro 4/3, hi ha un soroll evident, però després el podem reduir amb el nostre programa d'edició. Fins i tot a 6400 ISO, la qualitat obtinguda la considero suficient.
- Fotometria puntual situada sobre el subjecte. Sobre la marxa vario la sobre o subexposició automàtica segons convingui, mitjançant la rodeta configurada a l'efecte. Si ens convé, podem bloquejar l'exposició amb el botó AEL.
- Balanç de blancs (BB) en auto. Si hi ha alguna dominant corregirem l'arxiu RAW en l'edició.
- El punt d'enfocament inicialment al centre. Però el modifico en funció de la composició, i aconsello, a no ser que vulguem algun efecte especial, buscar focus en l'ull de l'ocell.
Tots aquests paràmetres els hem d'entendre com a un punt d'inici i sempre hem de considerar la possibilitat, de triar el balanç de blancs, fixar el punt d'enfoc o bé, treballar amb M (Manual) per un major control.
Us deixo amb algunes de les imatges...
