Exercici: Escollir un tema

De vegades em diuen que en fotografia "està tot fet", Cada cop costa més ser innovador, i que sovint les diferències les marca la tècnica. Un bon exercici pot ser escollir un tema i buscar imatges entorn a ell. Jo crec que sempre es poden expressar noves idees i explicar noves histories...o, si més no, afegir-hi el nostre particular punt de vista. Nosaltres decidim la forma en que l'espectador veurà el que hem triat.
Sempre m'agradat fotografiar les "escales" dels llocs que visito i així ho vaig fer a Londres. Miro de captar el que em crida l'atenció en relació a aquesta temàtica. Quan després es mostren juntes les imatges crec que es reforcen les unes amb les altres i creen un discurs propi. És tracta de comunicar el nostre món interior.
Proveu de fer exercicis d'aquesta mena, acostuma a donar resultats satisfactoris!

 

Més photoshop...i fotografia clàssica

El fotògraf sempre a gaudit de la possibilitat de crear noves realitats. En la història de la fotografia hi ha un lloc destacat pel fotomuntatge. Després de les primeres propostes dadaistes en que aquesta tècnica és va fer un lloc en la pràctica fotogràfica, es va evolucionar cap a nous plantejaments estètics, com els "collages" surrealistes i els muntatges de contingut radicalment polític.
Avui dia impera un entorn de tecnologia informàtica, on es manipulen les fotografies amb facilitat. Els avenços tecnològics han determinat la nostra manera de crear imatges. Però justament, en el moment en això s'ha convertit en popular, crec que no s'han d'oblidar els valors que ens aporta la fotografia tradicional. Igual que aquesta no va deixar enrere ni el grafisme ni la pintura realista, els mètodes de fotografia "digital" han de saber conviure amb la foto clàssica.
De fet no importa el mètode emprat, el que importa són els resultats obtinguts.


Muntatge amb diverses imatges digitals (Londres 2016)

Reproducció d'una còpia sobre paper fotogràfic d'halurs de plata ( Gener de 1994 a Montjuïc- Barcelona)

Photoshop o no photoshop!

De forma repetitiva surt als mitjans la polèmica sobre les manipulacions amb photoshop, ja sigui perquè ens presenten models irreals per provocar un consum continuat, o perquè un "famós" no és reconeix, ni ell mateix, a les revistes del cor. També ha passat  en festivals com "Visa pour l'Image" on la fotografia té un valor purament documental. La darrera que he conugut ha estat entorn al treball del conegut documentalista Steve McCurry ( http://stevemccurry.com/ )  Les manipulacions d'alguna de les seves fotos han produït nombroses disertacions a les xarxes socials. Personalment penso que és un fotògraf sensacional, però si que és cert que, en la modificació de imatges pels mitjans de comunicació, s'han de seguir uns valors ètics.

Tot i que s'entén que una fotografia sempre és una interpretació de la realitat. Si el que pretén és que tingui un valor purament  fotoperiodístic no val la manipulació. Si es busquen uns valors estètics cadascú marcarà les limitacions que li semblin oportunes. El que és important és ser honest i no amagar-ho.

Acostumo a utilitzar Photoshop tan sols per revelar els RAW's. També alguns "pluguins"  per a optimitzar els fluxos de treball i  aconseguir determinats fotoacabats. De vegades, faig servir altres recursos com per exemple, si crec que hi ha una imatge que m'interessa sobre uns fons que em destorba, i no puc evitar-ho canviant de punt de vista, sempre queda el recurs de fer una altre foto d l'entorn,desenfocant més o menys el motiu, i després integrar-ho amb Photoshop. Un exemple són aquestes fotos del darrer carnaval de Venècia... (i si finalment ho creiem oportú podem fer canvis més radicals com els de la darrera foto).

 

street photography in London

Un passeig per Portobello pot ser una bona ocasió per practicar la "street photography", és a dir, la captació de fotografies de forma espontània al carrer. Cal tindre en compte unes normes bàsiques:

- Passar el màxim desapercebut per no intervenir en l'escena, això és més fàcil en llocs multitudinaris (mercats, actes festius, llocs turístics on tothom fa fotos, etc) .

- Fotografiar en llocs públics i mantenir respecte cap a les persones fotografiades.

- Procurem preveure el moviments del entorn.

- També cal saber esperar a que es vagin creant escenes interessants.

- Va bé portar un equip discret i silenciós. Cal portar la càmera preparada i , personalment, sóc partidari de les opcions semiautomàtiques. Podem fer fotos sense acostar la càmera al ull.

- Jo utilitzo focals curtes, generalment de 24 a 50 mm . Va bé col·locar la hiperfocal o una prioritat d'obertura que ens doni una profunditat de campo suficient.

- Si ho permet el nostre equip, cal aprofitar ISOS automàtics i modalitat d'enfocament per zones o de seguiment.

- Finalment, si algú es molesta,  podem ensenyar la foto i si ens ho demanen esborrar-la. Sempre podem dialogar i explicar que fem i perquè ho fem.

Molts cops, i per les circunstàncies del moment, aquesta modalitat fotogràfica tan sols ens permet fer una o dues fotos d'un motiu que ens interessa però hi ha moments que tenim més temps per pensar i podem fer un acostament progressiu al que volen fotografiar.



Foto 1 - Veig l'escena i disparo sense pensar massa



Foto 2 - Miro de captar l'entorn



Foto 3 - Algú ho veu però no intervenen



Foto 4 - acostament i un moment que pot ser interessant i, pot ser, té alguna cosa a dir.



Foto 5 - Acabo amb un retrat. Encara que el més habitual és buscar una relació més àmplia del subjecte amb l'entorn






Acabat final.

Blanc i negre o color?

Com escollim si la foto serà amb blanc i negre o color? Cada fotògraf pot tindre diferents motivacions. Quan estudiava fotografia amb van aconsellar utilitzar un filtre kodak  wraten 90 muntat en un marc  de diapositiva per visualitzar la imatge monocromàtica, però en treballar habitualment en B.N., aviat em vaig acostumar a previsualitzar -la abans de disparar.

Des dels orígens de la fotografia, en que l'absència de color era una qüestió tècnica, ha perdurat el blanc i negre. I és que la simplicitat i la subtilesa que té aquesta manera  de mirar el món triomfa en nombroses ocasions. Crec que, de vegades, és capaç de captar una atmosfera i un sentiment  allà on el color pot provocar distracció. La fotografia és molt més que reproduir allò que tenim davant de la càmera, és una interpretació del que veiem i el blanc i negre sovint compleix perfectament aquesta missió.

Estiu

Recent estada a Londres esperant fugir de la calor de Barcelona!... però és estiu també a la capital britànica. El primer dia una passejada per St. James's park, un dels grans parcs al centre, amb 23 hectàrees plenes d'arbres, gespa, aigua, i gent. Amb l'incentiu que representa viatjar i concentrar la mirada en coses noves per al fotògraf, intento captar l'ambient festiu i aquestes sensacions de vacances, calor i estiu. Finalment de les 12 fotos realitzades al parc veig que tres poden ser les més representatives.
Càmera: Olympus OMD- EM5 MarkII amb Zuiko 12-40 f2,8

 

 

Barcelona, fàbrica de somnis

Després d'uns dies de desconnexió toca retornar al blog i, en concret a la fotografia analògica. Ho faré recordant el temps dedicat a documentar el nostre passat industrial, concretament a Barcelona i rodalies. Aquest treball, portat conjuntament amb José-Manuel Ferro, va ser publicat l'any 2004. L'edició és en català/castellà/anglès, format 21,5x25 cm, i correspon a la col·lecció "Conèixer Barcelona" amb ISBN 84-7609-400-0. Tal com presenta l'editorial: "Dos fotògrafs, dos viatges fotogràfics d'estils ben diferents, en dues visites a la Barcelona que, després de ser somni, va passar a ser realitat. Les fàbriques del Poblenou i del Besòs, ombres fantasmagòriques del que van ser en anys passats, quan la Mariona Rebull seia al Liceu, al costat de la nova arquitectura de la Vila Olímpica, plena de moviment".


Material utilitzat: Bronica 6x7, Pentax 67II, Linhof technika 10x12. Pel·licula Kodak TMAX100.

Rebaixes

Ara per ara acostumo a fer una fotografia bastant pausada, alló del paisatge amb trípode cuidant la composició i l'exposició etc... però de vegades m'agrada trencar les meves propies tendències i imposar-me nous reptes. Fa poc sortia de visitar una exposició a la Virreina i anava a unes presentacions de producte a Casanovafoto, tenia una hora lliure i em vaig proposar practicar la "street photography" i documentar les Rebaixes al carrer Pelai de Barcelona. Una hora divertida en la que vaig provar "Olympus Image Share", és a dir, disparar la càmera des del mòbil i així poder passar inadvertit i fer una foto més propera.
Aquesta pràctica fotogràfica i els  seus resultats també m'ha servit per tornar-me a plantejar moltes qüestions sobre el món del consum, la moda i la publicitat.


Necessito el que vaig a comprar?

Quan ens mirem al mirall reflexionem sobre els que ens imposen les modes?

 

Sabem valorar altres criteris de consum fora dels que ens dicta la publicitat?

 

Consumir és una forma d'obtindre felicitat?

 

Ens venen "impossibles" perquè no deixem de desitjar?

 

Alló que comprem és símbol de la nostra identitat. Queè comprem i no tindriem que comprar?

Pensem en  el què  comprem i en el què realment "ens fan comprar"?

 

Quins models estètics ens imposen?



Consumim per necessitat o ens estan seduint i creant necessitats supèrflues?




Fins a quin punt som concients o inconcients a l'hora de consumir?



Vestim de determinada manera per buscar un reconeixement social?



Quants en tinc? Ens fa falta el que comprem?



Totes les meves compres són de productes fabricats per empreses socialment resposables i repectuoses amb el medi ambient?