dijous, 21 d’octubre de 2021

Paolo Gasparini al Kbr


Una nova exposició al KBr! La fundació ens mostra la mirada crítica i irònica de Paolo Gasparini. Aquest fotògraf, nascut a Itàlia, va desenvolupar però el seu treball a Amèrica del Sud.  

Amb un estil propi captura l’essència humana a peu de carrer. Hi ha imatges que ens poden semblar anodines i d'altres d'una qualitat notable, però en conjunt ens ofereixen un retrat fefaent de com ha estat la vida de la gent en els països que va visitar.

Crec que és important no perdre'ns el vídeo final de l'exposició per entendre la forma de pensar del fotògraf!   

dimecres, 20 d’octubre de 2021

Una sessió fotogràfica amb els Himbes



Al nord de Namíbia, i en concret a la regió de Kunene, habiten els Himbes. Crec que és una de les ètnies més fotografiades d’Àfrica. Això és degut a que encara conserven, a ulls de l’occidental, un evident exotisme.

La població s’estima en un nombre de 50.000, quasi tots són pastors semi-nòmades, però també hi ha algun grup caçador-recol·lector. Tot i que són un poble pacífic, han patit agressions fruit de la guerra per la independència del país, la consegüent guerra civil amb Angola i, posteriorment, les degudes al colonialisme alemany. També diversos episodis d'intensa sequera que els han perjudicat notablement. Els conflictes polítics i els climatològics van ocasionar que una part important de la població es concentrés com a refugiats a la ciutat d’Opuwo. En perdre el bestiar i generalitzar-se la precarietat, van passar a dependre de l’ajut internacional. Així i tot quan travessem les terres de Kunene encara trobem nombrosos poblets en els que els himbes conserven la seva cultura i forma de viure tradicional.

El cap de la tribu té el rol de líder espiritual, sol tenir més d’una esposa i una prole més o menys nombrosa. Els himbes porten poca roba, però els ornaments i, sobretot, el pentinat tenen, per a ells,  gran importància i marquen el seu estatus social. També és un tret cultural el to vermellós de la seva pell. L’aconsegueixen utilitzant una pasta que escampen pel seu cos, aquesta és producte de grassa animal barrejada amb, herbes i pols d’una pedra rica en ferro.

Accepten la visita de forasters, però cal negociar amb el cap de la tribu l’aportació d’aliments (gra, farines, etc) que complementen els seus propis recursos alimentaris provinents del bestiar.

Des del punt de vista occidental podem percebre un modus de viure precari i dificultós, però el cert és que, en tot moment en que interactuava amb ells, rebia a canvi salutacions i somriures.

A l’hora de fer retrats formals cal obtindre permís per part dels retratats, després, fotografiar sempre amb respecte i dignitat. En els primers moments s’acostumen a intercanviar mirades, més o menys confiades, amb la càmera, però després, van venint moments de distensió en que la persona fotografiada s’abstrau de la nostra presència com a fotògraf i ens permet captar la seva ànima.

Una visita a un poblat em va permetre aconseguir un testimoni de la personalitat dels Himbes. 

















Tècnica fotogràfica

Càmara: Olympus OMD-EM1 Mark II
Objectiu: Zuiko 40-150mm f2,8 PRO
Control manual de l'exposició.
Apertura: Entre 2,8 (fotos individuals) i 4,5 (fotos grup)
Velocitat: entre 1/60 i 1/500 en funció de la llum de l'escena
ISO: 200 i 300 en fotos exterior / 2500 i 6400 a les dues d'interior.

dimarts, 19 d’octubre de 2021

El graffiti & photo

 


La visita al festival de fotografia Inn Cadaqués també ens ofereix una passejada per admirar carrerons i racons d'aquesta bucòlica població. Com no, el graffiti hi és present, així que aprofito per captar aquestes pintades que són manifestació cultural del sentir de la gent del poble. 

No sé ben bé si perdurarà més la pintada o la fotografia! El cert és que tot és efímer i el que importa és manifestar els pensaments i sensacions que ens ocupen o preocupen en cada moment.,

Tant en el graffiti com en la foto, la comunicació visual és l'escollida per transmetre tot allò que ens identifiquen com a societat i éssers humans.











divendres, 8 d’octubre de 2021

INCADAQUÉS - What is art?





Titulo el post amb anglès perquè és l'idioma que predomina al festival INCadaqués. Aquest 10 d’octubre tanca portes la seva cinquena edició. Des del meu punt de vista, amb dues exposicions destacades, les dels fotògrafs Helmut Newton i Elliott Erwitt. A partir d’aquí també hi ha altres expressions artístiques que, sempre dins del meu criteri, mereixen valoracions molt diverses. Hi podem trobar algunes propostes interessants però també d’altres de qualitat dubtosa. El cert és que el món de l’art, i especialment el mercat de l’art, és sovint esperpèntic. Els criteris de valoració són molt subjectius i quan ja parlem d’art conceptual, es pot vendre al consumidor qualsevol cosa.

Fa poc transcendia als mitjans de comunicació la següent notícia:

L’artista danés Jens Haaning s'ha emportat ni més ni menys que 550.000 corones daneses (uns 72.000 euros) per lliurar dues teles en blanc emmarcats i qualificar-los com a art.

Haaning va rebre un encàrrec del Museu d'Art Modern Kunsten de la ciutat d'Aalborg, Dinamarca. L'artista tenia que recrear dues obres que va fer als anys 2007 i 2010, on es representaven els ingressos mitjans anuals d'un austríac i un danès. Per a això, el Museu va prestar a Haaning 84.000 dòlars en bitllets (uns 72.000 euros) perquè els inclogués dins la seva obra en forma de dos quadres plens de bitllets. L'obra estava destinada a formar part d'una exposició amb 22 peces de diversos artistes que qüestionen el paper de l'individu en el mercat laboral actual. La sorpresa per al Museu va arribar quan a va rebre les suposades obres però només va trobar en el paquet dos quadres en blanc, que l’artista va definir com a art conceptual ... Haaning va denominar a la seva peça amb el nom de “Take the money and run" i va considerar els diners rebuts consistien la remuneració per la seva obra. 


Sempre he defensat que el treball artístic ha d'estar correctament remunerat. Potser situacions com l'esmentada ajuden a fer una ferma reflexió sobre el mercat de l'art.

No diré més, la polèmica està servida!

Com sempre us deixo amb algunes fotos del meu passeig per Cadaqués.

La mirada irònica i crítica d'Elliott Erwitt  present a la Galeria Iturria.

Un retrat, d'un retrat, d'un retrat fet per Helmut Newton uns dels fotògrafs més influents del segle XX.

El fotògraf Derry Ofosu Boateng ens mostra la seva particular percepció del món en color.

Tot l'immens univers de Lei Davis es concentra en la petita galeria Beverly Fetting.

Manifestació artística de Pia Riverola al carrer.

De la sèrie "No more no less". Col·laboració entre els artistes Kensuque Koike i Thomas Sauvin treballant amb tècnica de collage fons fotogràfics amateurs.

... i així fins a 35 fotògrafs mostren la seva obra a INCadaqués. Digui el que digui la crítica, el mercat, el galerista, etc convé que el visitant es pregunti si està devant d'una obra d'art o d'una presa de pèl. Què és art i que no? Sigui com sigui la creació artística no s'ha de deixar mai de valorar.