Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NY. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NY. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de desembre del 2021

Fotògraf i narrador: l'humanisme


Per les festes nadalenques acostuma a caure algun que altre regal. Aquest any ha tingut forma de llibre, i. gràcies al pare Noel ha arribat a la meves mans un exemplar titulat "Aquel día" de Willy Ronis.

W. Ronis (1910-2009)  va ser un gran fotògraf, representant i referent del moviment humanista, a més a més d'un bon narrador.

Obro aquest post amb una de les fotos del llibre. He escollit aquesta perquè el relat que l’acompanya me’l vaig sentir molt proper, ja que, com molts altres fotògrafs, m’he trobat amb circumstàncies similars a les que descriu W. Ronis.

El text en qüestió explica les sensacions i pensaments que tenia ell a l’hora de voler aconseguir aquesta fotografia, com va ser el procés de descobrir-la, com va intuir els seus valors, l’espera que l’acompanya, com hi juga el factor sort i com arriba l’èxit. W. Ronis ens descriu un lloc i una acció que esdevé summament atractiva sota la seva mirada.

El autor ens diu: “Conservo records de totes les meves fotografies, totes elles conformen la trama de la meva vida. De vegades i amb els anys, per suposat, es piquen l’ullet entre elles”.

Si no recordo malament, ja havia publicat abans les següents fotografies al blog, però en aquesta ocasió i per motius evidents, crec que toca posar-les.

La primera correspon a una estada a Londres. Volia fotografiar Westminster des d’un punt de vista original. Un eixam de persones envoltaven l’abadia i, cosa rara a Londres, havia plogut! El reflex de l’edifici en un bassal em va deixar clar que ara allà on estava “la foto”. Tan sols calia escollir bé els paràmetres d’exposició i esperar a que passés la persona adient.


Em  trobava en una situació similar al New Museum de New York. Volia obtenir una imatge que donés idea de modernitat. Finalment vaig acabar ajupint-me per terra davant la mirada curiosa dels vianants. Sort que a NY la gent no té massa prejudicis i com a molt donava lloc a  algun que altre somriure.  


La tercera ja es a Barcelona, temps d’hivern, una fulla solitària m’atrau, especialment pel contrast de color amb el seu entorn gris i neutre, però també veig que la foto funcionarà bé amb blanc i negre. Toca fer un “clic".




Com que això va de bassals, salts i humanisme, tanco el post amb una cèlebre foto de Henri Cartier-Bresson, un altre fotògraf francès  representant d’aquest moviment que descriu la nostra existència diària de forma senzilla i sincera.

Pot semblar presuntuós barrejar les meves fotos amb les dels grans mestres. No intento emular o comparar-me a fotògrafs que tenen una dilatada i reconeguda trajectòria. Ells sempre seran els mestres i jo l'aprenent. Simplement, és que tothom que sent la fotografia com a mitjà d'expressió propi, té coses a dir.

Per cert, aprofito per fer homenatge a Sabine Weiss, que va morir aquest 28 de desembre. Ella és una altra fotògrafa humanista que ens va deixar testimoni de la societat del segle XX.







dijous, 2 de setembre del 2021

Fotografia en trànsit - Comença un viatge

Viatjar suposa trencar amb la rutina, obrir la porta a noves experiències, descobrir nous espais que renoven l'ànima i conèixer altres formes de pensar i viure. Tot això fa que s'activin els sentits i afina  la nostra mirada, que esdevé molt més receptiva i capaç. Aquests nous escenaris, que ens sedueixen i fascinen, també ens permeten afegir nous fulls al nostre diari fotogràfic.

Aquest estiu finalment he pogut realitzar un viatge desitjat des de fa temps, i això ha motivat que hagi estat força desconnectat del meu blog. He pejat un video d'uns 30 minuts de duració a facebook, però he cregut convenient, mostrar-ho poc a poc en aquest blog. Anar comentant fotos en petites dosis i per temes em sembla més enriquidor.

Primerament, consideraré les fotos que fem per anar calentant motors. És a dir, fotos que captem mentre estem a l'espera d'arribar a la nostra destinació o en trànsit. Els aeroports, avions, trens, estacions o, fins i tot del mateix cotxe que ens porta són també tema pels nostres reportatges. 

Aquí, a més d'algunes imatges del darrer viatge, he inclòs d'altres que també m'han semblat il·lustratives.

Aquesta foto em serveix per obrir un vídeo del darrer viatge.


El mitjà de transport que utilitzarem pot servir per obrir el reportatge.

Un detall de la pista i una ombra per fer una composició.

Un cop enlairats, també val una foto pel record...

...fins i tot podem deixar constància de certs detall del viatge.

Les sales d'espera...

...i detalls d'alguna estructura de l'aeroport.

 De nou esperant a la pista, aquest cop opto per captar també el paisatge.


Les vistes aèries poden arribar ser ser espectaculars. Aquí el canal del Beagle i una part de la serralada andina.

Iguazú des del cel. Aquest cop sense incloure cap element del avió.

Les zones habitades també tenen el seu atractiu.

Els aparadors de l'aeroport ens poden inspirar...

...i el trànsit de viatgers també.

Com nosaltres, alguns estan cansats però poden servir de models.

Alguns elements de l'aeroport d'Etiòpia em van sugerir tema per una novel·la negra.

Color a blanc i negre?

dimecres, 1 d’abril del 2020

No tinc temps! (La fotografia a casa)

L'expressió que serveix de títol la sentim sovint sobretot en boca de tota la gent que porta vides estressades. Avui dia aquesta "falta de temps" és moneda de canvi comú especialment en els països més desenvolupats. L'actual confinament, per la pandèmia que ens toca viure, ha suposat un canvi radical en les vides de la majoria de la població mundial. Pot ser un bon moment per meditar a on estem, cap a on anem i a on volem anar tant a nivell personal com a nivell de societat. Aprofitem-ho! 

Un mateix període de temps el podem percebre com a curt o llarg en funció de les emocions que estem vivint. La pressa, l'alegria, el dolor, la tristesa, són, entre altres, factors que ens provoquen sensació de variabilitat en el pas de les hores. Un dels aspectes que cal potenciar per gaudir positivament del nostre temps, és la nostra creativitat. 

Aquests dies circulen per les xarxes nombroses llistes de consells sobre coses a fer. Potser serà repetitiu però en faré un repàs, a mode de decàleg, dedicat als amats de la fotografia: 

1 - La lectura sempre ens pot proporcionar coneixements. Podem llegir o revisar els nostres llibres, però evidentment, a Internet trobarem, entre la brossa, molta informació interessant. Moltes biblioteques, museus i estaments culturals posen al nostre abast, especialment aquests dies, material de consulta. Nombroses iniciatives se'ns ofereixen a través de les xanxes socials. 

2 - Revisar els nostres arxius amb la vocació de crear nous projectes és molt enriquidor. Depenent de cadascú poden anar des de penjar-ho a les xarxes socials, fins a preparar futures publicacions. Fer-ho, si més no, també ens pot servir per veure els nostres errors i pensar en  el que haguéssim pogut fer per millorar algunes de les nostres fotos. 

3 - Escollir imatges per decorar la nostra llar o espais de treball. Si en tenim possibilitat, sempre és interessant fer impressions de les nostres fotos preferides. No hi ha res etern! però crec que és una acció a tenir en compte si volem preservar millor un treball fotogràfic. 

4 - Ordenar els nostres arxius ja siguin, de foto familiar o professional, digitals o analògics. Si utilitzem o hem utilitzat la fotografia clàssica, és convenient escanejar negatius. La seva digitalització ens pot permetre visualitzar aspectes que abans no havíem tingut en compte. 

5 - Revisar manuals i funcionament del nostre equip. És fonamental per treure-li un bon rendiment i millorar els nostres resultats en la fotografia. Acostumo a llegir els manuals, però rellegir-los i practicar amb la càmera després d'un temps sempre ajuda a facilitar els nostres fluxes de treball. 

6 - Buscar opcions i alternatives en l'edició de les nostres imatges. Quan hem fet una foto és perquè alguna cosa ans ha cridat l'atenció. Mirem de potenciar-ho!. 

7 - L'ordre i neteja sempre seran uns bons aliats en el rendiment del nostre equip fotogràfic. 

9 - Pels entusiastes de la fotografia clàssica sempre hi ha la possibilitat de gaudir del treball de laboratori. 

10 - Pels que són "manetes" pot ser ocasió per construir accessoris o estris que siguin útils. Poden ser estris que ens permetin modificar la llum, com reflectors, difusors i panells per tapar o crear efectes. També pot ser una bona idea fer una caixa de llum. Finalment, per als fotògrafs clàssics hi ha l'opció de fabricar una càmera estenopeica. Tota una experiència! 

Fent la comentada revisió dels meus arxius, he recopilat una sèrie de fotos fetes als carrers de New York. A més de paisatges urbans i construccions, sempre intento captar la vida al carrer. A través de les persones es manifesta el caràcter divers de la ciutat. NY és una metròpoli amb continu moviment. Hi ha aspectes de la forma de viure de la seva gent que són ben peculiars des de la mirada d'un europeu. 
Les fotografies al carrer cobren una nova dimensió i donen peu a la reflexió quan les mirem en aquests moments en que estem confinats a casa.