El Delta de l’Ebre neix de les aportacions de llims que han estat transportats durant milers d’anys pel riu. És la zona humida més gran de les terres catalanes.
Amb els seus 320 km de superfície, constitueix uns dels habitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. Aquesta zona d’alt valor paisatgístic i biològic, també està considerablement humanitzada. L’Ebre en el seu tram inferior ha estat cruïlla de civilitzacions des de l’època dels Ibers i els Romans fins l’Edat Mitjana; i un mitjà de comunicació en el transport fluvial fins ben entrat el segle XIX.
L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil però ha conformats un entorn i uns paisatges dignes de fotografiar.
Amb els seus 320 km de superfície, constitueix uns dels habitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. Aquesta zona d’alt valor paisatgístic i biològic, també està considerablement humanitzada. L’Ebre en el seu tram inferior ha estat cruïlla de civilitzacions des de l’època dels Ibers i els Romans fins l’Edat Mitjana; i un mitjà de comunicació en el transport fluvial fins ben entrat el segle XIX.
L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil però ha conformats un entorn i uns paisatges dignes de fotografiar.