BLANC i NEGRE > Neu d'un dia
Un matí quan trec el cap per la finestra després d'un son reparador, observo un paisatge emblanquinat. Inesperadament ha fet una nevada. Tot i que el dia gris i el fred no convida a sortir al carrer, no dubto en aprofitar l'ocasió que es brinda. A casa meva no és un fenomen que pugui admirar gaire sovint. Podem buscar paisatges extraordinaris en llocs llunyans i exòtics, però a la nostra terra també se'ns ofereixen ocasions per gaudir amb la mirada. Crec que les imatges evoquen aquest poema de Marc Freixes:
A la neu: A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.
La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.
Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.
A la neu: A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.
La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.
Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.