BLANC i NEGRE > Ninos
És indubtable que, encara que la fotografia s'entengui molts cops com una còpia de la realitat, el que en fem, és una representació. Normalment, intervenim ja d'inici, escollint una òptica que ens dona una perspectiva en particular i un enquadrament que limita la visió de l’entorn. Estem descontextualitzant i separant el subjecte a fotografiar de la resta i, depenent del punt de vista escollit, l'escena pot adquirir una connotació o altre. Aquesta visió transformada ens comunicarà, a posteriori, noves sensacions i sentiments.
Fa temps, donant un vol pel Delta de l'Ebre, em vaig topar amb un camp, que tenia com a espantaocells una sèrie de ninos. Tot i que era un dia alegre i assolellat, em va semblar que el tema tenia connotacions de film de terror. Al fotografiar-los ja tenia clar que els representaria en un acabat monocrom, representant aquella escena de forma que donés certa sensació d'inquietud a l'espectador.
Fa temps, donant un vol pel Delta de l'Ebre, em vaig topar amb un camp, que tenia com a espantaocells una sèrie de ninos. Tot i que era un dia alegre i assolellat, em va semblar que el tema tenia connotacions de film de terror. Al fotografiar-los ja tenia clar que els representaria en un acabat monocrom, representant aquella escena de forma que donés certa sensació d'inquietud a l'espectador.