diumenge, 2 de juliol de 2017

Manipulació d'imatges - On comença i acaba la fotografia

Realment és dificil definir on comença i on acaba la fotografia. Entre fotògrafs podem trobar posicions extremes, des de defensors a "capa i espasa" de la fotografia clàssica o "analògica", fins als que la ridiculitzen i consideren els procediments químics totalment obsolets. Els primers ens donaran arguments dient que la foto digital és una altre cosa, i que fins i tot caldria canviar-li el nom ... he sentit sovint el de "infografia". Els altres ens diran que la tecnologia ha superat els procediments químics i que aquests ja no tenen cabuda al món d'avui. Com tantes coses a la vida, més que blanc o negre, cal moure'ns ens una àmplia gama de grisos. Actualment a nivell pràctic i per a la majoria d'usos, s'imposa el digital, però no oblidem que com a fotògrafs podem utilitzar el camí oportú  per assolir el que ens convingui en cada moment. El més important és conèixer el medi i saber on volem arribar. És habitual que avui dia es critiqui l'excés de manipulació de les imatges i crec que amb raó. Però no oblidem que la fotografia sempre ha estat manipulada, reinterpretada o modificada. O és que amb la foto clàssica no s'han fet i és poden fer nombrosos retocs? Hem de tindre en compte que, sempre tenim l'opció en foto digital, de limitar-nos simplement a un "revelat" de la imatge en RAW i a una impressió de qualitat i alta conservació. Amb Photoshop podem crear una nova imatge "fotogràfica" pràcticament del no res. ¿És això fotografia?
Utilitzant Photoshop (amb el filtre "punt de fuga" i clonar), i en una poca estona, vaig aconseguir eliminar un element de l'imatge.
En foto clàssica també hi havia manipulació per millorar la foto.
Els motius polítics sempre han estat poderosos per a canviar la realitat. Amb un simple pinzell es poden fer meravelles.
L'estètica dels famosos es canvia sense cap pudor.