dissabte, 30 de setembre del 2017

El viatge fotogràfic - EEUU

Viatjar suposa fugir del que és quotidià i obrir la porta de nous indrets que, fins el  moment, ens eren desconeguts. Representa descobrir nous espais que renoven l'ànima, i  enfrontar-se a noves experiències que fan que s'activin els sentits.
Conèixer nous llocs, ajuda a afinar la nostra mirada, que esdevé molt més receptiva. Les nostres percepcions del que ens envolta són més subtils i ens permeten noves lectures.
Creuar fronteres és apropar-nos a noves finestres de contemplació que produeixen en nosaltres sensacions de renovació espiritual . Aquests nous escenaris, que ens sedueixen i fascinen, permeten afegir noves fulles al diari de l'autor.
Quan vaig visitar per darrera vegada EEUU em vaig plantejat fer un treball amb film Blanc i Negre de format 6x6 del que he anat presentant alguna cosa en aquest blog, però també vaig fer algunes fotos digitals. Portava una Nikon D300 amb objectiu 17-55 2,8 i un 70-300 4,5-5,6. Per desgràcia no ho vaig captar amb RAW, tan sols uns quants JPEG que he volgut recuperar ara que properament tindré la sort de visitar NY.
Un paisatge de pel·lícula.
Composició arquitectònica a las Vegas

Un retrat molt americà.

Ambients bucòlics a Idaho.

Natrura espectacular a Yellowstone

Fotografia de fauna salvatge a Wyoming.

Recordant les pel·licules del Oeste a Monument Valley

Recorregut fotogràfic per Antelope Canyon.

Seguint la ruta 66

Ciutats que s'apropen al cel.

dijous, 21 de setembre del 2017

Foto actualitat a Catalunya - The vote in Catalonia


La fotografia té que estar present quan hi ha fets excepcionals. Cada imatge és una finestra que s'obre al món i és important donar-les a conèixer a través del mitjans que disposem.
El peu de foto, si és el cas, ha de millorar el que ja descriu la imatge. Ens ha de dir alguna cosa més. Un comentari per les fotos que us mostro pot ser:
 "Quan un Estat, fa ús partidari del poder, la força, la informació, la llei, i  es nega sistemàticament a dialogar, no pot crear més que conflicte i enfrontament. Els nacionalismes exacerbats, els radicalismes religiosos, marcar diferències per motius de llengua, raça, o sexe, a tot arreu, no són més que font de problemes socials. Segur que no és fàcil! Però ens calen sistemes de poder que siguin socialment justos i governants que siguin capaços de porta-ho a terme. Cal que tinguin mires àmplies, escoltin, respectin i no ignorin les veus de tota la gent, siguin majoria o minoria. Un dirigent no pot caure en la mentida, l'engany i l'abús d'autoritat per preservar-se en el poder. Emparats amb una dubtable "justa democràcia" s'atrinxeren en discursos i idees  partidistes que no ens aporten solucions. Com més concentrat està el poder més injustícies es generen".
No sé si és cert o no, però he sentit que hi ha una dita que s'atribueix a Albert Einstein quan argumentava sobre si l'Univers és o no infinit: "El que si sé, és que si hi ha alguna cosa infinita és l'estupidesa humana". Cal respecte i llibertat!
El dilema és redueix a "ser o no ser". Això passava ahir a Catalunya...











divendres, 15 de setembre del 2017

La fotografia de reportatge: Diada Catalunya 2017

Una de les finalitats de la fotografia de reportatge és informar dels fets. Independentment de la feina de fotoperiodistes i altres professionals dels mtjans de comunicació, el ciutadà de "a peu", també pot fer la seva petita aportació a divulgar notícies. Avui dia quasi tots portem dispositius per captar la imatge. Segurament, a nivell personal, no podrem fer una gran cobertura dels fets, però, dintre les nostres possibilitats, cal no perdre l'ocasió  de documentar un esdeveniment d'importància del nostre entorn. Sempre és interessant preservar-ne el record.
Potser perquè vinc del temps del "analògic", no sóc dels que acostumen a fer gran quantitat de fotos. Aquest dia em vaig limitar a una petita zona de Barcelona (Bruc/Aragó) i en total en vaig fer unes 40. Les he reduït a unes poques que crec suficients per descriure la situació viscuda de forma objectiva...


















dijous, 14 de setembre del 2017

Fotografia i cinema


La fotografia i els fotògrafs són un tema recurrent en el cinema. De fet aquestes dues arts visuals sempre han anat de la mà. En aquest sentit hi ha nombrosos títols imprescindibles. No  és la meva intenció fer-ne ara una llista. Us sugereixo aquest enllaç: www.xataka.com/fotografia-y-video/29-peliculas-y-documentales-con-de-y-para-fotografos

Unes  quantes d'aquestes pel·lícules  introdueixen la figura del fotògraf en un relat de ficció, altres recreen una història basada en un personatge real, i finalment, hi ha les de caràcter documental.

Ahir dintre del Festival de Cinema Jueu i, amb la col·laboració de Fotocolectania, es va projectar a la Filmoteca de Catalunya: "Koudeldka fotografuje Svatou zemi" (Koudelka fotografiant en terra sagrada) del director Gilad Baram. Com a presentació del film, i per situar-nos en la persona d'aquest ja mític  fotògraf del segle XX, Manuel Úbeda ens va fer una excel·lent explicació plagada d'anècdotes. La que ens toca més d'a prop, és aquella que va ocòrrer en una de les edicions de la Primavera Fotogràfica de Catalunya,  en que Koudelka era un dels principals convidats. Com a tal, se li va proporcionar habitació al Hotel Arts, ell va comentar que estava molt agraït, però que li suposava massa luxe, així que segurament aniria a dormir a la sorra de la platja. Es veu que així ho va fer. Això ja ens diu molt de la manera de pensar d'aquest autor.
Després, vam gaudir de la projecció del documental que ens mostra el treball que Koudelka va realitzar en la zona del mur construït per Israel a Cisjordània. Gilad Baram ho fa de manera que reflexa magistralment el caràcter i la forma de mirar del fotògraf, així com les peculiaritats del conflicte territorial del lloc en qüestió. No us el perdeu!

I un apunt, cal recordar que podem veure a la seu de Fotocolectania l'exposició "Weegee by Weegee". El personatge del fotògraf-reporter va està interpretat de Joe Pesci en la pel·licula "The public Eye" (1992).

dilluns, 11 de setembre del 2017

Diada 11-09-2017

Fa uns dies vaig visitar Les Rambles de Barcelona i, amb la intenció de crear una imatge nova i original, vaig fer vàries fotos de les flors depositades com a record del recent atemptat. Avui pot ser un bon dia per fer un homenatge fotogràfic de tot plegat.

divendres, 8 de setembre del 2017

Fotografia i Pintura VI - Pintura Metafísica


Recentment he visitat, a Caixafòrum Barcelona, l'exposició que ofereix un viatge per l'obra de Giorgio de Chirico. Aquest autor va revolucionar l'art del segle XX. Els seus quadres fan constant referència al somni, al record, al subconscient i a l'inconscient. En ells el pintor ens transporta al seu interior, i ho fa visitant diversos indrets plens de màgia i misteri. Les ciutats, habitacions i personatges que representa, ens endinsen en un món metafísic, que ens dóna una visió de l'eternitat.


En fotografia també ens és possible buscar aquesta forma d'expressió. Avui dia, amb Photoshop i altres programes d'edició,  podem aconseguir fàcilment combinar imatge digital, però la possibilitat de manipular i combinar foto ja fa molt temps que és viable. Exposicions múltiples i collage són corrents en la  hisòria de la fotografia.


Utilitzo generalment el Photoshop i Adobe Camera Raw per revelar els "negatius digitals" i no acostumo a fer manipulacions dels elements de la imatge inicial, però, de tant en tant, m'imposo algun exercici per refrescar tècniques d'edició. En aquesta ocasió, vaig intentar acostar-me a aquesta "Pintura Metafísica".
 
Es pot passar una estona divertida muntant imatges amb Photoshop!


Visió metafísica de Nova York, 1975. G. de Chirico.
 
Autoretrat amb pluma de paó i metrònom, 1930. Man Ray.


Gran trofeu misteriós, 1973. G. de Chirico.
 
Collage fotogràfic de Man Ray


Trobador, 1972 (signat 1938).G. de Chirico
 
Fotomuntatge del fotògraf Raoul Hausmann

Les Muses inquietats, 1947 (signat 1925). G. de Chirico
 
Il·lustració de la revista Dada

L'aniversari del príncep. 1973. G. de Chirico


diumenge, 3 de setembre del 2017

Paisatges de Catalunya VII: La Carretera de les Aigües - Barcelona


En aquest blog he anat parlant de diferents indrets de Catalunya que he visitat i considero interessants fotogràficament parlant, encara que, tot s'ha de dir, un bon fotògraf ha de saber treure'n profit de tot moment i situació.
Habitualment sentim més atracció pels llocs que ens són desconeguts. La novetat és un valor afegit que fa aguditzar el pensament i la vista. Però aquest cop he escollit documentar una zona propera: "La Carretera de les Aigües". Durant un parell d'hores, vaig poder gaudir d'aquest camí de passeig que ens ofereix esplèndides vistes de Barcelona. Inicialment, era un antic conducte de distribució d'aigües a la ciutat.  Desprès va ser reconvertit en lloc de lleure. En ple Parc Natural de la Serra de Collserola, aquesta pista de terra d'uns 10 Km, és majoritàriament utilitzada per corredors i ciclistes. Els fotògrafs però, també hi podem trobar el nostre raconet.
He aprofitat el reportatge per provar diversos sistemes de revelat digital, utilitzant ACR, Photoshop i Nik software.