He volgut fer
una segona part en el meu comentari al blog sobre el "New York City
Subway", perquè hi ha un altre aspecte que mereix especial atenció. En la
primera part es feia èmfasi en aquest mitjà de transport com a motiu
d'inspiració per a pintors i fotògrafs. En aquesta segona part us parlaré de l'aspecte més humà tal i com jo el vaig percebre. Crec que New York és una ciutat
on els valors de la societat americana es manifesten de forma especial. Els
fotògrafs citats en l'escrit anterior (Davidson, Spiller i Kubrick) ens mostren
una visió dura, fins i tot violenta de la ciutat. Penso que actualment això ha
canviat, està clar que amb excepcions, com a tot arreu, però NY té una cara
amable, la de la gent que lluita cada dia per al seu benestar, la seva família
i el bé comú.
En les grans
urbs es tendeix a minimitzar o eliminar la individualitat. Hi ha una certa
invisibilitat de la persona que queda eclipsada entre la multitud. Però, si a NY
això també passa, no és tan evident. En ella es concentra un gran nombre de
població diversa, amb una important varietat ètnica i cultural. Em va semblar
que hi funciona molt bé allò que diu:"Viu i deixa viure". Crec que a
NY pots anar com vulguis, quan vulguis i on vulguis, sense massa complexos.
Serà allò que... si en un grup quasi tothom destaca per algunes particularitats,
aconseguim que tothom passi desapercebut? Vaig entreveure una societat competitiva i lluitadora, però, on importen especialment determinats
valors. Són gent respectuosa, amants de les seves costums, idees i manera de
viure. Defensen la seva individualitat, privacitat i família. Estan
orgullosos de ser com són.
Aquestes
peculiaritats que comento es manifesten clarament al "train" (tal com
ells anomenen el metro). Les aglomeracions humanes que es produeixen en vagons,
passadissos i estacions, són representació d'aquesta forma de ser Nord-americana.
Les fotos es van captar amb una Olympus OMD-M5 Mark II i el Zuiko 12-40 f2,8 Pro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada