dilluns, 20 d’agost del 2018

Shomei Tomatsu a Barcelona

Podem conèixer l'obra de Shomei Tomatsu visitant l'exposició que la Fundació Mapfre ens mostra a la seva seu de Barcelona fins el 16 de Setembre. Aquest fotògraf japonès ha estat un cronista de la vida al seu país. Crec que ho ha aconseguit gràcies a dues qualitats. Primera la constància, ja que durant molts anys ha persistit en captar imatges del seu entorn. Segona, ser molt polifacètic, ja que té una gran capacitat per abordar temes molt diversos i de forma variada. El fotògraf ens dedica una mirada tant al temps de guerra, com el de post-guerra, als conflictes socials del seu país, a les seves tradicions i a la natura. Pot abordar un tema de forma directa o de manera abstracta, en blanc i negre o en color. Però el més important, és capaç de mantenir un punt de vista molt personal, fugint del reportatge convencional.  Tot plegat fa que tingui un treball amb enquadraments i perspectives poc habituals però consistent.
Com que no vaig poder fer fotos en l'exposició, se m'ha acudit fer una manipulació per il·lustrar el comentari: un joc visual a partir del personatge d'una de les seves fotos "Sang i roses, Akaji Maro, ballarí de Buto, Shinjuku, Tòquio 1969". La duplicitat fa que veiem al model com un hèrcules de dos caps. La fotografia és màgica i pot mostrar o canviar el sentit de les coses. 

dimecres, 15 d’agost del 2018

Festival d'Arles 2018 - LES RENCONTRES DE LA PHOTOGTAPHIE.

Tot i que vaig visitar el festival d'Arles ja fa quasi un mes, no havia fet cap comentari al respecte. Un any més tenim l'oportunitat de visitar-lo, gaudir d'una veritable concentració de mostres d'art i fer-nos una idea de com està evolucionant en l'actualitat la fotografia d'autor.
Arles és una ciutat a la que, sens dubte, el festival ha donat vida. Cada any  milers de fotògrafs i amants de la fotografia  hi tenen un punt de reunió. En aquesta 49ena edició hi trobem molt més que fotografia, donant  en alguns casos una veritable importància a la instal·lació. Sembla que el plat fort són les més de 40 exposicions a visitar fins el 23 de setembre, però el fotollibre també hi és present. El podem trobar en diversos punts de la ciutat on hi té un merescut reconeixement. Finalment cal comentar  que s'hi fan nombroses activitats entorn a la fotografia. Aquestes són diverses: tallers, projeccions, presentacions editorials,etc.
No faré una anàlisi exhaustiva del festival, sinó que em limitaré a mostrar-ne un recorregut amb imatges d'alguns dels moments que a mi em van cridar l'atenció. La visita va durar tres dies, que crec que és el mínim necessari per poder veure-ho adequadament i conèixer una mica la ciutat.
En podeu trobar més informació a https://www.rencontres-arles.com/en

Les primeres exposicions no m'acaben de fer el pes i busco alguna foto de presentació en els aparadors de la ciutat. Per exemple,"Rédemption" de Laura Henno, que entra dintre de la foto de reportatge però amb imatges anodines, o "The whiteness of the wale" entra dintre la foto conceptual i per entendre-la, cal que t'expliquin bé el concepte, en ella Paul Graham utilitza els formats supergrans per donar importància a l'obra.

A Arles també hi trobem algunes galeries que aprofiten el festival per captar més públic per al seu producte. Així ho fa la Galerie HI HO, on Guy Monnet mostra un reportatge "Cris dans la nuit", unes imatges que si les veiéssim a la mateixa mida que les de Graham segur que trobaríem encara més impactant. Sembla que la mida importa. 

"The hobbysrt - looking for passion" és un muntatge que vaig trobar interessant. Ens ensenya què passa quan els fotògrafs incorporen el seu hobby a la fotografia. Aquí podem veure el "Bodybuilder" de Eckhard Schaar.

Com podria ser en aquesta situació, de vegades, els espectadors ens hi podem veure retratats.

A l'Espace Van Gogh es projecta un documental sobre Robert Frank i també hi ha fotos històriques, algunes inèdites, de Raymon Depardon. Quan passejo pel lloc no puc evitar una influència impressionista.

A "The last testament", Jonas Bendiksen fa un recorregut entre els qui diuen ser el nou Messies.

Sales i més sales que vaig visitant tot i que fa una calor considerable. A moltes exposicions m'agradaria dedicar-hi més temps però la temperatura dels locals fa que la visita sigui més curta. 

Per mi una de les exposicions estrella del festival, "Being human" ens mostra el treball de l'artista americà William Wegman. que re-visita la història de l'art amb agut sentit de l'humor, gran professionalitat i coneixement del medi.

Sempre he trobat curiós i contradictori que hi hagi exposicions  de fotografia en que no deixen fotografiar. Per sort a Arles no és així i aquí hi havia una altra espectadora que buscava el seu punt de vista.

"VR Arles Festival" fa una immersió en les realitats virtuals. El dia que la vaig visitar no hi havia una excessiva afluència de públic però els temps d'espera eren considerables.

Moltes de les exposicions es basen en instal·lacions on la fotografia intervé de forma diversa. Aquesta recrea la mítica foto que el 8 de juny de 1972 va fer Nick Hut a la guerra del Vietnam. 

Vaig arribar a veure gairebé totes les exposicions, però s'ha de reconèixer que es pot fer difícil assimilar tanta informació. Aquesta espectadora es pren un respir entre foto i foto.

"Gaza to America, home away from home" ens acosta a Gaza a través de la vida dels seus exiliats a EEUU.  Ens explica una experiència personal i ens pot fet reflexionar sobre com és la vida dels exiliats, però a nivell fotogràfic podria ser molt millor.

Hi ha treballs que es poden entendre un cop ens han fet el corresponent discurs, però que a nivell d'estètica ens aporten poc.

Olympus va donar carta blanca a Todd Hido per realitzar el seu treball "La lumière sombre". Va ser agradable trobar-se amb unes fotografies on l'autor explora el domini de la llum i el color dels pintors clàssics, i demostra ser capaç de transportar-ho al paper fotogràfic.

Fins i tot al carrer ens persegueix la fotografia.

En l'exposició "Espai Públic" podem veure com és la vida de dos barris mítics de dos ciutats emblemàtiques com són Pigalle i el Barri Chino. Paris i Barcelona queden retratades amb 20 anys de distància per Jane Evelyn Atwood i Joan Colom. 

Una foto que serveix de referència per les moltes exposicions que no anomeno. De les que queden pendents, n'hi ha algunes de molt interessants i d'altres, des del meu punt de vista, més mediocres. Comentar-les totes sobrepassa la finalitat del blog. 

Aprofito entre exposició i exposició per buscar aquells moments curiosos que són dignes de captar amb la càmera.
També hi ha exposicions que volen posar en valor autors novells o menys coneguts. Es busquen els talents del demà.  Aquesta era una més que traspassa fronteres i es converteix en instal·lació amb visió cap el espai.

Quam arribo al Parc des Ateliers, hi trobo una concentració de les millors exposicions del festival. La fundació Luma treballa com a activador artístic, cultural, social i econòmic d'Arles i la seva regió.

Un reportatge de Lyli Gavin en 8 setmanes de filmació de la pel·lícula "À la porte de l’éternité".

Una de les exposicions estrella és la de Gilbert & George.
"The great exhibition, 1971-2016" és la major retrospectiva que s'ha realitzat d'aquests autors. Reuneix totes les seves obres  més representatives.

Segons Gilbert & George, els seus murals són una mirada cap al món actual i del futur.

A Arles  s'hi fan nombroses projeccions, en aquest cas, és tracta del reportatge que va fer Ann Ray en l'any 1996, sobre la persona de Lee McQueen que havia estat  el director de Givenchy, i un dissenyador d'excepció.

Aquestes fotos de Ann Ray ens demostren que si hi ha un bon fotògraf darrere un  reportatge, el resultat final pot ser excel·lent.

La fotografia: composició i llum per crear una imatge!
El "PIXEL FOREST, 2016" de Pipilotti Rist ens transporta a una altra dimensió.

Una altrea de les exposicions ben presentades és "The Train".   Fa un recorregut per  diferents punts de vista  sobre el que va ser un  darrer homenatge al president Robert F. Kennedy.
Un espectador de "The Train" segueix una de les projeccions.
Paul Fusco, Rein Jelle Terpstra i Philipe Parreno utilitzen fotografia amateur per fer la seva instal·lació artística.
Són 841 imatges projectades en 492 segons, ens fan un retrat del món des del punt de vista de Arthur Jafa. 
Es titula "APEX, 2013".
Luma Foundation continua treballant perquè Arles sigui un lloc de referència per a la cultura.

En resum, tot i que hi ha exposicions de variada qualitat Arles, un any més, no ens deixa indiferents.









dimecres, 1 d’agost del 2018

La perifèria


La perifèria de la ciutat és una zona amb ràpida mutació. Aquest territori en transformació que rodeja la gran ciutat va perdent identitat a mesura que aquesta creix. La substitució de la zona rural o natural per noves estructures que la conformen és un procés comparable a la pubertat, aquest curt temps de la vida en que un deixa de ser nen però encara no és un home. L'existència d'aquests paisatges tan canviants fa que la perifèria sigui un lloc especialment interessant des del punt de vista fotogràfic.
Aquí algunes fotos que vaig fer farà uns 20 anys. Estan realitzades amb una càmera de 6x7 i pel·lícula Kodak TMAX 100.
Actualment aquests indrets situats als afores de Barcelona ja han sofert un canvi radical.