Podem conèixer l'obra de Shomei Tomatsu visitant l'exposició que la Fundació Mapfre ens mostra a la seva seu de Barcelona fins el 16 de Setembre. Aquest fotògraf japonès ha estat un cronista de la vida al seu país. Crec que ho ha aconseguit gràcies a dues qualitats. Primera la constància, ja que durant molts anys ha persistit en captar imatges del seu entorn. Segona, ser molt polifacètic, ja que té una gran capacitat per abordar temes molt diversos i de forma variada. El fotògraf ens dedica una mirada tant al temps de guerra, com el de post-guerra, als conflictes socials del seu país, a les seves tradicions i a la natura. Pot abordar un tema de forma directa o de manera abstracta, en blanc i negre o en color. Però el més important, és capaç de mantenir un punt de vista molt personal, fugint del reportatge convencional. Tot plegat fa que tingui un treball amb enquadraments i perspectives poc habituals però consistent.
Com que no vaig poder fer fotos en l'exposició, se m'ha acudit fer una manipulació per il·lustrar el comentari: un joc visual a partir del personatge d'una de les seves fotos "Sang i roses, Akaji Maro, ballarí de Buto, Shinjuku, Tòquio 1969". La duplicitat fa que veiem al model com un hèrcules de dos caps. La fotografia és màgica i pot mostrar o canviar el sentit de les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada