dijous, 25 d’abril del 2019

Homenatge a Notre-Dame


Com no!, cada cop que he visitat París he volgut fer alguna foto de la catedral de Notre-Dame. Ja sigui vist des de l'exterior, integrat dins del paisatge urbà de la ciutat, o bé, des de l'interior, és indubtable que el monument té i ha tingut sempre un gran atractiu. Malauradament, recentment ha estat motiu d'una tràgica notícia. Primer portada de diaris i altres mitjans de comunicació, després el temps  fa que la notícia quedi en segon terme. La fotografia sempre m'ha traspassat aquesta  sensació que no hi ha res inamovible, però quan passen coses com aquesta se'm fa més evident. Les coses canvien més ràpidament  del que en principi podem imaginar, i val la pena recórrer al document fotogràfic per  recordar allò que era i ja no és.
Espero que la reconstrucció sigui feta amb seny i bon criteri, i que d'aquí uns anys puguem gaudir d'aquesta magnífica catedral renovada.
Els dos darrers cops que vaig fotografiar la Ciutat de la Llum vaig utilitzar càmera de format mig i pel·lícula en blanc i negre. 











divendres, 19 d’abril del 2019

Fotografiant un concert - L'Ùltim Indi



Fa pocs dies vaig anar a veure la presentació del primer disc de l'Ùltim Indi, tot i que tenia una entrada de seient i sabia que no gaudiria de la llibertat de mourem per la sala, no vaig dubtar en demanar permís per poder fer algunes fotos. Encara que no és habitual poder fotografiar en espectacles, aquí sí va ser possible, la condició era que tenia que ser sense flash. 
Aquest cop vaig usar el meu equip Olympus en lloc del Nikon "full frame" per diversos motius. Sabia que en passar a un sensor més petit (micro 4/3) hi ha més soroll a isos alts, també que el rang dinàmic no és tan favorable. Però una càmera més petita, discreta i silenciosa, era per a mi, la millor opció per fer fotos des de la meva localitat sense molestar al públic proper. Disposava de dos òptiques prou lluminoses i versàtils com per afrontar la situació: els Zuiko 12-40 f2,8 PRO i el 40-150 f2,8 PRO. Disparo foto a foto però amb la modalitat "silenci"(obturador electrònic), en RAW (per tindre més marge a l'editar posteriorment), un sol punt d'enfocament i fotometria matricial o ponderada al centre, ja que hi ha condicions molt canviats de llum. Per aquest motiu també acostumo a utilitzar la prioritat d'obertura (S), assignant una velocitat que em permeti aturar el moviment. És molt convenient també l'ISO automàtic, personalitzant prèviament els valors màxims i mínims. 
L'avantatge de les "mirror less" com l' OMD-M1 MarkII és que pots pre-visualitzar directament la imatge pel visor, encara que recomano sempre comprovar l'histograma. Les compensacions d'exposició són molt ràpides a través de la rodeta designada per aquesta funció i permeten fàcilment decidir si volem exposar afavorint llums o ombres. Tot i que considero que en cada ocasió convé utilitzar el balanç de blancs adient, en aquest cas vaig posar l'automàtic, ja que els color de les llums canvien constantment i de forma molt ràpida. 
Cal també comentar que l'excel·lent estabilització que porta aquesta càmera ens ajuda notablement, especialment amb el tele.
En definitiva un tema divertit i interessant de treballar...

Els zooms ens permeten combinar imatges més generals... 

...amb altres més particulars.

Podem incloure els focus a l'enquadrament.

I donar llicència al blanc i negre

No deixar d'estar atents a moments destacats.

Buscar detalls d'un component en particular...

...i del grup.

El canvi d'escenari també ofereix possibilitats.

Combinar enquadrament verticals...

...amb horitzontals.

Aprofitar les grans obertures a favor nostre fent desenfocament selectiu.

El contrallum és una bona opció.

No portava un super-angular però tallant pel lloc adequat vaig poder fer una panoràmica amb dues fotos. 





dimecres, 10 d’abril del 2019

Fotografiar i documentar una espècie animal.

Observar i fotografiar animals salvatges té quelcom d'apassionant. Si som aficionats a la fotografia de fauna segurament acabarem adquirint un tele de focal llarga per poder captar imatges molt ampliades. Tot i que sempre és interessant aconseguir fotos properes que ens permetin identificar una espècie i veure'n els detalls, també és convenient pensar amb el que podem aconseguir amb les altres òptiques del nostre equip. Un paisatge on es veu el seu hàbitat o bé, fotos més generals on podem il·lustrar el seu comportament, són també imprescindibles. Fins i tot val la pena donar-nos llicències más "artístiques" i, buscar variacions en la composició, fugint de situar sempre al subjecte en el centre de la imatge.
Recentment vaig tornar a visitar l'estany d'Ivars. Un matí fred i boirós no em va impedir gaudir de l'observació d'un grup d'Ànecs cullerot (Anas clypeata).
Fotos realitzades amb Olympus OMD-M1 MarkII i òptiques zuiko PRO (12-40 i 40-150)








  


dilluns, 8 d’abril del 2019

Bernice Abbott and NY

La percepció de com passa el temps és variable i la nostra ment ens pot enganyar fàcilment. A qui no se li ha fet llarga una estona d'impacient espera? O a l'inrevés, no creiem que un dia enfeinat o divertit ha estat molt curt? Doncs si teniu la sensació d'aquests canvis de percepció del temps, us aconsellaré que aneu a veure les "modernes" fotos de Bernice Abbott i en tindreu una altra. Feu una visita reposada i veureu que amb cent anys les coses tampoc han canviat tant.
Quan va arribar a New York l'any 1918, aquesta fotògrafa va quedar fascinada per la ciutat i la seva modernitat. Va saber captar una sèrie d'imatges que podrien ser perfectament actuals. Tan sols alguns detalls ens revelen la seva veritable edat. 
Anteriorment Abbott havia estat residint i treballant a Paris on va descobrir la mirada d'Eugène Atget, aquesta tindria una important influència en la seva obra. A més dels retrats de NY city, hi podem veure altres imatges que fan de l'exposició una d'aquestes que no ens podem perdre. La mostra està a la Fundació Mapfre de Barcelona fins el 19 de Maig.
Quan vaig visitar NY, tot i que, com és de suposar, ja havia vist la ciutat a través de TV, cinema i llibres i revistes il·lustrades, també em vaig quedar impressionat i sorprès. Viure la ciutat "in situ" té quelcom d'especial!
Acompanyo aquest breu comentari amb fotografies del meu viatge que he tractat en blanc i negre com homenatge a la fotògrafa. 










dissabte, 6 d’abril del 2019

Cualladó essencial


Aquest és el títol que té la mostra fotogràfica que podem veure fins el 30 de juny a La Pedrera. Sempre m'ha sorprès l'obra de Cualladó per la seva personalitat, originalitat i frescor.  
Crec que avui dia la fotografia, al menys el que entenem com a foto d'autor, es reforça cada cop més amb un complicat discurs que acompanya les imatges. Sovint aquestes tenen un escàs contingut estètic. Em dona la sensació que cada cop ens volen vendre més fum. Personalment trobo a faltar fotògrafs com Cualladó que és definia com "amateur" i autodidacta, però  treballava com el millor. Ell fotografiava  escenes properes i quotidianes amb una tendresa i poesia excepcionals. En les seves imatges es manifesta una mirada intel·ligent al món que l'envolta, una personalitat dotada de gran humanitat, algú que coneix molt bé el que pot fer amb la càmera i que sap perfectament allò que és essencial a la vida.
Per cert que Cualladó té fotos d'algunes de les exposicions que visitava,  així que li faré honors amb algunes que he fet a la seva.