dimecres, 29 de juliol de 2020

Tercera part - El paisatge imaginat


Potser aquesta tercera part té molt a veure amb la segona, ja que no deixem de recrear-nos amb nous paisatges, però es tracta d'anar una mica més enllà buscant un canvi estètic i una nova realitat que expliqui quelcom més que una sola de les imatges del paisatge original.
En aquesta primera foto, podem veure diverses instantànies que vaig fer l'any 2013 en una visita al museu Guggenheim de Los Angeles. Potser cadascuna d'elles per separat té el seu atractiu, però vaig pensar que ajuntar-les buscant geometries coincidents, em proporcionaria una nova sensació d'espai. Em va donar per imaginar una ciutat i un ambient futurista a partir de vistes parcials de l'exterior del museu. Les fotos es van fer amb negatiu BN i una Hasselblad 501CM.

Altres exemples de paisatges recreats són:


També a Antelope Canyon (Arizona - USA) vaig seguir el preceptes anteriors. Volia donar una nova dimensió panoràmica a aquest indret tan visitat i fotografiat.
Al 2006 al port de Cullen (Escòcia),. Podem pensar en ampliar l'espai canviant de punt de vista i buscant punt i formes coincidents entre les diferents imatges. Càmera Pentax 6x7 i negatiu 100 ISO.

Continuem viatjant per llocs imaginats...


El primer que pensem avui dia  quan volem captar una successió de moviment és en la motorització de la càmera.  En el muntatge anterior es van utilitzar diverses fotos úniques de diverses corregudes i salts del meu fill. Si no recordo malament l'escena era a la platja de Sant Pere Pescador (Girona), potser a l'any 1990. La idea era aconseguir, aprofitant la llum i el paisatge uniforme, recrear un sol i llarg salt davant del mar. Potser una escena dedicada a aquells valents que no tenen por de saltar  i superar els obstacles que trobem en el curs de la nostra vida o bé també podria ser un homenatge al gran mestre Henri Cartier-Bresson i el seu "instant decisiu". 
Estan fetes amb una Nikon FM2 i òptica fixa nikkor AI de 105mm f2,5.
 

Generalment, m'agrada treballar amb una llum que proporcioni una gama tonal amplia i una bona gradació en ombres, però de vegades no podem triar i ens toca jugar amb la llum que hi ha. Així va ser un dia de gener del 2012. El sol brillant i intens provocava ombres dures en els murs de l'antiga caserna de carrabiners de la Platja del Prat del Llobregat. Totes les imatges  que anava fent em semblaven similars. Va ser revisant els negatius que se'm va acudir girar-ne un per fer coincidir les línies recreant una forma del que seria una part de la seva arquitectura. El resultat si més no em va semblar interessant.


Finalment, jugar amb la forma i la línia entre el gratacels de San Francisco (EEUU - 2013) em va sevir per aconseguir diversos muntatges d'estructures i dimensions impossibles. 
 
És evident que amb tècniques digitals es facilita aquest tipus de treball, però utilitzant la fotografia química clàssica i una mica d'imaginació també podem obtenir un resultats curiosos i originals.
En fotografia també cal fer volar la imaginació!


dissabte, 25 de juliol de 2020

Segona part - El paisatge reconstruït

Continuo l'entrada anterior al blog fent un pas més enllà. Fracturar el paisatge ens dona l'oportunitat de tenir-ne una visió particular i comentava la possibilitat de muntar panorames a partir de diverses imatges individuals.
La meva intenció en aquesta "segona part" és fer una nova proposta a l'hora de fraccionar l'espai. L'anomeno "el paisatge reconstruït",  ja que la pretensió és modificar-ne el contingut real i crear nous escenaris. A partir de diverses fotografies confeccionem unes noves imatges que fan ús de la uniformitat de l'entorn i de certes coincidències. Utilitzarem la fotografia com engany, com si fos un truc de màgia que ens fa veure una altra realitat que és inexistent.
Per entendre-ho millor mostraré dos díptics  muntats a partir de tres fotos escollides entre unes quantes fetes a Carnac (França). En aquest indret podem trobar uns 3.000 menhirs, molts d'ells en alineacions da fins a 1 Km.  Les més anomenades són Menec, Kerlescan i Kermario. Se'ls atribueix una antiguitat d'entre 4.500 i 6.500 anys, és a dir són del Neolític i hi ha moltes i curioses teories sobre el seu origen. Les més fonamentades són las de tipus arqueoastronòmic. Voilà!



Veureu que a la dreta conservo la mateixa foto, mentre que a l'esquerra estic incorporant altres diferents del mateix entorn. La vista ens enganya, donant en cada díptic la sensació que ens trobem davant un panorama únic. En la confecció d'aquests díptics no hi ha manipulació digital. Tot és redueix al revelat. Són imatges muntades a partir de negatius Kodak TMAX 100 de 6x7. 

Altres exemples de paisatges reconstruïts que he fer recentment són:

Ría de San Vicente de la Barquera (Cantabria) -  2020

Vall d'Aspe (França) 2020

Collserola - 2020

La Palma -2019

A la següent entrega parlarem del paisatge imaginat...continuarà.






divendres, 24 de juliol de 2020

Primera part - El paisatge fragmentat.

Després d'un mes i mig desconnectat del blog torno a les meves "reflexions fotogràfiques"!. 

És habitual en la pràctica fotogràfica treballar en format panoràmic. Avui dia, gaudim de la possibilitat de muntar un panorama a través de vàries imatges digitalitzades. Diversos softwares o, fins i tot els mateixos firmwares de la càmera les acoblen buscant els píxels coincidents.

Com que jo vinc de la foto clàssica, m'agrada rememorar els recursos que utilitzaven amb ella. Res de nou, ja en el 1843 Joseph Punchberger va construir una càmera que produïa un daguerreotip amb una amplada de 61 cm. El daguerreotip no deixava de ser un procés car i poc habitual. Amb la placa humida, el procediment de captar vàries fotos per muntar una panoràmica es va fer més habitual. Serveix d'exemple el fotògraf  George Barnard que va fer nombroses panoràmiques durant la Guerra Civil Americana (1860). A partir del 1888 es comercialitzen ja uns quants models de càmera panoràmica. Després, nombrosos fotògrafs han utilitzat diverses variants.

Per aconseguir una vista extensa i apaïsada de l'entorn sovint utilitzo el recurs de muntar diverses fotos de forma consecutiva.

El paisatge l'he treballat principalment en format 6x7 o 6x6 i amb un número limitat d'òptiques. Habitualment l'equivalent a un angular moderat i un normal. Un exemple del que estic explicant són els següents muntatges a partir de diferents negatius:

 

Port de Barcelona - 1999

Highlands (Scotland) - 2006
Reykjavic (Iceland)- 2009

Aiguille Verte i els Dru (Alps) - 2010


Salines de Tràpani (Sicilia) - 2011


Ireland - 2012

Bardenas Reales de Navarra - 2012

Paris - 2013


Yosemite National Park -2013


Aquesta opció  ja no és tan utilitzada avui dia, ja que la tecnologia digital ens permet reconstruir panoràmiques d'una sola imatge amb més  o menys facilitat. Però per a mi encara té la seva vigència. Entenc que té una estètica pròpia i molt particular que el fa especialment atractiu.

Amb el temps he anat experimentant amb variants i alternatives d'aquesta forma de treballar, però això, com passa en les bones sèries televisives, queda pel següent capítol.