dimecres, 29 de juliol del 2020

Tercera part - El paisatge imaginat


Potser aquesta tercera part té molt a veure amb la segona, ja que no deixem de recrear-nos amb nous paisatges, però es tracta d'anar una mica més enllà buscant un canvi estètic i una nova realitat que expliqui quelcom més que una sola de les imatges del paisatge original.
En aquesta primera foto, podem veure diverses instantànies que vaig fer l'any 2013 en una visita al museu Guggenheim de Los Angeles. Potser cadascuna d'elles per separat té el seu atractiu, però vaig pensar que ajuntar-les buscant geometries coincidents, em proporcionaria una nova sensació d'espai. Em va donar per imaginar una ciutat i un ambient futurista a partir de vistes parcials de l'exterior del museu. Les fotos es van fer amb negatiu BN i una Hasselblad 501CM.

Altres exemples de paisatges recreats són:


També a Antelope Canyon (Arizona - USA) vaig seguir el preceptes anteriors. Volia donar una nova dimensió panoràmica a aquest indret tan visitat i fotografiat.
Al 2006 al port de Cullen (Escòcia),. Podem pensar en ampliar l'espai canviant de punt de vista i buscant punt i formes coincidents entre les diferents imatges. Càmera Pentax 6x7 i negatiu 100 ISO.

Continuem viatjant per llocs imaginats...


El primer que pensem avui dia  quan volem captar una successió de moviment és en la motorització de la càmera.  En el muntatge anterior es van utilitzar diverses fotos úniques de diverses corregudes i salts del meu fill. Si no recordo malament l'escena era a la platja de Sant Pere Pescador (Girona), potser a l'any 1990. La idea era aconseguir, aprofitant la llum i el paisatge uniforme, recrear un sol i llarg salt davant del mar. Potser una escena dedicada a aquells valents que no tenen por de saltar  i superar els obstacles que trobem en el curs de la nostra vida o bé també podria ser un homenatge al gran mestre Henri Cartier-Bresson i el seu "instant decisiu". 
Estan fetes amb una Nikon FM2 i òptica fixa nikkor AI de 105mm f2,5.
 

Generalment, m'agrada treballar amb una llum que proporcioni una gama tonal amplia i una bona gradació en ombres, però de vegades no podem triar i ens toca jugar amb la llum que hi ha. Així va ser un dia de gener del 2012. El sol brillant i intens provocava ombres dures en els murs de l'antiga caserna de carrabiners de la Platja del Prat del Llobregat. Totes les imatges  que anava fent em semblaven similars. Va ser revisant els negatius que se'm va acudir girar-ne un per fer coincidir les línies recreant una forma del que seria una part de la seva arquitectura. El resultat si més no em va semblar interessant.


Finalment, jugar amb la forma i la línia entre el gratacels de San Francisco (EEUU - 2013) em va sevir per aconseguir diversos muntatges d'estructures i dimensions impossibles. 
 
És evident que amb tècniques digitals es facilita aquest tipus de treball, però utilitzant la fotografia química clàssica i una mica d'imaginació també podem obtenir un resultats curiosos i originals.
En fotografia també cal fer volar la imaginació!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada