Tot i que la COVID-19 ha transtornat les nostres vides, sembla que hi ha coses que van retornant a una certa normalitat. El festival de fotperiodisme Visa pour l'Image torna amb lògiques limitacions, al seu format tradicional: exposicións, conferències, projeccions, etc.
Des del meu punt de vista, Visa és un d'aquells esdeveniments que no ens podem perdre, tant si som fotògrafs o no. En el recull de reportatges que s'hi mostren ens queda el testimoni de l'estat actual del món. Són una finestra a molts esdeveniments que, sinó fos pel valent treball de les/els fotoperiodistes, serien menys coneguts o, fins i tot, ignorats.
En les imatges que s'hi presenten trobem una constant contradicció, per un cantó el manifest de la infinita estupisesa humana que genera conflictes i guerres arreu del planeta, i per un altre la bellesa que és capaç de copçar i generar l'ésser humà. Les fotografies poden mostrar el filtre de la mirada de l'autor però, se'ns dubte, també traspuen la seva honestitat, vocació i compromís en vers el seu treball.
Quan vaig a veure exposicions m'agrada documentar la meva experiència amb imatges. En aquesta ocasió, procurant empeltar-me de l'esperit fotoperiodístic del festival, vaig fotografiar una espectadora que sembla observada per unes balenes. Crec que la foto representa, amb humor, una faceta de la mostra. La humanitat és creu el centre de l'univers i tan sols en som una part ínfima que viatgem en un minúscul vaixell que hem de cuidar i preservar. És una forma de donar la volta a la truita... Nosaltres mirem el món i aquest, a la vegada, també ens observa.
Que no s'apagui mai la flama que mantenen encesa tots aquest fotoperiodistes, valents i compromesos!
Si voleu més informació: https://www.visapourlimage.com/.
Gràcies Enric !!!🥰
ResponElimina