divendres, 8 d’octubre del 2021

INCADAQUÉS - What is art?





Titulo el post amb anglès perquè és l'idioma que predomina al festival INCadaqués. Aquest 10 d’octubre tanca portes la seva cinquena edició. Des del meu punt de vista, amb dues exposicions destacades, les dels fotògrafs Helmut Newton i Elliott Erwitt. A partir d’aquí també hi ha altres expressions artístiques que, sempre dins del meu criteri, mereixen valoracions molt diverses. Hi podem trobar algunes propostes interessants però també d’altres de qualitat dubtosa. El cert és que el món de l’art, i especialment el mercat de l’art, és sovint esperpèntic. Els criteris de valoració són molt subjectius i quan ja parlem d’art conceptual, es pot vendre al consumidor qualsevol cosa.

Fa poc transcendia als mitjans de comunicació la següent notícia:

L’artista danés Jens Haaning s'ha emportat ni més ni menys que 550.000 corones daneses (uns 72.000 euros) per lliurar dues teles en blanc emmarcats i qualificar-los com a art.

Haaning va rebre un encàrrec del Museu d'Art Modern Kunsten de la ciutat d'Aalborg, Dinamarca. L'artista tenia que recrear dues obres que va fer als anys 2007 i 2010, on es representaven els ingressos mitjans anuals d'un austríac i un danès. Per a això, el Museu va prestar a Haaning 84.000 dòlars en bitllets (uns 72.000 euros) perquè els inclogués dins la seva obra en forma de dos quadres plens de bitllets. L'obra estava destinada a formar part d'una exposició amb 22 peces de diversos artistes que qüestionen el paper de l'individu en el mercat laboral actual. La sorpresa per al Museu va arribar quan a va rebre les suposades obres però només va trobar en el paquet dos quadres en blanc, que l’artista va definir com a art conceptual ... Haaning va denominar a la seva peça amb el nom de “Take the money and run" i va considerar els diners rebuts consistien la remuneració per la seva obra. 


Sempre he defensat que el treball artístic ha d'estar correctament remunerat. Potser situacions com l'esmentada ajuden a fer una ferma reflexió sobre el mercat de l'art.

No diré més, la polèmica està servida!

Com sempre us deixo amb algunes fotos del meu passeig per Cadaqués.

La mirada irònica i crítica d'Elliott Erwitt  present a la Galeria Iturria.

Un retrat, d'un retrat, d'un retrat fet per Helmut Newton uns dels fotògrafs més influents del segle XX.

El fotògraf Derry Ofosu Boateng ens mostra la seva particular percepció del món en color.

Tot l'immens univers de Lei Davis es concentra en la petita galeria Beverly Fetting.

Manifestació artística de Pia Riverola al carrer.

De la sèrie "No more no less". Col·laboració entre els artistes Kensuque Koike i Thomas Sauvin treballant amb tècnica de collage fons fotogràfics amateurs.

... i així fins a 35 fotògrafs mostren la seva obra a INCadaqués. Digui el que digui la crítica, el mercat, el galerista, etc convé que el visitant es pregunti si està devant d'una obra d'art o d'una presa de pèl. Què és art i que no? Sigui com sigui la creació artística no s'ha de deixar mai de valorar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada