Quan una fotografia pot ser considerada art?

Vivim en un món i una època en que la fotografia s’ha convertit en un mitjà de comunicació trivial i quotidià. Les fotografies que aconseguim amb la càmera o mòbil, ja sigui en el mateix dispositiu o bé al nostre PC, són sovint automatitzades per programes informàtics denominats intel·ligents.  En definitiva, ningú dubta que la tecnologia té molt a veure amb els resultats finals que podem arribar a obtenir en forma d’imatge. Així i tot, fins la fotografia documental més pura no deixa de ser un reflex del propi autor. Aquest interpreta allò que l’envolta i estimula visualment de forma personal, de tal manera que converteix les seves imatges en un reflex o projecció del que és ell mateix.

En aquest entorn, ens podem preguntar: Quan una fotografia pot ser considerada art?

Està clar que la fotografia pot esdevenir art, ja que, tot i que té una part molt tècnica, intervé l’element humà com a mitjà de creació. Però, igual que en altres manifestacions artístiques es busca l’exaltació de la bellesa a través de la composició, la forma, les tonalitats, la textura i el color.

Jo diria que ens trobem davant una obra d'art quan l'autor utilitza la fotografia com a mitjà d'expresió, aconseguint un domini tècnic que deriva en una estètica excepcional i, a la vegada, ens mostra emocions, sentiments.

Avui en dia, estem acostumats a veure fotografia “conceptual”. Evidentment, és important el concepte i, de vegades, aquest pot suplir en part carències estètiques i tècniques, però el cert, al menys des del meu punt de vista, és que una obra d’art que perduri en el temps ha de gaudir tant de valors estètics com conceptuals.

El tractament digital és procediment comú en la majoria d'imatges produïdes avui dia, però auest per si sol no ens donarà una producció artística.

Si vols vendre un concepte com a obra artística, ho has de fer amb un mínim de qualitat estètica!

La fotografia amb manca de qualitats pròpies intenta suplir aquestes carències per mitja de "preformances" que li donin valor.

Aquesta imatge captada al Grand Canyon l'any 2013, en si no és cap obra d'art ... però les cabrioles que fem com a models sí que ho són. Cal veure la fotografia amb sentit del humor!

S'han escrit rius de tinta sobre l'objectivitat i la subjectivitat de l'art. Als museus i galeries podem veure obres que ens sorprenen i altres que ens deceben. Finalment, el temps i el bon criteri dirà quines obres passen a l'oblit i quines perduren en la història. Potser hi haurà obres interessants que no estaran prou reconegudes i d'altres més mediocres que es sabran vendre millor, però això sempre ha estat així! A la fi, el mercat de l'art és com un gran teatre on s'hi fa un esplèndit espectacle.