Quan vaig a visitar exposicions, acostumo a fer alguna foto de record. També, de vegades, les utilitzo per il·lustrar els posts que, a mode de diari personal, vaig fent al meu blog. Quasi sempre miro de no captar imatges directes de l’obra que s’exposa, per tal d'evitar qüestions de drets d’autor.
Encara que les nostres fotos estiguin fetes sense ànim de lucre, convé tenir cura. Per exemple, fa un parell de dies vaig anar la galeria Fotonostrum (Barcelona) on hi ha indicacions explícites per a no captar imatges i, pertant, tot i que aconsello fer-hi una visita, no en tinc registre gràfic. Si tenim especial interès en tenir-lo, no ens queda més remei que demanar els permisos pertinents.
Més aviat, i citant sempre l’autoria de l’obra presentada, m’inclino per fer-ne reinterpretacions segons el que aquesta em comunica. En aquest cas he aprofitat els reflexos de la pròpia sala d'exposicions en una de les fotografies de Carrie Mae Weems, per colar-me discretament com una ombra dintre de l’univers personal de l’autora. En aquest espai íntim em coloco com un observador fantasmagòric.
Carrie Mae Weems és una artista que, entre altres mitjans, utilitza la fotografia per mostrar-nos
la seva visió sobre temes tan actuals com són el racisme, les relacions de
gènere, la política i la identitat personal. Tot i que la seva obra es centra en qüestions socials de la població
afroamericana als Estats Units, la seva mirada intel·ligent i crítica es pot
considerar universal.
Anteriorment ja havia fet un post comentant el que l’autora presenta
al KBr, però m’ha semblat oportú tornar a fer un recordatori posant en relleu el
que es mostra a Foto Colectania i considerant que ja queden pocs dies per admirar
aquestes exposicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada