Focs d'artifici

Ja s'ha acabat la festa major sa Sant Cugat i que millor per a celebrar-ho que uns bons jocs artificials. L'ocasió pinta perfecte per provar el sistema Olympus, concretament el "live time" i "live composite". Amb la primera modalitat podem veure en directe com es va formant la imatge en el visor en una llarga exposició i així aturar-la quan ens sembla convenient. En la segona segueix un procés similar a un apilament de fotos en photoshop. Això és ideal per a foto nocturna i de producte,, ja que es van afegint les noves llums a la imatge sense cremar les que ja estan exposades. Tot just començo i tinc que experimentar més!

Temps de flors i algunes coses més

Ja tenim aquí la calor de ple!. És un bon moment per gaudir de la fotografia macro a la natura, ja que flors, insectes i altres petits animals estan en un moment d'esplendor. La fotografia ens ofereix la possibilitat d'apropar-nos al món i a la vida de moltes maneres, trobo especialment interessant la que ho fa a nivell espiritual, la que connecta amb l'ànima de persones i paisatges, però en el "marco" l'acostament és físic i ens descobreix un curiós univers al que no hi solem prestar atenció a simple vista.
Les imatges que us mostro estan fetes fa anys, encara es treballava sols amb pel·lícula, utilitzava habitualment Ektachome 64 i 100. una Nikon F3 i objectius micronikkor, el 55 f2.8 i el 200 f4. Per a la majoria de fotos macro utilitzo flash i ocasionalment anelles d'estensió i duplicador.
En podeu veure més en l'enciclopèdia "Història Natural del Països Catalans".


En macro és habitual il·luminar amb flash per guanyar profunditat de camp. Podem utilitzar els fons negre per aillar el subjecte

Les taques en l'interior de la corol·la de les fors de Dedalera (Digitalis purpúrea) marquen el camí per arribar al nèctar. Amb l'ajut dels insectes s'aconseguirà una polinització efectiva.

Evitem els fons negre cambinant el flash amb una velocitat lenta d'obturació. A la família de les Compostes el que ens sembla una sola flors és una inflorescència o conjunt de flors, és a dir, cada "angelet" és una flor.




Ja Darwin va realitzar nombrosos estudis sobre les orquídies. Hi ha casos en que la flor ha evolucionat  fins i tot imitant a l'espècie polinitzadora de tal manera que quan el insecte s'apropa amb la intenció de fecundar a la famella, acaba per emportar-se els polinis que és aquest dispositiu en forma de dues mases que contenen el polen.

La "Dionaea muscípula" o Atrapamosques viu en sols pobres en nitrògen, això ha provocat que hagi evolucionat com a planta carnívora, és la manera de completar les deficiències nutricionals de la terra. 

Quan pensem amb animals críptics (que imiten l'entorn) sempre pensem amb el camaleó, però en el nostre entorn també en podem trobar exemples.

Si busqueu una mirada intensa ho podeu fer en els ulls aquesta aranya (en realitat tenen una visió molt escasa)...

... o en els ulls pedunculats de la llagosta (Palinurus Elephas). En aquesta foto i l'anterior és evident l'ús de flach electrònic.

No està del revés! La Notonecta neda així, d'esquena i per sota l'aigua

Els ocels de la "Inachis io" imiten un ull i aconsegueixen que el depredador que vol atacar parts vital de la víctima es deviï cap a zones menys mortals.






Una mirada penetrant també té la funció d'espantar!



Aquí si que s'ha aconsequit l'esmorzar. Pel reflexe en l'ull de la libèl·lula podeu veure que s'ha utilitzat flash combinat amb llum natural.

Un altre exmple d'animal críptic amb la vegetació del seu voltant. La il·liminació amb flach separa la Mantis del fons.

 

La Natura sempre ens sorprèn amb una "abans" i...

 

 

...un "després".



La convinació de color groc-negre és molt efectiva ja que té gran poder d'atracció visual. En els animals és freqüent per anunciar perill real o per fer veure que un és perillós. Quants cops es veu amenaça en un Sírfid inofensiu.

Sembla "l'operació bikini", la Reineta (Hyla arborea) vol treure kilos i no sap d'on....je,je,je.

Aquesta Iphiclides podalirius us saluda i convida a investigar la Natura i en especial el món de la Macrofotografia.

Pantaleó en concert

En els concerts i altres espectacles ens trobem sovint amb diferents condicions de llum. És habitual que tinguem una escena amb contrast elevat. Si la il·luminació és bastant constant acostumo a treballar amb fotòmetre puntual i mesures manuals, però si, com era el cas en aquesta ocasió, les llums són molt canviants, crec millor utilitzar una prioritat d'obturació escollint una velocitat suficient per aturar el moviment i compensant a -1 o -2 punts d'exposició. Aquí no ho vaig fer però també és interessant experimentar amb velocitats lentes i/o sincronització del flash a la segona cortineta.


Càmera: Olympus OMD m5 MarkII
Objectius: Zuiko 12-40 f2,8 i 40-150 f2,8
Velocitat: 1/90 a 1/125 depenent de l' òptica.
ISO: 1600 (si hagés tingut la "full frame" hagés utilitzat un ISO més alt peró amb "micro 4/3" no amb vaig arriscar per evitar un excessiu soroll en la imatge)
Diafragma: Oscila de 2,8 a 8 però el més habitual es la plena obertura.


Felicitats a Pantaleó pel seu esplèndid concert!

 

 

 

 



Ah! I en aquestes ocasions també m'agrada treballar amb blanc i negre.

Moments especials

Tots els moments són especials, ¡però alguns més que altres!. He començat a positivar les fotos realitzades al Marroc en el 2015. Vàrem fer nit a Merzouga i vaig ser matiner. Els meus companys de viatge encara dormien i vaig aprofitar per fer una passejada pel desert de "Erg Chebbi". M'agrada gaudir dels amics però també d'aquests moments de soledat perquè permeten retrobar-se un mateix i faciliten una mena de connexió extraordinària amb el món que ens envolta. En aquesta ocasió a més de gaudir del paisatge vaig trobar un grup de nens que sorprenenment ja estaven llevats i jugaven evitant estones més caloroses. Em vaig acostar lentament intentant no interferir en la seva activitat i vaig poder impressionar dos negatius fins que va canviar l'escena. Em va impactar la complicitat que semblava haver-hi entre ells.
La segona foto està feta en una tarda plàcida i tranquil·la del 2013 a la platja de Santa Bàrbara (Califòrnia). Va arribar un grup d'escolars i vàrem poder divertir-nos amb els seus jocs i rialles. Aquest cop si que vaig estar una bona estona captant imatges i vaig tirar un rodet (12 fotos).
Em trobo sovint que situacions i llocs ben allunyats entre si m'aporten sensacions i sentiments comuns. Ho sento en el moment de fotografiar i també en contemplar les còpies acabades.

 

Experimentar!

Com ja he dit en altres ocasions, no sóc partidari de captar un excessiu número de imatges quan tractem un tema fotogràfic. Més val poc i escollit. Però, el que si és cert, és que la foto digital ens ha facilitat molt les coses a l'hora d'experimentar. Les proves que abans eren més costoses i complicades ara s'han simplificat i es limiten molts cops a un "prova-error". Ja vaig trobar curiós en la darrera edició de la fira fotogràfica Sonimag (per desgràcia desapareguda) que en les demostracions de foto d'estudi no s'utilitzava ni el fotòmetre de mà.

Ens centrem en unes fotografies de viatge en que, més que qualitat, van suposar uns moments de diversió assajant amb velocitats d'obturació lentes i moviment.

Foto inicial disparada des de un vaixell. ISO 1600 1/10 f2,8

Un efecte zoom ISO 1600 2 seg. f16

 

Buscant moviment per simular notes musicals. ISO 1600 2 seg. f16

Benvinguts al Nord!

Retorno a la foto clàssica en blanc i negre. En aquesta ocasió amb les imatges d'una sortida cap a Cantabria en l'agost del 2000. Sempre he tingut tendència a treballar amb certa lentitud, previsualitzant el resultat final i pensant en el que vull captar. Amb la meva Pentax 67II i un parell d'objectius fixes (angular i normal) generalment era més que suficient per aconseguir el que volia. En una escapada de tres o quatre dies disparava un promig de 10 fotos diàries (com a molt un rodet de 120). Avui dia amb la foto digital, normalment, es pensa menys i es dispara més. Conclusió...ens acabem trobant amb un munt de fotos quasi repetides i no utilitzables. Llàstima que no es pugui apreciar aquí la qualitat dels negatius de 120. Per a mi la fotografia tradicional continua sent un recurs a tindre en compte.

Photoshop i Niksoftware

Com ja s'ha comentat la utilització del photoshop pot arribar a resultar molt complexe però actuacions senzilles i l'ús de pluguins com el Nik software (ara Google es ofereix de forma gratuita) ens pot permetre aconseguir fàcilment imatges impactants. Consell: Cal no caure malalt de"filtritis" i fer sols les manipulacions justes per donar caràcter a les nostres imatges, encara que...entre gustos no hi ha res escrit!.
Per més informació podeu consultar aquest enllaç: https://plus.google.com/+dzoom/posts/1nsVkWxRPaX


Exemples de manipulacions digitals i el pluguin utilitzat (les possibles variacions són inacabables):

Color Efects Pro 4

Silver Efects Pro 2

Analog Efects Pro 2

Foto original amb lleugers ajustos del RAW

L'Auditori de Barcelona

Aquest darrer diumenge vaig tindre l'oportunitat de tornar a visitar un dels llocs emblemàtics de la ciutat de Barcelona: L'Auditori. Vaig poder gaudir d'un esplèndid concert un musical participatiu que ens proposava un viatge per la història del teatre musical de Broadway a partir d’adaptacions d’algunes peces emblemàtiques del gènere. Felicitats a tots als que l'han fer possible!
Habitualment no es permet fer fotos en aquest tipus d'actes però, en aquest cas sí que era viable, clar que amb discreció i des de la propia localitat. Sols disposava d'una càmera petita i silenciosa  (important!) i una òptica. La pretensió era tindre unes fotos de record, però vaig pensar que el més oportú per captar la grandiositat de l'acte, era fer diverses fotos i ajuntar-les amb el photomerge (photoshop). D'aquesta maneta podem aconseguir fotos de gran resolució i que podem ampliar a mides considerables. Aquest punt de vista més ampli també l'hagués aconseguit amb una càmera amb alta resolució i un gran angular però, com he dit, no era el cas. Conclusió: "Cal aprofitar les avantatges i salvar els inconvenients. Amb un equip limitat podem fer més del que ens pensem".

Buscant estil a Budapest (2)

Seguim a Budapest però intentant buscar aquests moments o punts de vista més personals o que, al menys, així els sentim. Per a donar caràcter a la imatge podem utilitzar programes d'edició. El programa per excel·lència és el Photoshop però ni hi ha d'altres que poden ser també molt útils per fer edicions bàsiques. El primer que hem d'entendre és que la fotografia sempre ens mostra una nova realitat. Treballant amb digital les possibilitats de manipulació de la imatge són infinites. A mi, particularment, m'agrada no allunyar-me excessivament d'una interpretació que podem entendre com a més o menys "realista". Generalment miro de limitar-me a un revelat del RAW treballant llums, ombres, saturacions, etc..., però ocasionalment, si crec que la imatge ho requereix, no m'importa anar una mica més enllà. Es tracta de donar caràcter a la imatge que he vist o, millor, he previsualitzat. També s'ha de dir que tinc especial predilecció pel blanc i negre (per aquest fotoacabat encara utilitzo sovint pel·lícula en format 120 que revelo i positivo jo mateix).

Un habitant de Budapest

Interiors de Magyar Allami Opereház



De nit al Szabadsád Híd

Passejant per Margit-sziget



Interior al Országház

Autoretrat al Széchenyi Lanchíd

Rolls i Trabant, Oest i Est,... als carrers de Busapest

La amiga del "habitant de Budapest"