Festa major!

Ja s'ha acabat la Festa Major!. A l'organització de  "Lumínic", festival de fotografia de Sant Cugat del Vallès se'ns va fer l'encàrrec de realitzar un reportatge fotogràfic  de l'esdeveniment. Són molt nombroses i diverses activitats que s'hi fan. Gegants, castellers i correfocs entre altres espectacles tradicionals hi solen ser presents. La calor, les presses i la voluntat de cobrir el màxim d'actes i situacions no són el millor per potenciar la creativitat, però sempre hi ha moments en que, tot i que estàs fent una feina, gaudeixes de la festa.

Si tenim ocasió de fer una mirada més pausada, les festes majors poden ser una oportunitat per aconseguir imatges interessants. A l'estiu és quan es concentren aquestes celebracions, concerts i activitats. Pensem amb aprofitar-les a nivell fotogràfic!

Aquí van algunes fotos del reportatge.

Coneixeu Ara Güller?

Qui vulgui revisar el meu blog veurà que ja fa un temps vaig fer una una entrada recordant un viatge a Turquia. Ahir en veure la pel·lícula "THE EYE OF ISTANBUL" vaig rememorar aquelles vivències. Istanbul és una ciutat cosmopolita i multicultural, hi conviuen diversos pobles i religions, tots ells hi queden cohesionats formant una identitat peculiar.
A Zumzeig Cinecooperativa, i de la ma de "LA OTRA CAMARA", la podeu tornar a veure el dijous dia 11 de Juny a les 19h. No us la perdeu! Ara Güller és un fotògraf ben conegut al seu país, però que, tot i que s'ho mereix, no ha transcendit a la història de la fotografia com altres autors de més renom.
Seguidament, com homenatge al fotògraf, publico una imatge inèdita de la meva estança en aquest esplèndid país, que particularment em suggereix vincles amb el caràcter d'Istambul.

August Sander - El retrat I

A la sala d'exposicions de la Virreina a Barcelona, podem veure fins el 23 de Juny, fotos del projecte "Menschen des 20. Jahrhunderts" (Homes del segle XX) del fotògraf August Sander. La seva intenció era aconseguir un catàleg representatiu de totes  les tipologies de persona existents a la societat alemanya a l'època de la república de Weimar En va fer set seccions: camperols, artesans, dones, treballadors qualificats, artistes, gent de la ciutat i els darrers homes (marginals, ancians i malalts). Tot i que aquestes qualificacions ens poden semblar estranyes i poc rigoroses, el cert és que A. Sander era un fotògraf objectiu i minuciós. Aquest cronista d'entreguerres ens va deixar un llegat que és molt més que una classificació d'individus, ens mostra una societat que va viure moments molt convulsos de la història contemporània.  
L'aspecte, el caràcter  i la forma de viure dels altres sempre ha suposat un motiu d'intensa fascinació i, per tant, és sens dubte tema fotogràfic de primer ordre. Personalment i per  la meva manera de ser em costa bastant afrontar la fotografia de retrat, tot i així, sempre que puc, miro de fer alguna incursió en el tema. Seguidament en faig recull d'alguns exemples. Turquia, New York, Roma, Marroc, La Xina, Londres, entre d'altres, han estat alguns dels llocs  on he trobat gent amb la que hi ha hagut aquells moments que calen per connectar i poder  fer un bon retrat. També entre amics i família podem buscar aquests instants en que podem captar l'ànima de la persona retratada.

Firaire a Istambul.

Venedor de "bocatas" de barat al mercat del peix, Istanbul (Turquia).

Nen assegut al carrer, Rissani  (Marroc)

Mestressa de casa, Xina

Nena amb el seu pare, Xina.

Artista al seu taller, Xina.

Hereu, Banyoles.

Venedor de rutes turístiques, New York.

Feligrès jueu, New York

Vigilant de seguretat  a Wall street, New York

Noia amb disfressa manga, New York.

Hostessa al  "Tabernacle choir", Brooklyn (New York) 

Policia, New York

Família jueva, New York

Botiguers de Xinatown, New York

Jubilat, Roma

Pubilla, Olot.

"Okupa" amb gos, Súria.

Treballador amb bicicleta, Central Park- londres

Bevedors de cervesa, Londres

Executiu amb mòbil, Londres.

La fotografia d'autor i el col·leccionisme

Sembla ser que tenim tendència a col·leccionar per la sensació de plaer que ens dona la dopamina alliberada per ordre del nostre cervell cada cop que aconseguim un nou objecte de desig. Mentre no es converteixi en obsessió, col·leccionar sol representar una interessant activitat que ens aporta coneixement. 

També he llegit que l'afany d'escollir, estudiar, relacionar i guardar diferents tipus de objectes ens ve heretat dels nostres avantpassats caçadors i recol·lectors. En el cas de la fotografia, crec que hi ha qui pot fer-ho per interessos econòmics, però penso que el més habitual és que es comenci a col·leccionar amb criteris estètics i emotius. 

Avui dia la imatge està present a les nostres vides minut a minut, i això ha suposat una inevitable banalització de la fotografia. És important entendre que aquesta té un valor. Per sort, no falten iniciatives destinades a aconseguir-ho:  

A finals d'Abril es va clausurar amb èxit la primera edició del "Lumínic festival" a Sant Cugat del Vallès. Tinc la sort de ser-ne uns dels co-directors i, per tant, conec les dificultats i l'esforç que representa organitzar un esdeveniment con aquest. Així i tot, acaba sent una satisfacció veure'n els resultats. 

També el darrer cap de setmana s'ha celebrat de nou, al barri del Poblenou de Barcelona, "Utopia photo market". En aquest cas hi he estat com a participant. La fira ha ofert als visitants ocasió  de comprar directament obra d'autor, i dona, al amant de la fotografia, l'opció de conèixer de primera mà com es desenvolupa cada procés creatiu. 

Finalment, també a Barcelona i en aquest cas al barri de Gràcia, s'ha obert un nou espai "Boned - books & photographs", gestionat per Vicenç Boned, i destinat a entendre el col·leccionisme fotogràfic. 

Benvingudes totes aquestes iniciatives. Cal prendre'ns un respir i aprofitar totes les oportunitats per gaudir, conèixer, compartir i entendre la fotografia. 

Per la meva part vaig aprofitar els pocs moments lliures que em va deixar la participació a Utopia per practicar "street photo" i "col·leccionar" alguns  dels esplèndits graffitis que podem veure pel barri del Poblenou.

Homenatge a Notre-Dame

Com no!, cada cop que he visitat París he volgut fer alguna foto de la catedral de Notre-Dame. Ja sigui vist des de l'exterior, integrat dins del paisatge urbà de la ciutat, o bé, des de l'interior, és indubtable que el monument té i ha tingut sempre un gran atractiu. Malauradament, recentment ha estat motiu d'una tràgica notícia. Primer portada de diaris i altres mitjans de comunicació, després el temps  fa que la notícia quedi en segon terme. La fotografia sempre m'ha traspassat aquesta  sensació que no hi ha res inamovible, però quan passen coses com aquesta se'm fa més evident. Les coses canvien més ràpidament  del que en principi podem imaginar, i val la pena recórrer al document fotogràfic per  recordar allò que era i ja no és.

Espero que la reconstrucció sigui feta amb seny i bon criteri, i que d'aquí uns anys puguem gaudir d'aquesta magnífica catedral renovada.

Els dos darrers cops que vaig fotografiar la Ciutat de la Llum vaig utilitzar càmera de format mig i pel·lícula en blanc i negre. 

Fotografiant un concert - L'Ùltim Indi

Fa pocs dies vaig anar a veure la presentació del primer disc de l'Ùltim Indi, tot i que tenia una entrada de seient i sabia que no gaudiria de la llibertat de mourem per la sala, no vaig dubtar en demanar permís per poder fer algunes fotos. Encara que no és habitual poder fotografiar en espectacles, aquí sí va ser possible, la condició era que tenia que ser sense flash. 

Aquest cop vaig usar el meu equip Olympus en lloc del Nikon "full frame" per diversos motius. Sabia que en passar a un sensor més petit (micro 4/3) hi ha més soroll a isos alts, també que el rang dinàmic no és tan favorable. Però una càmera més petita, discreta i silenciosa, era per a mi, la millor opció per fer fotos des de la meva localitat sense molestar al públic proper. Disposava de dos òptiques prou lluminoses i versàtils com per afrontar la situació: els Zuiko 12-40 f2,8 PRO i el 40-150 f2,8 PRO. Disparo foto a foto però amb la modalitat "silenci"(obturador electrònic), en RAW (per tindre més marge a l'editar posteriorment), un sol punt d'enfocament i fotometria matricial o ponderada al centre, ja que hi ha condicions molt canviats de llum. Per aquest motiu també acostumo a utilitzar la prioritat d'obertura (S), assignant una velocitat que em permeti aturar el moviment. És molt convenient també l'ISO automàtic, personalitzant prèviament els valors màxims i mínims. 

L'avantatge de les "mirror less" com l' OMD-M1 MarkII és que pots pre-visualitzar directament la imatge pel visor, encara que recomano sempre comprovar l'histograma. Les compensacions d'exposició són molt ràpides a través de la rodeta designada per aquesta funció i permeten fàcilment decidir si volem exposar afavorint llums o ombres. Tot i que considero que en cada ocasió convé utilitzar el balanç de blancs adient, en aquest cas vaig posar l'automàtic, ja que els color de les llums canvien constantment i de forma molt ràpida. 

Cal també comentar que l'excel·lent estabilització que porta aquesta càmera ens ajuda notablement, especialment amb el tele.

En definitiva un tema divertit i interessant de treballar...

Els zooms ens permeten combinar imatges més generals... 

...amb altres més particulars.

Podem incloure els focus a l'enquadrament.

I donar llicència al blanc i negre

No deixar d'estar atents a moments destacats.

Buscar detalls d'un component en particular...

...i del grup.

El canvi d'escenari també ofereix possibilitats.

Combinar enquadrament verticals...

...amb horitzontals.

Aprofitar les grans obertures a favor nostre fent desenfocament selectiu.

El contrallum és una bona opció.

No portava un super-angular però tallant pel lloc adequat vaig poder fer una panoràmica amb dues fotos.