L'art de navegar - Explorant noves dimensions

 

En els seus inicis la fotografia es concebia com un llenguatge visual descriptiu de la realitat que ens envolta. Amb el temps aquest concepte s’ha anat transformant, en la cultura actual i per mitjà de la tecnologia digital, la nostra concepció de la imatge ha evolucionat. Avui dia tenim la possibilitat d’explorar nous mons i espais que fa uns anys ni haguéssim imaginat.

A molts fotògrafs que hem conegut i viscut en el marc de la fotografia tradicional ens sobten (i habitualment ens superen) aquests canvis. La cultura i la comunicació visual es redefineix constantment i cal fer-ne una profunda reflexió.

L’exposició “L’art de navegar” que podem visitar fins el 21 de desembre a la Fundació Fotocolectania de Barcelona ens convida, a través de diferents instal·lacions realitzades per diversos artistes, a fer un passeig per aquest estrany univers digital. Nous escenaris tecnològics als que cada cop estem més interconnectats amplien aquest entorn físic i immediat en que ens solem moure. Està clar que la humanitat tindrà que aprendre a navegar per aquests espais digitals. Tot un repte per a les noves i futures generacions.

L'any 2022, tot visitant el festival d'Arles, recordo que hi havia una instal·lació que consistia en una projecció contínua de milers d'imatges representatives de l'evolució de la societat americana en els darrers temps. Es projectaven a una velocitat molt ràpida i de forma impactant per l'espectador. La finalitat de l'obra en si era fer-nos reflexionar sobre el bombardeig continu d'informació visual a que estem sotmesos avui dia.  

Se'm va acudir fer un petit experiment i reinterpretar aquesta projecció a través fotografies úniques captades com a exposicions múltiples. Cada cop que veia una imatge que trobava curiosa, deixava obert l'obturador a f22 durant 10 segons. El ISO era variable i funcionava de forma automàtica. D'aquesta manera a la foto inicial es sumaven les següents de la seqüència. Amb això, aconseguia cada cop que premia el disparador una nova imatge, el resultat de la qual ni jo mateix podia controlar.  

En revisar-les a posteriori, vaig trobar que hi havia coses curioses i interessants. Un conjunt d'elles podien constituir també una a,ltre forma de mirar el tema que es volia exposar.

Exposo aquí per primera vegada els resultats de l'experiment. Que cadascú en tregui el que vulgui!

Una finestra al món - WORLD PRESS PHOTO

Fins el 14 de desembre podem visitar al CCCB de Barcelona l’exposició World Press Photo. Aquest certament internacional de fotoperiodisme ja ha arribat a la seva 21ª edició.

Any rere any ens mostra una finestra al món per la que podem copsar a través d’unes quantes imatges la realitat que ens envolta.

La visita guiada que ha organitzat la Fundació Foto Colectania ha estat molt profitosa. Silvia Omedes de Photographic Social Vision ens ha mantingut atents durant el recorregut, ja que ha explicat detalls de l’organització del certamen i dels treballs escollits que ajuden a l’espectador a entrar en matèria.

L’exposició, com sempre, ens convida a fer una reflexió profunda sobre les actuacions de la humanitat i el que comporten. En uns moments en que la mentida i la manipulació de la informació i la notícia és cada cop més moneda de canvi, és absolutament necessari  poder accedir a una mirada crítica, real i no filtrada per interessos política i econòmics.

El mòbil no m'agrada massa i m'agrada més documentar amb la càmera, però de vegades aquest esdevé un dispositiu de captació d'imatges pràctic i que tenim a má. Us deixo amb algunes fotos de la visita.

Un moment de la visita al CCCB

Mapa sobre la llibertat de premsa que s'exibeix a l'exposició

Un retrat fet per la fotoreportera Samar Abu Elouf és la foto guanyadora del 2025

La llista del fotoperiodistes que ha estat objectiu i victimes per la seva professió és molt llarga. 

Anar o no anar? - Exposicions fotogràfiques

 

Avui dia estem gairebé de forma inevitable enganxats a diari un munt d'hores a les pantalles. Uns més, altres menys, però per obligació o per comoditat molts tràmits i gestions, moments d'oci i aprenentatge es realitzen de forma telemàtica i no presencial.

Pel que fa a visualitzar fotografia passa el mateix. Què fàcil és anar als accessibles  Instagram, Facebook o altres xarxes socials i fer lliscar el dit per anar mirant i valorant en un breu instant allò que veiem. En certs moments aquesta opció pot ser molt pràctica i convenient, però no hem d’oblidar mai els beneficis de fer una visita presencial a una exposició.

Crec que, el fet d’estar en una sala d’exposicions representa una experiència sensorial més completa, l’espai, la llum, la disposició de les peces, la mida de cadascuna d’elles, contribueix  a experimentar un efecte immersiu que és difícil replicar en digital. Però el més important és el fet de poder apreciar obres originals tal com las va concebre l’autor. Pel que fa a la fotografia parlaríem, entre altres característiques, del suport, la textura, els tons i la mida.

També és important no oblidar la informació addicional que rebem en forma de panells explicatius, catàlegs i guies que enriqueixen el nostre aprenentatge. Si, a més, tenim ocasió de poder sentir presencialment al propi autor donant explicacions sobre l’obra, l’experiència esdevé única.

El fet que una visita presencial a una exposició  ens aporta beneficis està avalat per nombrosos estudis científics que no enumeraré ja que allargaria massa el post. Amb això no vull desprestigiar les visites virtuals, ja que consisteixen una forma molt accessible d’arribar a la informació. En podem trobar de ben dissenyades, de forma que aconsegueixen una bona immersió, interactivitat i sensació de presència.

De fet, les dues maneres de difondre cultura es complementen.

Fa poc he visitat l’exposició d’Helen Levitt al KBR Barcelona, aquesta exhibició és un exemple del que comento en aquest post.  No faré aquí una extensa explicació de l'autora o l'exposició, això ho podeu trobar fàcilment per internet. Al meu parer, l’experiència de visitar l’exposició o bé gaudir d’obra impresa en un bon llibre és, sens dubte, una experiència sensorial i emocional més completa.

No us la perdeu!

DESCONNEXIÓ TOTAL: Quan la càmera calla, els ulls treballen.

 

Durant un temps, el meu blog ha quedat quiet, mut, sense noves imatges ni paraules. Com si la càmera s’hagués quedat adormida dintre un armari. Però la veritat és que, malgrat el silenci aparent, no he deixat de mirar el món que m'envolta.

La fotografia, com tantes altres coses, té els seus propis ritmes. Hi ha moments d’intens treball, en que  ens veiem empesos a capturar nombroses imatges, i n’hi ha d’altres en què cal tornar a aprendre a observar, pensar o actuar en altres aspectes de la vida. 

En aquests últims mesos, he estat vivint en aquest segon espai: el de mirar sense la pressió de convertir immediatament allò que estic observant en una imatge fotogràfica. Hi ha moments en que  es prioritzen altres tasques i dedicar-nos a la fotografia d’una altra manera.

No he publicat, és cert. Però no he estat desvinculat de la meva afició. He estat treballant junt amb altres persones amb qui comparteixo aquesta passió d'escriure amb imatges. He anat reunint matyerial fotogràfic que  probablement servirà per a nous projectes. Unes noves idees i activitats ens ocupen, de vegades, més del que voldríem. Tots aquests projectes demanen temps, i no sempre es poden compartir tan aviat com ens agradaria. Amb cada imatge que capturem i cada projecte que elaborem cal fer un intens exercici de reflexió i maduració, fins i tot de meditació.

Ara, després d’aquest silenci, torno al blog amb ànim d’agafar un altre ritme i no deixar d’escriure amb les meves experiències. Les publicacions que no han arribat fins ara no són absències: són relats pendents, negatius que estan en un calaix, però que algún dia s'aniran mostrant com a imatge visible, palpable i perdurable.Perquè, al cap i a la fi, encara que el blog calli, els meus ulls, la meva càmera i la meva ment continuen observant.

Aquest any, junt amb altres persones implicades, he seguit ocupat en fer creixer l'associació fotogràfica de la meva ciutat. S'han organitzat diversos esdeveniments en els que he teballat, col·laborat i, quasi sempre, participat. 

Crec que és molt important unir esforços per fomentar i divulgar la cultura fotogràfica.

Aquí teniu exemple d'alguns dels esdeveniment organitzats per QGAT FOTO que m'han mantingut ocupat darrerament:

... i n'estem preparant de nous que aviat agafaran forma. No us els perdeu!

Visita al Monestir de Sant Cugat del Vallès

 

Fer una visita cultural sempre suposa una experiència enriquidora. Si, a més, la podem fer de la mà d’un expert en el tema i un bon comunicador aquesta pot arribar a ser  inoblidable. 

L’historiador i arqueòleg santcugatenc Domènec Miquel, ens va oferir a una colla de socis i amics  de l’associació fotogràfica “Qgat Foto” una visita matinal dedicada a conèixer diversos indrets del monestir de Sant Cugat del Vallès. A més dels llocs més emblemàtics d’aquest monument, en vàrem visitar d’altres de molt peculiars que no s’inclouen a la ruta de forma habitual. El relat de nombroses curiositats i esdeveniments narrats de forma amena ens van acompanyar durant tot el recorregut.  Vam poder sentir de forma propera, la rellevància i la gran càrrega cultural i espiritual d’aquesta joia arquitectònica. Fundat al segle IX com a monestir benedictí, va tenir un paper fonamental en la història religiosa i cultural de Catalunya.

El seu claustre romànic, amb columnes i capitells esculpits que representen escenes religioses i quotidianes, és un dels més ben conservats del país. La porta de la façana principal, amb els seus detallats relleus i escultures, també n’és una mostra clara. Hi podem observar sobretot elements del romànic i el gòtic, però també hi podem veure altres  tècniques constructives posteriors. En definitiva, que la seva arquitectura és un exemple excepcional quant a la transició d’estils Aquest lloc majestuós, de gran bellesa i serenitat ens ofereix un  esplèndid viatge en el temps.

Poder accedir a la torre del campanar va ser un privilegi. El monestir es troba en una zona elevada, pel que és possible gaudir d’una bona vista de la població de Sant Cugat i de les muntanyes dels voltants.

Acompanyo com sempre aquests post amb algunes de les imatges captades durant la visita. Fins i tot una visita informal amb una colla d’amics pot ser ocasió per afegir algunes fotografies al nostre arxiu.

El reportatge no pretén ser una mostra exhaustiva de la visita. Hi ha molt més a fotografiar, però si dona lloc a veure què ens pot oferir aquest indret.

Gràcies a l’experiència i el saber d’un guia excepcional, en Domènec Miquel, la visita al monestir de Sant Cugat del Vallès, es va convertir en un interessant passeig per la història.

6ª Biennal Qgat Foto una ocasió per tornar a publicar.

Publicar a xarxes socials és una obligació per a molts professionals de la fotografia. És indispensable mantenir una comunicació constant amb clients, seguidors i consumidors potencials del seu producte. Constantment han d'anar informant del seu dia a dia, ja que d'aquest flux d'informació depèn el seu nivell d'ingressos. 

Hi ha aficionats que també són constants en les seves publicacions, d’altres, com jo, no tant. Tots aquells i aquelles que no tenim una dependència econòmica del nostre treballs fotogràfic ens podem permetre limitar el contingut a xarxes i, fins i tot, determinar tenir certs períodes de desconnexió. Circumstàncies personals ens poden portar a aquest distanciament, però es que fora de les xarxes socials també hi ha vida. Cada cop més, nombrosos dispositius electrònics i aplicacions ens permeten socialitzar sense necessitat de treure la vista de la pantalla, però us asseguro que saber desconnectar també pot ser convenient en un moments donats.

La falta de posts en el meu blog és conseqüència d’altres ocupacions que ara per ara tenen o han tingut prioritat per a mi. Una d’elles ha estat el comissariat de la 6ª Biennal Qgat Foto. Un compendi de 24 exposicions en 10 espais expositius de Sant Cugat del Vallès i un a Barcelona.

Ha estat una tasca intensa tan per a mi com per les altres persones que hi han col·laborat i participat, però finalment els resultats   

Amb aquest i altres esdeveniments que organitza Qgat Foto es vol divulgar la cultura fotogràfica i posar el relleu la capacitat creativa d’autors i autores tant professionals com aficionats. Us convido a visitar-la!  

 

 

Japó essencial

El títol d’aquest pot sonar a aquells que les agències o organitzadors de viatges posen a les seves propostes. L’he escollit expressament  perquè crec que defineix el que pot ser un bon objectiu pel fotògraf viatger. Avui dia, degut a les facilitats que ens proporciona la tecnologia, és habitual que tota persona que torna d’un viatge t’expliqui que ha fet milers de fotos. És cert que quan prenem contacte amb altres cultures i costums, tot ens crida l’atenció, però hem de saber separar el gra de la palla, és a dir, a quedar-nos amb capta el més essencial de forma original. Podem mostrar l’experiència d’un llarg viatge amb 3000 o 4000 fotos, però ens podem plantejat també explicar-la amb 30 o 40.

El Japó és un país que combina tradició i modernitat de manera única. La seva cultura és rica, amb arrels profundes en la història i les arts, mentre que alhora és reconeguda per la seva innovació tecnològica i influència global.

La cultura japonesa tradicional està profundament influenciada pel xintoisme i el budisme, dues de les religions principals del país. Això es reflecteix en les cerimònies, festivitats i l'arquitectura dels temples i santuaris. L'estètica japonesa sovint es descriu com minimalista i centrada en la simplicitat, l'elegància i la integració amb la natura. Els jardins japonesos, l'arquitectura de fusta i la cal·ligrafia en són bons exemples.

Tot i que la cultura tradicional continua sent molt present, el Japó és també un líder mundial en tecnologia i cultura pop. Ciutats com Tòquio són sinònim d’avantguarda i innovació. En ella  percebem un alt nivell de vida i es couen les noves tendències tecnològiques.

La barreja entre les noves tecnologies i l'antiga tradició fa del Japó un país fascinant. Per diversos mitjans, però especialment a través de l’anime i el manga, la cultura japonesa ha arribat a tot el món-

En resum, aquest país és una combinació harmoniosa entre tradició, estètica i modernitat. La seva capacitat per preservar el seu llegat cultural mentre innova constantment l'ha convertit en un indret summament interessant per visitar.

Aquest any he tingut ocasió de visitar-lo i he intentat resumir les meves percepcions i sensacions en unes poques imatges.