Una foto del reflex en una de les obres que va penjar la Galeria Tagomago (de l'exposició "Manos que no ven"), ens serveix d'introducció al gran dilema del ésser humà modern. L'acte de comprar és conseqüència d'una necessitat generada per alguna carència que creiem tenir. Comprem perquè sentim que ens falta alguna cosa, les empreses de Publicitat i Marketing ho saben bé. La majoria d'articles que adquirim de forma quotidiana reben una valoració en funció de les matèries primes utilitzades, la complexitat del procés de fabricació, distribució, etc., però en el món de l'art comprem "bellesa" i això fa que el valor del producte sigui molt més subjectiu. Hi ha qui compra amb criteris d'inversió, però jo crec que paga la pena que, cadascú en la seva mesura i possibilitat, adquireixi art, ja que ajudarà a l'autor a seguir creant i ho podrà compartir amb altres persones.
I parlant d'art diré que sóc gran admirador de "l'art al carrer" on es minimitza el fet de comprar i es potencia el fet de compartir. A continuació una selecció de graffitis "penjats a les parets" del Poblenou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada