Aquest Festival any rere anys ens convida a fer una mirada als conflictes que provoquem a tot el món. Els fotoperiodistes que realitzen la tasca indispensable d'apropar-nos a aquests esdeveniments tenen realment uns professió sacrificada. És a través dels seus relats, que podem tenir uns moments de reflexió pausada sobre, el que ha passat, el que está passant i el que podem evitar en el futur. Hi veurem fotografíes sovint cruentes, però que tenen per missió és portar-nos cap un món millor.
Les imatges es difonen, o més aviat és fonen, a Internet, volen per les xarxes socials. Molts cops sense cap remuneració per l'autor. Els fotògrafs hem de tenir consciència d'aquest fet i esperar que aquestes activitats estiguin més ben regulades. Cal que la societat ho entengui i que el treball fotogràfic cada cop sigui més ben valorat. Personalment, tot i que no en faig ús comercial, quan visito una exposició evito reproduir imatges explícites de l'obra. Procuro fer una reinterpretació del que s'està mostrant i, evidentment, sempre anomenar l'autoria.
 |
| La meva manera particular de presentar el Festival. |
 |
| Un record a Marc Riboud, fotoperiodista històric de Magnum. Hi podem veure el seu retrat de la Cuba del 63. |
 |
| La meva mirada a una imatge que crec resumeix el que no volem veure però cal conèixer,... desesperança, anyorança, fam violència, solitud,... |
 |
| Una de les sales de l'exposició on és mostra aquesta mirada dels fotoperiodistes vers al món. |
 |
Una
de les fotos del excel·lent treball de Valerio Bispuri, "Paco, una
història de droga" ens convida a no quedar-nos "asseguts" davant
la situació actual
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada