Per
a mi Peter Hujar era un fotògraf a descobrir, i gràcies a la Fundació Mapfre el
podem veure a Barcelona. Dic "el podem veure", perquè les imatges
que es mostren a l'exposició, no són tan sols un recull de retrats, paisatges, i natures
mortes, sinó que és un vertader autoretrat de l'autor. És tot un viatge al seu món
interior. La infància complicada i la vida bohèmia d'aquest artista polifacètic
queden impreses en els seus positivats impecables. Amb les seves fotografies
properes, de caràcter intimista, ens està dient... aquest sóc jo!.
L'exposició
està esplèndidament presentada. Les fotos no queden agrupades per gèneres,
temes, ni tampoc cronològicament,
respecten la personalitat i el treball del fotògraf. Crec que Peter Hujar, tot i
que ens despulla la seva ànima de cap a peus, estaria content del resultat.
 |
| La salutació del fotògraf no pot faltar a la mostra. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada