FotoPres va néixer com a certamen que volia
donar testimoni del treball fotoperiodístic. Des del meu punt de vista, ha
evolucionat de manera que no reflexa aquesta visió o intenció inicial. Diu
la propaganda que de la instantània s'ha passat al relat i que és una mostra
del documentalisme contemporani, però personalment, crec que la majoria de
relats els falta intensitat. Hi podem veure unes instal·lacions acurades però
amb un contingut fotogràfic limitat. Vaja, res a veure amb WorldPressPhoto.
Concretament, hi ha dos treballs que m'han semblat més destacables "Bubble
Beirut" i "Arquitectura espontánea". Ara bé, hi ha una dita castellana que diu: "Entre gustos no hay nada escrito".
Una versió "contemporània" de l'exposició! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada