Rencontres d'Arles 2017

Encara queda temps per visitar el Festival d'Arles 2017. Com cada any aquesta ciutat acull un cúmul d'exposicions fotogràfiques, projeccions, conferències i altres activitats dedicades a l'actual creació fotogràfica. És una cita indispensable per conèixer com evoluciona la fotografia. Va néixer el 1969 i després de 48 edicions ha aconseguit convertir Arles en capital internacional de la fotografia. Aquest Festival ha anat incrementant progressivament el nombre d'activitats i exposicions, especialment, des que  es van incorporar com espais expositius els tallers ferroviaris en desús a les afores de la ciutat. Crec que actualment ja es supera el mig centenar d'exposicions i cal esmentar la importància que és dona al sector editorial, ja que hi podem trobar nombroses publicacions relacionades amb la fotografia. Per la varietat, intensitat i quantitat d'activitats..., cadascú tindrà que determinar quants dies són necessaris per fer la visita. Podeu trobar més informació a:

 www.rencontres-arles.com 

De totes maneres per poder explicar les meves sensacions el millor és amb imatges. No hi és tot, algú hi pot trobar a faltar que es comentin, fins i tot , algunes de les exposicions o activitats de certa importància. La pretensió és fer un recull de les que em van cridar més l'atenció i donar una idea al lector del que és aquest Festival.

Estaven muntant un espai per projeccions i s'em va acudir fer aquesta composició.

Restes de fotografia fins i tot en llocs perduts del carrer

Michael Wolf ens fa pensar, amb la seva instal·lació "The Real Toy Story" (2004), en les condicions d'explotació que hi ha en moltes fàbriques xineses i en la febre consumista, en aquest cas, referit a les joguines infantils.

Quan Wolf estudiava fotografia va fer un treball sobre un petit poblet miner de Ruhr (1976). La fotografia clàssica...

... que no deixa de sorprendre'ns...

... si està feta amb bon ull...

...i té quelcom a dir a l'espectador. Fantàstic!

Amb unes imatges del metro de Tokio ens fotografia l'angoixa que generen les aglomeracions humanes...

...i també ens ensenya com es pot viure en un petit espai  tot escenificat també en un petit espai.

També realitza el reportatge "Paris Rooftops" que revela la bellesa i geometria d'aquests indrets. Digne d'emmarcar.

Finalment, ens motra en uns panells de grans dimensions, la densitat en que la humanitat viu en determinades ciutats.

Tot pasejant pel carrer m'acompanya una fotografia d'un dels meus autors preferits (Edward Weston) .

També hi ha moments per un autoretrat mentre es visiten les exposicions.

Retrats de grup dels visitants de la Plaça Tian'anmen.



No hi falten clàssics, com "Le baiser de l'Hôtel de Ville" de Robert Doisneau.



Una altra perla: "Une nonne et un taxi devant Notre-Dame" de Marc Riboud...



....o aquesta de la sèrie "Lo non ho mani che mi accarrezzano il viso" de Mario Giacomelli

Fotogravat de Paul Strand titulat "Blind"

I altres que eren desconegudes per a mi. "Uncle Ed" (1972) de Douglas Stewart.

O aquest "Medecine Man" (1983) de Karl Ohiri.

"Picasso avec le pistolet et le chapeau offerts par Gary Cooper" d'André Villers

Esplèndida foto de Stefano Bianchi, "Bianco e Nero" (2008)

També es té present el drama dels refugiats i la guerra. Samuel Gratacap exposa el seu reportatge "Fifty-Fifty".

"Looking for Lenin" un recorregut del que queda  actualment  de la Revolució del 1917.

Des de grans estructures...

...fins a fotos "micro"...

... passant per imatges en negatiu. Podem veure les immenses possibilitats creatives que té la fotografia.

També hi ha espectador o espectadores amb consonància amb l'exposició!.

La col·lecció de Claude Robouillaud ens fa pensar amb les particularitats de l'espècie humana.

David Fathi plasma amb imatges  les seves elocubracions sobre l'immortalitat.

Un recorregut per la fotografia latino-americana.

Al carrer podem recordar  "l'històric" Photomatón.

"The hause project" (2015), tètrics ambients de Roger Ballen.



Hi ha gran quantitat de fotografies que no deixent indiferent.

Noves instal·lacions en les naus recuperades a l'extraradi de la ciutat.

Una de les exposicions estrella: Annie Leibovitz en els primers anys de fotògrafa.

Els visitants observen les fotografies fetes per Leibovitz.

Un retrat de la joventut rebel...

 

i de tribus urbanes inconformistes.



Es pot resumir el Món en un panell de trasparències?



Norman Behrend ens fa un recorregut per  la nova Turquia



Quan l'entorn es pot convertir en fotografia i art.

 

Silin Liu  amb l'exposició "I'm everywhere"  ens mostra les capacitats del Photoshop.

Els visitants no podem deixar d'enportar-nos un record.