Fotografia i tecnologia

No hi ha dubte que la tecnologia és una ciència destinada a facilitar les nostres tasques i necessitats. En fotografia, això ha suposat, al llarg del temps, una important sofisticació de càmeres, lents i altres dispositius. Recentment, he assistit a alguna de les sessions del Casanova Foto Week encuriosit per conèixer alguna novetat. Sempre em sorprèn com es van incorporant progressivament certes millores tecnològiques en el món de la fotografia. Algunes triomfen i es consoliden, altres queden limitades i no acaben de quallar. No oblidaré  mai  el dia   que vaig provar per primera vegada una de les Nikon autofocus pioneres.  Em vaig quedar ben convençut  que jo enfocava millor manualment. També recordo el moment en que vaig anar amb un amic als laboratoris fotogràfics EGM perquè ens tenien que mostrar un nou programa per editar imatge que segur que ens interessaria, es deia "Photoshop", segurament us sona! Així que, quan ara em parlen de càmeres que fan 60 fotos per segon, amb centenars de punts d'enfocament, o que tenen estabilitzadors que ens permeten disparar a mà a velocitats 5 punts més lentes, de fotometries que analitzen la llum en 3D, i de ISOS impossibles... ja no em sorprèn. Però això té el seu contrapunt.  Avui dia acabem sent esclaus d'aquesta ciència i sembla que ja no podem prescindir d'ella. Cal no enlluernar-se i saber posar cada cosa al seu lloc. Si fem foto de fauna, moltes d'aquestes prestacions ens aniran molt bé tant a aficionats com a professionals. En nombroses ocasions, ens permetran, amb un bon aprenentatge i coneixement de la càmera, obtindre imatges que difícilment aconseguiran fotògrafs amb menys mitjans. Però molts cops aquestes prestacions són prescindibles, i fins i tot, si ens obsessionen, poden limitar la creativitat del fotògraf. La tecnologia ens pot ajudar molt, però l'experiència i domini del nostre material fotogràfic, és el que ens permet passar d'una imatge més vulgar a una altra més atractiva. Molts cops amb el nostre equip, que pot ser relativament senzill o amb prestacions limitades, podem aconseguir imatges interessants.

Per il·lustrar aquest comentari he escollit algunes fotos de caire familiar o de viatge. El "cavall" n'és el protagonista. La pretensió era tan sols tenir el record del moment, i el que vaig intentar fer en cada ocasió va ser adaptar el material fotogràfic a les circumstàncies.

De totes maneres segur que cal dir...Benvinguda la tecnologia!.

En una passejada per la Fageda d'en Jordà, un enquadrament inusual em proporciona aquesta curiosa imatge. Nikon D300 amb un 17-55mm 2,8. A 17mm, 1/800 f9, iso 200. Programa auto exposant per a les llums (no al sol)

A Molló, ni el fred ni la pluja m'ímpedien buscar "la foto". Portava una Hasselblad amb un 50mm i pel·lícula Tmax 100. La poca llum amb condiciona a una velocitat baixa 1/30, i el poc contrast m'obligarà a treballar la còpia en el laboratori. Tot manual i els càlculs a ull, ja que no portava fotòmetre. Els automatismes són genials però, sense ells i amb  una mica de criteri, també ens podem espavilar.

Aquí amb una Olympus OM10-MarkII i objectiu 14-42 3,5-5,6.  En utilitzar una focal curta (14mm) entro en contacte amb l'escena. La foto amb clau alta aporta romanticisme al moment. Auto amb prioritat de diafragma. Medició a les ombres. Exposició 1/90 f/5,6, ISO 200. Un aventatge de les mirrorless és el control de l'exposició pel visor o pantalla.

A Islàndia paro un moment el cotxe, amb la Nikon D300 en  "programa tot AUTO" puc captar ràpidament un record del trajecte. Focal 55mm 1/160 s. a f/13, ISO 200.

Tot i que hi havia una llum dura i difícil no vaig deixar de fer el retrat. Vaig aplicar la regla del terços i crec que les línies vermelles i la samarreta ajuden a llegir la foto. Nikon D700 amb un 70-200 f/4. Focal 90, programa automàtic, focal 92, 1/350 f/9,5 a 200 ISO.

Finalment una seqüència on hi ajuda molt la tecnologia. Nikon D750 amb un 80-200 f/4. Seguiment d'enfocament 3D. Exposició a prioritat d'obturació 1/750 seg. a f/6,7 ISO 200.