Segur que tots coneixem gent que té afició a col·leccionar
objectes. Sembla ser que això és beneficiós des d'un punt de vista psicològic,
ja que permet desenvolupar habilitats i actituds positives a l'individu.
Quan amb el temps anem obtenint una col·lecció
de fotografies ens veiem abocats a fer-ne una classificació. Però aquesta tasca
no sempre és fàcil i cal ordre, paciència, constància i memòria. L'ús dels
PC ens facilita la feina d'agrupar objectes en determinades categories i
podem disposar de programes especialitzats que ens ajuden en aquesta labor inacabable. Escollir bons criteris a l'hora de triar el
sistema d'arxiu és essencial. Vaja! que és important saber on i com tenim les
nostres fotos!
El que passa és que sovint es valora la
quantitat por sobre de la qualitat. De vegades sento parlar a fotògrafs que
semblen entrar en competició quant al nombre de fotos acumulades, com si això
els donés més i millor "professionalitat". Guardar moltes imatges de forma obsessiva i compulsiva per a mi no porta enlloc. Aquest "Síndrome de Diògenes"
fotogràfic tindríem que mirar d'evitar-lo. Està bé potenciar les virtuts abans
esmentades, però una excessiva necessitat de control, perfeccionisme i ordre no
pot prevaldre per sobre del gaudir d'altres aspectes de la fotografia i de la
vida. Cal ser selectiu i buscar que cada imatge que captem sigui fruit d'una
reflexió i una emoció. Com que en aquest aspecte crec que la fotografia
clàssica o "analògica" ens ofereix un punt a favor, he
seleccionat unes quantes imatges que he
fet amb pel·lícula de format mig sobre un tema determinat. He observat que tinc
tendència a col·leccionar arbres des de diversos punts de vista.
Me encanta esta colección.
ResponElimina