Cuba - Recuperant el record

Viatjar sempre és un plaer i una font de noves experiències. Fins i tot quan sorgeixen contratemps (que quasi sempre n'hi ha!), es converteixen després amb anècdotes dignes d'explicar. Tot és qüestió de punts de vista, però el viatger s'ha de fer seva la dita: "Tot va bé si acaba bé". Visitar altres indrets sempre té una certa dosi d'aventura i la fotografia pot ser un  mitjà entre altres de captar, recordar i compartir les sensacions del moment.

Quan estem a casa revisant els nostres arxius fotogràfics és fàcil que fem nous descobriments. Imatges que ens havien passat per alt tornen de nou a cridar-nos l'atenció.

Quan a l'any 2007 vaig visitar terres cubanes treballava bàsicament amb "analògic". Una càmera de mig format Pentax 6x7 amb tres lents de focal fixa era el meu equip bàsic per treballar, sobretot, la fotografia de paisatge.

Però, en tractar-se d'un viatge familiar, també portava altres càmeres per compartir, una Nikon FM2, que anava carregant amb negatiu i diapositiva, i dues petites digitals (una Panasonic DMC-TZ2 i una Fuji Finepix F440), que actualment ja estarien àmpliament superades en prestacions per quasi qualsevol mòbil que hi ha al mercat.

Recuperar algunes imatges realitzades amb aquestes altres càmeres ha estat com retornar a aquelles terres on vam deixar bons amics, i uns dies d'aventura i diversió. El record prima sobre la qualitat de les imatges i, per tant, no les podem deixar escapar.

Ara que toca estar confinats a casa pot ser un bon moment per tornat a viatjar ...amb l'esperit.