dijous, 30 de desembre de 2021

Fotògraf i narrador: l'humanisme


Per les festes nadalenques acostuma a caure algun que altre regal. Aquest any ha tingut forma de llibre, i. gràcies al pare Noel ha arribat a la meves mans un exemplar titulat "Aquel día" de Willy Ronis.

W. Ronis (1910-2009)  va ser un gran fotògraf, representant i referent del moviment humanista, a més a més d'un bon narrador.

Obro aquest post amb una de les fotos del llibre. He escollit aquesta perquè el relat que l’acompanya me’l vaig sentir molt proper, ja que, com molts altres fotògrafs, m’he trobat amb circumstàncies similars a les que descriu W. Ronis.

El text en qüestió explica les sensacions i pensaments que tenia ell a l’hora de voler aconseguir aquesta fotografia, com va ser el procés de descobrir-la, com va intuir els seus valors, l’espera que l’acompanya, com hi juga el factor sort i com arriba l’èxit. W. Ronis ens descriu un lloc i una acció que esdevé summament atractiva sota la seva mirada.

El autor ens diu: “Conservo records de totes les meves fotografies, totes elles conformen la trama de la meva vida. De vegades i amb els anys, per suposat, es piquen l’ullet entre elles”.

Si no recordo malament, ja havia publicat abans les següents fotografies al blog, però en aquesta ocasió i per motius evidents, crec que toca posar-les.

La primera correspon a una estada a Londres. Volia fotografiar Westminster des d’un punt de vista original. Un eixam de persones envoltaven l’abadia i, cosa rara a Londres, havia plogut! El reflex de l’edifici en un bassal em va deixar clar que ara allà on estava “la foto”. Tan sols calia escollir bé els paràmetres d’exposició i esperar a que passés la persona adient.


Em  trobava en una situació similar al New Museum de New York. Volia obtenir una imatge que donés idea de modernitat. Finalment vaig acabar ajupint-me per terra davant la mirada curiosa dels vianants. Sort que a NY la gent no té massa prejudicis i com a molt donava lloc a  algun que altre somriure.  


La tercera ja es a Barcelona, temps d’hivern, una fulla solitària m’atrau, especialment pel contrast de color amb el seu entorn gris i neutre, però també veig que la foto funcionarà bé amb blanc i negre. Toca fer un “clic".




Com que això va de bassals, salts i humanisme, tanco el post amb una cèlebre foto de Henri Cartier-Bresson, un altre fotògraf francès  representant d’aquest moviment que descriu la nostra existència diària de forma senzilla i sincera.

Pot semblar presuntuós barrejar les meves fotos amb les dels grans mestres. No intento emular o comparar-me a fotògrafs que tenen una dilatada i reconeguda trajectòria. Ells sempre seran els mestres i jo l'aprenent. Simplement, és que tothom que sent la fotografia com a mitjà d'expressió propi, té coses a dir.

Per cert, aprofito per fer homenatge a Sabine Weiss, que va morir aquest 28 de desembre. Ella és una altra fotògrafa humanista que ens va deixar testimoni de la societat del segle XX.







dimarts, 28 de desembre de 2021

Nadal fotogràfic al Niu de l'Àliga

La fotografia a l'alta muntanya és realment una especialitat reservada a fotògrafs  amb una bona condició física. Al menys, la suficient per tal d’aconseguir arribar a llocs i alçades que permetin abastar panorames excepcionals. Aquí podem aplicar el significat literal  de la frase de Pablo Neruda: “Si no puges la muntanya mai podràs gaudir del paisatge”.

Però si no estem avesats  a fer grans travesses o escalades, sempre ens queda el recurs de buscar altres mitjans que ens portin a aquestes cotes elevades.

Al Parc Natural del Cadí-Moixeró i a  2.537 metres d'altitud hi ha el refugi El Niu de l’Àliga. És el refugi guardat més alt del Pirineu i s’hi pot arribar fàcilment amb telecabina, això ens facilita el transport d’un equip fotogràfic que podria ser feixuc de portar en una llarga excursió.

Un cop a d’alt, podem fer-hi caminades a la nostra mida, adaptant-les a la climatologia i llum del moment. Les vistes de la vall de la Cerdanya, Ripollès i Berguedà són fantàstiques.

Aquest Nadal havíem decidit en família trencar amb el dinar tradicional i passar un dia a la muntanya. Va ser un encert! En aquesta ocasió, a estones, hi havia boira al cim i això em va permetre captar, a part dels paisatges més tradicionals, alguna foto que jo considero més interessant. A mi m’agrada la del grup de gent que està jugant a la neu i el sol es filtra entre la boira, però el conjunt és el que dona idea del que va ser el dia.









dilluns, 27 de desembre de 2021

Namíbia Panorama III (Gent i cultura)


Un últim passeig panoràmic per Namíbia, aquest cop centrat en captar la seva gent i forma de viure.

Els formats més tradicionals solen ser més adequats per fer retrat de persones, però el panorama és ideal per descriure l’entorn que habiten.

A partir d’aquí, i amb unes quantes fotos dels tres post sobre Namíbia panoràmica, ens podem fer una idea del que és viatjar a aquest país.















divendres, 24 de desembre de 2021

Bones festes!

 

La fotografia és un llenguatge universal que permet comunicar gent de tota condició i cultura. Sempre m'agrada recórrer a una de les meves fotos recents per felicitar les festes. BONES FESTES! 

dijous, 23 de desembre de 2021

Namíbia Panorama II (fauna)

Els retrat i primers plans d’un animal són importants a l’hora de documentar una espècie fotogràficament. Però també convé captar altres aspectes d’ell que ens ajudin a entendre més sobre vida, costums, comportament i relació que té amb l’entorn.

L’ambient en que viu el podem captar sense sortir del format tradicional, però el panorama és una forma efectiva de descriure el seu hàbitat.

Seguim a Namíbia, i encara que hi ha diversos indrets on trobem fauna abundant, la més gran concentració es produeix al Parc Nacional d'Etosha. A continuació, unes quantes de les espècies respresentatives del país.
















dimecres, 22 de desembre de 2021

Namíbia Panorama I (paisatge)


Com ja he comentat en algun que altre post, el format panoràmic és ideal per donar una amplia visió de l'espai que abasta la nostra mirada. Ho veiem tot de cop, però també ens podem anar fixant amb els detalls. 

Namíbia és un país amb uns paisatges i una fauna increïbles. És convenient, per donar varietat al nostre reportatge fotogràfic, documentar el viatge amb diversos formats i punts de vista diferents. Aquesta varietat la podem aconseguir canviant les òptiques més habituals per altres, com poden ser, un angular extrem, un tele llarg o un macro. Peró quan parlem de foto de paisatge el que no hi pot faltar és el format panoràmic.

Les tècniques per captar panoràmiques són nombroses i variades. Ho podem fer amb mètodes de gran precisió. El millor seria treballar amb trípode amb una ròtula adient per panorames i vigilant l'angle de rotació, el nivell i desplaçament de la càmera. Però, el cert és que en moltes ocasions, podem treballar de forma menys exigent però, no per això, poc efectiva. Gràcies a la tecnologia actual, és possible muntar fàcilment panoràmiques a partir de fotos tirades a mà alçada. Jo acostumo a utilitzar Photoshop o ACR, però hi ha altres opcions al mercat que també són adequades.

Les fotos que segueixen estan fetes amb una Olympus OMD EM1 Mark II. En algunes es produeixen deformacions que, des del meu punt de vista, tenen una importància relativa, ja que no canvien la percepció de l'ambient que es respirava en el lloc en qüestió. 

Un recorregut  per Namíbia és una experiència inoblidable!