dilluns, 19 de juliol de 2021

El marc: modificant les imatges

Una de les coses que s'han de tenir en compte a l'hora de presentar una imatge és la seva emmarcació. Fotografiar suposa, ja de per si, separar un fragment d'allò que ens envolta. Afegir-hi un marc pot reforçar aquesta acció i, a més, modificar de forma més o menys subtil la impressió que s'emporta l'espectador en el moment d'observar la fotografia.

Un marc blanc enfosqueix la imatge i un de negre l'aclareix. Ja de tots és conegut que els diferents colors influeixen sobre el nostre estat d’ànim i la percepció de la imatge. Les dimensions respecte a ella també són significatives, donant-li més o menys rellevància.

Ja amb el laboratori químic podem escollir, com opcions més comunes, entre fer la foto a sang, amb marc blanc/negre, fer vinyeta, i mostrar o no els bordes de la pel·lícula utilitzada. Amb la tecnologia digital les possibilitats es multipliquen. 

Photoshop (PS) ens permet crear tot tipus d'acabat, però a internet trobem diversos "pluguins" per PS i LR que són gratuits, molt útils i ofereixen gran varietat d'opcions. 

Sempre m'ha agradat fotografiar els arbres. Darrerament, la necessària distància social ha fet que em reiterés en el tema. Per emmarcar les següents imatges he utilitzat els “presets” de ON1: https://www.on1.com/products/effects/








dissabte, 17 de juliol de 2021

Cal explicar les fotografies?

Molts cops he sentit l’afirmació que “una fotografia ha de parlar per si sola”, és a dir, que no li calen paraules.

Si bé és cert que hi ha imatges que diuen molt i no els calen massa explicacions, també ho és, que un escrit que descriu la seva història, reforça notablement el seu contingut.

Aquest és el cas de les fotografies d'aquest post. Les podeu mirar sense seguir llegint i traure'n així cadascú les seves conclusions en base al coneixement i experiència que tingueu... 





... i ara mireu la descripció dels dos protagonistes que com David i Goliat van entrar en llarga disputa.

Launius senator: El Capsigrany, una passeriforme de quasi un pam d’allargada i un pes aproximat de 35 gr. El mascle té el plomatge de colors contrastats que el fa fàcilment reconeixible. El bec és més propi de les rapinyaires que del grup que representa i li serveix per caçar insectes i sargantanes. És un au molt territorial i durant una estona que vaig estar fotografiant una àliga va entrar en l’escena com a nou protagonista. L’àliga havia envaït el seu espai i, mentre era allà, el capsigrany no va deixar de defensar-lo de forma summament agressiva.

Hieraaetus pennatus:  Àliga calçada, tres o quatre vegades més gran que el capsigrany, aquesta àliga està estesa sobretot a l'oest de la península ibèrica. S’adapta a gran varietat de formacions forestals. Acostuma alimentar-se d’aus, rosegadors i rèptils de mida mitjana. En aquest cas la seva víctima era un colom que s’havia col·locat com esquer. La gana va poder més i l’àliga va suportar amb estoïcisme els atacs del capsigrany.

Un cop heu rebut unes breus explicacions ja ho podem tornar a mirar amb més coneixement de causa...


... i entendre millor les imatges que se'ns mostren!.


dimarts, 13 de juliol de 2021

Street photo a Marràqueix / Eid al Adha

Tot viatge es mereix un record final en paper! Per això procuro fer auto-publicacions  dels reportatges fotogràfics que tinc oportunitat de realitzar. Em permet tindre un recull fotogràfic fora dels mitjans electrònics que, poden ser molt útils, però també tenen limitacions.

Creuar fronteres és apropar-se a noves finestres de contemplació que produeixen en nosaltres sensacions abans desconegudes. Acostar-nos a aquests escenaris ens acostuma a seduir o fascinar i, també, com no, ens permet afegir noves imatges al nostre recull fotogràfic.

Viatjar suposa sortir de la rutina, abandonar allò que ens és quotidià, i obrir la porta a indrets que, fins que no visitem, no deixen de ser en certa manera desconeguts per a nosaltres. Cal anar a aquests llocs per descobrir de primera mà nous espais i experiències que activaran els nostres sentits.

Avui dia tenim fàcil accés a la informació. El que abans quedava limitat a la radio, la premsa o la televisió, ara s’ha convertit en més immediat i variat gràcies a Internet. Aquest mitjà permet que tinguem una finestra immediata oberta a la resta del món. Així i tot, aquesta forma d’obtenir coneixement sempre és limitada i no es pot substituir pel fet d’estar i viure en un lloc “in situ”. Quan viatgem podem gaudir d’un cúmul de sensacions molt particulars i personals que, ben segur, fan que se’ns renovi l’ànima.

Una etapa singular en el meu viatge a Marràqueix, a l'any 2014,  va ser la dels dies de la Festa del sacrifici o Eid al Adha. En ella vaig poder gaudir  de la "street photo" intentant explicar com és la vida als carrers de la ciutat. Us mostro un  petit recull de fotos...




dissabte, 10 de juliol de 2021

EL Millarón

 

Com ja he comentat en algun que altre post d’aquest blog, si ens aficionem a la fotografia ornitològica, aviat ens trobarem amb la necessitat de treballar des d’un "hide" o amagatall  preparat per obtenir resultats de certa qualitat. Hi ha la possibilitat d'utilitzar els instal·lats en determinats espais naturals d’ús públic o també podem buscar-nos la vida amb recursos propis. Però, cada cop més estan sorgint noves iniciatives per al turisme de natura. Moltes empreses ofereixen la possibilitat de llogar l’ús de hides per observar espècies concretes. Aquest és el cas de “El Millarón”, una finca en el cor de la Sierra de San Pedro, a Càceres (Extremadura). En les 2.600 ha que abasta, podem observar i fotografiar la natura de forma privilegiada. Els hides estan situats en punts estratègics que ens permeten apropar-nos a la fauna de la zona de forma respectuosa però eficient.

El servei va dirigit a fotògrafs professionals o aficionats. Si no ets expert/a no t’amoïnis, comptaràs amb el suport d’en Teo, experimentat, atent i responsable, s'encarrega a la finca d'aquesta activitat. En el meu cas els seus consells van ser de gran ajut. El sentit comú i un cert coneixement de la natura ens dictaran les normes de comportament en el hide, però sempre convé saber escoltar les indicacions de qui coneix millor que nosaltres el lloc en qüestió.

Els animals salvatges tenen els seus costums, però de vegades són imprevisibles i no sempre s’acompleixen les nostres expectatives. Després d’una llarga espera, l’àliga real no es va deixar fotografiar, així i tot, altres espècies sí que es van apropar prou a l’abast de la meva càmera. Voltors, diverses passeriformes, algunes rapinyaires i altres és van deixar gaudir de loa seva presència.

Ah! I  a  "El Millarón" compteu amb una habitació amplia i molt confortable. A  més, ben segur que la Begoña no us deixarà passar gana. Amabilitat i simpatia per tots cantons. Una estada inoblidable que ben segur, si m’és possible, repetiré en el futur.

Si esteu interessats en el lloc, consulteu: www.elmillaron.com  

Us deixo un video amb algunes de les imatges obtingudes durant els tres dies que m’hi vaig allotjar...

(Nota: imatges amb baixa resolució)

L'equip utilitzat va ser una Olympus OMD E-M1 Mrk II amb un Zuiko 300 f4 pro i un Zuiko 40-150 f2,8 pro, junt al multiplicador de focal 1,4x

dimecres, 7 de juliol de 2021

Fotografiant la natura

 


La natura no deixa mai de sorprendre’ns i provocar-nos admiració. És per això que sempre ha estat un tema essencial i recurrent per a molts amants de la fotografia. Com que els meus inicis com a fotògraf van coincidir amb els primers anys d’estudiant de biologia, va ser per a mi inevitable objecte d’atenció. Ara que cert distanciament social s’ha fet més o menys constant  a les nostres vides, pot ser un bon moment per conèixer millor aquesta vessant fotogràfica.

Els que ja tenim una edat, recordarem aquells fantàstics documentals del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente sobre la fauna ibèrica. Si voleu conèixer els ambients on treballava, podeu visitar el Parc Natural del “Cañón de Rio Dulce” i la zona que l’envolta. Jo no hi havia estat mai, fins fa poc que, de camí cap a Extremadura m’hi vaig aturar un parell de dies. S’hi pot accedir fàcilment des de Pelegrina, població propera a Sigüenza (Guadalajara). La presència del riu, penya-segats i bosc autòcton, junt amb altres característiques particulars del lloc, deriva en un hàbitat natural on hi trobem una important concentració d’espècies.

És cert que el món està ple de llocs meravellosos, però, de vegades, tampoc cal anar fins l’altra punta del planeta per gaudir d’espais amb rica fauna i vegetació. A Espanya hi ha nombrosos indrets extraordinaris en aquest aspecte.  

Les fotos que acompanyen aquest text estan fetes en aquesta zona i també al Parc Nacional del Monfragüe a Extremadura. Des d’imatges macro de flora, insectes, rèptils i amfibis, fins a altres d’aus i mamífers les podem aconseguir amb paciència, dedicació i atenta mirada.

Us convido a apropar-vos al medi natural!

(Nota: imatges amb baixa resolució)

Fotos realizades amb Olympus OMD E-M1 Mark II



dijous, 1 de juliol de 2021

Iceland Tour

  


Tipo de proyecto: Libro de fotografías
Características: Apaisado estándar, 25×20 cm
N.º de páginas: 56
  • ISBN: 9781006989209






Fer un recull fotogràfic i convertir-lo amb llibre és una  de les coses que tot aquell que es sent fotògraf no pot deixar de fer.

Abans de donar pas a algunes de les imatges que il·lustren “Iceland Tour”, crec que paga la pena comentar el com i el perquè d'aquesta publicació.

Durant el meu trajecte per Islàndia a l’estiu del 2009 tenia previst fotografiar amb "analògic". Tinc especial predilecció pel "blanc i negre" i sempre m'ha agradat el treball de laboratori. De fet, anava equipat amb una Pentax 67II i tres lents fixes per fer el treball "seriós". Però també portava una Nikon D300 i dos objectius de la marca, un 17-55 f2,8 i un 70-300 f4,5-5,6. La meva intenció era compartir-la amb la meva esposa i acompanyant de viatge. Es tractava de captar imatges complementàries en color com a record de la ruta. Així que, amb aquesta càmera anàvem fent un recull de fotos més espontànies i "turístiques" del dia a dia.

 

Finalment, uns quants anys després, m’he decidit a fer una autoedició per explicar l’experiència. Tal com va dir Henri Cartier-Bresson: "Tan sols has de viure i la vida et regalará fotografíes".













dimarts, 29 de juny de 2021

Una mica de bricolatge fotogràfic



Tot i que l’arribada de l’estiu convida a sortir al carrer, sempre poden quedar estones en que un treball manual casolà pot esdevenir una activitat enriquidora. Us convido a construir una càmera! Us asseguro que tampoc és tan difícil i sí molt entretingut divertit.

En el meu cas l’inici del projecte va consistir en la troballa d’una caixa amb tapa corredissa. Aquesta tapa em va recordar els xassís que es col·loquen a la càmera de plaques com a suport de la pel·lícula i, per tant, la vaig veure adequada per construir una estenopeica. Anteriorment, havia llegit informació sobre com fer-ne una, així que el repte em va semblar assolible.

Avui dia, a part de nombrosa bibliografia, a casa el Sr. Google podem trobar tot tipus d’informació, tant escrita com visual, de com podem procedir i això facilita molt la tasca. A part d’evitar l’entrada de llum paràsita a l'interior de la caixa, el més crític és fer bé l’estenop o foradet per on entrarà la llum que impressionarà el paper o pel·lícula. Com més precís sigui menys refraccions deterioraran la qualitat d’imatge. Una fórmula que ens dona la mida adequada és:

                       Diàmetre de l’estenop (D) = Arrel quadrada de 0,0016 x distància focal  

o bé,

                          Distància focal = 625 x D²

Ja que sempre m’ha semblat convenient reciclar, em vaig proposar fer la càmera tan sols amb materials que trobés per casa. El resultat no va ser decebedor ja que fins i tot vaig aconseguir unes quantes fotografies amb ella que em servissin de testimoni del seu correcte funcionament.

Ànims i a treballar!


dijous, 24 de juny de 2021

Ni el millor dia, ni moment... a la Vall d'Aneu.

De vegades ens expliquen que per fer unes determinades fotografies l’autor s’ha desplaçat a indrets llunyans o inaccessibles, que hi ha dedicat un munt d’hores o dies, per no dir mesos o anys, o bé que ha fet servir una complexa tecnologia. La majoria de mortals estem lluny de poder fer aquestes coses. 

Quan visitem un lloc mil cops fotografiat com és Aigüestortes, ens podem trobar que no és ni el millor dia ni el millor moment. Això em va passar fa poc en fer una caminada fins el Llac de Sant Maurici. Un dia ventós i sense núvols, feia que dominés una llum dura. La calor i el cansament tampoc eren bons aliats a l’hora de fer fotos, però així i tot, un s’adapta a les circumstàncies per buscar alguna imatge que compleixi uns mínims requisits per ser digne de formar part dels nostres arxius. Per sort durant alguns moments les condicions van ser prou adequades per obtenir-ne alguna de prou interessant.

Aigüestortes és l’únic parc nacional de Catalunya, situat al bell mig dels Pirineus, són 105 quilòmetres quadrats d’alta muntanya farcits de rius, cascades, estanys, valls, barrancs i cims on habita una rica flora i fauna.

El camí que ens porta al Llac de Sant Maurici travessa per rierols, boscos i prats. És de fàcil caminar, però un  equip lleuger i que sigui de bon portar sempre s’agraeix, així que vaig escollir l’Olympus OMD amb tres objectius que cobreixen les focals més habituals. Després, tot és qüestió d’observar i pensar en el que podem aconseguir. Potser no seran les millors imatges de la nostra vida però sempre ens poden aportar alguna cosa.

Us animo a estar sempre a l'aguait i a no defallir encara que les condicions no siguin les millors.











diumenge, 16 de maig de 2021

Cultura fotogràfica i el retorn a la normalitat

La lluita contra la pandèmia continua, però, en aquests moments, sembla  que comencem a veure la llum a la fi del túnel. Una fita important per a la societat és la de tornar a normalitzar la nostra vida i una part d’ella és la cultura. A través de les xarxes socials i els dispositius electrònics  tenim fàcil accés a un gran volum d’informació i formació cultural, però, el cert, és que la majoria de nosaltres desitgem retrobar-nos amb el dia a dia que portàvem abans de l'inici de la pandèmia. Sense deixar de prendre les mesures adequades, podem retornar a incorporar activitats precencials de tota mena. Recentment, he visitat diverses exposicions de fotografia a Barcelona, i les que m'han semblat més interessants les resumeixo amb imatges i un petit comentari:

  • A FotoColectania  tenim una exposició monogràfica d'aquelles que no ens podem perdre: “Vidas de mujeres”.

    Marie Ellen Mark és una genial fotògrafa que a través d'intensos assajos fotogràfics ens fa un esplèndid recorregut per complexes situacions que viu l'esser humà, especialment, les dones.

  • Hi ha una dita que li va molt bé a aquesta exposició: “Al pot petit hi ha bona confitura".  I és que Xavi Millán a "El Bosque Oxidado" ens mostra tot un univers oníric que brilla amb llum pròpia. Un autor amb caràcter molt particular i original. La podeu veure actualment a VisualKorner.


  • Al centre de fotografia KBr tenim l’oportunitat de fer un passeig per la història de la fotografia admirant “La mirada captiva”. L’exposició ens dona a conèixer especialment el daguerreotip, però també descriu altres processos que van donar lloc al descobriment de la fotografia. Presenta 104 daguerrotips de la col·lecció  del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI) de Girona. Un recull de peces amb destacada rellevància i varietat.


  • A KBr es comença la programació expositiva del 2021 amb Claudia Andújar, una fotògrafa brasilera, compromesa amb la defensa dels indis ianomami, un del grups indígenes amenaçats per les activitats econòmiques que malmeten la selva amazònica. La mostra ens deixa molt clar el que es pot fer utilitzant la fotografia cam a mitja de denúncia.   


Aquestes i moltes altres galeries i museus ens ofereixen la possibilitat de presenciar fotografia en uns formats diferents als medis electrònics. Fem-hi una visita!

                                                                   


diumenge, 9 de maig de 2021

Experiències fotogràfiques o El saber no ocupa lloc?

Qui no ha sentit alguna vegada la dita popular: “El saber no ocupa lloc”. Mai fan nosa nous coneixements i experiències, però la ciència contradiu aquest refrany i afirma que el saber sí ocupa un espai al nostre cervell. Sembla ser que no ho podem aprendre tot i que arriba un moment en que els nous coneixements adquirits n’esborren d’altres de la nostra memòria. Això ens pot semblar descoratjador, però s’ha de considerar que som selectius i la nostra memòria utilitza tot aprenentatge de forma útil, intel·ligent i profitosa, adequant sempre tota experiència als nostres requeriments per desenvolupar-nos tant a nivell individual com social.

El que sí ens queda clar és que adquirir nous coneixements requereix de cert esforç i també que cal dedicar-hi un temps. Amb el pas dels anys, el nostre cervell està destinat a oblidar el 90% de les coses que ens han ensenyat i reté solament allò que creu més necessari per viure.

Llavors, fins a quin punt és útil adquirir-los? Hi ha qui busca guanys econòmics, prestigi, poder...però el més important és que ens permeten millorar en qualitat de vida i enriqueixen el nostre esperit.

Estudis neurològics expliquen que cada nou aprenentatge deriva en canvis permanents del sistema nerviós, persistint en ell de forma parcial. Tot i que coneixements adquirits semblin haver-se oblidat queden latents a la nostra ment. Al cervell hi ha una regeneració neuronal, però no es destrueixen les comunicacions sinó que es modifiquen. Sembla ser que es creen uns espais de memòria adormida cada cop més amplis per facilitar l’activitat de les neurones produïda per les noves experiències. Existeix l’oblit, però d'alguna manera els records són parcialment recuperables. Si de petits vàrem aprendre a anar amb bicicleta recobrarem aquesta habilitat més ràpidament que una altra persona que no ho ha provat mai. Estudiar i fer noves activitats agilitza la nostra ment, i encara que ens sembli que molts pensaments han quedat oblidats, hem de saber gaudir de cada nova petita cosa que experimentem. A més, no us preocupeu, la capacitat del nostre cervell dona per a tota una vida.

Tot i que porto molts anys gaudint de la fotografia no deixo de buscar i llegir informació, mirar noves imatges, escriure i fer activitats relacionades amb aquesta afició. Tot coneixement ens aporta un bagatge que si més no ens fa créixer com a persones i com a fotògrafs.

A l’era "digital" pot ser convenient saber dels orígens de la fotografia. Així que fa poc em vaig apuntar a dos tallers del Lumínic festival: un de "Col·lodió humit" i un altre d’"Estampa al carbó transportat", impartits respectivament per Martí Aldinach i Francisco Gómez. Us animo a conèixer i experimentar els processos antics, i a tindre aquest tipus d’experiències. Potser després no els utilitzem més o a lo millor ens enamoren... encara que "el saber ocupi lloc", ben segur que constituiran una grata experiència.

El mòbil també por ser molt útil per documentar. Amb el meu puc obtindre imatges de qualitat limitada però que queden pel record.

 Ens remuntem a l'any 1885 quan L. Pointevin va fer pública la tècnica d'impresió al carbó.

A més d'uns quants estris cal una bona dosi de paciència.
Revisant resultats obtinguts amb aquesta tècnica.

Preparació d'un dels retrats en col·lodió humit


La placa revelada

Alguns dels estris del procés del col·lodió

Galeria de retrats...amb un apunt a lo Alfred Hitchcock. 











dimecres, 21 d’abril de 2021

Convocatòries d'art, creació i exposicions

 


La fotografia té moltes vessants i una d’elles, se’ns dubte molt important, és la de l’expressió artística. Avui dia, ja ningú dubta que això sigui així. Utilitzant la càmera a través de tècniques diverses podem aconseguir comunicar bellesa, emocions i sentiments.

El fotògraf sol ser un “espècimen” que treballa en solitari, de la mateixa manera que un escriptor o un pintor, acostuma a buscar el seus espais i temps de reflexió i creació en la soledat. Un cop dona per finalitzat el seu treball, amb el convenciment d'haver aconseguit una certa consistència i coherència suficient, serà el moment per donar-lo a conèixer.

Està molt bé posar atenció a la nostra obra fotogràfica, però alimentarà el nostre esperit el fet de realitzar altres activitats entorn a aquesta disciplina.

Intercanviar criteris i punts de vista amb altres persones, siguin o no fotògrafs, sempre serà per a nosaltres font de coneixement.

En definitiva, convé estar en contacte amb alguna associació, entitat, club, o agrupació dedicada a la fotografia. Totes les experiències que he tingut en aquest sentit han estat enriquidores.

Aquests aspectes positius són evidents en les activitats docents, tant si un és alumne com professor. Afrontar aspectes de tipus comercial amb una comunitat de professionals pot incrementar les possibilitats de difusió i venda d'obra fotogràfica. A través d'associacions d'àmbit local també es pot aconseguir una important divulgació de la fotografia en general. Iniciatives com concursos, beques, festivals, presentacions, conferències, projeccions, entre altres, fan que aquest mitjà d'expressió arreli més i més a la societat i s’entengui, no tan sols com una eina de comunicació, sinó també, com a disciplina artística.

Fa poc he volgut acceptar la proposta de formar part del jurat de les “Convocatòries d’art, creació i exposicions” que organitza l’ajuntament de la meva ciutat. Veig especialment interessant que existeixin aquest tipus d’iniciatives ja siguin en l’àmbit privat o per part de l’administració, ja que incentiven la creació artística en general i particularment a la fotogrâfica.

Així que animo a participar tots aquells que vulguin disposar d’un espai per mostrar el seu treball artístic.

Podeu trobar les bases a: 

💚 CONVOCATÒRIES D'ART, CREACIÓ I EXPOSICIONS 💚

Programació 2021-2022 Sant Cugat del Vallès

Descarrega les bases complertes aquí.

@artsantcugat