diumenge, 16 de maig de 2021

Cultura fotogràfica i el retorn a la normalitat

La lluita contra la pandèmia continua, però, en aquests moments, sembla  que comencem a veure la llum a la fi del túnel. Una fita important per a la societat és la de tornar a normalitzar la nostra vida i una part d’ella és la cultura. A través de les xarxes socials i els dispositius electrònics  tenim fàcil accés a un gran volum d’informació i formació cultural, però, el cert, és que la majoria de nosaltres desitgem retrobar-nos amb el dia a dia que portàvem abans de l'inici de la pandèmia. Sense deixar de prendre les mesures adequades, podem retornar a incorporar activitats precencials de tota mena. Recentment, he visitat diverses exposicions de fotografia a Barcelona, i les que m'han semblat més interessants les resumeixo amb imatges i un petit comentari:

  • A FotoColectania  tenim una exposició monogràfica d'aquelles que no ens podem perdre: “Vidas de mujeres”.

    Marie Ellen Mark és una genial fotògrafa que a través d'intensos assajos fotogràfics ens fa un esplèndid recorregut per complexes situacions que viu l'esser humà, especialment, les dones.

  • Hi ha una dita que li va molt bé a aquesta exposició: “Al pot petit hi ha bona confitura".  I és que Xavi Millán a "El Bosque Oxidado" ens mostra tot un univers oníric que brilla amb llum pròpia. Un autor amb caràcter molt particular i original. La podeu veure actualment a VisualKorner.


  • Al centre de fotografia KBr tenim l’oportunitat de fer un passeig per la història de la fotografia admirant “La mirada captiva”. L’exposició ens dona a conèixer especialment el daguerreotip, però també descriu altres processos que van donar lloc al descobriment de la fotografia. Presenta 104 daguerrotips de la col·lecció  del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI) de Girona. Un recull de peces amb destacada rellevància i varietat.


  • A KBr es comença la programació expositiva del 2021 amb Claudia Andújar, una fotògrafa brasilera, compromesa amb la defensa dels indis ianomami, un del grups indígenes amenaçats per les activitats econòmiques que malmeten la selva amazònica. La mostra ens deixa molt clar el que es pot fer utilitzant la fotografia cam a mitja de denúncia.   


Aquestes i moltes altres galeries i museus ens ofereixen la possibilitat de presenciar fotografia en uns formats diferents als medis electrònics. Fem-hi una visita!

                                                                   


diumenge, 9 de maig de 2021

Experiències fotogràfiques o El saber no ocupa lloc?

Qui no ha sentit alguna vegada la dita popular: “El saber no ocupa lloc”. Mai fan nosa nous coneixements i experiències, però la ciència contradiu aquest refrany i afirma que el saber sí ocupa un espai al nostre cervell. Sembla ser que no ho podem aprendre tot i que arriba un moment en que els nous coneixements adquirits n’esborren d’altres de la nostra memòria. Això ens pot semblar descoratjador, però s’ha de considerar que som selectius i la nostra memòria utilitza tot aprenentatge de forma útil, intel·ligent i profitosa, adequant sempre tota experiència als nostres requeriments per desenvolupar-nos tant a nivell individual com social.

El que sí ens queda clar és que adquirir nous coneixements requereix de cert esforç i també que cal dedicar-hi un temps. Amb el pas dels anys, el nostre cervell està destinat a oblidar el 90% de les coses que ens han ensenyat i reté solament allò que creu més necessari per viure.

Llavors, fins a quin punt és útil adquirir-los? Hi ha qui busca guanys econòmics, prestigi, poder...però el més important és que ens permeten millorar en qualitat de vida i enriqueixen el nostre esperit.

Estudis neurològics expliquen que cada nou aprenentatge deriva en canvis permanents del sistema nerviós, persistint en ell de forma parcial. Tot i que coneixements adquirits semblin haver-se oblidat queden latents a la nostra ment. Al cervell hi ha una regeneració neuronal, però no es destrueixen les comunicacions sinó que es modifiquen. Sembla ser que es creen uns espais de memòria adormida cada cop més amplis per facilitar l’activitat de les neurones produïda per les noves experiències. Existeix l’oblit, però d'alguna manera els records són parcialment recuperables. Si de petits vàrem aprendre a anar amb bicicleta recobrarem aquesta habilitat més ràpidament que una altra persona que no ho ha provat mai. Estudiar i fer noves activitats agilitza la nostra ment, i encara que ens sembli que molts pensaments han quedat oblidats, hem de saber gaudir de cada nova petita cosa que experimentem. A més, no us preocupeu, la capacitat del nostre cervell dona per a tota una vida.

Tot i que porto molts anys gaudint de la fotografia no deixo de buscar i llegir informació, mirar noves imatges, escriure i fer activitats relacionades amb aquesta afició. Tot coneixement ens aporta un bagatge que si més no ens fa créixer com a persones i com a fotògrafs.

A l’era "digital" pot ser convenient saber dels orígens de la fotografia. Així que fa poc em vaig apuntar a dos tallers del Lumínic festival: un de "Col·lodió humit" i un altre d’"Estampa al carbó transportat", impartits respectivament per Martí Aldinach i Francisco Gómez. Us animo a conèixer i experimentar els processos antics, i a tindre aquest tipus d’experiències. Potser després no els utilitzem més o a lo millor ens enamoren... encara que "el saber ocupi lloc", ben segur que constituiran una grata experiència.

El mòbil també por ser molt útil per documentar. Amb el meu puc obtindre imatges de qualitat limitada però que queden pel record.

 Ens remuntem a l'any 1885 quan L. Pointevin va fer pública la tècnica d'impresió al carbó.

A més d'uns quants estris cal una bona dosi de paciència.
Revisant resultats obtinguts amb aquesta tècnica.

Preparació d'un dels retrats en col·lodió humit


La placa revelada

Alguns dels estris del procés del col·lodió

Galeria de retrats...amb un apunt a lo Alfred Hitchcock.