Qui no ha sentit alguna vegada la dita popular: “El saber no ocupa lloc”. Mai fan nosa nous coneixements i experiències, però la ciència contradiu aquest refrany i afirma que el saber sí ocupa un espai al nostre cervell. Sembla ser que no ho podem aprendre tot i que arriba un moment en que els nous coneixements adquirits n’esborren d’altres de la nostra memòria. Això ens pot semblar descoratjador, però s’ha de considerar que som selectius i la nostra memòria utilitza tot aprenentatge de forma útil, intel·ligent i profitosa, adequant sempre tota experiència als nostres requeriments per desenvolupar-nos tant a nivell individual com social.
El que sí ens queda clar és que adquirir nous coneixements requereix de cert esforç i també que cal dedicar-hi un temps. Amb el pas dels anys, el nostre cervell està destinat a oblidar el 90% de les coses que ens han ensenyat i reté solament allò que creu més necessari per viure.
Llavors, fins a quin punt és útil adquirir-los? Hi ha qui busca guanys econòmics, prestigi, poder...però el més important és que ens permeten millorar en qualitat de vida i enriqueixen el nostre esperit.
Estudis neurològics expliquen que cada nou aprenentatge deriva en canvis permanents del sistema nerviós, persistint en ell de forma parcial. Tot i que coneixements adquirits semblin haver-se oblidat queden latents a la nostra ment. Al cervell hi ha una regeneració neuronal, però no es destrueixen les comunicacions sinó que es modifiquen. Sembla ser que es creen uns espais de memòria adormida cada cop més amplis per facilitar l’activitat de les neurones produïda per les noves experiències. Existeix l’oblit, però d'alguna manera els records són parcialment recuperables. Si de petits vàrem aprendre a anar amb bicicleta recobrarem aquesta habilitat més ràpidament que una altra persona que no ho ha provat mai. Estudiar i fer noves activitats agilitza la nostra ment, i encara que ens sembli que molts pensaments han quedat oblidats, hem de saber gaudir de cada nova petita cosa que experimentem. A més, no us preocupeu, la capacitat del nostre cervell dona per a tota una vida.
Tot i que porto molts anys gaudint de la fotografia no deixo de buscar i llegir informació, mirar noves imatges, escriure i fer activitats relacionades amb aquesta afició. Tot coneixement ens aporta un bagatge que si més no ens fa créixer com a persones i com a fotògrafs.
A l’era "digital" pot ser convenient saber dels orígens de la fotografia. Així que fa poc em vaig apuntar a dos tallers del Lumínic festival: un de "Col·lodió humit" i un altre d’"Estampa al carbó transportat", impartits respectivament per Martí Aldinach i Francisco Gómez. Us animo a conèixer i experimentar els processos antics, i a tindre aquest tipus d’experiències. Potser després no els utilitzem més o a lo millor ens enamoren... encara que "el saber ocupi lloc", ben segur que constituiran una grata experiència.
El mòbil també por ser molt útil per documentar. Amb el meu puc obtindre imatges de qualitat limitada però que queden pel record.
 |
| Ens remuntem a l'any 1885 quan L. Pointevin va fer pública la tècnica d'impresió al carbó. |
 |
| A més d'uns quants estris cal una bona dosi de paciència. |
 |
| Revisant resultats obtinguts amb aquesta tècnica. |
 |
| Preparació d'un dels retrats en col·lodió humit |
 |
| La placa revelada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada