dimarts, 29 de juny de 2021

Una mica de bricolatge fotogràfic



Tot i que l’arribada de l’estiu convida a sortir al carrer, sempre poden quedar estones en que un treball manual casolà pot esdevenir una activitat enriquidora. Us convido a construir una càmera! Us asseguro que tampoc és tan difícil i sí molt entretingut divertit.

En el meu cas l’inici del projecte va consistir en la troballa d’una caixa amb tapa corredissa. Aquesta tapa em va recordar els xassís que es col·loquen a la càmera de plaques com a suport de la pel·lícula i, per tant, la vaig veure adequada per construir una estenopeica. Anteriorment, havia llegit informació sobre com fer-ne una, així que el repte em va semblar assolible.

Avui dia, a part de nombrosa bibliografia, a casa el Sr. Google podem trobar tot tipus d’informació, tant escrita com visual, de com podem procedir i això facilita molt la tasca. A part d’evitar l’entrada de llum paràsita a l'interior de la caixa, el més crític és fer bé l’estenop o foradet per on entrarà la llum que impressionarà el paper o pel·lícula. Com més precís sigui menys refraccions deterioraran la qualitat d’imatge. Una fórmula que ens dona la mida adequada és:

                       Diàmetre de l’estenop (D) = Arrel quadrada de 0,0016 x distància focal  

o bé,

                          Distància focal = 625 x D²

Ja que sempre m’ha semblat convenient reciclar, em vaig proposar fer la càmera tan sols amb materials que trobés per casa. El resultat no va ser decebedor ja que fins i tot vaig aconseguir unes quantes fotografies amb ella que em servissin de testimoni del seu correcte funcionament.

Ànims i a treballar!


dijous, 24 de juny de 2021

Ni el millor dia, ni moment... a la Vall d'Aneu.

De vegades ens expliquen que per fer unes determinades fotografies l’autor s’ha desplaçat a indrets llunyans o inaccessibles, que hi ha dedicat un munt d’hores o dies, per no dir mesos o anys, o bé que ha fet servir una complexa tecnologia. La majoria de mortals estem lluny de poder fer aquestes coses. 

Quan visitem un lloc mil cops fotografiat com és Aigüestortes, ens podem trobar que no és ni el millor dia ni el millor moment. Això em va passar fa poc en fer una caminada fins el Llac de Sant Maurici. Un dia ventós i sense núvols, feia que dominés una llum dura. La calor i el cansament tampoc eren bons aliats a l’hora de fer fotos, però així i tot, un s’adapta a les circumstàncies per buscar alguna imatge que compleixi uns mínims requisits per ser digne de formar part dels nostres arxius. Per sort durant alguns moments les condicions van ser prou adequades per obtenir-ne alguna de prou interessant.

Aigüestortes és l’únic parc nacional de Catalunya, situat al bell mig dels Pirineus, són 105 quilòmetres quadrats d’alta muntanya farcits de rius, cascades, estanys, valls, barrancs i cims on habita una rica flora i fauna.

El camí que ens porta al Llac de Sant Maurici travessa per rierols, boscos i prats. És de fàcil caminar, però un  equip lleuger i que sigui de bon portar sempre s’agraeix, així que vaig escollir l’Olympus OMD amb tres objectius que cobreixen les focals més habituals. Després, tot és qüestió d’observar i pensar en el que podem aconseguir. Potser no seran les millors imatges de la nostra vida però sempre ens poden aportar alguna cosa.

Us animo a estar sempre a l'aguait i a no defallir encara que les condicions no siguin les millors.